O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov



Download 5,45 Mb.
Pdf ko'rish
bet63/174
Sana16.03.2022
Hajmi5,45 Mb.
#497419
1   ...   59   60   61   62   63   64   65   66   ...   174
Bog'liq
Fizika 2 qism A G\'aniyev, A Avliyoqulov

Fîtîelåmåntning qo‘llànilishi. 
Òàsvirni simsiz uzàtish (fîtîtå-
lågràfiya) – fîtîelåmånt eng ko‘p qo‘llànilàdigàn sîhàlàrdàn biri-
dir. Bungà tålåvidåniya yaõshi misîl bo‘là îlàdi. I qism, 126- § dà
qàyd etilgànidåk, tàsvirni elåktr signàllàrigà àylàntirish ikînîskîp
dåb ataluvchi qurilmàdà àmàlgà îshirilàdi. Ikînîskîp – sirti judà
ko‘p mitti fîtîelåmåntlàrdàn ibîràt àsbîb. Ulàr o‘zlàrigà tushàyot-
gàn yorug‘likkà mîs bo‘lgàn elåktrîmàgnit to‘lqinlàr hîsil qilàdi
và bu to‘lqinlàr uzîq màsîfàlàrgà uzàtilàdi. Àntånnà yordàmidà
qàbul qilingàn signàllàr esà kinåskîpdà qàytàdàn yorug‘lik signàligà,
ya’ni tàsvirgà àylàntirilàdi.
Fîtîelåmånt yordàmidà ishlîvchi fîtîrålålàr sànîvchi, àvtî-
màtik ràvishdà turli måõànizmlàrni ishgà tushiruvchi và nàzîràt
qiluvchi qurilmàlàrning àsîsini tàshkil qilàdi. Fîtîrålå – yorug‘lik
tushgàndà yoki yorug‘lik tushushi to‘õtàgàndà ishlàshi mumkin.
Fîtîrålå – zàmînàviy robîtlàrning såzish qurilmàlàridàn
(ko‘zidàn) tîrtib, måtrîlàrgà kirishni nàzîràt qiluvchi qurilmàlàr-
gàchà, shàhàr ko‘chàlàrining yoritish siståmàsi, suv yo‘llàri
www.ziyouz.com kutubxonasi


77
màyoqlàrini ishgà tushirishdàn tîrtib, dåtàllàrning shàkli và ràngigà
qàràb àjràtishgàchà bo‘lgàn vàzifàni bàjàruvchi qurilmàlàrning
àsîsini tàshkil qilàdi.
Fîtîqàrshilik.
Fîtîqàrshilik ichki fîtîeffåktgà àsîsàn ishlày-
digàn àsbîb hisîblànàdi. Fîtîqàrshilik dåb, qàrshiligi ungà tushàyot-
gàn yorug‘lik intånsivligigà bîg‘liq bo‘lgàn yarimo‘tkàzgichli
qurilmàgà àytilàdi. Uning ish prinsipini tushunish uchun yarim-
o‘tkàzgichning ish prinsipini tàhlil qilàylik. Shuni tà’kidlàsh lîzimki,
yoritilmàgàn (yorug‘likdàn to‘silgàn) yarimo‘tkàzgichdà hàm mà’lum
miqdîrdàgi erkin elåktrînlàr màvjud bo‘làdi và ulàr yarimo‘tkàz-
gichning õususiy o‘tkàzuvchànligini hîsil qilàdi. Àgàr yarimo‘tkàz-
gichgà kuchlànish qo‘yilsà, undà elåktr tîki vujudgà kålàdi và bu
tîkkà õususiy tîk (
I
x
) dåyilàdi. Àgàr yarimo‘tkàzgich yoritilsà,
qo‘shimchà elåktrînlàr và tåshiklàr vujudgà kålib, uning o‘tkàzuv-
chànligi yaõshilànàdi và zànjirdàgi tîk 
I
yo
yorug‘lik tîkigàchà îrtàdi.
Yorug‘lik tîki và õususiy tîklàrning fàrqi: 
I

I
yo

I
x
– 
fîtîtîk
dåyilàdi. Fîtîqàrshilik tîvushli kinîdà, tålåvidåniyadà, tålåmå-
õànikàdà, àvtîmåõànikàdà signàl båruvchi (õàbàr båruvchi) vîsità
sifàtidà ishlàtilàdi.

Download 5,45 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   59   60   61   62   63   64   65   66   ...   174




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish