N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro


GLOSSARIY 1 . A tam aning



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet95/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   91   92   93   94   95   96   97   98   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

GLOSSARIY
1 .
A tam aning
o ‘zb ek tilida
nom lanishi
A tam a­
ning ingliz
tilida
n om la­
nishi
A tam a­
n ing rus
tilida
n om la­
nishi
A tam aning m a ’nosi
Raqobat
Competi­
tion
Конку­
ренция
bu 
n e ' m a t l a r
m iq d o ri 
va 
is t e 'm o l 
talabi 
c h e k la n g a n
jo y d a y u z a g a k e la d ig a n m a n - 
faatlar to 'q n a s h u v i . I s te ’mol- 
c h ilar ham , firm ala r h am
raq o b a tlas h ish i m u m k in .
2.
M ukam m al
raqobatlash­
gan bozor
Perfect
competi­
tion market
Рынок
совер­
шенной
конку­
ренции
so tu v c h i v a x a rid o rla r b o z o r ­
da 
m a h s u lo t narxi 
q a n d a y
b o 'ls a , sh u n d a y q abul q ila d i­
lar va ular n a r x g a t a ’sir qila 
o lm a y d ila r; 
b o z o rg a
yangi 
sotu v c h ila rn i kirishi c h e k la n - 
m a g a n ; so tu v c h ila r b ir g a lik d a
h ara kat qilish strategiyasini 
ishlab c h iq m a y d i.
3.
Sun ’iy
to 'siqlar
(institusion
al)
Institutio
nal
barriers
И нети
туцион
альные
барьеры
fao liy at turi b o ' y i c h a c h e k ­
la n g an firm a la r u c h u n patent 
va lis en z iy ala r berish.
4.
Tabiiy
to ‘siqlar
N atural
barriers
Натура
льные
барьеры
ishlab 
c h iq a rish n i 
y o ' l g a
q o ' y i s h u c h u n k e ra k b o ' l a -
d ig a n
in vestision xarajatlar. 
b o zo rd a g i 
m a h s u lo tl a r n in g
y u qori d a r a ja d a d iv e rsifik at- 
siy a la sh g an lig i, i s t e ’m o lc h ila r
n in g
m a v ju d
firm a
s a v d o
b elg isig a b o ' l g a n ishonchi, 
m a h su lo tla rn i 
ta q s im la s h
k a n a lla rig a b o 'l g a n y o 'lla r .
5.
Raqobatlash
gan bozorda
\ TR )
Total
Совокуп
ный
firm a 
to m o n i d a n
m a ’Ium 
m iq d o r d a g i n e 'm a t n i sotish-
юз


umumiy
daromad
revenue
доход
d a n olga n d a r o m a d ig a teng, 
y a ’ni u m u m i y d a r o m a d sotil- 
g a n m a h s u lo t m iq d o rin i 
uj

lining n arx ig a 
(/4
k o ‘pay- 
t m a s i g a t e n g :
n< 
, ,
6.
O'rtacha
darom ad

Л1{)Л у е г
age
Revenue
Средний
доход
so tilgan bir birlik m a h s u lo tg a
t o ' g ' r i k elad ig a n d ar o m a d d ir . 
y a ' n i :
m r.±>
(>
7.
Chekli
darom ad

ш
)
M arginal
revenue
Предель
иый
доход
bu 
q o 's h i m c h a
bir 
birlik
n e 'm a t n i
sotish 
n atija sid a
u m u m i y d a r o m a d n i n g o 's g a n
qism i 
л /л у ), 
y a ’ni:
„ 
лл. о, .nr a,
so
\o 
\ n
\/> 
1
8.
Chekli
mahsulot
qoidasiga
ко lra
Law o f
M arginal
product
Закон
предел ь
пого
продук
та
firm a m a h su lo t ishlab c h i q a ­
rish hajm in i chekli d a r o m a d
bilan chekli x a r a ja tn in g teng- 
ligini ta 'm i n l a v d i g a n d a r a ja d a
ushla b tu r ish g a h a ra k a t qiladi 
(.VC 
MR) .
9.
Ishlab
chiqarish ni
to ‘xtatish
qoidasiga
ко

ra
Law o f
stopping
produc­
tion
Закон
остано
вки
произво
дство
flrm a n in g
iqti sodiy
foydasi 
har q a n d a y ishlab ch iq arish
h a j m id a n o ld a n k ic h ik b o 'l s a ,
y a 'n i ra q o b a tla s h g a n b o z o r ­
dagi 
narx 
o ‘r tac h a 
o ' z g a ­
ru v c h a n
x a r a ja td a n
kichik 
b o 'l s a
r
< j r r
<0
, firm a y o p i- 
ladi ( u s h b u b o z o rd a n ketadi. 
faoliyatini tugatadi).
M A V Z U N I O Z L A S H T IR IL IS H I U C H U N K E Y S-ST A D I
7-K E Y S: K O R PO R A T S1Y A D A R A JA SID A BIR
Q A R O R G A K ELISH . “ F O R D ” ”T A U R A S ” NI
TA Q D IM E T A D I
1958 y iln i n g o x ir id a •‘F o r d ” o ldingi g 'ild ira k l a r id a g i to r la d ig a n va 
sa m arali a e r o d in a m i k s h a k lg a ega b o 'l g a n " T a u r a s " nom li y a n g i 
av to m o b il m odelini b o z o r g a taqdim eladi. M a sh in a katta mu-
10 4


v a f f a q iy a tg a e g a b o ' l d i va 1987 yilg a kelib " F o r d ” foydasini deyarli 

m a rt a k o 'p a y ti rd i. B u m a s h in a n in g diz ay n i va sa m arali ishlab ch iq a - 
rilishi m u h a n d is li k ta f a k k u ri n in g e n g y angi v utuqla rini q o ‘ llash bilpn 
b o g 'liq , edi, u a n c h a - m u n c h a iq tiso d iy m a s a l a la rg a ham d a x l d o r b o ' l ­
di. F irm a m e n eje rlari y a n g i d iz a y n x a r id o r la r t o m o n i d a n n a q a d a r m a- 
q u lla n ish in i tu s h u n ib yetishla ri kerak edi. lste m o lc h ila rn i m a s h in a n in g
te x n ik tavsiflari v a ta shqi q o 'r i n i s h i q o n iq ti ra d im i? D astlabki talab 
q a n c h a b o 'la d i , u v a q t o 'tis h i bilan q a n d a y o 'z g a rd i v a b u n g a avto- 
m o b il n in g narxi q a n d a y t a ’sir e t a d i? I s t e 'm o l c h i l a r n i n g ta la b -e h tiy o -
jin i o 'r g a n i s h , y a n g i m a s h in a g a b o ' l g a n talabni p ro g ro z las h , m a s h in a
narxi o 'z g a r g a n d a u n g a ta la b n in g o 'z g a r i s h i “ T a u r a s ” d a s tu ri n in g
m u h im q ism in i ta sh k il etdi. S o 'n g “ F o r d ” m odel q iy m a tin i belgilash 
k e ra k edi: ishlab ch iq a r ish xarajatlari v a ula rn in g yiliga q a n c h a
m a s h in a c h iq a r ilis h ig a qara b o 'z g a r i s h i an iq la s h za r u r edi. S h u n in g -
dek, k a s a b a u y u is h m a s i bilan ish x a q i n in g m iqdori t o ' g 'i s i d a g i
m u z o k a r a la r natijasi, p o ' l a t va b o s h q a x o m a s h y o la r narxi ham
h is o b g a olinishi k e ra k edi. Ishlab c h i k a r is h d a tajrib a k o ' p a y g a n sari 
ishlab c h iq arish x a r a ja tla r in in g p as ay ish i m iqdori v a tczligin i ham
tahlil e tis h g a t o ' g ' r i keladi. B u m a ’lu m o t la r m a k s im a l f o y d a n i q a n d a y
olish m u m k i n , b u n in g u ch u n y ilig a q a n d a y m iq d o r d a m a s h in a c h i q a -
rishni r e ja las h tirish kerak, d e g a n s a v o lla rg a j a v o b to pis h u c h u n talab 
qilinar edi. " F o r d " narx sh a k lla n tirish strategiya sini ishlab chiqishi 
kera k edi, b u n d a n ta shqari r a q o b a tc h il a r n in g bu str a t e g iy a g a qanday 
j a v o b berishni h a m c h a m a la b k o 'r i s h i g a t o ' g 'r i k e la r edi. M a sala n , 
m a s h i n a n i n g b az aviy “ e n g illa s h tir ilg a n " m o d e lig a past narx, lekin 
u n in g g id r a v lik b o sh q a ris h tizim i bor, h a v o k o n d isio n eri m a v ju d in d i­
vidual m o d e lg a esa y uqori y u q o r i n a r x q o ' y i s h k e r a k m i? Yoki m a s h i-
nalarni " s ta n d a r t” qilib ishlab ch iq a r ish v a u la rn in g ja m ig a a n c h a
y u q o r i n a rx b e lgila sh y a n a d a q u la y b o ' l a d i m i ? B u n g a J M ( “ Je neral 
m o to r s ” ) v a " K r a y s l e r ” kabi ra q o b a tc h il a r " F o r d ” q o ' y g a n n a rx d a
q a t ’iy nazar, q a n d a y j a v o b q a y t a r a d il a r? JM va " K r a y s l e r ’ n in g narx- 
larini p a s a y tiris h d a n tiyib tura o la d im i? “ T a u r a s ” dasturi y angi ishlab 
ch ik arish u s k u n a la r ig a katta kapital q o 'y i s h i n i ta lab qilgan, k o m p a n i-
y a esa bu bilan b o g ‘liq risk k a v a u n in g k u til a y o tg a n o q ib a tla rig a b a h o
berishi za ru r edi. R isk n in g bir qism i b e n z i n n g b o ' l g 'u z i narxi aniq 
b o 'lm a s lig i bilan ( b e n z in n in g y u q o ri narxi kam litrajli m a s h in a la rg a
talabni oshirib v u b o r a d i ). risk n in g b o s h q a qismi e s a ish c h ila rig a 
b erilad ig a n ish x aqqi m iq d o r in i n g aniq b o 'lm a s lig i bilan b o g ' l i q edi.
lit'


