O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

T ayanch  iboralar: 

dars,  a s b o b -u s k u n a ,  xom ashyo,  n a m u n a , 

k o'rg azm ali  qu rollar,  tex n ik   vosita,  lavozim   vazifalari,  shaxsiy 

fazilat.

1. 

M eh n at  t a ’lim i,  kasb  tan lash ga  y o ila s h   o'qituvchisining 

darsga  va  o'quv  yiliga  tayyorgarligi. 

M e h n a t  t a ’lim i  o'qituvchisi 

d a r s la r g a   p u x t a   ta y y o r g a r l i k   k o ‘r s a g in a ,  bu   d a r s l a r d a g i   t a ’l i m -  

tarbiya jara y o n i  m uvaffaqiyatli  a m a lg a   oshirilish i  m u m k i n .  0 ‘quv 

yili  b o s h la n is h i  o ld id a n   o'qituvchi  d a stu rd a g i  h a m m a   m a v z u la rn i 

o 'rg a n is h   vaqtini  ta q s im la b  c h iq a d i,  o 'quv  m a s h g 'u lo tla rin in g  j a d -  

vali va  m a z k u r  fan n i  o 'rg a n is h g a  o 'q u v  rejasidan ajratilgan  ha fta lik  

so a tla rn in g   m iq d o r in i  hisobga  olgan  h olda  u n ga  m uvofiq  bo'lgan  

taq v im iy   m u d d a t la r n i   o 'r n a ta d i.  M e h n a t  t a ’lim i,  kasb  tan la s h g a  

yo'llash  o 'q itu v c h isin in g   o 'qu v   yiliga  tayyorgarligi  o 'quv  rejasini, 

m e h n a t  ta 'l i m i   va  kasbga  yo'llash  fa n in in g   o 'quv  d a s tu r in i  va 

taq v im iy   m avzuli  rejani  o 'r g a n is h d a n   b o s h la n a d i.  M e h n a t  t a ’limi 

va  kasbga  yo'llash  o'qituvchisi  bu  hujjatlar  bilan  ta n is h a r   ekan, 

tegishli  s in f   o 'q u v c h ila rid a   u m u m i y   m e h n a t  b ilim la ri  va  am aliy  

k o 'n i k m a l a r in i   qaysi  m e h n a t  turlari  b o 'y ic h a   va  q a n d a y   h a jm d a  

sh a k lla n tiris h   lozim lig ini  a n iq   ta sa v v u r  qiladi.  B u n in g   u c h u n  

q a n d a y   a s b o b -u s k u n a la r ,  m o s la m a la r   va  ish  qu ro llari  kerakligi, 

o 'q u v c h ila r  m e h n a t   t a ’lim i  va  kasbga  yo'llash  d a s tu ri  tala b la rin i 

to 'liq  bajarish  u c h u n   d a rs la rd a   q a n d a y   b u y u m la r n i   tayyorlashlari 

kerakligini  va  sh u n g a   b i n o a n   u la rn i  tayyorlash  u c h u n   q a n d a y   m a-

235

---

teriallar  talab  q ilin is h in i  bilib  oladi.  M e h n a t  o'qituvchisi  o lin gan 

m a ’lu m o tla r  asosida  va  m e h n a t  ta 'lim i  d a s tu r id a n   foydalangan 

holda  a n c h a   batafsil  rejalashtiruvchi  hujjatlarni,  ya'ni  taqvim iy  

m avzuli  rejani  va  o'quv  ishlab  c h iqarish  ishlari  ro 'y x atin i  tu -  

zib  chiqadi.  Sh u n d a y   ta rz d a   belgilab  ch iqilgan  d a s tu r   o'qituvchi 

u c h u n   fan  y u z a sid a n   ish la rn in g   taq vim iy   m avzuli  rejasi  sifatida 

x izm a t  qiladi.

O 'q u v c h ila r  foydalanishi  u c h u n   rejalashtirilgan  b u y u m la rg a  

m e h n a t  t a ’limi  o'qituvchisi  texnikaviy  hujjatlar  ishlab  c hiqadi, 

z a r u r   k o 'rg az m a li  q u ro lla r  tayyorlaydi,  a s b o b -u s k u n a la r n in g , 

o 'q u v c h ila r  ish  joyi  va  ish  q u r o lla rin in g   texnikaviy  h o latin i,  s h u ­

n ing d ek ,  o'quv  u s taxon alari  b in o sin in g   va  ulardagi  j ih o z la r n in g  

xavfsizlik  texnikasi,  sa n itariya-gigivena  talablariga  m uvofiq  ke- 

lishini  tekshirib  chiqadi.

O 'q ituvchi  m e h n a t  t a ’limi  d a stu rid a g i  m avzularg a  tayy orlana r 

e kan ,  h a r  bir  m a v z u n in g   m aqsadi  va  vazifalarini  belgilaydi,  ular 

b o 'y ich a   bilim   va  k o 'n ik m a la r   m a z m u n i  va  darajasini  aniqlaydi, 

o 'q u v c h ila r  bajarishi  lozim   bo 'lg an   am aliy   is h la rn in g   xarak teri  va 

m iq d o rin i  belgilab  c h iqadi,  m u staqil  to p s h ir iq la r n in g   m a z m u n i 

va  h a jm in i,  u l a r n in g   tobora  m u ra k k a b la s h ib   b orish in i  hisobga 

olgan  holda  o'ylab  ko'radi,  m av z u n i  muvaffaqiyatli  o 'tis h   u c h u n  

m o d d iy   asos  tayyorlaydi.

D arsga  tayyorlanish  vaqtida  o'q ituvchi  o 'tg a n   m a s h g 'u lo tn in g  

m a z m u n i   va  natijalarini  tahlil  qilishi,  u la r n in g   izchil  alo qasin i 

belgilab  chiqishi,  kelgusi  d a rs n in g   ta 'lim   va  tarbiya  m aq s a d in i 

to'g'ri  belgilashi,  d a rs n in g   tu zilis h in i  va  u n in g   h a r  bir  e le m en - 

tiga  ajratiladigan  vaqtni  a n iq lash i,  m avzuga  oid  savollar  tuzishi 

va  kirish  y o 'riq no m asi  m a z m u n in i   ishlab  chiq ishi,  asosiy  m e h n a t 

u sulla rini  ta n la s h i  va  o 'ylab  chiqishi  kerak.

M e h n a t  t a ’lim i  o'qituvchisi  m a s h g 'u lo tg a   tayyorlan ish  j a r a ­

yonida  d a rs n in g   tash k iliy   to m o n la rig a   n a v b a tc h ila rn i  tayinlash, 

o'quv chilarg a  asbob  va  m ate ria lla r  tarq atish,  o'quv  u sta x o n a larid a  

ta r t ib - in t iz o m n in g   q a t ’iy  sa qlanishiga,  ishlarga  b a h o   q o'yish  va 

u larn i  tah lil  qilishga  alo h id a   e ’tibor  berishi  kerak.

Z am onav iy  d a rs n in g  tarkibiy tuzilishi  o'q itu vchilarning boshqa- 

ruvchilik roli  va o 'q u v c h ila rn in g  anglash  faoliyatlarini  tashkil  etish- 

nin g  o'ziga  xosligini  aks  ettira  turib,  ju d a   h a m   tu rli- tu m a n   shakl- 

daligi  bilan  farq  qiladi.  D a rs n in g   muvaffaqiyatli  o'tishi  o'qituvchi 

h a m d a   o'q u v c h ila rn in g   darsga  tayyorlanishlariga  bog'liqdir.

236

---

D arsg a  m u k a m m a l   tay y o rlanish ,  x u s u s a n   yetarli  dara jad a  

pedago g ik   ish  tajribasiga  ega  b o 'lm a g a n   yosh  o 'q itu v c h ila r  uch u n  

j u d a   zarur.

O 'q itu v c h in in g   d arsg a  bevosita  tay yo rlanishi  h a r  bir  d a rs d a  

q o 'lla n ila d ig a n   m a v z u n i  rejalash tirish n i  k o n k retla s h tira d i.  D a r s ­

n in g   rejasi  h a r   bir  o'q ituvchi  u c h u n   zaru rdir.  O d a t d a   faqat  u n in g  

hajm i  farq  qiladi:  e n d ig in a   o 'z in i n g   o 'qituvchilik  faoliyatini  b o sh- 

lay otgan lar  o 'z la r in in g   h a m m a   h a ra k a tla ri  va  d a rs n in g   b o rish in i 

tasvirlash,  kich ik   b o 'la k la rig a c h a   ko 'rsatilg an   m u k a m m a l   ish la n - 

m a   yozadilar.  Tajribali  o 'q itu v c h ila r  esa  qisqa,  ix c h a m   reja  tu z a -  

dilar.

D a r s n in g   rejasi  ixtiyoriy  sh ak lda  tuzilad i,  a m m o   u n d a   q u y i­

dagi  tarkibiy  q i s m la r n in g   aks  e tish ini  t a ’m in l a s h   zarur:  d a rs n in g  

o 'tk az ilis h   m u d d a ti  va  u n i n g   mavzusi  b o 'y ic h a   tartib   raq a m i; 

o 'tk a z ila d ig a n   s in f n in g ,  d a rs  m av z u s in in g   no m i;  t a ’l im n in g  

vazifalari,  sh a k lla n tirila d ig a n   b ilim ,  iqtidor  va  k o 'n ik m a la r ; 

o 'q u v c h ila rn i  tarbiyalash  va  rivojlantirish;  d a rs  b o s q ic h la rin in g  

davomiyligi  va  u sh b u   b o sq ic h la rd a   v a qtn in g   ta x m in i y   ta q s im la - 

n ish in i  ko'rsatgan  holdagi  tarkibiy  tuzilishi;  o'quv  m a te ria lin in g  

m a z m u n i;   d a rs n in g   h a r   bir  q ism id a   o'q ituvchi  va  o 'q u v c h in in g  

ish  usullari  h a m d a   m eto d la ri;  t a ’lim n in g   k o 'rg a z m a li  va  tex nik  

vositalarini  q o 's h ib   h iso b la g a n d a   da rsn i  o 'tk a z is h   z a r u r   bo'lgan  

o 'quv  qurollari;  d a rs d a   bevosita  o 'tk a z ila d ig a n   test  sinovlari;  uv 

vazifalari,  topshiriqlar.

D a r s n i n g   y u tu g 'i  va  u n i n g   na tija la ri  n a fa q a t  o 'q i tu v c h i n in g  

tay yorligig a,  b a lk i  o 'q u v c h i l a r n i n g   ta y y o r g a rlik la rig a   h a m   b o g '­

liq  b o 'la d i.  O 'q u v c h i l a r n i n g   n a v b a td a g i  d a rsg a   (yoki  d a rsla rg a ) 

m a ’lu m   m a q s a d g a   y o 'n a lt i r i lg a n   t a y y o r la n is h la r i  u la r d a   ijo­

biy  psix o lo gik  k a y fiy a tn i  vuju dg a  keltirad i,  a n g la s h g a ,  bilishga 

b o 'lg a n   y u q o ri  d a ra ja d a g i  q iz iq is h n i  t u g 'd ir a d i.  O 'q u v c h i la r n i  

o l d in d a   t u r g a n   d a rs la rg a   ta y y o r la s h d a   q u y id a g ila r   n a z a r d a   t u -  

tiladi:  u la r n i  o l d in d a   tu r g a n   d a r s n i n g   d a s tu r iy   o 'r g a n i s h   r e ­

jasi  b ila n   t a n i s h ti r i s h ;   (bu  x u s u s a n   y u q o ri  s in f l a r   bila n   o 'q u v  

i s h la rid a   j u d a   h a m   z a r u r d ir )   o 'q u v c h i l a r n i n g   t u s h u n i s h i   m u m ­

k in  b o 'lg a n   d a r s l a r n i n g   a y r i m   b o 'l im la r i   b ila n   ta n  ish i s h ;  o l ­

d i n d a   tu r g a n   d a r s d a   k o 't a r i l a d i g a n   m a s a la la r   y u z a s i d a n   ilm iy - 

o m m a b o p   a d a b iy o tla r n i  o 'q is h ,  yangi  m a t e r i a l n i   o 'r g a n i s h g a  

k o 'm a k l a s h a d i g a n   k u z a t i s h l a r   va  u n c h a   m u r a k k a b   b o 'l m a g a n  

t a jr ib a la r n i  o 't k a z i s h .

237

---

D a rs  hozirgi  z a m o n   o 'quv  tarbiya ja ra y o n id a   tahsil  m a q s a d la - 

rini  am a lg a   o sh irish d a   asosiy  t a ’lim   shakli  hisob lanadi.  Bir  necha 

asrlar  d a v o m id a   ta ’l i m n i n g   dars  s h a k lid a n   boshqa  bir  yangi  shak- 

1 ini  p e d ago gik a  nazariyasi  h a m ,  am aliyoti  h a m   t a k l i f   e tg a n ic h a  

yo‘q.

0 ‘tk aziladigan  dars  o 'q u v c h ila rn i  h a m ,  o'qitu vchilarni  h a m  

qa no a tlan tirish i  u c h u n   m a ’lum   d a ra jad a   u m u m iy   talablarga  j a ­

vob  berishi  kerak.  Ayrim   o lin g a n   b iro n -b ir  d ars  f a n n in g   taqv im iy  

m avzuli  rejasida  o ‘z  o ‘rniga  ega  bo'lishi,  m aqsadi  a niq  belgilangan 

bo'lishi  kerak.  D a rs  o 'tis h  ja ra y o n id a  shak llantirilishi  lozim  bo'lgan  

bilim ,  iqtidor va  ko ‘n ik m a la r  alohida  aniq lanishi  darkor.  Shu  bilan 

birga  m a z k u r   dars  davom id a  bilim,  iqtidor  va  k o 'n ik m a la r n in g  

erishiladigan  darajasi  h a m   belgilanishi  m a ’qul  bo'ladi.  D a rsd a  

ishlatiladigan  m etodlar,  vositalar  tu rk u m i  aniq  bo'lishi  o ldin da n 

belgilanishi  m aqsadga  muvofiqdir.  Darsga  qo'yiladigan  didaktik 

talablard an   yana  biri  shuki,  beriladigan  o'quv  m ateriali  sistemali 

ravishda  o s o n d a n   qiyinga,  od d iv d an   m u rak kabga,  o ‘quvchilar 

yosh  xususiyatlarini  hisobga  olgan  holda  am alga  oshirilish  kerak.

O 'q itu vch i  darsga  tayyorgarlik  k o 'ra r  e kan,  o ‘q uv c h ila r  o ‘quv 

faoliyatini  aktivlashtiruvchi  ijodiy  fikrlash  k o 'n i k m a l a r in i   sha kl- 

la n tir is h n in g   m uqobil  rejalarini  a m alg a  o s h irish n i  ko'zd a t u t m o g ‘i 

lozim.  H a r   bir  d ars  m a ’lum   d a ra jad a   g'oyaviy  yo'n a lg a n   a n iq   t a r ­

biyaviy  vazifalarni  bajarishi,  o lin g a n   ilm iy  b ilim la r  asosida  d u n -  

y o q a ra sh n i,  yu q ori  axloqiy  fazilatlarni,  estetik  d id n i  s h a k lla n - 

tirib  t a ’lim n i  hayot  bila n   m u staqil  a lo q a larin i  t a ’m in la s h i  zarur. 

O 'q u v c h ila rd a   bilim ga  q iziqishni,  b ilim la rn i  m u staqil  egallash 

k o 'n i k m a l a r in i   q a ro r  top tirish ,  ijodiy  ta s h a b b u sk o rlik n i  q o 'lla b - 

quvvatlash,  u la r n in g  tasavv u rlari  chuqurligi,  rivojlanish  darajasini 

hisobga  olish  kerakligini  o'q ituvchi  darsga  tayyorgarlik  k o ‘rish 

ja ra y o n id a   hisobga  olishi  kerak.

D arsga  tayyorgarlik  k o 'rish d a ,  uni  tash k il  e tish n i  a n iq   reja- 

lashtirib  olishda  kerak  b o'lg an   talablar:  taq vim iy  m avzuli  reja 

asosida  d ars  o ‘tk a z is h n in g   ishlab  chiqilgan  a n iq   rejasi  m avjud 

bo'lishi,  dars  o ‘z  vaqtida  b osh lan ib ,  o ‘z  vaqtida  tugashi  kerak. 

D a r s n in g   m an tiq iy  izchilligi,  tu gallang an ligi  va  d a rs n in g   b o sh i- 

d a n   to  o x irig ach a  o 'q u v c h ila r  ongli  in tizo m i  t a ’m in l a n m o g 'i  

lozim .  D a rs n i  tashk il  etishd a  tu r l i- tu m a n   vositalardan,  o ‘quv- 

texnik ,  kom py uter,  sta ts io n a r va  d i n a m ik   k o 'rg azm ali  q u ro lla rd a n  

foydalanish  ko ‘zda  tutiladi.

238

---

D a r s n in g   tarkibiy  tu zilish i  o ‘rganilayotgan  m a te ria ln in g   m a z ­

m u n ig a ,  d a rs d a   fo yd alan ilad igan  t a ’lim n in g   usullari  va  m e to d -  

lariga,  o 'q u v c h ila rn in g   tay y o rlan ish   h a m d a   rivojlanish  darajasiga, 

o 'q u v  ja r a y o n id a   d a rs n in g   o ’rniga  bog'liq  bo'ladi.

M e h n at  t a ’limi  o'qituvchisi  darsga  tayyorlanish  ja r a y o n id a  

q u y id ag ila rn i  hisobga  olishi  zarur:

D a r s n in g   m aqsadi:

a)  d a rs n in g   t a ’lim iy  m aq sad i:  o 'q u v c h ila rd a   yangi  a ta m a la rg a  

oid  t u s h u n c h a la r n i  sha klla n tirish ;

b)  d a rs n in g   tarbiyaviy  m aqsadi:  o 'q u v c h ila rd a   ilm iy  d u n y o q a - 

r a s h n i  sh a klla ntirish ;

d)  d a rs n in g   rivojlantiruvchi  m aqsadi:  o 'q u v c h ila rn in g   tasav- 

v u ri,  xotirasi,  k u z a tu v c h a n lig i,  ta fa k k u ri,  nutqi,  o 'quv ja ra y o n id a  

k o 'n i k m a ,  o'quv  m a la k a la rin i  s h a k lla n tirish   va  u la rn i  rivojlan­

tirish;

e)  dars  m a te ria lin in g   m u ra k k a b lik   d arajasini  aniqlash:  dars 

m a te ria lin in g   am aliyot  bilan  va  oldingi  o 'tilg a n   m a te ria lla ri  bilan 

bevosita  b o g 'la n is h in i  a niq la sh,  o 'q u v c h ila rn in g   m ustaqil  ishlari 

u c h u n   vazifa  berish  d a rs jih o z in i  tayyorlash,  q o 's h im c h a   b e rila d i­

gan  to p sh iriq la r  h a jm in i  aniqlash;

f)  d a rs n in g   d id a k tik   vazifasini,  y a ’ni  m aq sadg a  olib  keluvchi 

m a s a la la rn in g   k e tm a -k e tlig in i  aniqlash;

g)  o'q itish  u s u lla rin in g   o p tim a l  v aria n tla rn i  tan la sh ;

h)  d a rs n in g   tvizi 1 ishini  aniqlash:  darsni  sa m a rali  boshlash   va 

vaqtni  to 'g'ri  ta q s im la sh ,  d a rs n in g   rejasi  va  vaxlitligini,  o'quvchi 

va  o'qituvchi  faoliyatining  o 'z a ro   uzviyligini  t a ’m in la s h .

D a r s la r  j u d a   h a m   t u r l i - t u m a n   tarkibiy  tu zilishlarga  ega  bo'lib, 

d a rs la rn i  bir  m a r ta   d o im iy   ravishda  m avjud  b o 'lad ig a n   k o 'rin is h  

tarz id a   rejalashtirish  va  o 'z g a rm a y d ig a n ,  qotib  qolgan  n a m u n a  

asosida  o'tkazaverish  m u m k i n   emas.  D a r s n in g   tarkibiy  tu z ilis h i- 

ga  y u q o rid a   qayd  etib  o 'tilg a n   o m illa r   qatorida  m a z k u r   sinfda 

is h la s h n in g   h a q q o n iv   sh a rt-s h a ro itla ri,  s h u n in g d e k ,  o'qituvchi  ish 

faoliyatining  ijodiy  xarak teri  k a tta   t a ’sir  ko'rsatadi.  H a r  bir  dars 

b o s h q a   d a rs la rd a n ,  h a tto   u lar  bitta  fan,  bitta  m av zu  y u z a sid a n  

teng   y o n m a -y o n   s in fla rd a   o 'tk a z ilg a n d a   h a m ,  o 'z in in g   o'ziga  xos 

jih a tla rig a   ko'ra  farq  qiladi.  D a rs d a   h a r  do im   o 'q itu v c h in in g   m a x ­

sus  «pedagogik  y o nd ashu v   tarzi»ni  ko'rish  m u m k in .