O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

m i d i r .

Kasbga  y o iia ltiris h   k e n g a s h in in g   majlislariga  niuassasalar, 

h o m iy   korxona,  oliy  o'quv  y u r tl a r i n in g   vakillari,  balog'atga  yet- 

m a g a n l a r   ishi  b o 'y ic h a   kom issiya  a ’zolari,  m e h n a t  resurslaridan  

foydalanish  o r g a n la r in in g   vakillari  t a k l i f  qilinadilar.

O 'q u v e h ila r n i  kasbga yo 'n a ltiris h  ishini o 'tk a z g a n  c ho g'da m a k ­

tab   x o d im la ri  va  m a k ta b   m a ’m u riy a tin in g   vazifalari  o 'q u v e h ila rn i 

kasbga  y o'n a ltirish g a   oid  y o 'riq n o m a la r,  b uyruqlar,  qarorlar  bilan 

ta n i s h is h d a n ,  i lm iy - m e to d ik   a d a b iy o tn i  o 'r g a n is h d a n ,  chiq a rilg a n  

m e to d ik   ta v s iy a n o m a la rn i  o 'rg a n is h   va  o 'z   ishlarida  foydalanish- 

d a n   iborat.

S i n f   r a h b a r in i n g   vazifalari  avvalo  o 'q u v c h in in g   shaklla- 

n a y o tg a n   shaxsini,  u n i n g   m ayllari,  qiziqishlari,  qobiliyatlarini 

c h u q u r   va  h a r   t o m o n l a m a   o 'r g a n i s h d a n   iborat.  Bu  s ohada  unga 

fan  o 'q itu v c h ila ri,  o t a - o n a l a r   b ilan  savol  varaqasini  to 'ldirish 

va  o 'q u v c h in in g   shaxsiy  v a ra q a -ta v s ifn o m a s in i  to 'ld irg a n   holda 

u ni  m u n ta z a m   ravishda  k u z a tish   y o r d a m   beradi.  S in f   rahbari 

o 'q u v c h in in g   shaxsini  o 'rg a n is h   neg izid a,  m u a y y a n   d a s tu r   a s o ­

sida,  bir  m aq sadg a  q aratib   kasbga  y o 'n a ltirish   ishini  olib  boradi. 

B u n d a   s in f  so a tla rid an ,  fakultativ  m a s h g 'u lo tla rd a n   va  ekskursi- 

y a la rd a n   foydalaniladi.  K asbga  y o 'n a ltiris h   ishi  o 'q u v c h ila rn in g  

o t a - o n a la r i   b ilan  m u s t a h k a m   a lo q a d a   o 'tk az ila d i.

O 'q u v c h ila r   yiliga  bir  m a r t a   savol  v araqasin i  t o id i r a d i .  B u n - 

d a n   m a q s a d   o 'q u v c h ila rn in g   hayotiy  rejalarini  aniq la b   olishdir.

379

---

S i n f   ra h b a r la r i  savol  v araq asi  a sosida,  o ‘quv  yili  o x irid a ,  k a s b ­

ga  y o 'n a ltiru v c h i  m a k t a b   k e n gash ig a  t o p s h i r is h   u c h u n   u  yoki 

bu  k a sb ni  ongli  ravishd a   t a n l a g a n   yoki  z a r u r   m a l a k a   d arajasi 

b o 'y i c h a   kasb  e g a llag a n   h a m d a   o 'q is h   va  ish  x u su sid a g i  o 'z   is- 

t a k l a r i n i   b ild irg a n   o 'q u v c h il a r n i n g   r o 'y x a t l a r in i   tu z a d ila r .

O 'q u v c h i la r   m e h n a t   t a ’lim i  d a rs la rid a   m e h n a t n i n g   h a r   xil 

tu rla rig a   oid  b i l i m l a r n i g i n a   olib  qolm ay,  shu  bila n   birga  o 'z  

fao liy atlari  j a r a y o n id a   m a x s u s   m a la k a la rg a   h a m   ega  b o 'la d ila r , 

o 'z   q o b iliy a tla r in i  riv o jla n tira d ilar,  m e h n a t d a   o 'z   k u c h l a r i n i   si- 

n a b   k o 'rad ilar.  Shu  b o is d a n   m e h n a t   t a ’lim i  o 'q itu v c h isi  m e h n a t  

d a rs in i  s h u n d a y   ta s h k il  qilishi  k erak k i,  toki  h a r   b ir   o 'q u v c h i 

m e h n a t n i   se vish ni  o 'r g a n i b   olsin,  o d a m l a r g a   n a f   k e ltira d ig a n  

b o 'l s i n ,  ish  j a r a y o n id a n   va  u n i n g   n a tija la r id a n   zav q la n sin .

M e h n a t   o 'q itu v c h isi  o 'z   ishida  b ilim   va  m a l a k a n i   e g a lla s h d a  

o 'q u v c h il a r d a   en g   k o 'p   fao llik   va  m u s t a q il li k n i   t a ’m in la y d ig a n  

s h a k lla ri  va  m e t o d l a r i d a n   fo y d ala n ish i  lozim .  A m a li y   la b o r a -  

to riy a,  o 'q u v - is h la b   c h iq a r is h   ishlari,  ishlab  c h iq a r is h   e k s k u r- 

siyalari  tajribasi  s h u n d a y   ish  s h a k lla ri  va  m e t o d a r i   ju m l a s i g a  

k ira d i.  Bu  ish la r  m u sta q il  k u z a tis h la r,  tajribalar,  ta h l il l a r ,  h i -  

s o b -k ito b la r ,  ishlab  c h iq a r is h   va  ijodiy  v a z ifa la rn i  hal  q ilis h n i 

h a m d a   bevosita  ijtim oiv-foydali,  u n u m li  m e h n a t n i   o 'z   ichiga 

oladi.

M e h n a t   t a ’lim i  j a r a y o n id a   o 'q itu v c h i 

kasb  qilib  o l in -  

g a n   m e h n a t   to 'g 'ris id a g i  m a ’l u m o tla r n i  k o n k r e t  m a v z u l a r n i  

o 'r g a n i s h   b ila n   m a n tiq iy   b o g 'la s h i  m u m k i n .  C h u n o n c h i ,   elek­

t r o t e x n ik a   fizikasi  va  b o 'l i m i n i   o 'r g a n g a n   c h o g 'd a   o 'q itu v c h i 

xalq  x o 'jalig id a   e le k tr  q u v v a tin in g   roli  va  a h a m i y a t i n i ,  un i 

ish la b   c h iq a r is h   h a m d a   is te ’m o lc h ig a   y etk a z ib   b e ris h   u s u lla -  

rin i  k o 'rsa tis h i,  s h u n in g d e k   u sh bu   t a r m o q   kasblari  u c h ta   k a t ­

ta  g u r u h g a   b o 'l i n i s h i n i   t u s h u n t i r i b   b e rish  m u m k i n .  B ir in c h i 

g u r u h g a   e le k t r o t e x n ik a   u s k u n a la r i,  m a s h i n a l a r i ,  a p p a r a tl a r i  

va  a s b o b la r in i   ish lab  c h iq a r is h   b ilan  bog'Iiq  k a s b la r  ( e l e k tr o ­

te x n i k a   m a s h i n a l a r i n i   y ig 'u v ch i  slesar,  sozlovchi  slesar,  e l e k t r o ­

m o n ty o r,  izolyatsiya  qiluv ch i  va  shu  kabilar);  ik k in c h i  g u r u h g a  

e le k tr  q u vvati  u z a tish   b ila n   bog'Iiq  kasblar  ( p o d s t a n s iy a l a r n in g  

e le k t r o m o n ty o r i ,  e le k tr  t a r m o q l a r i n i   ish la tu v c h i  e le k t r o m o n ty o r  

va  shu  kabilar);  u c h in c h i   g u r u h g a   e le k tr  q u v v a tid a n   fo y d a la n is h  

b ila n   b og 'Iiq   k a sb la r  ( e le k tro m o n ta jc h i  slesar,  t a ’m ir c h i   e le k t r o ­

m o n ty o r   va  shu   kabilar)  k ira d i.

380

---

0 ‘q u v c h ila rn i  kasbga  y o‘n a ltirish d a   o ‘q itu v c h in in g   shaxsi j u d a  

k a tta   rol  o 'yn a y d i.

O 'q itu vch i  shaxsi  o ‘q itu v c h in in g   ijodiy  rivojlanishini,  yuksak 

pedago g ik   m a h o r a ti n i,  ishda  d o im iy   novatorligini,  om ilkorligi- 

ni,  bolalarga  n isb a ta n   m u h a b b a t  va  h u r m a t in i   belgilab  b eradigan 

xislatlar  m ajm uid ir.  Ayni  sh u n d a y   o ‘qituvchi  o ‘q u v c h ila rd a   o ‘ziga 

n isb a ta n   h u r m a t - e h ti r o m ,  ishiga  havas  tu g ‘d ira d i,  o ‘ziga  o ‘xshash 

b o ‘lish,  u  b ilan  d o 'stla sh ish   eng  ezgu  istaklar,  istiqbol  t o ‘g ‘risidagi, 

o 'z   kasbi  h aqidagi  o rz u la rn i  b a h a m   ko‘rish  ishtiyoqini  yaratadi.

M a k ta b d a  

q iziq ish la r 

b o 'y ich a  

o 'tk a z ila d ig a n  

xilm a-xil 

m a s h g 'u lo tla r   o rasid a   t o ‘g a ra k   ishi  a lo h id a   a h a m iy a t  kasb  etadi. 

M a k ta b d a   t o ‘g a r a k l a r n i n g   asosiy  k o 'p c h ilig in i  m e h n a t  t a ’limi 

o ‘qituvchilari  olib  borad i.

Bular  ishlab  c h iq a ris h   va  te x n ik a   t o ‘g a ra k larid ir.  0 ‘qituvchi 

b u n d a v   t o ‘g a ra k la r d a   o 'q u v c h ila rd a   ix tiro c h ilik ,  k o n stru k to rlik  

singari  m a x s u s   q o b iliy atlarn i  ijodiy  rivojlantirish  u c h u n   ba rc ha  

s h a rt-s h a r o itla r n i  y aratish  im kon iy atig a  ega.

M e h n a t   t a ’l im i   o 'q itu v c h is i  o ‘q u v c h i  s h a x s i n i   o 'r g a n g a n  

c h o g 'd a   k a s b g a   y o 'n a lt i r i s h   m a q s a d i d a   q u y id a g i  q o id a la r-  

ga:  sh a x s   k a m o l   t o p a d i g a n   k o n k r e t   v a z iy a td a   k o n k r e t   j a m o a -  

d a   s h a x s n i n g   x u l q - a t v o r i n i   k u z a tis h ;  faoliyat  o rq a li  s h a x sn i 

o ‘rg a n is h ;  s h a x s n i  q a n d a y d i r   q o tib   q o lg a n   n a r s a   ta r iq a s id a  

e m a s ,  b a lk i  t a r a q q i y o t d a   k o 'rib   c h iq is h ;  s h a x s n i n g   v a q tin c h a  

p six o lo g ik   h o l a t i n i ,   o 'r t o q l a r i g a   m u n o s a b a t i n i   h iso b g a   olish 

kabi  q o i d a l a r g a   a m a l   q ilis h i  m a q s a d g a   m u v o fiq d ir .

M e h n a t  t a ’lim i  o ‘q itu v c h isin in g   ishida  psixologik  diagnosti- 

kasiga  k atta  o 'r in   ajratiladi.  Psixologik  d ia g n o s tik a   ja ra y o n id a   u 

m ak ta b ,  k a s b - h u n a r   kolleji  kasb  m a s la h atc h isi  bilan  birgalikda 

h a r   bir  o 'q u v c h in i n g   kelgusidagi  kasbni  ta n la s h i ja r a y o n id a   shax- 

siy  x u susiy a tla rini  a n iq la s h i  m u m k in .

S h u n d a y   qilib,  m e h n a t   t a ’lim i  o ‘qituvchisi  ishida  quyidagi 

yo‘n a lish la rn i:

—  kasbga  oid  b ilim la r   —  o 'q u v c h ila rn i  m e h n a t   faoliyati  so- 

ha la ri,  xalq  xo ‘ja l ig i n i n g   ay rim   ta r m o q la ri,  k asblar  va  m u ta x a s- 

sisliklar  b ilan  ta n is h tiris h ;

—  psixologik  p e d a g o g ik   m as la h at  —  m e h n a t   faoliyatining  t u r ­

lari  to ‘g ‘risida,  o ‘quvchi  xislatlari,  b ilim la ri  va  m ayllariga  eng 

m uvofiq  b o ‘lgan  kasblar  va  m u ta x a ssislik la r  h a q id a   o'quvchiga 

gapirib  berish;

381

---

—  kasb  tarbiyasi  —  o 'q u v c h ila rd a   u  yoki  bu  kasbga  n isb a ta n  

b a rq a ro r  qiziq ishlarin i  s ha klla n tirish ;

—  amaliy,  kasbiy  k o 'n ik is h   —  m eh n a t  faoliyatining  turli  so- 

ha la rid a   k u c h la r n i  a m a liy   j i h a t d a n   sinab  ko'rish  u c h u n   sh a rt- 

sharoitlar  yaratish;

—  kasbga  y o'n a ltirish  m aq s a d id a   o ‘q u v c h in in g   shaxsini  o 'rga- 

nish,  m e h n a tg a   b o'lg an   qiziqish larni  va  kasbga  qiziq ishlarn i 

s h a k lla n tirish   kabi  y o 'n a lis h la rn i  ko'rsatib  o ‘tish  m u m k in .