A g ar neftn ing ja h o n bozorid agi narxi 2-3 marta oshsa yoki x u k u m a t 
b enzinga yangi soliq jo riy etsa niina b o 'la d i? Kasaba uyushmalari ish 
xaqqi to 'g 'r is id a g i m uzokarala rdan n aqa dar kuchlilik qiladi v a bu ish 
xaqqi m iqdoriga q an d a y t a ’sir etadi? Kapital q o 'y is h haqidagi q arorga 
kelinganda bu savollarga ja v o b la r n in g noaniqligini qanday hiso b g a olish 
kerak? “ Ford" birlashgan firm a b o 'lib m a ’Ium tashkiliy m u a m m o la rin i 
ham hal etishi kerak edi, ch unki u n in g bir b o'linm a si m a sh in a ayrim
qisimlarini ishlab chiqaradi. boshqalari esa v ig 'is h bilag sh u g 'u lla n ad i. 
Turli b o 'lin m a la r m e nejerlariga m u k o f o t puli ajratilishi ham kerak. 
Avtom obilni y ig 'u v c h i 
b o 'lin m a la r b oshqa boshqa b o 'lin m a la rd a n
olinadig an d v iga tellarga qanda y narx q o 'y ish i lozim. H a m m a detal va 
qismlarni o ' z zavodla rida n olish kerakmi yoki ulardan b a ’zilarini 
ta shqarid an olish m a 'q u l m i ? Nihoyat, “ F o rd ” o ' z faoliyatida x u k u m a t va 
q o n u n chiqaruvchi id oralam ing talablarini hisobga olish kerak. M asalan, 
a v to m obilning yangi modeli tashqi m u hitga chiqaradigan gazlar federal 
m e ’yor, e n g k o 'p d eganda, y o 'l q o 'y ilg a n darajadagi konsentratsiya 
talabiga j a v o b berishi zarur bo'ladi, mashinalarni uzluksiz y i g 'i b borish 
esa xavfsizlik texnikasi v a mehnatini m u x o fa z a qilish q o n unla riga mos 
kelishi kerak edi. M a z k u r q o id a v a m e ’yorlarga vaqt o'tishi bilan 
o'z g a ris h in in g e n g
k o ' p
ehtimoli q an d a y ? Bular 
k o m p a n iy an in g
xarajatlari v a da r o m a d la r ig a qanda y ta ’sir eta oladi?

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   91   92   93   94   95   96   97   98   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish