O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V


R e tik u ly a r f o r m a ts iy a b ila n k a tta y a r im s h a r la r p o ' s t l o g ' i



Download 8,79 Mb.
Pdf ko'rish
bet88/434
Sana16.03.2022
Hajmi8,79 Mb.
#496953
1   ...   84   85   86   87   88   89   90   91   ...   434
Bog'liq
Normal fiziologiya (Alaviya O.T.) - 2006 y.

R e tik u ly a r f o r m a ts iy a b ila n k a tta y a r im s h a r la r p o ' s t l o g ' i
o 'r ta s id a g i (re tik u lo -k o rtik a l) m u n o sa b a tla r
K a tta y a rim sh a rla r 
p o ’s tlo g ’id a r o ’y b e ra d ig a n b io e le k tr ja ra y o n la rin i te k sh irish shuni 
k o ’rsatd ik i, tiy ra k lik holati u chun x arakterli b o ’lgan p ast v oltli tez-tez 
e le k tr te b ra n is h la ri e s h itu v , k o ’ruv, ta g til v a b o s h q a tu rli-tu m a n
r e s e p to r la r t a ’s ir la n g a n d a k u c h a y a d i y o k i h a tto y u z a g a c h iq a d i. 
B u n d a y e ffe k t 
fa o lla sh ish re a k siya si
d eb atala d i. K atta y a rim sh a rla r 
p o ’s tlo g ’in in g te g ish li re se p to rla rd a n im p u lsla r o lib tu rad ig an s e n ­
122


sor sohasidagi em as, ham m a q ism id a faollashish reaksiyasi ro ‘y beradi 
va t a ‘sir to ‘x ta g a n d a n keyin ham b ir n e c h a v aq t d av o m etav e ra d i. 
S hu fa k tla rg a a so sla n ib , b u tu n p o ‘stlo q fa o llig in i o sh ira d ig a n va uni 
m u ay y an q o ‘z g ‘alish h o la tid a sa q la y d ig a n m a rk a z iy m e x an iz m bor, 
degan x u lo sa ch iq arild i.
M iy a o ‘zan i u zu n c h o q m iy a p astid a n yoki V aroliy k o ‘p rig in in g
p a s tr o g ‘ id a n q ir q ib q o ‘y ilg a n m u s h u k n in g k a tta y a r im s h a r la r
p o ‘stlo g ‘idagi elek tr p o ten siallarin i F .B re m e rq a y d etgan. M iy a o ‘zani 
y u q o rid a g ic h a q irq ib q o ‘y ilg a n d a tiy ra k lik h o la ti u ch u n x ara k te rli 
elektr faolligi saqlanib turaveradi. M iya o ‘zani o 'rta m iya ro 'p a ra sid a n
qirqib q o 'y ilg a n d a , k atta y arim sh a rla r p o ‘stlo g ‘id a u y q u h olati u chun 
xara k terli b o 'lg a n y u k s a k v o ltli su st e le k tr te b ra n ish la ri y u za g a keldi. 
Bu k a tta y arim sh a rla r p o ‘s tlo g ‘ig a o 'r ta m iy a n in g fa o lla sh tiru v c h i 
t a ’sir k o 'rs a tis h id a n g u v o h lik b era d i. G .M egun v a G .M orutssi m iy a 
o 'z a n in in g turli q ism larig a m ik ro e lek tro d la rn i ste re o ta k sis app aratlari 
y o rd a m id a k iritib , re tik u ly a r fo rm a tsiy a g a t a ’sir etg a n d a k a tta y arim
s h a rla r p o 's tlo g 'id a u y g 'o n is h va ta b iiy tiy ra k lik h o la tla ri u ch u n
x a ra k te rli e le k tr f a o llig in in g o 'z g a r is h in i 1 9 4 9 -y ild a a n iq la s h d i. 
Talam usning n o sp esifik y adrolari va g ipotalam u sn in g dorsal b o 'lim ig a
t a ’sir etib , sh u n g a o 'x s h a s h re a k siy a n i y u z a g a c h iq a rish i m um kin.
M iy a o 'z a n in in g y u q o ri b o 'lim la r id a g i r e tik u ly a r fo rm a ts iy a
y e m irilg a n d a k a tta y a rim sh a rla r p o 's tlo g 'in in g se n so r so h a la rig a
m a x su s o 'tk a z u v c h i y o 'lla r o rq a li a ffe re n t im p u lsla r k e lib tu rish ig a
q aram ay, h ayvon c h u q u r uyqu h o la tig a k irad i. B unday o p e ra tsiy a d a n
k eyin h ay v o n u z lu k siz uxlab, tashqi ta 's irla r g a rea k siy a k o 'rsa tm a y d i 
d esa b o 'la d i. K atta y a rim sh a rla r va p o 's tlo g 'in in g n o rm al ish lash i 
m iy a o 'z a n in in g re tik u ly a r fo rm a tsiy a si v a ta la m u sn in g n o sp e sifik
y a d r o la r id a n to n u s l o v c h i, f a o ll a s h ti r u v c h i im p u ls la r k e lis h ig a
a n c h a g in a b o g 'liq ek a n lig i shu bilan isb o t q ilin ad i.
B ir q a n c h a m a 'lu m o tla r sh u n d a n d a lo la t b era d ik i, h a r xil a ffe re n t 
ta ’sirlarda retikulyar tizim hujayralarining turli guruhlari faollik holatiga 
keladi, shu tufayli retik u ly ar form atsiya katta yarim sharlar p o 's tlo g 'ig a
b ir x ild a f a o ll a s h ti r u v c h i t a ’s ir k o 'r s a tm a y d i. M a s a la n , o v q a t 
reflekslarida retik u ly ar form atsiya va k atta yarim sharlar p o 's tlo g 'in in g
e l e k t r r e a k s i y a l a r i h a y v o n n i n g h i m o y a l a n i s h r e a k s i y a s i d a
k u z a tila d ig a n e le k tr re a k siy a la rid a n k atta farq q ilish i P .K .A noxin 
la b a ra to riy a sid a k o 'rs a tib b erild i.

Download 8,79 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   84   85   86   87   88   89   90   91   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish