O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

hukm
  d e b   ataladi.
M o d d i y   o l a m d a   h a q i q a t a n   bogMiq  b o M m a g a n   narsa 
h u k m d a   bogM iq  q i l i b   k o ‘r s a ti l s a ,   b u n d a y   h u k m  
xato 
(yolg'on)  hukm
  deyiladi.  C h u n k i   b u   h u k m d a   aks  ettirilgan 
sifatlar  (belgi  v a   a l o m a t l a r )   b u   n a r s a l a r g a   a slo   m uvofiq 
k e l m a y d i .   M a s a l a n ,   „ A t o m   -   m o d d a n i n g   b o M i n m a s  
z a r r a c h a s i d i r “ ,  d e g a n   h u k m   n o t o ‘g ‘ri  h u k m d i r .   A t o m  
m urakkab  m o d d iy  tizimga ega boMib,  u y a d r o  v a  elektronlarga 
boMinadi.  A t o m n i n g  yadrosi h a m  boMinadi,  b u  y a d r o   p ro to n  
va  n e y t r o n l a r d a n   ib oratdir,  d e g a n   h u k m l a r d i r .   „ Y e r Q u y o s h  
a tro fld a   a y l a n m a y d i “ ,  d e g a n   misol  h a m   c h i n   boMmagan 
h u k m l a r   d o ira sig a   kiradi.  A l l a q a c h o n l a r   i n s o n   t o m o n i d a n  
k a s h f  qilingan  g eliosentr  nazariyasi  m a v ju d   boMib,  a n a   shu 
nazariyaga asoslangan holda m a z k u r q o n u n  a m a l d a  mayjuddir. 
D e m a k ,  h u k m n i n g   chinligi,  y a ’ni  v o q elik n i  t o ‘g ‘ri  aks  et- 
tirishi  — u n i n g   e n g   m u h i m   x u su siyatlaridan  biridir.
Borliqdagi  narsalar, h o d is a la r va v o q e lik n in g   m iqdoriga, 
ularning biror h u k m d a  aks ettirilgan a lo q a v a   m unosabatlariga 
q a r a b   h u k m   q u y id a g i  tu rlarg a  boMinishi  m u m k i n :
1)  ta sd iq lo v c h i  yoki  in k o r  q ilu v c h i  h u k m .   H u k m la r- 
n in g   u s h b u   a so s la rg a   ta y a n ib   boMinishi  s ifa tg a   q a r a b   b o   li-
nishi  d e b   ata la d i;
2) y a k k a , j u z 'i y ,   xususiy  va  u m u m i y   h u k m g a   ajratilishi 
m u m k in .  H u k m l a r n i n g   b u n d a y   b elg ila rg a   k o ‘ra  boMinishi 
m iq d o rg a   q a r a b  boMinishi  deyiladi;
3)  sh artli,  a y iru v c h i  va  q a t ’iy  h u k m   sin g a ri  k o brinishlar 
m avjud  boMib,  u  h u k m l a r n i n g   m u n o s a b a t g a   q a r a b  boMinishi 
d e b  ataladi;
4)  h u k m  ta x m in iy  k o ‘rinishga ega boMishi  h a m   m u m k in . 
Bu  h u k m d a   aks  ettirilad ig an   n a rsa   v a   h o d i s a l a r  belgisining 
nechogMiq  m u h i m   boMinishiga  yoki  v o q e li k k a   m o s   kelish- 
kelm asligiga  bogMiq.  M a s a la n ,  „ E r t a g a   yom gM r  yogMshi 
m u m k i n “ ,  „ P a x t a   rejasi  toMib  q o lsa   k e r a k “ .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

H u k m l a r d a   ta sd iq la n g a n   yoki  i n k o r   qilingan  narsalar, 
h o d is a la r,  a l o m a t l a r   h u k m n i n g   m a z m u n i n i   tashkil  qiladi.
N a r s a   b ila n   b e lgining  aloqasi  (bog'liqligi)  aks  ettirilgan 
h u k m