N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro

g P ro d u ct
о
D ) o u t p u t
Соп*инт«*э4ю*>
d e fla to r
cou n try
. 
D
o m
e s t i c
imp arrant}
2. Asosiy m akroiqtisodiy k o ‘rsa tk ich la r:m iq d o riy ta rk ib
Q a n d a y o ' l c h a m l a r m a k ro i q tis o d iy o t d a m iq d o riy v a narx n i b a h o - 
lash k o 'r s a tk ic h la r i b o ‘ la o la d i? A v v a lo , 
miqdoriy к о ‘rsatkichlarni
a n iqlaym iz.
Yalpi icltki mahsulot
(gross dom estic product.GDP). -bu bir m am - 
lakat ichkarisida m a 'l u m vaqt d a v o m id a ishlab chiqarilgan pirovard tovar 
va xizmatlarning b o z o r narxlaridagi qiy m atlarinin g yigMndisidir1.
M a m la k a t ic h k a risid a y a r a tilg a n x a r q a n d a y to v a r y o k i x iz m at, u 
milliy yoki xorijiy k o r x o n a d a ishlab c h iq a r ilg a n lig id a n q a t 'i y nazar, 
Y a lM ta rk i b ig a kiritiladi.
Q o id a g a k o ' r a Y A I M yillik h iso b la n ib . b a ’z id a z a r u riy a t t u g 'u l s a ,
c h o ra k la r in te r v a lid a ham an iq la n ish i m u m k i n . B a ' z i d a Y A I M bilan 
b ir g a lik d a Y A M M ham h isoblana di.
Yalpi milliy m ahsulot
(g ro ss n ational product, G N P ) . - bu 
m a m la k a t rez id en tlari t o m o n i d a n m a ' l u m v aqt m o b a y n i d a ishlab 
ch iq arilg a n p iro v ard to v a r v a x iz m a t la r n in g b o z o r n arx la rid ag i 
q iy m a tla rin in g y ig 'in d is i d ir . Y a M M g a m a m l a k a t ich k arisid a g i h a m d a
xorijdagi 
u s h b u
m a m la k a t 
rez id en tlari, 
k o rx o n ala ri 
to m o n id a n
y ara tilg a n to v a rl a r v a x iz m a tla r y i g 'i n d i s i h am kiritiladi.
Yuqoridagi ta 'riflardan Y A IM v a Y A M M n i n g farqli tomonlari, 
y a 'n i g eo g ra fik y o n d a s h u v v a milliylik yondashuvlari bilan ajralib 
turishini bilib olish qiyin e m a s .A g a r m a m la k a td a y opiq iqtisodiyot hukm 
suradigan bo'Isa,tabiiyki Y A IM va Y A M M I a r miqdori te ng bo'ladi.
O c h iq iq tisodiy m a m la k a t d o ira sid a esa m a z k u r m a m la k a td a
n o r e z id e n tla r is hlab ch iq a rg a n to v a r v a x iz m a t la r y i g ‘indisi v a s h u
1 P r i n c i p l e s o f F c o n o n i i c s . 6 F.dition. N . G r e g o r y M a n k i w . I S B N 13: 9 7 8 - 0 -
5 3 8 - 4 5 3 0 5 - 9 . U S A . 2 0 1 2 . ( e n g a g e L e a r n i n g . P a g e 4 9 4 .
1 4 4

---

bilan birga r e z id e n tla r n in g m a m la k a td a n ta s h q a rid a ishlab c h i q a r g a n
to v a r v a x iz m a t la r y i g 'i n i d s i h is o b g a olinadi.
M a sa la n , B u y u k B r ita n iy a d a is hlab ch iq a rilg a n fra n s u z k o m p a -
n iy a s in in g m ah su lo ti, F ra n s iy a u c h u n yalpi milliy d a r o m a d ta rk i b id a
yotsa, B u y u k B r ita n iy a u c h u n e s a Y A I M ta r k i b ig a kiritiladi.
A g a r m a m la k a t ta sh q a r isid a g i r e z id e n tl a r d a r o m a d i m a m l a k a t ich- 
karisidagi n o r e z id e n tla r d a r o m a d id a n y u q o r i b o 'ls a , n ia z k u r m a m la k a t 
Y A M M i Y A I M d a n y u q o ri b o 'la d i.
M a m l a k a t ic hid agi n o re z id e n tl a r d a r o m a d i, m a m la k a t ta s h q a r i­
sid agi r ez id en tlar d a ro m i d id a n y u q o ri b o 'ls a , m os ra v ish d a Y A IM
Y A M M d a n katta b o 'la d i .
O x irg i y illa r d a k o ' p g i n a m a m la k a tl a r d a Y A M M m iq d o ri Y A I M ­
d a n y u q o rilig i a n i q la n m o q d a . R ossiya, A Q S li h a m d a Y a p o n iy a kabi 
riv o jla n g an m a m la k a tl a r d a milliy h isob tiz im id a Y A M M d a n f o y d a -
lanilib k e lm o q d a .
3.Asosiy m akroiqtisodiy k o 'r sa tk ic h la r: qiymati b o kyicha
A s o s iy m a k ro i q tis o d iy k o 'r s a tk ic h la r n i qiym ati b o ' y i c h a hiso b la- 
g a n d a n o m in a l v a real m a k ro i q tis o d iy k o 'rs a t k i c h l a r d a n fo y d ala n ila d i. 
IJIarni farqlash u c h u n n o m in a l v a real Y A I M m is olini k o ' r i b
ch iq a m iz .
N o m in a l 
Y A I M - b u
Y a l M n i n g j o r i y
n a r x la rd a
ifo d a la n g a n
k o 'rs a tk ic h id ir .
R eal Y A I M - b u Y A I M n i n g bazis d a v rd a g i n a r x la rd a ifo d a la n g a n
k o ' r s a t g i c h i d i r 1.
I q tis o d iy o td a d o im iy infllatsiy a j a r a y o n l a r i n i n g m a v ju d lig i m a k ­
ro iq tiso d iy k o 'r s a tk ic h la r n i bazis n arx la rd a it'odalashni sh a rt qilib 
q o 'y a d i . B u n i n g u c h u n j o r i y n a r x la rd a h is o b la n g a n n o m in a l k o ' r s a t ­
k ic h la rd a n e m a s, balki ta q q o s la m a (baz is) n a r x la rd a h is o b l a n g a n real 
k o 'rs a tk ic h la r d a n f o y d a la n is h zarur.
M illiy iq tis o d iy o td a ay rim f lrm a la rd a n farqli r a v is h d a j u d a k o ' p
to v a r v a x iz m a t la r ishlab chiqariladi. S h u n in g u c h u n ularni h a m m a s in i 
bir v a q t n in g o ' z i d a b az is n arx la rd a h iso b la sh qiyin. S hu sababli Y A I M
ta rk i b id a k atta u lu s h g a e g a b o 'l g a n e n g m u h im tova r v a x iz m a t la r n in g
narxla ri h is o b la b olinib. natija b utun iqtiso d iy o tg a tatb iq etiladi.
1 P r i n c i p l e s o f F c o n o m i c s . (i r: diLinn. N . G r e g o r y M a n k i w . I S B N 13: 9 7 X -0 -
5 3 8 - 4 5 3 0 5 - 9 . U S A . 2 0 1 2 . C e n g u g e I . e a r n in g . P a g e 500.

---

N a r x la r in d e ksini yoki infly a tsiy a dara jasini hiso b lash uchun:
- d e f l y a t o r (P a a s h e indeksi);
- i s t e ’m ol n arx la ri indeksi ( L a s p e y r e s indeksi);
- s a n o a t ishlab c h iq a rish narxla ri indekslari hiso b lan ish i lozim .
D e fly a to r k o ' r s a tk ic h i q u y id a g i f o rm u la bilan h iso b lag a n ad i:
I