O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V


Q is q a r i s h j a r a y o n i d a i s s i q l i k h o s il b o ' l i s h i v a q is q a r is h



Download 5,05 Mb.
Pdf ko'rish
bet32/434
Sana30.06.2022
Hajmi5,05 Mb.
#718879
1   ...   28   29   30   31   32   33   34   35   ...   434
Bog'liq
Normal Fiziologiya (Alaviya O.T.)

Q is q a r i s h j a r a y o n i d a i s s i q l i k h o s il b o ' l i s h i v a q is q a r is h
e n e r g iy a s i.
G e l m g o l s v a D a n i l e v s k i y l a r X IX a s r n i n g ik k i n c h i
y a r m i d a y o q m uskul ish lay o tg a n p aytida issiq lik a jra tib chiqishini 
k o 'rs a tib berdilar.
Xill va u n in g sa fd o sh la ri y u k sa k d a ra ja d a s e z u v c h a n asb o b la r
y o rdam ida m uskul bilan n ervning tinchlik hola tida ham d a q o 'z g 'a l g a n
paytida hosil b o 'lg a n issiqlikni qayd qildilar v a o 'lc h a d ila r . Xill issiqlik 
hosil b o ' l i s h i n i n g k elib c h iqishi va issiq lik ajra lish v a q t in in g avj 
o lishiga qara b ikkita d a v r g a b o 'ld i. Birinchi d av r ik k in c h isid a n 1000 
m a ro ta b a qisqa b o 'lib , bu d av rn in g b o s h la n g 'i c h issiqlik hosil b o 'lish
d a v r i d e b a t a d i l a r . B u d a v r m u s k u l q o ' z g ' a l g a n d a n t o r t i b to 
m u sk u l n in g b o 's h a s h i s h i g a c h a dav o m etadi. B o s h la n g 'ic h issiqlik 
ho sil b o ' l i s h d avri o ' z n a v b a tid a b ir n e c h a q is m g a b o ' l i n a d i : a) 
f ao llash is h issiqligi; b) q isq a rish issiq ligi; v) b o 's h a s h i s h issiqligi.
F aollash ish iss iq lig i
- t a 's i r b erilg an id a n k e y in m u sk u l tolalari 
q i s q a r g u n c h a a j r a lib c h i q a d i. S hu sa b a b li is s i q l i k n i n g bu qism i 
m uskulni q o ' z g ' a l m a g a n holatdan faol holatga o 'tk a z u v c h i k im yoviy 
ja r a y o n la r n in g issiq lik effekti deb qaraladi.
Q isqarish issiq lig i
- m u sk u ln in g qisqarish ja ra y o n i p aytida ajralib 
chiqadi. M u sk u ln in g qattiq c h o 'z ib , q isq a rish ig a t o 's q i n l i k qilinsa 
bu issiqlik ajralib chiqm aydi.
B o 'sh a sh ish is s iq lig i
- m u s k u l b o ' s h a s h g a n d a n s o ' n g ajra lib 
c h iq a d ig a n issiq lik qism id ir. A g ar m u sk u l q isq a rish d a v o m id a yuk 
k o 't a r g a n b o 'l s a , q isq a rib b o 'l g a c h , issiqlik k o ' p r o q ajralib chiqadi.
Issiqlik hosil b o 'lis h in i n g ikkinchi davri, m u sk u l b o 's h a s h g a n d a n
s o ' n g , b i r n e c h a d a q i q a d a v o m e t a d i v a k e c h q o l u v c h i y o k i 
tik lan u v c h i nom i bilan ataladi. Bu d av r is siqlik hosil b o 'lis h i ATF 
r e s in te z in i t a 'm i n l o v c h i k i m y o v i y j a r a y o n l a r g a b o g ' l i q . X illn in g
t a ’k id la s h ic h a , bu d a v r d a o ld in g i d a v r d a n farqli o ' l a r o q , 9 0 % i 
tiklanuvchi issiqlik o ksid lanish ja ra y o n id a hosil b o 'la d i va issiqlikning 
atigi 10 % i m o d d a la r a lm a s h in u v in in g a n a e r o b ja r a y o n la r id a y uzaga
62


k e la d i. T i k l a n u v c h i is s iq lik o ‘z i n in g k a t ta l ig i b o ' y i c h a , m u sk u l 
q isq a rg a n d a ajralib c h iq a d ig a n iss iqlikning kattaligi bilan tengdir. 
ATF resintez ida va p ir o u z u m kislotaning o k sid lan ish ja ra y o n la rin in g
ahamiy ati kattadir. M uskul m onoyoda tse tat kislotasi bilan zaharlansa, 
sut va p iro u zu m kislo talarin in g g lik o liz y o ‘li bilan hosil b o ‘lishini 
to 'x t a y d i . Bu h o la td a k e c h ik u v c h i is siqlik hosil b o ' l i s h i va ATF 
resintezi, hatto k islorod yetarli b o 'lg a n d a ham deyarli barham topadi.

Download 5,05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   28   29   30   31   32   33   34   35   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish