O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

Operativ xotira.
  Inson bcvosita  am alga o sh ira y o tg a n   faol, 
t e z k o r   h arak atlar,  u sullar  u c h u n   xizm at  qilu v ch i  j a r a y o n n i  
a n g la tu v c h i  m n e m i k   holat  o p e r a ti v   xotira  d e b   a ta la d i.
Hozirgi  z a m o n   psixologiyasida  ush b u   h o l a tn i   n a m o y i s h  
qilish  u c h u n   u s h b u   m isol  keltiriladi:  m a t e m a t i k   a m a l n i  
bajarish g a  kirishar  e k a n m i z ,   biz  u n i  m u a y y a n   b o kla k la r g a  
ajra tib   hal  qilishni  m a q s a d   q ilib   q o ‘yam iz.  S h u   b o i s ,  o r a li q  
natijalarini  y o d d a   saqlashga  in tila m iz ,  oxiriga y a q i n l a s h g a n  
sari  ay rim   m ate ria lla r  e s d a n   c h i q a   boshlaydi.
M a z k u r  holat  m a tn n i  o ‘q u v c h i  o ‘qishida,  u n i  k o ‘c h i r i b  
y o z is h id a ,  ijodiy  fikr  y u ritis h id a ,  aqliy  fa o liy a tn i  a m a l g a  
o sh irish id a yaqqol  k o ‘zga ta s h la n a d i.
M a z k u r   fa o liy a td a  x o t i r a n i n g   o p e ra tiv   b irlik la ri  d e b  
n o m l a n a d i g a n   q i s m l a r   h a j m i ,   k o l a m i   u  y o k i   b u   f a o -  
liy a tn in g   m uvaffaqiyatli  y a k u n l a n i s h i g a   t a ’sir  k o 'r s a t a d i .  
X o tira d a   o m ilk o r,  te z k o r   birlik la rn i  tark ib   t o p i s h i d a   a n a  
s h u   q is m la rn in g  aniqlo v ch ilik   a h a m iy a ti  k a tta d ir.  Q i s m n i n g  
hajm i,  k o ‘lam i,  aniqligi,  labilligi,  ta k tik   va  s t r a t e g i k   x u s u -  
siyatga  ega  ekanligi  m u h i m   a h a m iy a tg a   eg a   ( m i s o l   u c h u n ,  
po c h ta  qutisi).
R a m z iy   m a 'n o d a   y u q o r i d a   m u l o h a z a   y u r i t i lg a n   x o t i r a  
tu rlari  quyidagi  tarzda:  o p e r a t i v   —  qisqa  m u d d a t l i   va  u z o q  
m u d d a t l i  uzviy b o g l i q l i k k a   egadir.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

E sg a   tushirish
E sg a  tushirishga  x o t i r a  jara y o n i  sifatida  t a ' r i f  berilg a n - 
d a ,   u n i n g   t a ’siri  n a tija sid a   u z o q   m u d d a tli  xo tira  t iz im id a  
a w a l   m u s t a h k a m l a n g a n   turli  xususiyatli  m a te r ia lia r va taas- 
s u r o t l a r n i   o p e ra tiv   ( t e z k o r )   xotira jabhasiga  k o ‘c h iris h n in g  
faollashuvi  na z a rd a  tu t i lad i.
O l d i n   o ‘z l a s h tirilg a n   m a te r ia lla r n i n g   x o t ir a d a   q a y ta  
tik la n is h i,  y a ’ni x o tira d a  t o ‘planib  (yigkilib)  qolg an   izlarning 
f a o ll a s h u v   j a r a y o n i   m u r a k k a b   yoki  yengil  k e c h i s h i n i n g  
d a r a ja la rig a   b i n o a n   tavsiflanishi  m u m k in :  a)  bizni  q u rs h a b  
t u r g a n   narsa  va  h o d is a la r n i,  h e c h   ik k ila n m a s d a n   „ a v to - 
m a t i k "   t a rz d a   tan ish ;  b)  q ariyb  u nutilish  d arajasid a  b o 'lg a n  
n a r s a  v a   hodisalarni  q iy in c h ilik  va  azob bilan  eslash  kabilar. 
A n a   s h u   t a l q i n d a n   k e lib   c h i q q a n   h o l d a   esga  tu s h iris h  
j a r a y o n i n i n g   ichki  tu z ilishiga  b i n o a n   b ir  n e c h ta   turlarga 
a jr a t is h   m aq sa d g a   m u v o fiq :  ta n is h   —  bevosita  shaxs  yoki 
n a r s a n i   esga  tu s h iris h   (ix tiy o riy   va  ixtiyorsiz  t a r z d a )   va 
e sla sh   (x o tira  ixtiyoriy  yoki  ixtiyorsiz  h o la td a ) .  Bu  a s n o d a  
i n s o n n i n g   t u r m u s h   tarixi  (h a y o tiy   so ln o m a si),  u n in g   u n ir 
d a v o m i d a g i   ( o n t o g e n e t i k )   x o tira si  va  u n i   e s la s h   sh a x s 
u c h u n   a l o h i d a   a h a m i y a t   kasb  etadi.
T a n i s h   —  b u   k o g n i t i v   n u q t a y i   n a z a r d a n   t e v a r a k -  
a t r o f d a g i   narsa va  h o d is a la rn i  inson  t o m o n i d a n  q a y t a   idrok 
qilish   sh a r o itid a   esga  tu s h i r i s h d a n   iborat  xo tira  jara y o n i. 
T a n i s h   m u a y y a n   s h a x s n i n g   h a y o ti  va  f a o li y a tid a   k a tta  
a h a m i y a t g a  ega.  Bu  x o t ir a  ja ra y o n in in g   sharofati  tufayli  biz 
k o 'r g a n ,   eshitg an   n a r s a la r,  hodisalar,  voqeliklarni,  in s o n - 
lar b i l a n   qayta  d u c h   k e l g a n im iz d a   ularni  y a n g id an ,  b o s h d a n  
i d r o k   q ilm a y m iz ,  balki  ularn i  qaysidir  a lo m a tla ri,  k o ‘ri- 
n ish i,  xususiyatlari  va  b o sh q a la r g a  
asoslanib 
tan iy m iz . 
X u d d i   s h u   bois,  te v a r a k - a tr o f d a g i   o b y ek tlarn i  (s u b y e k t- 
l a r n i )   i d r o k   qilish  ta jrib a s i  b ila n   u zviy  b o g l i q   b o l g a n  
t a n i s h   ja ra y o n i  a t r o f - m u h i td a g i   voqelik  (realiya)  b o ‘yicha 
t o ‘g ‘ri  moMjal  ( o r iy e n tir )  olishga  im k o n   y aratadi.  T a n ish  
o ‘z i n i n g   a n i q l i g i ,   k o l a m i ,   y o r q i n l i g i   x u s u s i y a t l a r i   va 
d a r a ja la rig a  b i n o a n   h a r x i l   ko'r in ish larg a ega.  P sixologiyada 
250
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

t a n i s h  ja r a y o n   sifatida  h a m   ixtiyorsiz,  h a m   ix tiy o riy   t a r z d a  
n a m o y o n   b o 'lishi  m u m k in .
T a d q iq o t  natijalariga  k o 'r a ,   ta n is h   t o 'l i q ,   y o r q i n ,   a n i q  
a m a lg a   o sh g a n   b o 'l s a ,  u  h o l d a   b i r   d a q iq a li  ixtiyorsiz  aqliy  
h a ra k a t  tarz id a  k e c h a d i  yoki  y u z a g a   keladi.  Bu  j a r a y o n d a  
h e c h   q a n d a y   jis m o n i y ,   asabiy,  aqliy  z o ‘riq ish siz,  o ' z i m i z  
p a y q a m a g a n   h o l d a   a v v a l   i d r o k   q i l g a n   j i s m l a r   y o k i  
sub y ek tlarn i  te z   ta n iy m iz .  C h u n k i ,   i n s o n n in g   f'avqulodda 
tajribasi,  h ayotiy  tajribasi,  faoliyati  bilan   ixtiy o rsiz  t a n i s h  
j a r a y o n i n i n g   t u r i   q o ‘s h i l i s h i b   k e t a d i .   M a b o d o   t a n i s h  
j a r a y o n i   o 'z in i n g   k o 'l a m i   b ila n   n o t o ‘liq  b o l s a ,   u   a l b a t t a  
n o a n i q   xususiyat  kasb  c tadi.  A g a rd a   b ir o r   o d a m n i   k o ‘r- 
g a n d a   „ t a n i s h l i k   h iss i“  u y g ‘o n s a ,   u n i   o l d i n   ( a v v a l d a n )  
bilg an   k ishim izga  o ‘xshashligi  b o ‘y ic h a   s h u b h a l a n i s h i m i z  
m um kin.
S h u n d a y   ru h iy   h o la tla r  h a m   u ch ra y d ik i,  u n d a   biz  b i r o r  
i n s o n n i   t a n i s a k - d a ,   b i ro q   q a y   t a rz d a ,  q a n d a y   v a z iy a t d a  
u n i  u c h r a tg a n i m iz n i   xotirlay   o lm a y m iz .  B u n d a y   h o ld ag i 
n o t o l i q   yoki  y e ta r li  d a r a j a d a   t o ‘liq  b o ‘l m a g a n   t a n i s h  
j a r a y o n i   o ‘ziga  xos  m u r a k k a b   ixtiyoriylik  x u s u s iy a tla rin i 
kasb  etad i.  O b y e k tn i  (su b y e k tn i)  idrok  q ilish g a  a s o s la n g a n  
h o l d a   u n i  a n iq   tan ish   u c h u n   b iz   turli  v a z iy a tla rn i  e slash g a 
h a r a k a t  qilam iz.  B u n d a y   ru h iy   h o la tla r  t a n i s h   j a r a y o n i n i  
esga  tushirishga  k o ‘c h g a n d a y   t a s a w u r   u y g ‘o ta d i.
Esga  tushirish j a r a y o n i   t a n i s h d a n   farqli  o 'l a r o q ,   m o ‘l- 
j a ll a n g a n   oby ek tn i  (su b y e k tn i)  q a y ta d a n   i d r o k   q i l m a s d a n  
eslash  orqali  bevosita a m a l g a  oshiriladi.
F avquloddagi d a q i q a la rd a   r o ‘yobga c h i q a r ila y o tg a n   fao- 
liyatning  m a z m u n i   esga  t u s h iris h n i  aks  e t t i r s a - d a ,   u s h b u  
faoliyat  m axsus  t a rz d a   u n i  esga  tu s h irish g a   y o ‘n a l m a g a n  
b o 'l a d i .   B u n d a y   k o 'r i n i s h d a g i   esga  t u s h i r i s h   i x t iy o r s iz  
d e y ils a -d a ,  u  b i r o r - b ir   tas h q i  yoki  ichki  tu rtk is iz ,  o ‘z i d a n -  
o lzi  y u z a g a   kelm aydi.  Ixtiyorsiz  esga  t u s h u r i s h n i n g   turtkisi 
—  b u   p r e d m e t n i   ( s u b y e k t n i )   i d r o k   q i l i s h ,   t a s a w u r  
o b ra z la rin i  yaratish ,  fik rla r n in g   t u g ‘ilish  j a r a y o n i   h is o b -  
l a n i b ,  u la r n i   m u a y y a n   t a s h q i   t a ’sirlar  ( o m i l l a r )   k e ltirib  
c h iq arad i.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

T a s o d i f i y   h o l a t la r d a   o b y e k tla r n i  (su b y e k tlarn i)  idrok 
qilish   y u z a g a   k e itirg a n   ixtiyorsiz  esga  tu sh irish   b e ta r tib  
(x a o ti k )   b o 'l m a s d a n ,   balki  m u a y y a n   narsalarga  y o ‘nalish 
x u su s iy a tig a  egadir.
F i k r   v a   o b r a z l a m i   esga  t u s h i r i s h n i n g   m a z m u n i   va 
y o ' n a l i s h i n i ,   avvalgi  t a j r i b a l a r n i   t o ' p l a n g a n   b i l i m l a r  — 
a s s o t s ia t s i y a l a r   b elgilaydi.  G o h o   in so n   t o m o n i d a n   esga 
t u s h i r i s h   t u r t k i l a r i   s e z il m a s l i g i   s a b a b li  u s h b u   j a r a y o n  
o ‘z i d a n - o ‘zi  vujudga  k e lg a n d a y   tuyuladi.
I x t i y o r s i z   e s g a   t u s h i r i s h   y o ‘n a l g a n ,   t a s h k i l l a s h g a n  
b o ‘lishi  u c h u n   o b y e k t l a r n i  ( s u b y e k tla r n i)  id ro k   qilish n i 
t a s o d i f i y   t u r t k i   e m a s ,   b a lk i  m a z k u r   d a q i q a l a r d a   sh a x s  
t o m o n i d a n   a m a l g a   o s h i r i l a y o t g a n   m u a y y a n   f a o l i y a t  
m a z m u n i   keltirib  c h i q a r a d i .  M a s a la n ,  o ‘qilgan  k ito b n in g  
m a z m u n i   t a ’sirida  k ishida  u n in g   tajribalarini  ixtiyorsiz esga 
t u s h i r i s h n i n g   y o ‘nalganligi  va  tashkillashtirilganligi  ortadi. 
M a z k u r  m u l o h a z a la r d a n   kelib c h i q q a n   h o ld a   ixtiyorsiz esga 
t u s h i r i s h n i   ix tiy o rsiz   e s d a   o lib   q o lis h   j a r a y o n i   s if a t i d a  
b o s h q a r i s h   m a q s a d g a   m u v o f i q .   A g a r d a   o l i y   m a k t a b  
o 'q i t u v c h i s i   m a ’ruzani  m a n tiq li,  m a 'n o l i,  tartibli,  tizimli 
a m a l g a   o sh irsa ,  m a s h g ‘u l o t la r d a   talab a la rd a  oldingi  tajriba 
m a h s u ll a r in i  ta s hkilla shtirish  uqu v i  ortadi.  O d a t d a   in so n  
o ‘z  o ld ig a   q o ‘ygan  m a q s a d d a n   kelib  c h iq a d ig a n   ixtiyoriy 
esga  tu s h iris h n i  re p ro d u k tiv   topshiriq yoki  m u a m m o  yuzaga 
k eltirad i.  M a b o d o  o kzlashtirilgan  m a te r ia ll a r x o t ir a d a   p u x ta  
m u s t a h k a m l a n g a n   b o ‘lsa,  u  h o l d a   ularn i  esga  tu sh iris h  
yengil  k e c h a d i.  B a 'z a n   m a te ria lia rn i  h a r q a n d a y   v az iya tda, 
turli  y o s h d a g i  in s o n la r  t o m o n i d a n   eslash  im k o n i  vujudga 
k e l m a s a ,   u  t a q d i r d a   q iy i n c h ili k n i   o s o n ,  yengil  y e n g ish  
m a q s a d i d a   faol  q id iru v   faoliyatini  a m alg a  osh irish   za rur. 
B u n d a y  y o 'sin d a g i  esga tushirish  eslash jara y o n i  d e b   ataladi.
E slash  ixtiyoriy  e sd a   olib  qolishga  o ‘xshab  m u r a k k a b  
aqliy h a ra k a t  xususiyatiga ega bo  lishi  m um kin.  K a sb-koridan 
q a t ’i  n a z a r,  h a r  q a n d a y  shaxs oby ek t va subyektlarni o q ilo n a  
eslash   k o ‘n ik m asin i  ega lla shga  intilishi  (o d a tla n ish i)  lozim . 
M a ’l u m k i ,   i n s o n n i n g   o ‘z  b i l im l a r i d a n   f o y d a l a n i s h n i n g  
tayyorgarlik darajasi va  mahsuldorligi unga bevosita bog liq d ir. 
252
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

T a jrib a la rn in g   k o ‘rsatishiga  q a ra g a n d a ,  p u x ta ,  m u s t a h k a m  
e s d a   olib  qolish  j a r a y o n i   m u v affaqiyatli  e sg a   tu s h ir i s h n i  
t a ’m inlaydi.
S h u n i  ta 'k i d l a s h   jo iz k i,  eslash n in g   m u v a ff a q iy a ti  k o ‘p 
j i h a t d a n   r e p r o d u k t iv   t o p s h i r i q n i n g   m a z m u n i   n e c h o g i i q  
a n iq ,  y o rq in ,  a n i q l a n g a n  boMishiga  b o g l i q .   M a b o d o   eslash 
j a r a y o n i d a   q i y i n c h i l i k l a r   v u j u d g a   k e l s a ,   u   t a q d i r d a  
r e p r o d u k t iv   t o p s h ir i q   m o h i y a t i d a n   kelib  c h i q q a n   h o l d a  
f ik r la s h ,  x o t i r l a s h   k c n g   k o l a m d a g i   b i l i m l a r d a n   t o r r o q  
t i z i m l i  b i l i m l a r   sari  y o 'n a l t i r i l i s h i   j o i z .  B u n i n g   u c h u n  
d a s t a v v a l   n i m a n i   e s g a   t u s h i r i s h   a n i q l a n g a n d a n   k e y i n  
a s s o t s i a t s i y a i a r n i   f a o l l a s h t i r i s h   n i a q s a d i d a   s o l i s h t i r i s h ,  
q i y o s l a s h ,   f a r q l a s h ,   o 'x s h a t i s h ,   a q l i y   o p e r a t s i y a l a r d a n  
f o y d a la n i s h   m a q s a d g a   m u v o fiq .  E slash  x o t i r a n i n g   esga 
tu sh irish  ja ra y o n i  singari  ta n l a s h   yoki  sa ra la sh   x u s u siy a tig a  
ega.  Inson  n u tq id a   a n i q   m u ja s s a m la s h g a n   v a   a n g l a n i lg a n  
re p ro d u k tiv   to p s h iriq   (vazifa,  m asala ,  m u a m m o )   e s l a s h ­
n in g   keyingi  aqliy  h a r a k a tg a   yo'n a ltirilg an lig i  tu fa y li  x o tira  
m a h s u i i n i n g   e n g   m u h i m i n i   a jra tib   y o k i  t a n l a b   o l i s h g a  
y o r d a m   beradi.
E s l a s h n i n g   m u v a ff a q iy a ti  k o ‘p  j i h a t d a n   u n i   a m a l g a  
o s h iris h d a   aqliy  usul  va  v o sita la rd a n   q a n d a y   f o y d a la n i s h g a  
b o g ’liq.  X o tira n in g   m u h i m   vositalari  q a to r i g a   q u y id a g ila r 
kiradi:  m ateria lla rn i  ( k o i a m i   va  h ajm iga b i n o a n )   e s la s h n in g  
r e j a s i n i   t u z i s h ;   o b y e k t   v a   s u b y e k t   m o h i y a t i   h a m d a  
xususiyatiga  m u ta n o s ib  o b ra z la rn i  (tim so llarn i)  k o ‘z o ‘ngiga 
keltirish;  bilvosita assotsiatsiyaiarni  p a y d o  qiluvchi  m a q s a d g a  
y o ‘n altirilgan  ichki  va  tash q i  turtki  ( m o tiv )la rn i  q o ‘z g ‘atish 
va boshqarish.
E s l a s h n i n g   m u v a f f a q i y a t l i   k e c h i s h i   k o ‘p  j i h a t d a n  
r e p r o d u k t i v   t o p s h i r i q n i   b a j a r i s h n i n g   q a n c h a l i k   a s o s -  
lan g an lig ig ajid d iy  b o g ‘liq.  M u a m m o n i n g  a s o s la n g a n lig i  u n i 
shaxs  t o m o n i d a n   an g lash   sari  yetaklaydi.
Eslash  j a r a y o n i   o ‘t m i s h   ta a s s u r o tl a r i n i  o d d i y   t a r z d a  
esga  t u s h iris h g in a  e m a s ,   balki  u  oldingi  b i l im l a r n i n g  y a n g i- 
lari  bilan   a lo q a g a   kirishuvi,  y a n g ic h a   ta rtib g a   k eltirilishi, 
c h u q u r r o q   an g la n ish   d arajasiga  o ‘sib  o ‘tishi  h a m d i r .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

S h u n i   t a ’kidlash  lo z im k i,  sh a x s d a   eslash  j a r a y o n i d a  
i s h o n c h   hissining  u y g ‘o n is h i  esga  tu sh irish g a  k a t ta   t a ’sir 
k o ‘rs a ta d i.
X o t i r o t   (e s d alik la rn in g   shaxsiy  m a jm u a si)  —  b u   sh ax s- 
n i n g   o ‘tm is h d a g i  o b ra z la r,  vo q elik lar  va  ta a s su ro tla rin in g  
f a z o v iy l a s h u v i   h a m d a   v a q t   ( d a v r)  j i h a t d a n   a n i q   ifo d a - 
la n ilis h ig a   asoslanib  esga  tu shirishdir.  X o tirla sh d a   n a fa q a t 
o ‘t m i s h   oby ek tlari  va  subyektlari  esga  tushiriladi,  balki  u lar 
m u a y y a n   v aq t  va  fa zo   j i h a t d a n   m u v ofiqlashtirila di,  y a ’ni 
u l a r n i   q a c h o n ,   q a y e rd a ,  q a n d a y   s h a r o itd a   kechganligi  esga 
tu s h i r ila d i.  Bu  m a h s u lla rn in g   n atijasida  u lar  t u r m u s h n i n g  
m u a y y a n   davri  bilan  b o g l a n a d i ,   u la rn in g   davriy  kechishi 
i n s o n l a r   t o m o n i d a n   a n g la b   yctiladi.
H a r   b i r   i n s o n n i n g   s h ax siy   t u r m u s h   tarixi  u   y a s h a -  
y o t g a n  j a m i y a t n i n g   ijtim oiy  voqeliklari  bilan  c h a m b a r c h a s  
b o g ‘liq.  B o rliqning,  ijtim oiy h a y o tn in g   hodisalari,  holatlari, 
v o q e l i k l a r i ,   o b y e k t i v   h a m d a   s u b y e k t i v   x u s u s i y a t l a r i ,  
k e c h i n m a l a r i ,   sh ax sn in g   m u a y y a n   esdaliklari  m a 'l u m   vaqt 
( d a v r ,   m u d d a t )   b i l a n   c h e k l a n g a n l i k   va  q u r s h a b   o l i n -  
g a n l i k n i n g   t a y a n c h   negizi  sifatida  xizm at  qiladi.  J u m l a d a n ,  
i n s o n   b i r o r   narsa,  s a n a   va  voqelikni  cslaganida,  u   m a z k u r  
h o d is a   m ustaqillik b ayram i  arafasida, y a ’ni XX  a sm in g  oxirgi 
o ‘n   yillig id a  s o d i r e t i lg a n l ig in i   t a ’kidlaydi.
S h u n i n g d e k ,   xotiro t  (esdalik)  m u r a k k a b   aqliy  faoliyat, 
j a r a y o n   b i la n   a lo q a d a   b o 'lib ,  esga  tush irish   v o q e liklarni, 
u l a r n i n g   k e tm a - k e t li g i n i ,  o ‘za ro   sababiy  bogMiqligini  a n g - 
lash  ( t u s h u n i s h ) n i n g   za ru ra ti  h isoblanadi.  S h u n in g   u c h u n  
i n s o n   e sd a lik   (x o tirot)larining  m a z m u n i ,   m ohiyati,  m a ’nosi 
o ‘z g a r m a y  qolishi  aslo  m u m k i n   em as .  C h u n k i,  xotiro t  qotib 
q o l g a n   k o g n itiv   ta rk ib   e m a s ,  balki  d i n a m i k  
xususiyatli 
x o t i r a   j a r a y o n i d i r .   S h a x s   y o ‘n a!is h i  e v o l u t s i o n   ( t a b i i y  
r a v i s h d a ,   a s t a - s e k i n   o kz g a rib   b o r u v c h a n l i k )   t a m o y i l g a  
a s o sla n g a n lig i  tufayli  u  q a y t a  fïkr yuritishga,  m a ’n o n i  fikran 
q a y t a  q u r is h g a   moyil.
S h a x s n in g   xotiroti  (esdaliklari)  u n i n g   shaxsiy  h a y o ti, 
s a r g u z a s h tla r i  bilan  alo q ad o rlig i  sababli  u  d o im o   u la r  bilan 
b i r   q a t o r d a   r a n g - b a r a n g   e m o t s i o n a l   h o la tla r,  m u r a k k a b  
ic h k i  k e c h i n m a l a r   h a m o h a n g l ig i d a   kechadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Unutish  va  esda  saqlash
U n u t i s h   x o t i r a   j a r a y o n i   sifatida  t a 'r i f g a   c g a   b o klib, 
o 'z in in g  vujudga  kelish xususiyatiga b o g lliq  h o ld a  o lta  c h u q u r  
va  y uzaki  k o 'r in is h la rg a   ega.  S h u   bois,  u n u t i l g a n   o b r a z -  
l a r n in g   y oki  f i k r l a r n i n g   fa o lla sh u v i  u  y o k i  b u   d a r a j a d a  
q i y i n c h i l i k l a r g a   u c h r a s h i ,   h a t t o   a m a l g a   o s h m a y d i g a n  
voqclik k a aylanishi  m u m k in .   S haxsning  fa o liy a tid a   x o tira d a  
t o ‘p l a n g a n   m a t e r ia ll a r   ( t u r l i c h a   b o 'l i s h i d a n   q a t ’i  n a z a r )  
a m a li y o t d a   k a m r o q   q o 'l l a n il s a   (fo ydalanilsa),  o r t i q c h a   y u k  
xususiyatini  kasb  etsa  u n u t i s h   t o b o r a   c h u q u r l a s h i b   b o ra d i. 
B u n in g   n atijasida  u n i n g   faol  h ay o tiy   m a q s a d g a   c ris h is h  
y o l i d a g i   a h a m iy a ti  pasayadi.  A n i m o   b i r o r - b i r   m a t e r ia ln i  
eslash  c h o g ‘ida  q iy in c h ilik ,  s u n ’iy  t o ‘siq  y iiz a g a   kelsa,  uni 
m u t la q o   y o 'q q a   c h iq a r ish   k erak  em as ,  c h u n k i   b u   h o d is a  
u n i  b a t a m o m   shaxs x o tirasid an   ch iq ib   kctishini  b ild ir m a y d i. 
O d a t d a   m a te r ia lla r  (o b y e k tla r,  s u b y e k tla r) n in g   a n i q ,   y a q - 
q o l ,   m a v j u d   t o m o n l a r i n i n g   s h a k li   u n u t i l a d i ,   b u n d a n  
ta s h q a r i,  u n i n g   h u k m   surishi,  b a r q a r o r   a h a m i y a t l i   m a z -  
m u n i   e s a   u n g a   o ‘x s h a sh   ( m u t a n o s i b )   b i l i m l a r   v a   x u lq - 
a t v o r  h a ra k a tla rin in g  shakliy birliklari  bilan   q o lsh ilib   ketadi. 
O q ib a t   n atijad a  x u l q - a t v o r n i n g   m a z k u r   s h a k l l a r i d a   t a a s -  
s u ro tla r  integral  ( u m u m l a s h m a ,   yig‘iq)  t a r z d a   e s g a   tu s h ish i 
m u m k i n .   l.P .P a v l o v n i n g   t a 'k i d l a s h i c h a ,  s o 'n i b   b o r a y o tg a n  
reflekslar  o ‘zlarini  tiklashi  u c h u n   d astlabki  p a y d o   b o 'l i s h  
d avriga q a r a g a n d a  ta k ro r la s h   m iq d o rin i  k a m r o q   t a l a b   e tadi. 
B u n d a n   t a s h q a r i,  s o ‘n ib   b o r a y o tg a n   re fle k s la r  m u a y y a n  
sh a r o it  yoki  v aziyatga  to r m o z l a n is h ,   t o ‘x ta lis h g a   u c h r a s h i  
m u m k i n .   Bu  v o qelik  a l la q a c h o n   u n u t i lg a n ,  d e b   t a s a w u r  
q ilin g a n   ta a s s u r o tla rn in g   fa v q u lo d d a   a y r im   o m i l l a r n i   esga 
tu sh irish   holati  bilan  izo h lan a d i.  M asa la n ,  o g lir b e t o b  b o ‘lib 
y o t g a n   o d a m   q a c h o n l a r d i r   o ‘rg a n g a n   s h e ’rini  t a s o d if a n  
y o d d a n   a y ta d i,  v a h o l a n k i ,   u n d a n   u z o q   y i l l a r   d a v o m i d a  
fo y d a la n m a g a n i  u c h u n   u   u n i  b a t a m o m   u n u t g a n ,   d e b   o ly- 
lashi  m u m k in .
X otira  j a r a y o n i   h iso b la n m is h  
u n u t i s h   —  b u   o ‘ziga 
xos,  ra n g -b a ra n g ,  i z o h ta l a b   ru h iy   k o g n itiv   h o d i s a d i r .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

S h a x s  faoliyatiga  singib k etg a n   m a 'l u m o t l a r  (obyektlar, 
s u b y e k t l a r )   u n in g   u c h u n   m u a y y a n   a h a m iy a t  kasb  etganligi 
tufayli  b u l a r m u t l a q o   u n u t i b y u b o r i lm a y d i.  Inson  faoliyatiga 
s in g ib   k e tg a n   m a te r ia lla r  u n in g   ehtiyojlari  bilan  bevosita 
a l o q a g a   kirishganligi  sababli,  u l a r   u n u tish   bilan  ku ra sh ish  
j a r a y o n i n i n g   is h onchli  vositasi  h isoblanadi.  B uning  y o rq in  
ifodasi,  e s d a   s a q la s h n in g   m u h i m   o m ili  yoki  usuli  —  bu 
t a k r o r l a s h   aqliy  harakatidir.
S a lb iy   in duksiya  hodisasi  h a ra k a ti  bilan  uy g ‘u n la s h u v  
b e q a r o r ,   sh u n in g d c k ,  m u v a q q a t  (v a q tin c h a )  u n u tis h   j a r a -  
y o n i n i   keltirib c h iq arad i.
O l i y   t a 'l i m  j a r a y o n i d a  o 'z la s h tir i s h d a   n o ta n is h ,  b e g o n a  
( y o t )   q o ‘z g ‘a t u v c h i l a r   y a n g i   m u v a q q a t   ( v a q t i n c h a )  
bo g M an ish larn in g  vujudga  kelishiga  t o ‘sqinlik qiladi,  b u n in g  
o q i b a t i d a  e sd a  olib q o lish n in g  sam aradorligi  (m ahsuldorligi) 
p a s a y a d i .   O l d i n g i   ( o ‘t m i s h d a g i )   b a r q a r o r l a s h g a n  
b o g 'l a n i s h l a r   (a lo q a la r)n in g   izlarini  y o 'q o tis h g a   y o ‘n algan 
t o ‘s i q l a r   s o ‘zsiz  u n u t i s h   j a r a y o n i n i   k e ltirib   c h i q a r a d i .  
M o d o m i k i ,   s h u n d a y   e k a n ,   u n u t i s h   n e rv   f a o li y a t i n i n g  
p r o a k t i v   v a   r e tr o a k t iv   t o r m o z l a n i s h i   ( t o 'x t a l i s h i )   b i l a n  
a l o q a d a   b o l i s h i g a   s h u b h a   y o ‘q.  M a i u m o t l a r g a   q a r a g a n d a , 
o ld in g i  yoki  keyingi  faoliyat  hozirgi  faoliyatning m a z m u n i g a  
o ' x s h a s h   y o k i   u n d a n   m u r a k k a b r o q   b o ‘l s a ,   a l b a t t a  
t o r m o z l a n i s h   (to 'x ta lis h )  h olati  vujudga  keladi.
Y u q o r id a g i   psixologik  va  fizilogtk  om illarga  a s o sla n g a n  
h o l d a   s h u n d a y   xulosaga  kelish  m u m k in :  b irin c h id a n ,  bir 
m a v z u d a n   b o s h q a  b ir m avzuga  o ‘tish  c h o g l d a   b iro z  t o lxta- 
lish  q i l i s h   tu fa y li  a s a b iy   t a r a n g l a s h u v ,   j i d d i y l i k ,   a q liy  
z o ' r i q i s h   k a m a y a d i;  i k k i n c h i d a n ,   a u d i t o r i y a d a n   ta sh q a r i 
m a s h g ‘u l o t la r d a   m u staq il  bilim   o lish d a   tu r d o s h ,  j i n s d o s h , 
o 'x s h a s h   fa n la r   y u z a s id a n   e m a s ,  balki  o ‘z a ro   bir-b iri  bilan 
kcskin  tafovu tlan u v c h i  sohalar b o ‘yicha  tayyorgarlik  ishlarini 
y o ‘Iga  q o ‘yish  d ark o r.
M a M u m o tla rg a   q a r a g a n d a ,  p ro a k tiv   va  retro ak tiv   t o r ­
m o z l a n i s h   b i r   fa o liy a t  d o i r a s i d a ,   c h u n o n c h i ,   m u a y y a n  
o ‘q u v   m a te r ia lin i  o 'r g a n i s h   (ta n is h is h ),  texnik  c h i z m a l a r  
u s t i d a   is h la sh ,  lo y ih a la rn i  tahlil  qilish  kabi  j a r a y o n l a r d a  
256
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

h a m   y u z a g a   k e lis h i  m u m k i n .   M a ’l u m k i ,   m a t e r i a l n i n g  
o krtasini  e s d a   o lib   q olish  u n in g   b o s h i   y o k i  oxirin i  o ‘z- 
l a s h t ir i s h d a n   q i y i n r o q ,   m u r a k k a b r o q   k e c h a d i .   M a te r ia l 
h a jm in in g   k o 'p lig i,  kattaligi,  s h u n i n g d e k ,   u n i n g   o ‘rtasini 
e sda olib q o lish g a pro a k tiv  va  retro ak tiv  t o r m o z l a n i s h   salbiy 
t a ’sir  k o ‘rsatadi.  X u d d i  s h u   bois,  m a t e r ia l   o ‘rtasini  esda 
olib  qolish  u c h u n   u n i   bir  n e c h a   m a r t a   t a k r o r la s h g a   t o ‘g “ri 
keladi.  S h u n i n g   u c h u n   bir  tekis,  a s t a - s e k i n   s u r ’atg a  am al 
yoki  rioya  qilish  y u q o ri  s a m a r a   b e ra d i;  d i q q a t n i   m avzuga 
yoki  faoliyat  o b y e k tig a   p u x ta   t o ‘p la sh   ( m a r k a z la s h tiris h , 
k o n se n tra tsiy a ),  irodaviy  aktn i  u n g a   y o ‘n a !tirish   natijasida 
q o ‘zg 'o v c h ila r,  t u r t k i la r   m iy a d a   m u s t a h k a m l a n a d i .
M u v a q q a t ,   v a q t i n c h a   u n u t i s h   j a r a y o n i   m i y a   p o ‘sti 
hu jay ra larin in g   z o ‘riqishi,  ta ra n g la s h u v i  o q i b a t i d a   h a m d a  
t a s h q i ,  i k k i n c h i   d a r a ja li  t o r m o z l a n i s h   t a ’s i r i d a   v u ju d g a  
kelishi  kuzatiladi.  Bu  voqelik  t a n a   a ’z o la r i ,  asab  faoliyati 
tizimi  to liq q a n   h o la tid a  esda olib q o lis h n in g  keskin pasayishi 
b ila n   i z o h l a n a d i.  A s a b   tizim i,  h u j a y r a l a r n i n g   m e 'y o r id a  
ishlashining  tik la n ish i  orqali  u n u tilg a n   n a r s a l a r ,  su b y ek tlar 
t o ‘g krisidagi  m a ’lu m o tl a r  a sta - se k in   e s g a   t u s h a   boshlaydi.
Salbiy  in d u k s iy a   va  tashqi  t o r m o z l a n i s h   orq a li  kelib 
c h iq a d ig a n   v aq t  o ‘tishi  h a m d a   u n u t i s h   j a r a y o n i   re m in is- 
sensiya  h odisasi  b ila n   aloqaga  ega.  E s d a   o lib   q o lish n in g  
dastlabki  d a q iq a la rig a   q a ra g a n d a ,  m u a y y a n   v a q t  o ‘t g a n d a n  
keyin  esga  tu sh irish   t o ‘iaroq  aks  e t a r   e k a n .   K a tt a   hajm dagi 
m ateria lla rn i  e s d a   olib   qolish  p a y tid a   h a m   s h u n g a   o ‘xshash 
ru h iy   ho d isa  v u ju d g a   keladi.  T a j r i b a la r n i n g   k o ‘rsatishicha, 
r e m i n i s s e n s i y a   h o d i s a s i   v o y a g a   y e t g a n l a r g a   q a r a g a n d a ,  
b o la la rd a   k o ‘p ro q   u ch ray d i.  K is h in in g   k eksa yishi  davrida 
sal-pal  eslash,  esga  tushirish  y a n a d a   k u c h a y a d i .   In s o n n in g  
b a r c h a   faoliyati  t u rla rid a   ( t a ’lim ,  m e h n a t ) ,   m u o m a l a s id a , 
x u lq -a tv o rin i  h a m   hisobga  olish jo iz.
M a ’l u m o t l a r   (m a te ria lla r)n i  esga  t u s h i r i s h d a g i   qiyin- 
ch ilik la r  u la rn i  eslash  u c h u n   o ‘ta  k u c h li  x o h i s h n i n g  yuzaga 
k e l i s h i   t u f a y l i   n a m o y o n   b o ‘l a d i   h a m d a   f a v q u l o d d a  
t o rm o z la n ish n i  c h a q ira d i. V aqt o ‘tishi b i l a n   in so n n ig  bosh q a 
n ars alar  ( o b y e k tla r,  su byektlar)  b il a n   c h a l g ‘ishi  t o r m o z -
17  Psixologiya
257
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

lan ish n i  p a s a y ti r a d i,  n atijada  n i m a n i   eslash  z a ru r  b o l s a ,  
u  d a r ro v   e s g a   tu sh ad i.
S h u   b o i s ,  esga  tushirish  i m k o n iy a tin i n g   y o ‘qligi,  h a t t o  
bu  b o r a d a   t a n i s h  ja ra y o n i  h a m   o ‘z  xususiyatlari  bilan  t o ‘la 
u n u t i s h n i n g   k o krsatkichi  b o ‘lib  h iso b lan m ay d i.  Eng asosiysi, 
oliy  t a ’lim   t i z i m i d a   m u v a q q a t  ( v a q ti n c h a )   u n u tish   bilan 
s a l-p a l  h a m d a   u z o q   m u d d a tli  u n u t i s h   tu rlarin i  farqlash 
jo iz ,  c h u n k i ,   u n i n g   oxirgisi  t a k ro r la s h   y o r d a m i   bilan  b a r - 
t a r a f   q i l i n i s h i   m u m k i n .   B a ’zi  h o l l a r d a   t a l a b a   b i l im i n i  
b a h o l a s h   k e z id a g i  a n g la sh ilm o v c h ilik n in g   vujudga  kelishi 
m u v a q q a t   ( v a q t i n c h a )   u n u t i s h   s h a r o i t i   va  x u s u s iy a tin i 
hisobga  o l m a y ,   u z o q   m u d d atli  u n u t i s h   sifatida  q a r o r   q abul 
q ilis h n in g   o q i b a tid ir .
M u v a q q a t   a s a b   t i z i m i  a l o q a l a r i n i n g   u z o q   m u d d a t  
s a q l a n i s h i   u l a r n i n g   m u s t a h k a m l i k ,   b a r q a r o r l i k   d a r a ja s i 
u c h u n   m u h i m   a h a m i y a t   kasb  e ta d i.  M u v a q q a t   a lo q a la r 
k a m r o q   m u s t a h k a m l a n g a n   bo'lsa,  pu x talik   y etishm asa,  u lar 
te z d a   s o kn a d i   v a   a k sin ch a .  S h u n in g   u c h u n ,   h a r   q a n d a y  
m aterialni a w a l  b o s h d a n  puxta o kzgartirib olish  lozim. Agarda 
m a te r ia l  p u x t a   m u s ta h k a m l a n s a ,   s h u n c h a   u z o q r o q   esda 
s a q l a n a d i   v a   k a m r o q   u n u tila d i.  S h u n i   t a ’kidlash  jo iz k i, 
e g a l l a n a y o t g a n   m a t e r i a l g a   n i s b a t a n   s h a x s d a   m o y i ll i k ,  
q i z iq i s h ,  m o t i v a t s i y a   m av ju d   b o ‘lsa,  u n i   u z o q r o q   e s d a  
sa q lash g a  z a m i n   hozirlanadi.
U n u t i s h   j a r a y o n i   vaqt  bilan  o ‘lc h a n a d i   va  m u a y y a n  
s u r ’a t  t a q o z o s i   b i l a n   r o ky o b g a  c h i q a d i .   E b b i n g a u z n i n g  
k o kr s a ti s h i c h a ,   m a te r ia ln i  o 'z la s h ti r i s h n i n g   dastlabki  d a -  
q iq a l a r id a   u n u t i s h   ja d a l  kechadi,  m u a y y a n   vaqt  o kt g a n d a n  
keyin  e sa   u n i n g   s u r 'a t i   pasayadi.
U n u t i s h   m a t e r i a l n i n g   m a z m u n i g a ,   y a n g ilig ig a ,  t u -  
s h u n i s h n i n g   o g ki r   y oki  y en g illig ig a ,  kasb iy   va  i jtim o iy  
a h a m i y a t   k a s b   etish ig a  b o g ‘liq.  S h u   s a b a b d a n ,  shaxs  t o m o -  
n id a n   a n g l a n i l g a n   m aterial  a s ta - s e k in ,  past  s u r 'a t d a   u n u ­
tiladi.
S h u n g a   q a r a m a s d a n ,   n i s b a t a n   i n s o n   t o m o n i d a n  
a n g l a n i l g a n   m a t e r i a l   d astlab   t e z   s u r ’a t l a r   bilan   u n u t i l a  
b o s h la y d i,  k e y i n c h a lik   esa  u n in g   k ec h ish i  b iro z   pasayadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

M a s h q   q i l i s h ,   t a k r o r la s h ,   t u r g ‘u n ,   b a r q a r o r   q i z iq i s h n i 
s h a k l l a n t i r i s h   m u m k i n   q a d a r   u n u t i s h   s u r 'a t i n i   p a s a y ti -  
radi.
E s d a   s a q l a s h n i n g   s h a r t - s h a r o i t l a r i   x o t i r a   o 't k i r l i g i ,  
m ahsuldorligi,  sam aradorligi  u c h u n   m u h i m  a h a m iy a tg a ega. 
U n u ti s h   v a q t  ( z a m o n )   fu n k siy a sig in a   b o ‘lib  q o l m a s d a n ,  
balki  u n d a   e s d a   olib  qolish,  esga  tu s h ir i s h   singari  t a n la s h  
(saralash)  xususiyati  mavjud.  0 ‘z  m o h i y a t i   bilan   sh a x sn in g  
e h tiy o jla rig a ,  q iziq is h la rig a ,  fa o liy a t  m a q s a d i g a   b o g ‘liq, 
m u t a n o s i b ,   m u h i m   a h a m iy a tl i   m a t e r i a l   s e k in   s u r ’a t d a  
u n u tila d i.  I n s o n   u c h u n   hayotiy,  ijtim o iy ,  kasbiy a h a m iy a tli 
b ir  q a t o r   v o q elik lar,  m ateria lla r,  m a ’l u m o t l a r   aslo  u n u t i l -  
maydi.
O d a td a  shaxsning faoliyatda ishtirok etish darajasiga q arab 
m a te r ia ln in g  e s d a  saqlanishi  a n iq l a n a d i.  Ilm iy  ta d q iq o tla rd a  
u n u tish  
0
‘z la shtirilgan  m a te r ia ln in g   h a j m i g a   b o g l i q   e k a n -  
ligi  t a 'k i d l a n a d i.   M u ay y a n   v aq t  o ' t g a n d a n   keyin 
0
‘zla sh ti- 
rilgan,  o ‘r g a n il g a n   m a t e r ia ln i   e s d a   s a q l a s h   foizi  u n i n g  
h a jm ig a   t e s k a r i  p r o p o r sio n a l  m u n o s a b a t d a   b o ‘lishi  t a s - 
diqlangan.
A g a rd a  b i r  xil  sh aroitda  ( v a z iy a td a )  berilg a n   m a te r ia lla r 
h a m   sifat,  h a m   m i q d o r  ji h a td a n   o ‘x s h a s h   b o ‘lsa,  u  h o l d a  
esda  olib  q o lish   ja ra y o n id a   u la r n i   h is o b g a   olish  o 'z l a s h t i -  
rish  s a m a r a d o rlig in i  oshiradi.  M a s a l a n ,   s u h a n d o n   (d ik to r) 
b i r   bet  s t a n d a r t   m a t n n i   o ‘q ish  u c h u n   ikki  d a q i q a   v a q t 
sarflasa,  x u d d i   s h u   h a jm d a g i  m a t e r i a l n i   o ‘q is h ,  u q i s h , 
tu s h u n i s h ,  a n g l a b   yetisli  u c h u n   t a l a b a   u c h - t o ‘rt  b a r a v a r  
vaqt ajratadi.  B u n d a  shaxsning  individual  xususiyatlari, xotira 
t i p l a r i ,   u q u v c h a n l i k   qobiliy a ti,  n o y o b   xislatini  h i so b g a  
olish joiz.
Esda  saq lash   ja ra y o n id a   m a t e r i a l n i n g   hajm i  b irla m c h i 
em a s ,  balki  lin in g   sifati  u stu v o r  a h a m i y a t   kasb  etadi.
E s d a   s a q l a s h d a   y a x litlik ,  a l o h i d a l i k   m u h i m   o ‘ri n  
eg a lla y d i,  c h u n k i   m a z k u r   j a r a y o n d a   m a t n   ( m a v z u ) d a g i  
asosiy  h o la tla r ,  q o n u n iy a tla r,  n a z a r i y a l a r ,   qiyosiy  tah lilla r, 
y o rq in   ifo d ala r,  jo n li  nutq  m a h s u l l a r i   o ‘z  izini  q o ld ira d i. 
Esda  s a q l a s h d a   keyingi  o ‘rin  b a ’zi  b i r   fikriy  birliklarga,
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

h a tt o   m a t n   m a z m u n i g a   u n d a n   h a m   k u ch li  e ' t i b o r   beriladi. 
E sd a  s a q l a s h n i n g  
m u h i m   x u s u s i y a t l a r i d a n   biri  —  bu 
m ateria ln i  u m u m l a s h g a n   darajasi  b ila n   b e v o sita   b o g 'liq - 
ligidir.  J a m i   u m u m i y l i k d a n   m a z m u n i y - n a z a r i y  y o 'n a lis h g a  
va u n d a n   y a k k a  a lo h id a lik k a  fikran o ‘tish  e s d a   saqlashning 
o q ilo n a   aqliy   v o sitas i  b o ‘lib  hisoblanadi.
U m u m l a s h m a l a r n i   u m u m la s h tiris h , 
m a v h u m   h o la t- 
larni  m a v h u m l a s h t i r i s h n i n g   fikriy  h a ra k a tla rig a   asoslangan 
m a t e r ia ll a r   e s d a   s a q l a s h n i n g   e n g   q u l a y   s h a r t- s h a r o it l a r i  
boMib  h i s o b l a n a d i .   E s d a   s a q l a s h n i n g   s h a r o i t l a r i g a :   a) 
m a 'l u m o t la r n i n g  a m a liy o tg a  tatbiq etiluvchanligi;  b)  oqilona 
a q l i y   u s u l l a r   y o r d a m i   b ila n   o l d i n g i   b i l i m l a r n i n g   o ‘z -  
lashtirilganligi;  d )  u l a r n i n g   vaqti-v a q ti  b ila n   c h u q u r la s h - 
tirib  borilishi;  e )   m ateria lla rn i  ey d e tik   o b ra z la r,  t a s a w u r l a r  
bilan  b o y itish   k a b i l a r   kiradi.