O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V



Download 5,05 Mb.
Pdf ko'rish
bet82/434
Sana30.06.2022
Hajmi5,05 Mb.
#718879
1   ...   78   79   80   81   82   83   84   85   ...   434
Bog'liq
Normal Fiziologiya (Alaviya O.T.)

R ostlan ish reflekslari.
Tonik rostlash yoki t o ‘g ‘rilash reflekslarini 
o ' r t a miy a y u za g a ch iqaradi va bin obarin, bulb ar h ayvonlarda bunday 
reflekslar b o 'lm a y d i. Miyani t o ' r t tepalik y u q orisida n qirqib q o 'y is h
operatsiyasidan keyin hayvon bir necha vaqt o 'tg a c h boshini, s o 'n g ,r a
esa b utu n tanasini ham k o 'ta r ib , o y o q q a turadi, y a 'n i tabiiy vaziy atini 
oladi. Bunday reflekslar faqat o 'rta miyasi butun hayvonlarda kuzatiladi. 
Bu reflekslarning yuza ga chiqishida labirintlar, b o 'y in m uskullari va 
g av d a n in g teri yuzasidagi reseptorlar ishtirok etadi.
H a y v o n y o n la m a y o tg a n b o 'I s a , bo sh in i k o ' t a r a d i v a b o s h te pasi 
y u q o r ig a q a r a g a n ta b iiy v a z iy a tn i oladi. O g 'i r l i k k u c h i n i n g g ' a y r i
t a b i i y y o ' n a l i s h i t u f a y l i v e s t i b u l y a r a p p a r a t r e s e p t o r l a r i n i n g
t a ’sir la n is h i n a tija s id a h a y v o n b oshi r e f le k s y o ' l i b ila n k o ' t a r i l i b ,
tabiiy vaziyatni oladi. A m m o v es tib u ly a r ap p a rat y e m irilg a n taqdirda 
g a v d a b ir o r q a ttiq y u z a d a y o n l a m a y o ts a , b o s h r o s tla n a d i, a yni 
v a q t d a faq a t bir to m o n d a g i teri r e s e p to r la r i t a 's i r l a n a d i . Bu h olda 
b ir t o m o n d a g i t a ' s i r l a n i s h i g a j a v o b a n b o s h r e f l e k s y o ' l i b ila n
r o s t l a n a d i . B u n d a b ir t o m o n d a g i te ri n e r v l a r i n i n g t a ’s i r l a n i s h i
q u y i d a g i c h a isb o t etila d i: y o n l a m a y o tg a n h a y v o n u s ti g a o z g i n a
yukli taxta q o 'y ilsa , ikkala to m onda gi teri nervlari sim m etrik ravishda 
t a ’sir la n ib , b o s h y a n a p a s tg a tu sh a d i. T axta o lib q o 'y i l g a c h v a bir
116


t o m o n d a g i teri y a n a t a 's i r l a n g a c h b o s h t a g ‘ in re f le k s y o ‘ li b ila n
k o ‘tariladi.
Boshning k o ‘tarilishi rostlash reflekslarining faqat birinchi fazasini 
ta sh k il etadi. Ikkinchi fazasi b o sh d a n keyin ta n a n in g refleks y o ‘li 
bilan rostlanishidan iborat. Bu refleks ham ikki to m onlam a boshlanadi: 
b o ‘y in m u s k u l l a r i d a g i p r o p r i o r e s e p t o r l a r n i n g v a t a n a t e r i s id a g i 
rese p to r la r n in g t a ’siran ish id a n kelib chiqadi.
D e s e r e b r a t s i y a l a n g a n h a y v o n y o n l a m a y o t g a n d a b ir in c h i d a v r
tu f a y l i b o s h in i k o 't a r s a , b o ‘y in m u s k u l l a r i n i n g p r o p r io r e s e p to r la r i 
t a ’s i r l a n a d i v a s h u n g a j a v o b a n t a n a n i r o s t l o v c h i m u s k u l l a r
q i s q a r a d i . S h u n d a y q ilib , a v v a l b o sh k o ‘t a r i la d i, k e y i n b o s h n i n g
k o ‘ tari I ish i o q i b a t i d a ta n a k o ' t a r i l a d i v a h a y v o n n o r m a l v a z i y a t n i
oladi.
H a y v o n y o t g a n i c h a b o s h i n i b o g ' l a b , r o s t l a n i s h i g a i m k o n
b erilm asa , ta nasi b arib ir ro stla n a v e ra d i, endi b o 'y i n m u sk u llarid a g i 
proprioreseptorlarning t a ’sirlashidan q a t 'i y nazar, h ayvon gavdasin ing 
q aysi to m o n id a y o tg a n b o 'ls a , o ' s h a to m o n id a g i te rining bir y o q la m a
t a ’sirlanishi tufayli ta na rostlanadi. Buni y u q o r id a ay tilg a n ta jrib a g a
o ' x s h a s h t a j r i b a b ila n is b o t e t is h m u m k i n : h a y v o n u s t i g a t a x ta
q o 'y ilsa , ikkala to m onda gi te rinin g ta 'sirlanishi tufayli tanani rostlash 
refleksi y u z a g a chiqm aydi.
S h u n d a y q i l i b , b o s h n i h a m , ta n a n i h a m r o s t l a y d i g a n ik k it a
m e x a n iz m bor: birin chi m e x a n iz m d a v e s tib u ly a r ap p a ra t reseptorlari 
v a t e r i r e s e p t o r l a r i t a ' s i r l a n s a , i k k i n c h i m e x a n i z m d a b o ' y i n
m u s k u l l a r i n i n g p r o p r i o r e s e p t o r l a r i v a ta n a t e ri s id a g i r e s e p to r la r
t a ’sirla nadi. Bu to n ik re f le k s la rn in g m a rk a zla ri o ' r t a m iy a d a b o 'lib ,
ula rning y u z a g a c h i q is h id a qizil y a d ro faol ishtirok etadi.
V e s tib u ly a r a p p a r a t r e s e p to r la r id a n v a b o ' y i n m u s k u l l a r i n i n g
proprioreseptorlaridan keluvchi im pulsla r bosh n in g turli vaziy atlarid a 
k o 'z n i n g b u r ilish ig a h am sa bab b o 'la d i .

Download 5,05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   78   79   80   81   82   83   84   85   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish