N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet57/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   53   54   55   56   57   58   59   60   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

2.
Iste 'mole
hilik xatti-
harakati
Consum
ers
position
Поведение
потребите
ля
bu 
iste’m o lc h ila rn i n g
turli 
t o v a r va x iz m a t la rg a talabini 
sha k lla n tirish ja ra y o n i.
3.
Naflilik
Utility
П олеш ост ь
to v a r v a x iz m a t la r n in g m o d - 
diy v a m a 'n a v i y e h tiy o jla r 
q o n d irilish in i t a 'm in la s h , y a ’­
ni 
u la rn in g
q a n o a tla n tir ish
62


4.
m a n b ai 
b o ' I ish 
xususiyati 
his oblanadi.
Yalpi
naflilik
Total
utility
Совокупная
полезность
m a 'l u m bir v aq td a, m a 'l u m
bir 
to v a r
yoki 
xizmatni 
i s te 'm o l 
qilish 
natija sida 
o lin a d ig a n yalpi qo n d irish .
5.
Naflilik
funksiyasi
Function
o f
utility
Функция
полезности
iste’m o lc h in in g
individual 
istagini an iq la b b e ru v c h i is­
t e ’mol xajm i va yalpi naflilik 
o 'r ta s id a g i son jih a t d a n
b o g 'liq li k n i k o 'rs a ta d i.
6.
Chekli
naflilik
M arginal
utility
Предельная
полезность
bir birlik q o ' s h i m c h a iste’mol 
natijasida o lin a d ig a n q o ' s h i m ­
c h a natlilikdir.
7.
Befarqlik
egri chizi­
g 'i
Curve o f
indiffe­
rence
Кривые
безразличия
iste’m olni 
bir xil 
d a ra ja d a
q o n d ir u v c h i y aro q li, foydali 
to v a r ta nlovla ri у ig*indisini 
tashkil etadi. B e fa rq lik egri 
c h i z ig 'i iste’m olc hi u c h u n bir 
xil 
n a f beru v c h i 
n e ’m a tla r 
k o m b in a tsiy a la rin i ifodalaydi.
8.
Byudjet
chegarasi
Lim it o f
budget
Бюдж ет­
ная линия
m a 'l u m
q iy m a td a g i 
tovar 
m iq d o rin i xarid qilish uchun 
u m u m i y x a ra ja tl a r n in g d a r o ­
m a d g a teng b o 'lis h in i k o ' r s a ­
tadi. 
B y u d je t 
che garasi 
iste’m olc hi 
u c h u n
qaysi 
t o v a rl a r g u ruhi k o ' p r o q
n afliroq ekanligini k o 'rs a ta d i.
9.
Ideal
rasional
iste’molchi
(tejamkor
kishi)
Homo
econo­
mics
Рациональ­
ный
потреби­
тель
s h a x siy
afzalliklari 
tizim ini 
m u tl a q o aniq bila d ig a n , b a r­
c h a
m u q o b illa r n i 
h iso b g a
o la d ig a n va o 'z i u c h u n m a k - 
sim al f o y d a olish ta m o y ili g a
m u v o f iq h o ld a q a r o r qabul 
q ila d ig a n kishi.


1 0
Isle ’ mol­
ehill in g
optimal
nuqtasi
Consu­
m e r’s
optima!
po in t
Оптималь­
ная точка
потреби­
теля
I s te 'm o l c h i n i n g yalpi 
nafli- 
ligini 
m a k s im a lla s h tir u v c h i 
to v a rl a r
y i g ' i m i
i s t e ' m o l ­
c h i n in g optim al nuqtasi 
hisoblana di.
M A V Z U N I O Z L A S H T IR IL IS H I U C H U N K E Y S-ST A D I
4-K E Y S: Y A N C I A V T O M O B IL K O N ST R U K SIY A SIN I
Y A R A T A B O R ISH
F araz qilaylik, siz “ F o rd " a v t o m o b il k o m p a n iy a s in in g rah b a r- 
laridan birisiz. S iz y a q in yilla rd a b o z o r d a so tish g a m o 'lja lla n g a n
m a s h in a la r n in g y a n g i m o d e lin i ch iq a rish n i reja lla sh tirish in g iz kerak. 
A g a r
siz 
b o z o r n i 
o 'r g a n i s h
t o p s h i r ig 'in i 
b ersa n g iz, 
b u n d a
a v t o m o b iln i n g
ikki 
b e lg isi-d iz a y n
v a te x n ik av iy
k o 'rs a tg ic h la r i 
(m a sa la n , tezligi. ish la tish n in g s o d d a b o 'lis h i) as o siy m e z o o n la ri 
b o ' l i b x iz m a t qiladi. M a s h in a n i g m ode li va te x n ik a v i y k o 'rs a tg ic h la ri 
q a n c h a lik y a xshi b o 'l s a , sh u n c h a lik m a s h in a g a ta lab x a m y u qori 
b o 'ld i. A m m o m a s h in a tashqi k o 'r i n i s h i g a k o n stru k tiv o 'z g a r i s h l a r
kiritish, y a n g i m a s h i n a n i n g te x n ik av iy ta v siflarid a g i o 'z g a r i s h l a r pul 
ta lab qiladi. X o 's h , m a s h in a n in g har bir belgisin i q an d a y h is o b g a olish 
z a ru r bu s a v o lg a j a v o b faq a t m a sh in a n i ishlab c h iq arish x ar a ja tla r ig a
em as, balki m a s h in a n in g u yoki bu tavsifin i i s t e 'm o lc h i n a q a d a r afzal 
k o 'r i s h i g a x a m b o g 'liq . M a s h in a y a n g i m o d e lig i ishlab c h i q is h d a
m a n a s h u afzal k o 'ris h lik n i o 'r g a n i s h h am a h a m iy a tg a e g a .m a n a
shunda y o ' r g a n i s h u su lla rid a n biri i s t e 'm o lc h ila r o rasid a s o ' r o v
o ' t k a z i s h b o 'lib , shu j a r a y o n d a is te ’m o lc h ila r g a m a s h in a d z a y n in in g
turli d ara jad a g i bir n e c h ta m ode li ( s o d d a va nisba ta n k o m fo rta b e l 
b o 'l m a g a n m o d d e ld a n tortib, to m u r a k k a b la s h g a n va b ax m al bilan 
be z atilga n m o d d e lg a c h a ) v a tu rlic h a te x n ik a v iy ta vsiflar tanlab olish 
u c h u n ta k l i f etiladi. A g a r ta d q iq o t p uxta o ' y l a b o 't k a z i l g a n b o 'ls a , 
is t e 'm o lc h i ikki b elg id a n qaysi birini afzal k o ' r i s h g a va y a n a e n g
m u x im i, s o ' r o v d a q a t n a s h g a n k ishilar m a s h in a n in g bir sifatidan 
boshqasi f o y d a s ig a q ay d a r a ja d a v o z k e c h is h g a t a y y o r ye k a n lik la ri 
h a q id a is h o n c h xosil etish m u m k i n b o 'la d i . A y ta y lik k o 'p c h il ik
k ishilar afzal k o 'ri s h n i bildirdilar. U la r te x n ik a v iy k o 'rs a tg ic h la r i 
d iz a y n ig a q a r a g a n d a s h u q a d a r afzal k o 'ra d ila rk i. hatto a v t o m o b iln i n g
ya xshi te x n ik a v iy s ifatlarig a u n in g d iz aynini q a n c h a b o 'ls a - d a ,
(i4


q u r b o n q ilish g a ta y y o r b o 'la d i la r . Bu k ishilar m a s h in a n in g tashqi 
k o 'r in i s h i u n in g te x n ik a v iy ta k k o m ili g ig a nisba ta n afzal k o 'r a d ila r , 
ular d iz a y n chiroyli b o 'lg a n n i u ch u n m a sh in a n i k o ‘p y u r ia s l ig ig a h am
rozi boMadilar. M a s h in a n i n g x a r bir p ara m e tr in i t a 'm i n l a s h u ch u n
k e ta d ig a n
x a r a ja tla r
d ara jasin i 
bilgan 
h o ld a
a v t o m o b i l ’ 
k o m p a n iy a s in in g raxbari. a g a r u y a x s h i r a x b a r b o 'ls a , kelasi yil 
b o z o r g a chiqarilishi za r u r b o 'l g a n i m o d e ln i ta n lab oladi. 1969 yili 
“ F o rd ” k o m p a n iy a s id a g i LI Y a k o k k a x u d d i s h u n d a y qilgan. Y a k o k k a
s h u n g a ishonc h hosil qildiki, b o z o r d a o ' z i g a t o ' q v a m ustaqil b o 'l g a n
y o s h
a m e r ik a l ik la r n in g q iz iqishini 
u y h o ta d ig a n
m a s h in a kerak. 
Y a k o k k a s h u n d a y m a s h i n a d iz ay n in i ish x o n a d a g i o ' r t o g 'i D o n a l ' d
F re y o d a n s o 'r a b oldi. Y a k o k k a v a Frey o ' z i g a xos d z a y n i bor 
m a sh in a n i k o n str k k siy a sin i y ara tdila r. B u m a sh in a n i b o s h q a m o d a g a
kirgan m a s h in a "J e n e ra l m o to r s''- n in g “ K o r v e r t” m ode li kabi 
m a s h in a g a n isb a ta n k am s a r f qilin g an x o ld a ishlab ch iq arish m u m k in .
N a ti ja d a b o zo rja x ec h kim e r is h m a g a n y u tu q q a e g a o ' l g a n “ Ford 
m u s t a n g ” m a sh in a si p a y d o b o 'ld i. B irinc hi y iln i n g o ' z i d a y o q 4 1 8 . 0 0 0
ta " M u s t a n g ” sotildi v a bu “ F o rd ” g a m illio n la b d o lla r la r g a t e n g f o y d a
keltirdi.
fo


l l t l U l l.l Dtdphglbw 

ШЩ
i
Suppose you worked for the Ford Motor 
Company and had to help plan new models; 
to introduce. Should the new models empha* 
i size Interior space or handling? Horsepower 
or gas mileage? To decide, you would want to 
know how people value the various attrifc* 
utes of a car, such as power, size, handling^ 
gas mileage,, interior features, and so on. The?;’ 
more desirable the attributes, the more peo­
ple would be willing to pay for a car. However, the better the attributes, the more 
the car will cost to manufacture- Л car with a more powerful engine and толе 
interior space, for example, wall cost more to produce than a car with a similes 
engine and less space. How should Ford trade oil these different attributes and 
decide which ones to emphasize?
The answer depends in part on the cost of production, but it also depends 
щ
consumer preferences. To find out how much people are willing to pay for various* 
attributes, economists and marketing experts look at the prices that people actu­
ally do pay for a wide range of models with a range of attributes- For example. $
the only difference between two cars is interior space, and it the car with 2 addi­
tional cubic feet sells for SI GOG more than its smaller counterpart, then interior 
space will be valued at 5500 per cubic fo o t By evaluating car purchases over a 
range ot buyers and a range of models, one can estimate the values associated 
with various attributes, while accounting for the fact that these valuations ma$ 
dimmish as more and m ore of each attribute is included in a car. One w ay tcL 
obtain 
such information is by conducting surveys in which individuals are asked, 
about their preferences for various automobiles with different combinations of 
attributes. Another way is to statistically analyze past consumer purchases of cais 
whose attributes varied
One recent statistical study looked at a wide range of Ford models with vary- ‘ 
mg attributes.3 Figure 3.7 describes two sets of indifference curves, derived I rout 
an analysis that varies tw o attributes: 
interior size
(measured in cubic feet) ап& 
acceleration
(measured m horsepower) 
(or typical consumers of Ford аШотоЫШ*
Figure 3 7(a) describes the preferences of typical ow ners of Ford Mustang
'Ami! Petrm. ' Quantifying the Benefits ot N«w Products; Th«? Case of She MiMvan,” 
fssuгя&1Щ
P dstkai
2002, vol. 110, pp. ?U$-729. We wish to thd«k Amd t’etrin for providing some of '«■.

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   53   54   55   56   57   58   59   60   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish