O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s



Download 12,43 Mb.
Pdf ko'rish
bet264/450
Sana17.09.2021
Hajmi12,43 Mb.
#177156
1   ...   260   261   262   263   264   265   266   267   ...   450
Bog'liq
31mehnattalimioqitmetpdf копия

2. 

A sb ob-usk u nalarn i 

ishga 

sozlash , 

xom ashyo, 

nam una, 

ko'rgazm ali  qurollar  va  te x n ik   vositalarn i  tayyorlash . 

O 'quv


239


u sta x o n a larid a   m a s h g 'u lo tla rn i  yaxshi  tashkil  etish, 

u larn i 

o 'tk a z is h n in g  to ‘g ‘ri  m e to d ik a s in i  q o ‘llash, 

0‘quvchilar to m o n id a n  

texnikaviy  bilim lar,  m e h n a t   m ala k ala ri  va  ko‘n ik m a la r i  muvaf- 

faqiyatli  o ‘zlashtirilishi  u c h u n   o 'quv  u s ta x o n a la rn in g  jih o z la n is h i 

t e x n ik a n in g   hozirgi  darajasiga,  y u k sa k   m e h n a t   m ad a n iy atig a   m u - 

vofiq  kelishi  va  u larda  m e h n a t  t a ’lim i  d a s tu r in i n g   b a rc h a   m av z u - 

larini  o ‘rganish  u c h u n   s h a rt-s h a ro itla r  varatilgan  bo'lishi  lozim.

M e h n a t 

t a i i m i n i n g  

asosiy 


darslari 

n a z ariy  

va 

a m a liy  



m a s h g ‘u lo tla rd a n   iborat.  0 ‘qu v ch ilar  m e h n a t   t a ’lim in i n g   n a z ariy  

asoslarini  o ‘zla shtirish lari  u c h u n   t a x m i n a n   20%  o ‘quv  vaqtini 

sarflashga  rejalanadi.  U yda  va  m e h n a t   k u tubxonasid a  m ustaqil 

ravishda  h a r  bir  m a v z u n in g   nazariy   asoslarini  o ‘zlash tirish lari 

lozim.  Bu  h o latn i  ilm iy  j ih a td a n   a n iq la sh d a   m eh n a t  t a ’limi 

o'qituvchisi  u c h u n   m a k ta b   k u tubxonasi  va  tegishli  z a m o n a v iy  

texnik-texnologik,  u m u m i y   ta 'lim   fanlariga,  fan -tex n ik a g a   oid 

ju r n a l la r   va  bosh q a  m a n b a la r   ro'v xati,  internet  va  q o i d a   ta y ­

yorlangan  m odellar,  m osla m a lar,  d id a k tik   m ateriallar,  axborot- 

n om alar,  o ‘q uv chilarga  m o 'ljallang an   kichik  to 'p la m la r   q o ‘s h im -  

cha  m a n b a   bo'lib  x izm a t  qiladi.

O 'q itu vch i  u s ta x o n a la rd a   m avjud  b o ‘lgan  stanoklar,  a s b o b - 

usku n alar,  dastgo h lar,  m o sla m a la r n i  t a ’m irlab,  am aliy  va  la b o r a ­

toriya  darslariga  tayyorlab  q o ‘yishi,  a m a liy   ish  obyektlari  u c h u n  

xom ash y o lar  to'p la sh i,  eskizlar,  c h iz m a la r,  texnologik  xaritalar 

ishlab  chiq ishi  lozim.

O 'q u v c h ila r  tay y orlag an   b u y u m la r n i,  ishlarni  y a k u n la g a n   h o -  

latini  n a z o ra t  etishga  qaratilg an   savollar,  testlar,  n a m u n a l a r n i  

ishlab  c hiqish  d arsga  tayyorgarlikni  tash k il  etadi.

S o iig g i  yillarda  m e h n a t  t a ’lim i  jih o z la ri  ro'yxati  t a i i m n i n g  

yangi  vositalari  hisobiga  sezilarli  kengaydi  va  hozirgi  k u n d a   400 

n o m d a n   iborat.  Bular  220  tacha  h a r  xil  turdagi  asboblar,  m o s la ­

m alar,  stan ok lar,  16  xil  priborlar,  30 x ild a n   ortiq  m o d e lla r  va  u la r ­

ning  q ism lari,  14  xil  t o ‘p lam d a g i  jad v a lla r  va  plakatlar,  120  d a n  

ortiq  e k ra n   vositalari  va  q o i l a n m a l a r i d a n   iborat.  B u n in g   h a m ­

masi  m e h n a t  t a i i m i n i n g   politex n ik   yo‘n a lish in i  k u c h a y tirish , 

o'quvchilarga  tex nik a,  texnologiya,  iqtisodiyot  va  hozirgi  z a m o n  

ishlab  c h iq a r is h in in g   tashk iliy   asoslarini  c h u q u rr o q   va  t o i i q r o q  

o c h ib   berish,  u lard a   h a r  turli  m ateriallarga  m ex a n ik   ishlov  be- 

ris h n in g   dastlabki  k o 'n i k m a l a r in i   e rta ro q   s h a k lla n tirish   z a ru r a -  

tid a n   kelib  c h iq q a n .

240



P ed a g o g ik   n u qtay i  n a z a r d a n   o 'q u v -m o d d iy   t a ’m in o t  o'qu v- 

tarbiya j a r a y o n i  s a m a ra d o rlig in i  va  sifatini  o sh irish g a ,  t a ’lim n in g  

p o lite x n ik   va  kasbga  y o 'n a ltiru v c h i  jih a tla rin i  to 'liq   a m a lg a   o sh i- 

rilishin i  t a ’m in la s h g a   z a m i n   y aratishi  kerak.  O 'q u v c h ila rg a   t a ’lim  

vositalari  orqali  b e rila d ig a n   ax b o ro t  ilm iy j i h a t d a n   to 'g 'ri  bo'lishi, 

o 'q u v c h il a r n i n g   tayyorgarlik  d ara jasin i  o sh irish g a   im k o n   berishi 

lozim .

Iqtisodiy  j i h a t d a n   o 'q u v - m o d d iy   b aza  m a q s a d la r in i  m e h n a t 

o 'q u v -ta rb iy a   ja ra y o n i  sifatiga  z a ra r   yetm ay dig an  h olda  a m a lg a  

o s h irish   im k o n i n i   b era d ig an   o 'q u v   jih o z la r id a n   to 'liq   foydala- 

nish ga  q a ra tilg a n   b o 'lishi  zarur.

O 'q u v   k o 'rg a z m a la ri  va  o 'qu v  jih o z la ri  tark ibid a,  o d a td a   k a m -  

yob  va  q i m m a t b a h o   m a te ria lla r   b o 'lm aslig i,  u la r n i  tayyorlash 

asossiz  ravishda  o r tiq c h a   xarajatlar  talab   qilm asligi  va  o m m a v iy  

ravishda  m a k ta b la r   sotib  olish  im k o n ig a   ega  bo'lishi  kerak.  Iqti­

sod  nu qtayi  n a z a r d a n   o 'q u v  jih o z la ri  ustida  o 'q itu v c h ila r  va  o'quv 

ustalari  ishlash lari  lozim .

U m u m iy   t a ’lim   m ak ta b la ri  sh a ro itid a   o 'q u v c h ila rn in g   m e h n a t  

va  k a s b -h u n a r g a   yo 'naltirish   sifatini  yaxshilash  h a m d a   t a k o m i l ­

lashtirish  u c h u n   o 'qu v   u sta x o n a lari  va  lab orato riy alarida  h a r   bir 

kiritilgan  kasb  va  ix tiso slik la rn in g   a s b o b -u s k u n a la r in i,  m o s la m a -  

larini  ishga  sozlash,  t a ’m irlash   h a m d a   q a y ta   ta y y o rlash n i  tash k il 

etish  va  u la r n in g   m e to d ik a s in i  hal  qilish  a h a m iy a tg a   ega.  C h u n k i , 

o 'q u v c h ila rg a   xuddi  a n a   s h u la r  orqali  te x n ik -te x n o lo g ik   o p e ra tsi- 

yalarni  bajarish  asosiy  faoliyatlariga  y o'n altirilgan.  S h u n in g d e k , 

m e h n a t   t a ’l im in i n g   h a r   bir y o 'n a lish i  b o 'y ic h a   a s b o b - u s k u n a la r n i  

ishga  sozlash  u c h u n   o 'q u v c h ila r  eng  avvalo  q o'llay dig an  a s b o b - 

u s k u n a la r in i n g   tu z ilis h in i  m u k a m m a l   o 'rg a n is h la ri  zarur.

A s b o b - u s k u n a l a r n i   ishlatish  va  u la rn i  q o 'llashga  so z la s h n i  as- 

b o b - u s k u n a l a r   va  m o s la m a la r   y u z a s id a n   bajariladi:

1)  tu rla ri,  tu z ilis h la ri,  x u susiy a tla rini  o 'rg a n ib   m avjud  k a m ­

c h ilik la rn i  b a r t a r a f  etish  va  ishga  sozlash;

2)  q o 'lla n ish la ri,  q o 'lla n ish   u sullari  va  texnologiyasini  o 'r g a ­

nib,  m avjud  k a m c h ilik la r n i  b a r t a r a f  etish  va  ishga  sozlash;

3)  tayyorlash  texnologiyasi  s ta n d a r tla r i,  sifat  be lgilarini  o 'r g a ­

nib,  m avjud  k a m c h ilik la r n i  b a r t a r a f   etish  va  sta n o k   m a s h i n a d a  

qo'llash;

4)  tay y o rlash da  q o 'lla n ila d ig a n   usullar,  operatsiyalar,  a sb o b - 

u sk u n a la r,  m o sla m a lar,  s ta n o k la rn i  o 'rg anib,  m avjud  k a m c h i-

241



lik larn i  b a r t a r a f   etib  m o slashtirish;  ish c h i-m u ta x a ssislarn i  qayta 

tayyorlash,  m ala ka   o shirish;

5) 

tayyorlashda  ish latiladig an   m a te ria lla rn in g   texnologiyasi  va 



sifatlarini  yaxshilash.

M e h n a t  t a ’l im in i n g   nazariy  h a m d a   am aliy  m a s h g ‘ulotlarida 

o 'q u v e h ila rn i  q o 'lla n ila d ig a n   xom ashyolar  va  n a m u n a l a r   bilan 

tan is h tiris h   h a m d a   foydalaniladig an   m eto d ik a s in i  yoritish  o'ziga 

xos  o 'r in   egallagan.  M e h n a t  t a ’lim i  y o 'n a lish la ri  b o 'y ic h a   joriy 

etilayotgan  tashkiliy,  m eto d ik   va  boshqa  m asa la la r  qatorid a 

m o d d iy -te x n ik   baza,  ayniqsa  x o m ash y o  h a m d a   n a m u n a l a r   bilan 

t a ’m in l a s h   eng  m u r a k k a b   va  d olzarb   m u a m m o d ir .  O 'q u v c h ila r 

buni  in o b atga  olishlari  bilan  birga  m avjud  im k o n iy a tla rd a n   xabar- 

d o r   bo 'lishi  m aqsad ga  muvofiqdir.

Y o g 'o ch ga  ishlov  b e rish d a   a m a liy   ta s h k ilo t  h a m d a   y o g 'o c h - 

sozlik  k o r x o n a la rid a n   o lin g a n   m a h s u lo t  (eshik,  ro m ,  im o ra ts o z - 

lik  d e ta lla ri  va  b o s h q a   b u y u r tm a la r d a n   ortib  qolgan  bo'laklar, 

q irin d ila r,  b a h o r   va  kuz  dav rlarid a  d a r a x t la r n i   kaltalash  h o -  

latida  payd o   b o 'lg an   s a rjin c h a la r  va  ko'zsiz  d u m a l o q   b o 'lak la r) 

v o g 'o c h s o z lik   m e h n a ti  u c h u n   xo m ash y o   ta rz id a   q o 'lla n is h i  eng 

o m m a v iy   tajriba  h iso b la n a d i,  u la rd a n   m e h n a t  t a ’lim i  j a r a y o ­

n id a   turli  b u y u m la r   (bolg'a  va  isk a n a lar  u c h u n   dastalar,  sabza- 

vot  to'g 'ra y d ig an   taxtalar,  yog'och  g 'o 'la s in in g   a rr a la n g a n   n a m u -  

n a la ri,  y e lim la n g a n   yog'och  vaza  va  h okazo)  tayy orlanib   ijtimoiy 

foydali  m e h n a t   m ah su lo tla rig a   aylanadi.

M e h n a t  t a ’lim id a   o 'q u v e h ila rn i  x o m ashy olar bila n  ta n is h tiris h , 

sh u n in g d e k ,  ularn i  nazariy   h a m d a   tarixiy  m a ’lu m o tla r  bila n   h a m  

ta n is h tiris h ,  fikrlash  qobiliyatlarini  rivojlantirishga  qara tilg a n   n a ­

m u n a l a r   (detallar,  m e x a n iz m la r,  sta n o k la r,  tex n ik -te x n o lo g ik   ja - 

rav o n la r  xaritalari,  q o g 'o z -k a r to n la rd a n   tayyorlangan   m ake tla r) 

keng  q o 'lla n ilm o q d a .

M etallarg a  ishlov  b e rish d a   otaliq  tash k ilo t  h a m d a   m etallso z- 

lik  ko rx o n ala rid a   asosiy  ishlab  ch iqarish  ja ra y o n id a   ta y y o rlan a d i- 

gan  m a h s u lo tla rd a n   ortib  qolgan  ch iq in d ilar:  t u n u k a   quym asi  va 

b o s h q a   qoldiqlar,  m etallso zlik   ish la rid a n   paydo  bo 'lgan  p a r c h i n -  

lar,  b rak   holiga  kelgan  turli  shakldagi  d e ta lla r  m e h n a t  t a ’lim id a 

m etallga  ishlov  berish  u c h u n   xom ash yo   sifatida  q o 'lla n ila d i.  Shu 

bilan  birga  m e ta lla rn i  qirqish  jara y o n id a   shu  tariqa  yig'ilgan 

m eta ll  c h iq in d ila ri  h a m   xom ashyo  bo'la  oladi.  U la rd a n   m e h n a t 

t a ’lim i  d a rs la rid a   m e ta lld a n   tay y orlan g a n   o 'y in c h o q l a r n i n g   b u -

242



z ilgan  q ism la rin i  soz la sh da ,  turli  asboblar,  m aketlar,  m o d e lla rn i 

y a s a s h d a   foydalanish  m u m k i n .   U la r  turli  shakldagi  d e ta lla rn i 

s h ta n g e n s irk u l  bilan  o 'lc h a s h ,  n a z o ra t  ishlarini  bajarish  u c h u n  

m e h n a t   obyekti  vazifasini  bajaradi.

M e ta lla rd a n   ta n la b   o lin g a n   shvellersim on  d e ta lla r d a n   p a r m a -  

lash  o p e ra tsiy a la rin i  bajarishga  fovdalaniladi.  S h u n d a n  o 'q u v c h ila r 

tu s h u n a d ila r k i,  ta s h la n d iq   d e ta lla r d a n   (qaysi  s h a k ld a   b o 'lm a s in ) 

h a m   o 'q uv   ishlarin i  b a ja rish d a   foydalanish  m u m k i n .  Bu  b irin c h i-  

d a n ,  o 'q u v c h ila rn i  izla n ish ,  ijod  qilishga  u ndaydi,  c h u n k i  m a ’lum  

b o 'l m o q d a k i ,  d e ta lla r  qaysi  h o la td a   b o l m a s i n ,   u la rd a n   h a r   xil 

texnologik  o p e ra tsiy a la rn i  ba ja rishd a   foydalanish  u c h u n   im k o n i-  

yat  top ilad i,  i k k in c h id a n ,  o 'q u v ch ilarga  iqtisodiy  tarbiya  berishga 

y o rd a m   beradi.

M e h n a t  t a ’lim id a   xo m ash y o   va  n a m u n a l a r   qaysi  h o latd a , 

sh a k ld a   va  q a nd ay  m a te ria ld a n   b o 'lm a s in ,  u lar  o 'q u v c h ila r  u c h u n  

u  yoki  bu  texnologik  o p e ra tsiy a la rn i  o 'z la s h tiris h la rid a   o'quv 

obyekti  bo 'la  oladi.  Turli  o 'lc h a m   va  shakldagi  t u n u k a   b o'lakla ri 

kavsharlash  o p e ra ts iy a la rin in g   turli  xillarini  o 'z la sh tirish g a   olib 

keladi.  M a z k u r   t u n u k a   p a rc h a la ri  xom ash y o   sifatida  q o 'lla n ila d i. 

X o m a sh y o   m a te ria lla rid a n   o 'q u v c h ila r  c h ila n g arlik   usta x o n a sid a  

k n o p k a la r   ishlab  c h iq a r a d ig a n   a sbob  tayyorlashlari  m aq sa d g a  

m uvofiq  b o 'ladi.  B und a y   m o s la m a n i  8—10  m m   li  s im d a n   ta y y o r­

lash  m u m k i n .

Shu n d a y   qilib,  xom ashy o   turlari  va  n a m u n a la r i  o'qu vchilar 

u c h u n   texnika-tex no logiya,  m aterialsh u no slik,  qirqish  nazariyasi, 

u s ta x o n a d a   o'zlash tirilgan   chilan g arlik ,  tokarlik,  frezerlash,  p ar- 

m a la s h   va bo sh q a o'quv  m a s h g 'u lo tla ri bo'y icha sh a k lla n g a n  bilim , 

k o 'n i k m a l a r n i   m alaka  darajasiga  ko‘tarish  u c h un  z a m in   varatiladi.

Shu  tarz d a   g a z la m a g a   ishlov  berish  texnologiyasi,  p a z a n - 

d a c h ilik , 

qishloq 

xo'jaligi 

h a m d a  

milliy 


h u n a r m a n d c h i l ik  

yo‘n a lis h la rid a   h a m   m avjud  x o m ashy o   va  n a m u n a l a r d a n   foy­

d a la n is h   h o latla rin i  yaratilsa  m aq sad g a  m uvofiq  b o ‘ladi.


Download 12,43 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   260   261   262   263   264   265   266   267   ...   450




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish