Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

57-rasm.  Og'izdagi  banmoqlar.
IMO-ISHORALARNI  TALQIN  QILISH  VA 
UNDAGI  XATOIAR
O d a m d a .  m a  lu m   sharoitlarda  o 'z id a   qo 'lla rin i  yuziga 
y a q i n l a s h t i r i s h   b ila n   b o g 'l iq   i m o - i s h o r a l a r n i   t o ‘g ‘ri 
talqin  qilish  qobiliyatini  Lshlab  chiqish  u c h u n   n i a 'l u m  
vaqi  h a m d a   k u z a tu v c h a n li k   m a la k a l a r i n i n g   m u a y y a n
74

---

darajasi  tala b   qilinadi.  Biz  katla  ish o n c h   bilan  a ytishim iz 
m u m k in k i,  a g a r   b u n d a y   im o - is h o r a la r   o d a m d a   pay d o  
b o 'lib   q o lsa ,  d e n ia k ,  u n in g   xayolida  n i m a d ir   n oxush 
narsa  bor.  Savol  u  n im aligid ad ir.  Bu  s h u b h a ,   a ldov, 
ishonchsi/.lik,  h a q iq a tn i  b i rm u n c h a   b o 'rtlirish ,  g 'a m n i  
o ld in d a n   his  qilish  yoki  o c h iq c h a s ig a   y o lg 'o n   b o'lishi 
m u m kin.  T o 'g 'r i   lalqin  qila  olish  s a n 'a li  san alg an  negativ 
c m o t s iy a l a r d a n   q a y   biri  bo rligini  a n iq l a s h d a n   iborat. 
B u n d a y   m u lo q o t   a lo q a s in i.  «qo*l-yuzga»  i m o - i s h o r a -  
sidan  oldingi  i m o - is h o r a la m i   konteksti  y o r d a m id a   lahlil 
qilish  afzalroq .  M a sa la n ,  m e n   bilan  s h a x m a t  o 'y n a y -  
digan  d o 's t i m   k o 'p   h o lla rd a   o'/.inin g   nav baldagi  yurlshi 
lo'g'riligiga  ish o n m a s a .  q u lo g 'in i  Lshqalaydi  yoki  burniga 
legadi.  Y aqinda  m e n   uni  lalqin  qila  o lm a y d ig a n   va  o'/, 
foydam ga  ishlata  oladigan  boshqa  imo-Lshoralariga  c 'lib o r  
qildim.  S h a x m a t  don asiga  tegib,  u n i  siljitlsh  h arakaliga 
lu shishim   bilanoq,  u  bir  la h z a d a   q a n d a y   yurishni  am a lga  
o s h i r i s h i m n i   b i li b ,  bu  h a r a k a t i m n i   q a n d a y   b a h o -  
lay o tg a n i  h a q id a   m a ' l u m o l l a r   b e ru v c h i  i m o - i s h o r a l a r  
seriyasini  bajarishini  angla g a n   ed im .  A gar  u  o ' / i n i   orqaga 
lash la b  n a y z a s im o n   im o - is h o r a   (Lshonch)  qilsa,  rneni 
y u ris h im n i  o l d in d a n   bilgani  va  s h u   y u rish g a,  q a n d a y  
j a v o b   q ilis h n i  a l l a q a c h o n   o ' y l a b   q o 'y g a n l i g i n i   fa ra z  
qilish  m u m k in .  Agar  m e n   s h a x m a t  d o nasig a  q o 'l im n i  
tekkizishim   bilan  u  o g 'z in i  q o 'li  bilan  yopib,  b u rn i  yoki 
q ulog'ini  Lshqalay  boshlasa  —  bu  im o -ish o ra   m e n i  bu nd ay 
y u ris h im n i  k u l m a g a n i   va  u ng a  q a n d a y   ja v o b   qilishni 
b ilm aslig ini  b ildiradi.  M e n   u n in g   « q o 'l-y u /.g a »   in to - 
ishoralariga  q a ra b ,  q a n d a y   yurlsh  qilish  n ten d a   g 'a la b a  
q o z o n ish   im k o n iy atin i  t a q d i m   qilishi  tush u n arli.
Y aqinda  bi/.ning  shirkatinii/ga  Lshga  joylashish  u c h u n  
kelgan  yosh  yigit  bilan  s u h b a tl a s h d i m .  B u tu n   s u h b a t 
davom ida  u  qo 'llarini  ko'kragiga  ch alishtirgan  h o ld a   bir 
o y o g 'in i  ikkinehi  o yog'iga  tash lab   o 'tird i.  U  bu  im o -
75

