Materiallar

Ushbu  bobda  buralishga  ishlaydigan  elementlaming 
kuchlanish  va  deformatsiya  holatlari  ко ‘rib  chiqiladi.  Ularning  buralishda- 
gi  mustahkamlik  va  bikrlik  shartlari  bayon  etiladi.
6.1.  Buralish  deformatsiyasiga  doir  asosiy  tushunchalar
B u ra lis h   ham   b oshqa  d e fo rm a ts iy a la r  s in g a ri  m a s h in a   va  m e x a n iz m  
e le m e n tla rin in g   u c h ra yd ig a n   d e fo rm a tsiya la rd a n   b irid ir.  U  b o r  jo y d a   k u c h ­
la n is h   ham   boM adi.  M a s h in a   va  m e x a n iz m la rn in g   m u s ta h k a m lig i,  u la m in g  
q is m la rid a   h o s il  boM adigan,  ana  shu  k u c h la n is h la rn in g   m iq d o rig a   bogMiq. 
D e m a k ,  m u s ta h k a m lik   masalasi,  d e fo rm a ts iy a n in g  tu rid a n   qatM y  nazar,  k u ch ­
la n is h la rn in g   eng  katta  q iy m a tin i  aniqlash  masalasiga  k e lib   ta q a la d i.  B u ra ­
lis h   d e fo rm a ts iy a s i  ham   bundan  m ustasno  emas.
S hu n d a y  ekan,  b u ra lis h   d e fo rm a tsiya si  qanday  h o lla rd a   v u ju d g a   ke la d i, 
u la rn in g   v u ju d g a   k e ltira d ig a n   k u c h la r  qanday  boMadi,  degan  s a vo lg a   ja v o b  
b e rib   o ‘ ta y lik .  B u ra lis h   d e fo rm a tsiya si  avvalam   bor,  ta sm a li  (tra n s m is s io n ) 
v a lla rd a ,  poezd  va  m ashina  o ‘ q la rid a ,  fa z o v iy   k o n s tru k s iy a   e le m e n tla rid a , 
p ru jin a la rd a ,  qolaversa,  q u lf  k a litla rid a   h o sil  boMadi.  B u ra lis h g a   ish la yd ig a n  
s te rje n la r  v a l  deb  a ta la d i.  D o ira v iy   kesim ga  ega  boMgan  v a ln in g   b u ra lis h i 
b ila n   ta n is h ib   c h iq a m iz .
C F   v a lig a   ik k ita   s h k iv   m ahkam langan  ( 6 . 1-rasm).  V a l  C ,D ,E ,F   podship- 
n ik la r  y o rd a m id a   m uvozanatda  tu ra d i.  I  s h k iv   e le k tr  m o to rig a   tutashgan  tas­
m a  y o rd a m id a   v a ln i  a y la n tira d i.  11  s h k iv   esa  v a ln in g   a y la n m a   h a ra k a tin i 
ta sm a la r  o rq a li  stanokka  uzatadi.  Shunga  k o ‘ ra  I  s h k iv   y e ta k lo v c h i,  ik k in ­
c h is i  esa  y e ta k la n u v c h i  deb  ataladi.  1  sh kivg a   tasm alar  o rq a li  y e ta k lo v c h i

---

T,  va  e rg a sh u vch i  t,  k u c h la ri,  h u d d i  sh u n ing d e k,  ik k in c h i  s h k iv g a   T 2 va   t2 
to rtu v c h i  k u c h la r  ta ’ s ir  etadi.
B u   k u c h la r,  b ir  to m o n d a n ,  p o d s h ip n ik la rg a   b o s im   k o 'rs a ta d i,  ik k in c h i 
to m o n d a n   esa,  v a l  o ‘ q ig a   t ik   b o ‘ lgan  te k is lik d a   j u f t   k u c h   h o s il  q ila d i.
I  s h k iv d a n   va lg a   b e rila d ig a n   m o m e n t  (6 .1 -ra sm ):
M ,  =   T ,R ,  —  t,  R |  =   (T j  —  t j )   R, 
b o ‘ la d i.  I I   s h k iv d a n   va lg a   b e rila d ig a n   m o m e n tn in g   q iy m a ti
M 2  =   ( T 2  -   t 2)R 2
ga  te n g   boM ib,  qaram a-qarshi  to m o n g a   y o ‘ nalgan  boM adi.  B u  y e rd a   R,  ,  R , 
-   1  va   I I   s h k iv la r  a yla n asin in g   ra d iu s la ri.  T a s m a la m i  y e ta k lo v c h i  q is m la r- 
n in g  to rtis h   k u c h la ri  T   ergashuvchi  qism id a g i  to rtis h   k u c h i  t  dan  ka tta   boMadi.
V a ln in g   ik k i  s h k iv   o rasidagi  q is m i  M , va  M 2  m o m e n tla r ta ’ s irid a   bu ra la - 
d i,  y a ’ n i  b u ra lis h g a   is h la y d i.  M o m e n tla m in g   o ‘ z i  b u r o v c h i  m o m e n tla r   M b 
deb  a ta la d i.
B iz   b u   m is o ld a   va lg a   ik k i  s h k iv   o 'm a tilg a n   h o ln i  k o ‘ rib   o ‘ td ik .  B u n d a y  
h o ld a   ik k i  m o m e n t  m iq d o r jih a t i­
dan  te n g ,  y o ‘ n a lis h   jih a tid a n   qa­
ra m a -q a rs h i  boM adi.  B iro q   ama­
liy o td a   s h k iv la r  soni  ik k ita d a n   o r­
tiq   boM gan  h o lla r   ham   k o ‘ p la b  
u c h ra y d i.  S h k iv la r  soni  ik k ita d a n  
o r t iq   bo M sa ,  s h k iv la r n in g   b ir i 
y e t a k l o v c h i,  
q o lg a n la r i 
esa 
y e ta k la n u v c h i  boMadi.
V a lg a   to ‘ rtta   sh k iv   o ‘ m a tiIg a n  
h o ln i  k o ‘ r ib   o ‘ ta m iz   (6 .2 -ra sm ).
V a lg a   s h k iv la r  o rq a li  to 'r t ta  
b u r o v c h i  m o m e n t  M , ,   M 2,  M 3,
M 4,  ta ’ s ir  etadi.  Y e ta k lo v c h i  s h k iv   m o m e n ti  M ,  b ir   tom onga,  q o lg a n la ri  esa 
qaram a-qarshi  tom o n g a   y o ‘ na!gan.  T a b iiy k i,  bunday  h o ld a   v a ln in g   tu r li  q ism - 
la rid a g i  b u ro v c h i  m o m e n tla m in g   q iy m a tla ri  tu rlic h a   boMadi.  M a s h in a   v a li 
b ir   x i l   t e z l i k d i   a ylansa,  bu   h o ld a   ham   v a lg a   ta ’ s ir   e tu v c h i  m o m e n tla r 
y ig M n d is i  n o ig a   te n g   boMadi:
-   M , +   M 2+   M 3+   M 4 = 0 .
6 .2 -ra sm d a   k o 'rs a tilg a n id e k ,  v a ln in g   1-1  ke sim d a n   chap  to m o n d a   jo y ­
lashgan  q is m i  M 4  m o m e n t  v a   shu  kesim dagi  u rin m a   k u c h la n is h la r  ta ’ s irid a  
m u v o z a n a td a   boM adi;  dem ak,  M 4  ushbu  ke s im   u ch u n   b u ro v c h i  m o m e n t  M b

---

h is o b la n a d i.  2-2  ke sim n in g   chap  to m o n id a   ham ,  o ‘ ng  to m o n id a   ham   m o ­
m e n t  h o s il  q ilu v c h i  ik k ita d a n   s h k iv   bor.  M u v o z a n a t  te n g la m a s in i  k e s im ­
n in g   xo h la ga n   to m o n i  uchun  tu z is h im iz   m u m k in ,  c h u n k i  ke sish   u s u li  q o i- 
dasiga  k o ‘ra  natijalar b ir  x il  chiqadi.  K esim ning  chap  tom onidan  M 6  =   M 4  -   M , 
n i  a n iq la y m iz .  Q o lg a n   k e s im la rd a g i  b u ro v c h i  m o m e n tla r  ham   shu  ta riq a  
a n iq la n a d i.  V a l  o ‘ qiga  chap  to m ondan  qaralganda  soat  stre lk a s i  b o ‘y ic h a  
y o ‘ n a lg an   m o m e n tn in g   ishorasi  m usbat  o lin a d i.
V a ln in g   tu r li  q is m la rid a g i  b u ro v c h i  m o m e n tn in g   q iy m a tin i  g ra fik   ra­
v is h d a   ta svirla sa   ham  boMadi.  B u n d a y   ta s v im i  b u r o v c h i  m o m e n tla r   e p y ­
u ra s i  deb  ataladi.
A g a r  6.2-rasm dagi  m o m e n tla m in g   q iy m a tin i  M , =   + 6 0 0   H m ;  M 2=   - 3 0 0  
H m ;  M 3=   - 1 0 0   H m ;  M 4=   - 2 0 0   H m   deb  olsak,  o ‘ sha  rasm da  ta svirla n g a n  
b u ro v c h i  m o m e n tla r  epyurasiga  ega  boMam iz.
T a jrib a la m in g   k o ‘ rsatishicha,  v a l  b u ro v c h i  m o m e n t  M 8  ta ’ s irid a   b u ra l- 
g a n id a   u n in g   k o ‘ ndalang  k e s im la ri  o ‘ q  a tro fid a   b ir i  ik k in c h is ig a   nisbatan 
b u ra la d i,  bun d a   s te rje n n in g   u z u n lig i  o 'z g a ris h s iz   q o la d i.  B u   bo ra d a   o lib  
b o rilg a n   q a to r  ta d q iq o tla r  n a tija s id a   q u y id a g i  g ip o te z a la r  s h a k lla n d i:
1.  B a rc h a   k o ‘ ndalang  k e s im la r  b u ra lis h   ja ra y o n id a   te k is   h o la tin i  saqlab 
q o la d i,  y a ’ n i  yassi  kesim   bu ra lish d a n   o ld in   qanday  boMgan  boMsa,  v a l  bural- 
gandan  k e y in   ham  s h u n d a y lig ic h a   q o la d i.
2.  K o ‘ ndalang  kesim larga  o ‘ tkazilgan  radiuslar  to ‘ g ‘ ri  c h iz iq lig ic h a   qoladi.
3.  K e s im la r  orasidagi  m a so fa la r  o ‘ zgarm aydi.
V a ld a g i  k u c h la n is h la r  va   d e fo rm a ts iy a la rn i  a n iq la sh d a   ana  shu  gipoteza- 
la rg a   suyanam iz.
K u c h la n is h la m i  aniqlashga  o 'ta m iz .  Ish n i  b u ro v c h i  m o m e n t  M 6  n i  ani-