Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

TUG'MA,  GENETIK  O'ZLASHTIRILGAN  VA  MADANIY 
O'ZARO  BOG'LANGAN  SIGNAUAR
K o 'p   ta d q iq o tla r  o 'tk az ilg a n ig a   q a r a m a s d a n   novcrbal 
s i g n a l l a r   t u g ' m a   b o ' l a d i m i   y o k i  o ' z l a s h t i r m a ,   u l a r  
g cnetik  tarz d a   o 't a d i m i   yoki  q a n d a y d ir   bo sh q a   y o 'l  bilan 
o 'z la s h tirila d im i.  d c g a n   q a y n o q   b a h s la r  olib  b o rilm o q d a . 
D a l i l - i s b o t l a r g a   k o 'r a   k a r   va  k o ' r - s o q o v   o d a m l a r n i  
k u z a tis h ,  eshitish  yoki  k o'rish   retseptorlari  y o rd a m id a  
n o v e r b a l ik a n i   o ' r g a n a   o l m a s li k la r i   a n i q l a n g a n .   S h u -  
n in g d e k .  tu rli  m il la t la m in g   i m o - i s h o r a l a r i n i n g   x u lq - 
a tvo ri  k uzatildi  h a m d a   m a y m u n   va  m a k a k a la r   fe’l-atvori 
h a m   o'rgariildi.
6

---

Bu  ta d q iq o lla rn in g   xulosalariga  k o 'r a ,  i m o - is h o r a -  
larni  tasnillasa  b o 'la d i.  M a sa la n ,  n rim a tla rn in g   k o 'p g in a  
bolalari  k o ‘krak  sutiga  intilish  sezgisi  bilan  tug'ilishi  va  bu 
tu g ‘n ia   yoki  o ‘z la s h tirm a   e k a n lig id a n   dalolal  beradi.
N e m is   o lim i  Aybl-A ybeslcldt  t u g 'm a   k a r  yoki  k o 'r  
b o laia rd a   k o ‘rish  qobilyati  h e c h   q a n d a y   t a ’lim siz  yoki 
nusxa  k o 'c b irish la rsiz   n a m o y o n   bo 'lish i.  bu  csa  t u g 'm a  
ckanligi  h a qidagi  farazni  tasd iq lash ini  aniqladi.  E k m a n , 
Friz.cn  va  Z o r c z a n   kabi  o lim la r   C h .D a r v i n   to m o n i d a n  
t a ’k i d l a n g a n   i m o - i s h o r a l a r n i n g   t u g ' m a l i g i   h a q i d a g i  
t a x m i n l a r n i   b e s h ta   b i r - b i r i d a n   m a d a n i y a t i   b o 'y i c h a  
t u b d a n   farq  qilad ig an   millat  vakillarining  yuz  ifodalarini 
o 'r g a n i b   tasdiqlaganlar.  U la r   h a r   xil  m a d a n iy a t  vakillari 
m a ’lu m   cnto tsiyalarn i  n a m o y o n   qilishda  y u zning  bir  xil 
i f o d a l a r id a n   f o y d a l a n is h l a r i ,  bu  esa   t a d q i q o tc h i la r g a  
u s h b u   i m o - is h o r a la r   t u g 'm a   b o 'lishi  kcrak,  d e b   xulosa 
qilish  im k o n in i  berishini  tasdiqladilar.
K o 'p e h ilik   o 'n g   q o 'l n i   c h a p   q o 'l  ustiga  q o 'y a d im i  
yoki  c h a p in i  o 'n g in in g   ustiga mi.  bu  h a ra k a tn i  bajarib 
k o 'r m a g u n c h a   u sh b u   savolga  t o 'g 'r i   ja v o b   bera  olm aydi. 
U l a r   o 'z la r in i  b a 'z a n   q ulay.  boshqa  vaqt  esa  n o q u lay  
sezadilar.  Y uq o rid agilard an   b u la r o 'z g a rm a y d ig a n   genetik 
im o -is h o ra la rd ir,  d e g a n   xulosaga  kellsh  m u m k in .
B a ’zi  bir  im o - is h o r a la rn in g   g e n e tik m i  yoki  o 'z la s h -  
tirnta.  balki  m a d a n iy   s h a rtla n g a n m i.  d e g a n   tortishu vlar 
h a m   mavjud.  M a sa la n .  k o 'p   e rk a k lar  paltosining  o 'n g  
yen g id a n .  k o 'p l a b   ayo llar  esa  p a ltosining  c h a p   y en gid an 
kiyadi.  Erkak  kishi  g a v ju m   k o 'c h a d a   ay ollarni  o 'tk a z ib  
yu b o ray otib.  o d a td a ,  gavd asin i  ayolga  b u ra d i,  ayol  esa. 
o d a t d a   unga  teskari  o 'g irilib   o 't i b   k eladi.  Ayol  buni 
k o 'k r a g i n i   h i m o y a l a b   i n s lin k tiv   t a r z d a   q i la d im i ,  bu 
a y o lnin g   t u g 'm a   imo-Lshoralarimi  yoki  u  bun ga  a n g la - 
m ag a n   h o ld a   b oshq a  ayollarni  kuzalib  o 'r g a n g a n m i.  buni 
bilisli  o s o n   em as.
N o v e r b a l   x u l q - a t v o r n i n g   k o ' p l a b   i m o - i s h o r a l a r i  
o 'z la sh tirilg a n   b o 'la d i  va  k o 'p   h a ra k a tla r.  i m o - is h o r a -
7

---

larning  m a 'n o s i   m a d a n iy   s h artlan gan d ir.  T a n a   tilining  bu 
t o m o n l a r i n i   k c y in g i   s a h i f a l a r i m i z d a   k o T i b   c h i q a -  
miz.