---

ishoralari  orqali  tan q id iy   kayfiyati  h a q id a   ogohlantirardi. 
U n in g   kaftlari  kani  k o 'rin ib .  nigohi  esa  l'aqat  vaqtning 
u c h d a n   b i r   q i s m i d a g i n a   m e n i n g   k o ' z l a r i m   b i l a n  
to 'q n a s h d i .  S u h b a t   d a v o m i d a   n i m a d ir   u n i  tashvlshga  
solayotgani  bilinib  tu ra r  edi.  A m m o   u c h ra s h u v   vaqtiga 
q a d a r   m e n d a   un ing   b u n d a y   negativ  im o-ishoralariga  aniq 
b ah o  berish  u c h u n   m a 'l u m o tl a r   yelarli  c m a s   edi.
M e n   u n d a n   ilgari  ish la g a n   j o y la r i  va  la v o z im la ri 
liaqida  s o 'ra d im .  U n in g  javoblari  qovoq larini  ishqalash  va 
b u rn ig a   q o 'l   tegizish  b ila n   birga  k u z a lild i  h a n id a   u 
n ig o h im d a n   k o z i n i   olib  q o c h is h d a   d a v o m   etdi.  B u tu n  
su h b a t  s h u n d a y   d a v o m   etdi  va  o x ir-o q ib a t  m e n   o 'z i m -  
ning  «oltinehi  sezgim »ga  a s o slan gan   h o ld a   bu  o d a tn n i  
ishga  q a b u l  q ilm a s lik k a   q a r o r   q ild im .  M e n g a   s u h b a t  
d a v o m id a g i  negativ  i m o - is h o r a la r   h aq idag i  Ilkr  tinehlik 
b e rm a d i  va  unin g  xarakterislikalarini  tekshirishga  q a ro r  
qild im .  T e k sh irish la rim   n atijasida  u  o 'z in i n g   o 't m i s h i  
h aq id a   n o t o 'g 'i   m a 'l u m o t l a r   berganligini  a n iq la d im .  Agar 
uning  noverbal  signallariga  diqqat  q ilm agan im d a  xatolikka 
y o ‘l  q o ‘yib,  u n i   ishga  q abul  qilar  edim .
M e n e d je r la r   s e m i n a r i d a   ishga  q a b u l  qilish  b o ‘y ieh a  
s u h b a t  o 'tk a z is h g a   a s o sla n g a n   rolli  o 'y i n la r n in g   video- 
yo zu vi  n a m o y i s h   q ilin d i  S u h b a t   o 'tk a z is h   d a v o m id a  
da   vogarga  s a v o lla rd a n   biri  b e rilg an id a   bexos  o g 'z in i  
q o 'li  b ilan  berkitdi  va  b u rn in i  q a sh la d i.  S u h b a tn in g   bu 
lah zasig a  q a d a r   savollarga  ja v o b   b e ra y o tg a n   v a q td a   u  
o c h i q   h o l a t d a   b o 1 lib ,  k o s t u m i   t u g m a s i n i   y e c h i b .  
k a ltla rin i  y a l a n g 'o c h l a b ,   o ld in g a   e n g a s h ib   o 't ir g a n   edi. 
S h u n i n g   u c h u n   b u   i m o - i s h o r a l a r   u n i n g   s u h b a t  
b o sh id agi  u m u m i y   x u lq -a tv o ri  tiz im id a   k o ‘ringa n  im o -  
ish o ra la rg a   h e c h   m o s   tu s h m a d i,  d e b   o 'yladik.  O g 'z in i 
berkitish  i m o - is h o r a s i  u n in g   javob  o ld id a n   bir  n e c h a  
so n iy a  d a v o m   e td i,  k e y iu   u   o 'z i n i n g   o c h iq   h o la tig a  
q a y td i.  R o l l i   o ' y i n l a r   t u g a g a n d a n   s o 'n g .   u n d a n   bu 
i m o - i s h o r a   h a q i d a   s o ' r a g a n i m i z d a ,   biz  bu  s a v o l n i
76

---

h crgan   v a q td a   ikki  t o m o n l a m a   j a v o b   b c ris h i  m u m -  
k m l i g i n i   a y t d i .   B u l a r n i n g   b i r i   i jo b i y   b o ' l i b ,   b iri 
ilbiydir.  U   salbiy  ja v o b   v a ria n tin i  o 'y l a b   bu  q a n d a y  
I  i.issurot  u y g 'o tls h i  m u m k in lig i  h a q id a   m u lo h a z a   yuri- 
iayo lgan  v a qld a   b e ixtiyor  « O g 'z in i  q o 'l i   b ila n   berkitish» 
i m o - is h o r a s i   k u z a tilg a n .  U   j a v o b n i n g   ijobiy  v a ria n li 
h aq ida  o 'y l a g a n i d a ,  q o 'l i   paslg a  lu sh ib   k etdi  va  ilgarigi 
holatiga  qaytdi.  U n in g   au dito riy a  negativ jav o bga  q a n d a y  
reaksiya  b c r a d i ,   d c g a n   o ' y - f i k r l a r i   k o ' t a r i l m a g a n d a  
o g 'z i n i   q o ' l   b ila n   b e r k i t is h   i m o - i s h o r a s i n i   v u ju d g a  
kcltiradi.
Bu  ntLsollar  « q o 'l n i   y uzga»  i m o - i s h o r a s i n i   ta lq in  
qilLshda  o songina  xaloga  yo 'l  q o'y ish  va  natijada  n o to 'g 'ri 
xulosaga  kcllsh  nium kin lig in i  k o 'rsa ta d i.  Bu  csa  im o - 
ish o ra la rn i  k u z a tis h ,  o 'r g a n i s h d a   d o im iy   m a s h q   qilib 
borLsh,  im o - is h o r a la r   q ilin ay otga n  bir  vaq tda  kontckst 
hlsobga  o lin g a n d a   o d a m l a r n i n g   o 'y -fik ria ri  xususidagi 
m a ’l u m o t la m i   t o 'g 'r i   talqin  qilishni  o 'r g a n is h   m u m k in .