M e h n a t   t a ’lim i  o ‘q itu v c h is in in g   kasbga y o 'n a ltiris h   ishi  o 'z a r o  

bog 'liq   tarkibiy  q i s m l a r n in g   b u tu n   bir  kompleksi  b ila n ,  shu  j u m ­

lad a n ,  kasbga  y o 'n a ltiru v c h i  o 'q u v - m e to d ik   kab in e t  faoliyati, 

s i n f   r a h b a r in i n g ,  fan  o ‘q i tu v c h ila rin in g   ishi,  o t a - o n a l a r   va  shu 

kabilar  bila n   m a h k a m   b o g 'la n g a n d ir.  M e h n a t  o'q itu v c h isi  b u la r  

bilan  y a q in d a n   aloqa  b o g 'la m a y   tu rib   sa m a ra li  ish lash i  m u m k i n  

em as.

M e h n a t  t a ’limi  d a rs la rid a   kasbga  yo'naltirish  ishini  olib  bor- 

gan  o 'q u v e h ila rn i  m e h n a t   faoliyatiga  tayyorlashdagi  b o s h q a   fanlar 

bilan  o 'z a ro   aloqasini  h a m   hisobga  olish  lozim.

M a k ta b d a  h a r bir o'quv  fani  o 'q u v e h ila rn i  kasbga  y o 'n a ltiris h n i 

am a lg a   oshirishd agi  o'ziga  xos  im k oniyatlarga  ega,  lekin  u 

m eh n a t  turlari,  k a s b la rn in g   xilm a-xilligi  va  shu  kabilar  to 'g 'ris i­

da  o 'q u v c h ila r  b ilim la rin i  s h a k lla n tiris h n in g   b ird a n - b ir   m an b a i 

bo'lishi  m u m k i n   em as.  Shu  s a b ab d a n   h a m   kasbga  yo'naltirish 

ishida  m e h n a t  o 'q itu v c h isin in g   faoliyatini  s in f   rah b a rla ri  va  fan 

o'qituvchilari  ishi  bilan  m uvofiqlashtirish  g'oyat  m u h im d ir.

Tajriba  sh u n i  k o 'rsa ta d ik i,  o'q u vchilard a  kasbga  bo 'lg an   b a r ­

qa ro r  q iziqishni  sh a k lla n tiris h   ishlari  sa m a ra d o rlig in i  o sh irish  

uchun:

—  fan  asoslarini  o 'q itis h n in g ,  m e h n a t  t a 'l i m i n in g   va  fakul- 

tativ  m a s h g 'u lo tla rn in g   fan la ra ro   aloq alarin i,  davom iyligini,  p o ­

litexnik  va  kasbga  y o 'na ltirish   yo 'n a lish in i  ro'yobga  chiqarish ;

—  p o litex nik   m a ’lu m o t,  m e h n a t  t a ’limi  va  kasbga  y o 'n a l­

tiris h n in g   o 'q u v c h ila r  ijtimoiy-foydali,  u n u m li  m e h n a ti  bilan 

o 'z a ro   alo q asini  t a ’m in la s h ;

—  o 'q u v c h ila rn in g   bir  m aq sa d g a   qaratilgan  ijtimoiy  a h a m iy a tli 

o 'quv -ish lab   c h iq a rish   to p sh iriq larin i  bajarishlari;

—  xalq  x o 'jalig in in g   turli  so h a la rid a   o 'q u v c h ila rn in g   qiziqishi- 

ni  rivojlantirishda  shaxsiv,  tab a q a la sh tirilg a n   yo n d a sh u v n i  am alg a 

o shirish;

382

---

—  o 'q u v c h ila rn i  kasbga  y o 'n a ltiris h   sohasida  m a k ta b   o'qituv- 

c h ila ri  b ilan  ishlab  c h iq a ris h  j a m o a l a r i n i n g  birgalikda  ish  ko'rishi;

—  san o at,  qishloq  xo'jalik  k a sb la rin i  targ'ib   qilish  lozim.

Tabiiy  va  m a te m a tik   t u r k u m   f a n la rn i  o 'rg an g a n   c h o g 'd a

o 'q u v c h ila r  k o n k ret  iqtisodiy  h u d u d d a g i  yetakchi  kasblar b o 'y ic h a  

m e h n a t   m a z m u n i   bilan  t a n is h is h ,  a n a   shu  kasblarni  m uvaffaqi- 

yatli  egallash  u c h u n   z a r u r   b o 'lg a n   b ilim ,  k o 'n ik m a   va  m a l a k a ­

larn i  olish  im koniyatiga  egadirlar.

M a k ta b   o'q u v c h ila ri  g u m a n i t a r   fanlar  b o 'yicha   o 'tk a z ila d ig a n  

m a s h g 'u lo tla rd a   kasb  t a n l a s h   m a s a la la rid a   g'oyaviy-axloqiy,  d u n -  

y o qarash g a  oid  bilim   oladilar.