N I z o m I y n o m I d a g I t o s h k e n t d a V l a t p e d a g o g I k a u n I v e r s I t e t I h a y d a r o V f. I

V e b e r   va  Fexn er.  P sixolo giyada ek sp erim entn i  tatbiq  qilish  b o 'y ic h a   dastlabki 
ishlami  fiziolog  V eber  (1796-1878)  va  fizik  Fex ner  (1801-1887)  am alga  oshirdilar. 
V eber  va  F e x n erlam in g   m aqsadi  tashqi  taas surotlar  (fizik  omillar)  va  ularning 
m uvofiq   se zgila rin in g  o ‘zaro   munosabatlari  sohasidagi  qonuniyatlarni  topishdan 
iborat  edi.  F exner  eksperim enta l  m etodla r  asosid a  sezgilarning  ortib  borishi  bilan 
ularni  q o 'z g 'a t u v c h i l a r   o'rtasidagi  qiyosiy  munosab atni  aniqlab.  sezgi  q o 'z g 'a tg i c h  
lo gar ifmasiga  proporsio naldir  degan  psixofizik  qonunni  k a s h f   etdi.  V eb er  va
57

---

F ex n erlar  o ’tk a.'gnn  tajiibala i  ” P six o !lzik av  de g a n   a lo h i d a   fa n n i n g   p a y d o   b o i i s h i g a  
olib  keldi
V e b e r  vri  F e x n e r  ishla rinin g  aham iyati,  aso?an,  s h u n d a n   ibor atki,  ular  birinchi 
b o 'l i b   p s i x o lo g i y a n i,  tabiat  faniari  kabi,  e k s p e r im e n ta l  fanga  a y la .n i n s h   m u m k in  
e kanli gin i  isbotl adil ar.  S H u   v a q tu a c h a   faqat  kuzatish ,  a sosun,  o ' z   o 'z i n i   kuzaiishdaii 
fo ydalanib   k e li n a y o tg a n   psixolo giya  endi  aniq  fan lard ag i  o b ’yektiv  m e t o d J a n  
foydalana  boshiaydi.
V ilg e l m   V u n d t .   Cksp erim cnta!  p s i x o lo g iy a   t a r a q q iy o t id a   a y n iq s a   neir.is 
fiziologi  va  psix o lo g i  V ilg e lm   V undt  (1 8 3 2 - 1 9 2 0 )  ishlari  ka>ta  a h a m i y a tg a   ega  b o 'ld i. 
V.Viii’d ig a c h a   faqat  ichki  tajribadan  va  o ‘z - o ‘zini  kuzatish cian  foydalanib  kelgan 
p s ix o lo g iy a   «aqatg ina  tasviriy  fan  edi.  V .V u n d t  e k s p e r im e n t  va  o 'l c h a s h   met odlarin i 
z aru r dvb  topib,  p six o lo g iy an i  izohii  fa nga  ayln ntirishni  m a q s a d   qilio  q o 'y d i.
V . v u n d t   p si x o lo g i y a   uchun  klassik  iiictodlar  no 'li b   q o lg a n   bir  q ancha 
m e to d la m i.  va  ns  (jO'zg‘atibh  inetodi.  ifodalasb  mot odi  va  r.;aksiya  ni-.-todlanni  k a s h f  
etdi  h a m d a   rivoj'aniirdi.
V Л  undt 
1879-yili 
L evpsigda 
birir.clii 
e k sp e r im e n ta i 
psixolo giya 
■aboratoriyasini  i-i.-nkil  qildi.
U r a d a n  
k«.»  p 
vaqt 
o 't m a s d a n  
( 18 8 1) 
u 
Berlin 
um versiieti 
huzurida 
e x p e r i m e n t a l   r:sixo!ogiva  inrtitutini  iashkii  qildi
V .V u n d i  s l iu g 'u ll a n g a n   m asala lardan  b ,n   o  sha  v a q td a   ast io n o m ia i  to m o n id an  
, 'd i i l g a n   diqqathi  bn  va q td a   ikki;a  i r   xil  q o ' z g ' a t g i c h g a   t o -plash  m u m k in   emasligi 
haqid agi  m a s a la   edi.  Bu  hodisani  aniq lash  u ch u n   V .V u n d t   ( la b o ra to riy a   tashkil 
q ih n g u n g a   q ;n ia!'  
! 8 6 i - v : l d a   alo hida  m a y a t n ik   ish  o 'y l a b   chiq ardi  (V undt 
m ayatnik i 
i .  
З ч   iv a y a tn ik   gi  uiu sla rg a  b o 'ii n g a n   yoy  a tr o f id a   harakatlanadi  va  har  bir 
m V l u m   v a q td a n   k ey in   j i n g 'ir l a y d i.  Bu  p sixolo gik  e le m e n t l a r   uchun  k a s h f   etilgan 
birinchi  asb o b   edi.
Ilmiy  (izo h ii)  psixolo giyani  o y o q q a   tu r g 'iz is h   u c h u n   V .V u n d t  q o 's h i m c h a  
\o b i ta   sifatida  y ondasli  fanlar.  ayniqsa  fiziologiya.  a s t r o n o m i y a ,  etnograflya,  tarix. 
m i fo lo g iy a   va  b o s h q a   fanlardan  olingan  m a ’lu m o tl a rd a n   foydalanish  zaruriyatini 
ilgari  surdi.
L eypsig  ia borato riy asi  va  institutidan  п а т ш . а   olib,  G e r m a n i y a n i n g   boshqa 
universitet  sh a h a r la rid a   ham .  sh u ningdek.  b o sh q a   m a m la k a t la r d a   ha m ,  ium la dan. 
Fransiy a,  A n g liy a   va  A m e r i k a d a   lab o iato riy a  h a m d a   in stitu tla r  tashkil  qilindi.  XIX 
a srnin g  o x ir id a  R o ssiy a d a   h a m   bir  qa n c h a   e k sp e r im e n ta l  p s i x o lo g i y a   la bor atoriyalar i 
tas!ikiI  qilindi:  M o s k v a d a   T okarskiy.  Q o z o n d a   B ex tere v .  O d e s s a d a   N .N .L a n g e rla r 
to m o n id a n   sh u n d a y   la b o rato riy alar  ochildi.  1911-yil  M o s k v a   univer siteti  huzu rida, 
m a x s u s  q u rilg a n   b in o d a   pro fesso r  C h e lp a n o v   ra’n b a rl ig i d a   e k sp e r im e n ta l  p sixologiya 
instituti  tashkil  qilindi.  Flozirgi  vaqtd a  bu  institut  RF  P e d a g o g ik a   faniari  akad em iy asi 
u z im ig a   kiradi.
P ro f e sso r  A.  F.  L azurskiv  ( 1 8 7 4 - 1 9 1 7 )  t o m o n id a n   e k sp e r im e n ta l  m ctodning 
alo hida  turi-tabiiy  ek s p e r im e n t  m etodi  ishlab  chiq ild i.  Г- k s p e r im e n tn i n g   bu  turid an 
biz da  bo la la r  p sixologiyasini  o 'r g a n i s h d a .  pedagc->ika  masaiaiui ini.  ayniqsa,  t a ’hm  
p sixolo giyasi  m a s a ia la rin i  ha!  qilis hda  k en g   va  u n u m h   toydaianiiiru.-qcia.
E k sp e rim e n ta l  m c t o d n in g   tatbiq   qilinisni  p s i x o lo g iy a   fani  taraq q iy o tig a  j u d a  
unumli  t a 's i r   k o 'rs a t d i.
53

---

Bu  m etod  y o rd a m id a   oddiy   kuzatish  yoki  o ‘z - o ‘zini  kuzatish  yo'li  bilan 
aniq lash  qiyin  b o 'lg a n   yoki  butu nlay  m u m k in   b o ‘lm ag an   k o ‘p  m a ’lumotlar aniqlandi, 
a y rim   psixik   ho disalar  o'rta sid a g i  b o g ‘lanishlar  aniqlangan,  psixik  jaray onlardag i, 
ayniq sa,  sezgi,  diqqat,  idrok,  xotira  sohasid ag i  b a ’zi  bir qonuniy atla r ochilgan.
Eksp erimental  tahlil  y o 'li  bilan  m urakkab  psixik  ja r a y o n la r  (idrok,  xotira, 
t a f akkur)ning 
alohida 
kom ponentla ri 
tarkibiy 
qismlari 
ajratilgan, 
psixik 
ja r a y o n l a m i n g   fiziologik  hodis ala r  bilan,  shuningdek,  tashqi  fizik  muhit  ham da 
ijtimoiy  m uhit  bilan  b o 'l g a n   b o g ‘lanishlari  ochilgan.
Eksperimen tal 
tekshirishlarn in g 
yakunla ri, 
shuningdek, 
eksperimental 
m e to d n in g   usullaridan  foydalanish  amaliy  faoliyatning  turli  sohalarida  -   o ‘quv 
tarbiy a  ishlarida,  med its in ada,  m ehnatni  tashkil  qilish  va  ratsionalizatsiyalashtirishda, 
sud  ishlarida,  s a n ’atda j u d a  k o ‘p  foyda  keltiradi.