M. Y. Ayupova

5 -B O B .  N U TQ   B U Z IL ISH L A R IN I  TA SN IFLASH

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   s h a k l  va  tu rla ri  h a q id a g i  ilm iy   a s o s la n g a n  

t a s a v v u r l a r   s h u   b u z ilis h la rn i  b a r t a r a f  e t is h n i n g   s a m a r a li  u su lla r in i  ¡shlab 

c h i q i s h   u c h u n   d a s tla b k i  s h a r t   h is o b l a n a d i .   T a d q i q o t c h i l a r   l o g o p e d iy a  

fani  t a r a q q i y o t i n i n g  b a r c h a   t a r i x iy   d av r id a   k o ‘p g in a  tu r la rg a   e g a   b o   Igan 

n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   ta s n ifla s h g a   h a r a k a t   qildilar.  L ck in   h o z irg i  d a v r d a  

h a m   t a s n i f l a s h   m u a m m o s i   n a f a q a t   lo g o p e d iy a n in g ,  balki  n u t q i y   faoliyat 

b u z i l i s h l a r i n i   o ‘r g a n a d i g a n   b o s h q a   i l m i y   f a n i a r n i n g   h a m   m u h i m  

m u a m m o l a r i d a n   biri  b o ' l i b   q o l m o q d a .   B u n d a y   fanla rga  q u y id a g ila rn i 

k i r i t i s h   m u m k i n :   n e y r o f i z i o l o g i y a ,   t i b b i y o t ,   p a t o p s i x o l o g i y a   va 

n e y r o p s i x o l o g i y a ,   m a x s u s   p s ix o l o g i y a   va  p e d a g o g i k a n i n g   t a r m o q l a r i :  

o l i g o f r e n o p e d a g o g i k a ,   s u r d o p e d a g o g i k a ,   t i f l o p e d a g o g i k a .   N u t q  

b u z i l i s h l a r i n i   t a s n i f l a s h n i n g   m u r a k k a b l i g i   a y r i m   s a b a b l n r   b i l a n  

b o g ' l a n g a n d i r ,   u l a r   o r a s i d a   n u t q   m e x a n i z m i n i n g   o ‘ zi  y c t a r l i c h a  

o ‘r g a n il m a g a n lig i,   s h u n in g d e k ,   ta d q iq o t c h i l a r n i n g  ta m o y ill a r masalasidagi 

n u q t a y i   n a z a r l a r i n i n g  m o s  k c l m a s lig i  y e ta k c h i  o ‘ rinni  cgallaydi,  ta sniflash 

esa  y u q o r i d a g i   t a m o y i l l a r   a s o s ig a   qurilishi  lozim .

L o g o p e d i y a   fa n i  o ‘z i n i n g   d a s t l a b k i   s h a k lla n is h   b o s q i c h l a r i d a   o ‘z 

ta s n if ig a   e g a   e m a s   va  h a t t o   u n i   islilab  ch iq ish   zarurligi  m a sa la sin i  h a m  

q o ‘y m a g a n  e d i.  Z é r o ,   u Y e v r o p a   tib b iy o tin in g  n u tq  buzilishlarin i  o ‘rganish 

b o r a s i d a   q o ‘lga  kiritga n  m u v a ff a q i y a tl a r in in g   k atta  ta  siri  o s ti d a   b o   lib, 

X I X   a s r   o x iri  -   X X  a s r  b o s h l a r i d a   t o ' p l a n g a n   ta sniflashlarga  t a y a n a r  edi. 

A.  K u s s m a u l   ta snifi  d a s tla b k i  t a s n i f l a r d a n   biri  b o ‘lib  ( 1 S 7 7 ) ,  u  n u t q  

b u z i l i s h l a r i n i n g  tu r la ri  h a q i d a g i  avval  yigMlgan ta sav v u rla rn i  t a n q i d   ostiga 

o l d i ;   u l a r n i   s i s t e m a l a s h t i r d i ,   a t a m a l a r i n i   t a r t i b g a   k c l t i r d i .   U  ( u n i  

k e y i n c h a l i k   k lin ik   d e b   a t a y   b o s h l a s h d i )   XX  a s rn in g   birin clii  c h o r a g id a g i 

c h e t  ellik   va  rus ta dq iq o tc h ila ri:  V.  O ltushevskiy,  G .   G u t s m a n ,   E.  Freshels,

S.  M .  D o b r o g a y e v   va  b o s h q a l a r n i n g   q a t o r   ishlariga  as o s  qilib  o lin d i.

B u  t a s n i f l a r n i n g   u m u m i y   t o m o n l a r i   k o lp   edi:  e t i o p a t o g e n e t i k   m e z o n  

b ila n   to M d irilg a n   klinik  y o n d a s h u v ,   b u z ilish la r n in g   a l o h i d a   tu rla ri  bila n 

k a s a l l i k n i n g   u   yoki  bu   p a t o l o g i k   shakli  o ‘rtasidagi  bogManish  ( b u n d a y  

h o l l a r d a   n u t q  buzilishlari  k o ' p i n c h a  u  yoki  b u   kasallik nin g a l o m a t i sifatida 

t a l q i n   q i l i n a r   e d i ) ,   s h u n i n g d e k ,   ta v s if   tili,  b lin d a   lotin  va  g r e k c h a   s o ‘z 

y a s o v c h i   e l e m e n t l a r i d a n   ta s h k il  t o p g a n   a t a m a l a r   q o   lla n ilg a n   ( u l a i n i n g  

k o ‘p c h i l i g i   x a l q a r o   m i q y o s d a   t a r q a l g a n   va  b u g u n g i  k u n d a   h a m   s a q la n i b  

q o l g a n ) .   T a s n i f l a r  o ' r t a s i d a   b u z i lis h l a r n i  g u r u h la s h n i n g   tu rli  ta m o y illa ri, 

s h u n i n g d e k ,   u  yoki  b u   m e z o n n i   ta sn ifla s h n in g  m u h im lik  darajasiga b o 'l g a n  

q a r a s h l a r d a g i   a y r i m   q a r a m a - q a r s h i l i k l a r  b ila n   bo g   liq  n o m u t a n o s i b l i k l a r  

h a m   k u z a til a d i.   H e c h  b ir  m u a l l i f  tasniflashni  q a n d a y d ir  bir ta m o y il  as osid a 

o lib   b o r i s h g a   m u v a f f a q  b o M m a d i.  B u n i n g   natijasida  n u tq   b u z ilis h l a r in in g  

t u r   v a   s h a k l l a r   n o m e n k l a t u r a s i d a   h a m ,   a t a m a l a r   m a z m u n i d a   h a m  

n o m u v o f i q ü k   b o r   edi:  ay n i  b i r   xildagi  xa s ta lik la r  k o   p   h o l l a r d a   tu ili

---

aturrullar  b i l a n   belg ila n d i,  turli  k o ‘r i n i s h d a g i   b u z i lis h l a r   e s a   b i t t a   a t a m a  

b ila n   ataldi.  N u t q  buziíishlari  k o ‘r in is h i  u l a r d a   birlashtirilib ,  h a t t o  q a r a m a -  

q a r s h i  q o ‘y ilg a n   b o ‘lib  c h i q d i.  B u z i t i s h n i n g   b itt a   t u r ig a   bogM iq  h o l a t l a r  

k o ‘p  p a y t l a r d a   turli  g u r u h l a r d a n ,   tu r l i   h o l a t l a r   esa  b i t t a   g u r u h d a n   o ‘rin 

o ig a n   e d i.  A y r i m   ta s n if la r   o ‘r ta s i d a g i,   s h u n i n g d e k ,   b i t t a   t a s n i f   ic h id a g i 

z iddiyat  X X  a s rn in g  asosiy va a m a li y   f anla ri:  oliy a s a b  faoliyati  fiziolo giy asi, 

p sixologiya,  tilshunoslik,  tibbiyot,  p c d a g o g i k a n i n g  y u tu q la ri  i c h i d a   m u h i m  

jih a tla r i  b i l a n   k o ‘z g a  t a s h la n ib  q o ld i.  N e v r o l o g i y a d a   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g  

tu r la ri  h a q i d a g i   k o ' p g i n a   t a s a w u r l a r   q a y t a   k o ‘rib  c h i q ild i.   L o g o p e d i y a  

b u n d a y  a n ' a n a d a n   c h e t d a  q o lm a d i;  M . Y e .   X vats ev,  F. A.  R a u ,   k e y i n c h a l i k

O .V .  P r a v d i n a ,   S.S.  L yapidevskiy  v a   b o s h q a l a r  tibbiy  t a s n i f l a r g a   t u z a t i s h  

kirita   b o s h l a d i l a r .   B u n i n g   n a tija s id a   b i r   s h a k l g a   ta a llu q li  a l o h i d a   b u z i lis h  

tu rla ri  h a q i d a g i t a s a w u r l a r  sezilarli  d a r a j a d a  o ‘zgardi;  h u n d a   n u t q   b u z ilish i 

t a ’r ifin in g   m a z m u n   to r n o n i  m a ’l u m   m i q d o r d a   toMdirildi.  B u   X X   a s r  

b o s h la r i d a g i  ta s n if la r n in g   u z u q - y u l u q l i g i n i   b a r t a r a f  e t i s h g a   i m k o n   b e r d i .  

B iroq  kiritilg a n   tu z a t i s h l a r   tibbiy  t a s n i f   m o h i y a t i n i   o ‘z g a r t i r m a d i ,   u n i n g  

a t a m a l a r  a p p a r a t i  j id d i y  o ‘z g a r is h la r g a   u c h r a m a d i .   L c k i n  t i b b i y o t d a   h a m ,  

l o g o p c d i y a d a   h a n i   q o l l a n i l a d i g a n   t u s h u n c h a l a r   va  u l a r g a   t e g i s h l i  

a t a m a l a r n i n g   m a ’n o la ri  b ir   xil  b o M m a y   q o l d i .   Bu  n u t q   b u z i l i s h l a r i n i  

b a r t a r a f  q ilis h g a   h a m k o r l ik d a g i t i b b i y - p e d a g o g i k   y o n d a s l i u v   ta s h k i l   e t i s h  

u c h u n  j u d a   z a r u r  b o ‘lgati  fanla ra ro bo g M a n ish la rn i  hiyla  n iu r a k k a b la s h tir d i.  

L o g o p e d l a r t o m o n i d a n   tibbiy ta s n if la s h g a   kiritilgan  tu z a ti s h la r  s h u   b i l i m l a r  

d o ir a s i d a g i  b i r   xil  a t a m a l a r n i   t u s h u n i s h d a   t a f o v u t l a r   p a y d o   q ild i.

S h u   b ila n   b irg a   lo g o p e d ik   t c k s h i r i s h l a r  tajribasi,  n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g  

a l o h i d a  sh a k lla rin i  b a r t a r a f  etish  u c h u n   i s h l a b  c h i q ilg a n  a n i q   m e t o d i k a l a r  

s a m a r a d o r lig i n in g  tahlili  n u tq  b u z i lis h l a r in in g   m a ’l u m   bir sh a k lig a   n is b a t a n  

qo M la n ila d ig a n   tu z a ti s h   lo g o p e d ik   t a ’s i r   e t i s h i n i n g   y a g o n a   m e t o d i k a s i n i  

ish la b   c h i q i s h   m u m k i n lig ig a   asosli  s h u b h a l a n i s h l a r   u y g ‘o td i.

Bu  s h u b h a l a r   pedagogik  j a r a y o n   sifatidagi  lo g o p e d ik   t a ’sir  e t i s h n i n g  

tibbiy  tasnifi  bila n  b o g ‘iiq  holdagi  m a q s a d   va  vazifalaridagi  i s h o n c h g a   p u t u r  

y ctk az ad i  h a m d a   keying!  nazariy  iz fa n ish la rg a  omil  b o ‘lib  x iz m a t  qildi.

L o g o p e d i y a   f a n i n i n g   n a v b a t d a g i   t i k l a n i s h i   va  n a z a r i y   b a z a s i n i n g  

s h a k l l a n i s h   j a r a y o n i d a   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   s i m p t o m a t i k   t a l q i n i g a  

a s o s l a n g a n   tib b iy   q u r ilis h la r n in g   l o g o p e d i y a   fani  n a z a r iy a s ig a   t o ‘g ‘ r i d a n  

t o ‘g ‘ri  s i n g i s h i n i n g   m u q a rr a r lig i  t o b o r a   k o ‘p r o q   t a n   o l i n a   b o s h l a n d i .  

B o la la rd a g i  n u t q   b u z ilish la r in in g   r iv o j l a n i s h   t a m o y i l i g a   u z l u k s i z   t a y a n i s h  

va  u la rn i sis te m a li y o n d a s h u v  n u q t a y i   n a z a r i d a n   c l i u q u r  ta hlil  q ilish   s h u n i  

k o ‘rsatd ik i,  rivojlanish ja r a y o n i d a   p a y d o  b o ‘l a d ig a n   n u t q   b u z i l i s h l a r  b i l a n  

te n g l a s h t i r i s h   m u m k i n   e m a s .  B o l a l a r d a g i   n u t q   b u z i l i s h i n i n g   t a s n i f i   va 

tip o lo g iy a s i  ta h l i l n i n g   b o s h q a   t a m o y i l l a r i g a   h a m d a   t ib b i y   t a s n i f g a   a s o s  

qilib o lin g a n   m e z o n l a r i d a n   k o ‘ra  k o ‘p r o q   m a z m u n l i   m e z o n l a r i g a  t a y a n i s h i  

lo z im .   K lin ik   t a s n i f d a   b o l a l a r  va  k a t t a l a r d a g i   n u t q   b u z i íis h l a ri  iz c h il  f a r q  

q i l i n m a s   edi.

---

B o l a la r d a g i  n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   tahlil  q ilish n in g   b u   y an g i  ta m o y ill a ii 

R .Y e .  L e v i n a   t o m o n i d a n   if o d a l a n g a n   edi.  L ining  b u   ishlari  l o g o p e d iy a  

f a n i n i n g   y a n g i   b o b i   —  b o l a l a r   l o g o p c d i y a s i g a   a s o s   s o l d i .   B o l a l a r  

l o g o p e d i y a s i   p e d a g o g i k a   f a n i d a   o ‘z  t a d q i q o t   p r e d m e t i g a   e g a   boMgan 

m u s t a q i l   b o ' l i m g a   a y la n d i.

B o l a l a r   l o g o p e d i y a s i n i n g   m u s t a q i l   b o ' l i m   s if a t id a   a j ra lib   c h i q is h i 

n a t i j a s i d a   b o la la r d a g i  n u t q   b u z i lis h l a r in i  tashkil  q i l i s h n i n g   o ‘ziga  h a m  

n u q s o n n i n g   b i r l a m c h i - i k k i l a m c h i   m e ’yori  a s o s id a   a n i q   c h e k l a n i s h l a r  

k i r iti lg a n   ed i.  U  turli  ti p d a g i   a n o m a l   b o la la r   n u t q i y   rivo jla n ish id a g i  k o ‘p 

xilli  n u q s o n l a r d a n   o ‘z i n i n g   t e k s h i r i s h   m a q s a d i  qilib  s h u n d a y l a r n i   t a n l a b  

o l d i k i ,   u la r d a g i  n u t q   b u z i l i s h l a r i   b ir la m c h i  s a q l a n g a n   e s h itis h ,  k o ‘rish  va 

i n t e i l e k t d a g i   n u t q i y   p six o l o g ik   h a m d a   fiziologik  t a r t i b l a r  o n t o g e n e z i n i n g  

d a s t l a b k i   b o s q i c h i d a g i   s h a k l l a n g a n l i k   y o k i  k a m c h i l i k   b i l a n   s h a r t l i  

b o g M a n g a n d ir .  B u n d a y   b u z i l i s h l a r   R.Ye.  L evina  a t a m a l a r i d a   b ir la m c h i 

n u t q i y   r i v o jla n m a g a n lik   d a r a j a s i g a   kiritilgan  edi.

B o l a la r d a g i  n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   ta sn if la s h n in g   k eyingi  b a r c h a   ishlab 

c h i q i l g a n   m a s a l a la ri  m a m l a k a t   lo g o p e d iy a s id a   b i r l a m c h i   b u z ilish la rg a  

n i s b a t a n   qoM la nila digan  b o ‘ldi.

B o l a l a r d a g i   turli  ( b o s h q a )   xil  k a m c h il ik la r   b ila n   rivojlnnishdagi  n u t q  

b u z ilis h la r i asosiy,  y e t a k c h i  n u q s o n   bilan  uzviy bogMangan  h o ld a  o ‘rganila 

b o s h l a n d i .

T a d q i q o t c h i l a r   bolalardagi  n u t q   buzilishlari  tasnifi  masalalarini  ishlab 

c h i q is h d a   ikkita  yo 'n alish g a  ajraldilar:  birinchi  y o ‘na!ish  tarafdorlari  n u tq  

buzilishlarin in g  u m u m i y   lo gopediyaga  d ah ld o r  a n ’anaviy  nom enklaturasini 

saqlab  qoldilar.  Lekin  uni  yangi  m a z m u n   bilan  boyitdilar.  Boshqa  yo'nalish 

t a r a f d o r l a r i   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   lo g o p e d iy a  u c h u n   a n ’a n a v iy   b o ‘lgan 

nomenklaturasin i  in k o r e td ila rv a   n u tq  buzilishlarining yangi guruhlarinituzdilar.

S h u n d a y   q i l i b ,   h o z i r g i   d a v r   m a m l a k a t   l o g o p e d i y a s i d a   n u t q  

b u z i l i s h l a r i n i n g   ikkita  ta s n if i  o ‘rin  o lg a n :  bittasi  —  tibbiy  p e d a g o g ik , 

ik k in c h is i  -   p s i x o l o g - p e d a g o g i k   yoki  p e da gogik  ( R .Y e .  L e v in a   b o 'y ic h a ) .

Q a y d   q ili n g a n   ta s n i f l a r   n u t q   buzilishlari  tip o lo g iy as i  g u r u h l a r d a   farq 

b o ‘lg a n   h o l d a   b ir   xildagi  h o l a t l a r n i   turli  n u q ta y i  n a z a r d a n   o ‘rg a n a d i, 

le k in   u l a r  b ir - b i r i g a   q a r s h il ik   q ili s h d a n   k o ‘ra b ir -b i ri n i  k o ‘p r o q   toMdiradi. 

Z o t a n ,   u l a r   l o g o p e d i k   t a ’s i r   e t i s h n i n g   y a g o n a ,   a m m o   k o ‘p   t o m o n l i  

j a r a y o n i d a g i   tu rli  v a z if a la rn i  h al  etish g a  qa r a tilg a n d ir.

T ib b iy   p e d a g o g ik   t a s n i f   l o g o p e d iy a   fani  u c h u n   a n ’a n a v iy   boMgan 

t i b b i y o t   b i l a n   h a m k o r l i k k a   t a y a n a d i ,   lekin  tibbiy  t a s n i f d a n   farqli  oMaroq, 

u n d a   a j r a l a d i g a n   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   t u r l a r i   k a s a l l i k   s h a k l l a r i g a  

b o g M a n m a y d i .

U ,   a s o s a n ,   n u t q i y   n u q s o n l a r n i   t u z a ti s h g a ,   u la r n i  b a r t a r a f   e tis h g a  

a l o h i d a - a l o h i d a   y o n d a s h u v   i s h l a b   ch iq ish g a  y o ‘n a !tirilg a n   h a m d a   n u t q  

b u z i l i s h l a r i n i n g   sha kl  va  t u r l a r i n i   batafsil  te k sh ir ish g a   q a r a tilg a n .  Shu 

s a b a b li  u  u m u m i y d a n   x u s u s i y g a   boMgan  y o n d a s h u v g a   a s o s la n a d i.

---

B l i n d a   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   m a t e r i a l   n e g i z i   b i l a n   b o g M o v c h i  

s i s t e m a l a r a r o   m u n o s a b a t l a r   h iso b g a   o l i n a d i .   U   q a n d a y d i r   b i r   m e z o n g a  

e m a s ,   balki  p s ix o lo g ik -lin g v istik   v a   t i b b i y   ( e t n o p a t o g e n e t i k   n i c z o n   b i l a n  

b ir lik d a )   m e z o n l a m i n g   m a jm u y ig a   a s o s l a n a d i .   B u n d a y   k o ‘p   t o m o n l i  

y o n d a s h u v  n u t q  bu z ilish la ri  h a q i d a   b i r  y o q l a m a  ta s a w u r g a   cg a  b o M m a s lik  

u c h u n   i m k o n   y a r a t a d i ,   z é r o   u  u m u m a n   n u t q   b u z i lis h l a r n i  o c h i s h g a  

q a ra tilg a n d ir.

Y u q o r i d a g i   t a s n i f l a s h d a   p s i x o l o g ik - l in g v is t ik   m e z o n   y c t a k c h i   m u h i m  

roi  o ‘y n a y d i.  U l a r  o r a s i d a   n u t q  b u z i lis h i  m o h i y a t i   a t a m a  va  t u s h u n c h n l a r  

o r q a ü   b a y o n   e t i l a d i .   Bu  a t a m a   v a   t u s h u n c h a l a r   l o g o p e d   e ’t i b o r i n i  

l o g o p e d i k   t a ’s i r   e t i s h   o b y e k t i  s i f a t i d a g i   h o l a t l a r g a   y o ' n a l t i r a d i .   S h u  

m n q s a d d a ,   b u z i l i s h l a r n i n g   asosiy  g u r u h l a r i n i   ajra tish g a   i m k o n   b e r a d i g a n  

m e z o n l a r  kiritiladi.  M a q s a d   u ning  i c h i d a  b u z ilis h la r n in g  asosiy  s h a k l l a r i n i ,  

u la r d a   e s a   b u z i l i s h n i n g   asosiy   tu r la rin i  a j r a t i s h d i r .   L o g o p e d i k   t a ’s i r   e t i s h  

ta ia b l a r i d a n   k e l ib   c h i q ib ,   n u t q d a   n i m a   b u z i lg a n l ig in i  t a s a w u r  e t i s h g a   va 

s h u   a s o s d a   b i r   n u t q   buzilish in i  i k k i n c h i s i d a n   c h e k l a n i s h   b e lg iia rig a   q a r a b  

a j r a t i s h g a   i m k o n   b e r u v c h i   q u y i d a g i   m e z o n l a r   a n i q l a n a d i :   1)  n u t q  

s h a k lla r in i n g   ( o g ‘zaki  yoki  y o z m a )   b u z i l i s h i ;   2)  b u z ilg a n   n u t q   f a o l i y a t i  

turini  s h a k lla r d a n   h a r b i r i g a   q o ‘lia n g an   h o l d a ;   o g ‘zaki  n u tq   u c h u n   s o ‘z l a s h  

yoki  e s h itis h d a g i  b u z ilis h ,  y o z m a   n u t q   u c h u n   y o zish  yoki  o ‘q ish   b u z i l i s h i ;

3)  n u t q   p a y d o   b o ‘lishi  y o k i  u n i   i d r o k   e t i s h n i n g   b u z i l g a n   b o s q i c h i  

( b o ‘g ‘in i ) n i n g   b u z ilish i;  n u tq iy   f a o l i y a t n i n g   ( o g ‘zaki  va  y o z m a )   u n u m l i  

tu r la rig a   t a t b i q a n   b u z ilis h la r n in g   f i k r   a y t i s h n i   ichki  va  t a s h q i   j i h a t d a n  

t a ’ m i n l a s h   b o s q i c h l a r i   b i l a n   b o g ‘l i q   h o l d a   c h e g a r a l a n i s h i   a l o h i d a  

a h a m i y a t l i   s a n a l a d i ;   n u tq iy   f a o li y a tn in g   ( t i n g l a s h   yoki  o ‘q is h )   r e t s e p t i v  

tu rla rig a m u v o f iq  b uzilishlarning s e n s o r  y o k i  retse ptiv bo sq ic h ig a  k i r a d i g a n  

c h e g a r a l a n i s h l a r i   m u h i m   sa n a la d i;  4 )   n u t q n i n g   p a y d o   b o 'lis h i  y o k i   u n i  

i d r o k   e t i s h n i n g   u  y o k i   b u   b o s q i c h i d a   f i k r n i   a m a l g a   o s h i r u v c h i  

o p e r a t s i y a l a r n i n g   b u zilish i;  5)  fikr  b i l d i r i s h n i   ta y y o rla sh   v o s i t a l a r i n i n g  

buzilishi:  b l i n d a   n u t q   aytish  va  til  b i r l i k l a r i n i n g   c h e g a r a l a n i s h i   m u h i m  

a h a m iy a t  kasb  e t a d i,  c h u n k i  n u tq n in g   p a y d o   b o ‘lishi yoki  idrok  c t il i s h i d a g i  

h a r  b o s q i c h i g a   o ‘z  birlik  y ig'indisi  a h a m i y a t l i d i r ,   sa ra la s h   va  q u r a m a l a s h  

vazifasi  u la rg a   n is b a t a n   a m a l g a   o s h ir ila d i.

U  yoki  b u   n u t q   b uzilishlarini  t a s n i f l a s h d a   ajra tilg a n   m e z o n l a r d a n  

h a r   b iri  t a b a q a l a n g a n   h o l d a   n a m o y o n   b o ' l i s h i   m u m k i n ,   b u   n u t q  

b u z i lis h l a r in in g   a l o h i d a   tu r la rid a   l o g o p e d i k   t a ’s ir  etish   u c h u n   a h a m i y a t l i  

b o 'l g a n   q u y i  t u r l a r n i   an iq la s h g a   i m k o n i y a t   y ar a ta d i.

B u n d a y  ta s n if la s h d a g i  tibbiy  m e z o n g a   ( e t n o p a t o g e n e t i k   m e z o n   b i l a n  

birga)  a n iq la s h tir u v c h il ik   roli  beriladi,  u l a r  n u t q   buzilishlaridagî  p e d a g o g i k  

tasnifi  u c h u n   y e t a k c h i b o ‘la o lm a y d i,  s h i f o k o r  u c h u n  esa  u la r  ta h lil  v o s i t a s i  

h is o b l a n a d i.   B u   m e z o n l a r   n u tq   b u z i l i s h l a r i n i n g   o ‘z i d a n   k o ‘ra   k o ‘p r o q  

u n i n g   a n a t o m i k - f i z i o l o g i k   s u b s t r a k t i n i   v a   k e l i b   c h i q i s h   s a b a b l a r i n i  

t u s h u n i s h g a   y o ‘na ltirilg a n d ir.  B i r o r s u b s t r a k t n i n g   m a ’l u m   s a b a b la r i  t a ’siri

---

n a t i j a s i d a   b u z ilish i  p a y t i d n   n u t q   b u z i lis h l a r in in g   t u i ï i   k o 'r i n i s h l n r i n i  

k u z a t i s h   m u m k i n .   A y n a n   b ï r  xildagi b u z ilish la r  e s a   tu rli  s a b a b la r  t a ’sirida 

p a y d o   b o ‘lishi  m u m k i n .   L e k i n   b u   m e z o n t a r   u la r n i  ta s n if la s h d a   k atta 

y o r d a m  berishi  m u m k i n .   P six o logik-lingvistik  m e z o n l a r  as o sid a  ajra lg a n , 

lo g o p e d i k  t a ’sir e t i s h n i n g  p e d a g o g i k  ja ra y o n ig a   y o 'n a l t i r i l g a n  b u z ilish n in g  

u yoki  b u  k o ‘rinishini  t o ‘l d i r g a n d a ,   ular n u q s o n l a m i n g  tashqi  k o ‘rinishdagi 

o ‘x s h a s h t i k l a r i n i   q u y i d a g i i a r   a s o s id a   n a v b a t d a g i   t a s n i f l a s h n i   a m a l g a  

o s h ir is h  u c h u n   i m k o n  b e r a d i :   1)  n u tq n in g  buzilishi q aysi  o m i l l a r  (ijtim o iy  

y o k i  bio lo g ik )  b ila n   b o g l a n g a n i ;   2)  u  q a n d a y   k o ‘rin i s h d a   r i v o j l a n m o q d a  

( o r g a n i k   yoki  f u n k s io n a l ) ;  3 )   n u t q i y   funksional  t i z i m i n i n g q a y s i   b o ‘g ‘in id a 

t o ‘x t a b   q o l m o q d a   ( m a r k a z i y   yoki  ta s h q i) ;  4 )  m a r k a z i y   yoki  periferik 

n u t q   a p p a r a t i n i n g  b u z ilis h i  d a r a ja s i  qandayligi;  5)  u n i n g   b o s h la n is h   vaqti.

B u n d a y   m e z o n l a r   a s o s i d a   o l i n g a n   m a ’l u m o t l a r   l o g o p e d   u c h u n  

m u h i m d i r ,   c h u n k i   u l a r   e ’t i b o r n i   tuz atilishi  lo z i m   b o 'l g a n   a n a t o m i k -  

fizio lo g ik   m e x a n i z m   ( b u z i l i s h   negizi)  ga  y o ‘n a l tir a d i  va  s h u   b ila n   birga 

lo g o p e d i k   t a   sir  e t i s h n i n g   m u d d a t i   va  u n in g   e h t i m o l   t u ti lg a n   n atijalarini 

o i d i n d a n   a n i q la s h   u c h u n   z a m i n   yaratadi.  Bu  m a ’l u m o t l a r   lo g o p e d g a , 

s h u n i n g d e k ,   lo g o p e d ik   t a ’s i r   qaysi  h o lla r d a   n u t q   b u z ilish la r in i  b a r t a r a f  

e tis h i  u c h u n   yetarlilig in i,  q a y s i  h o lla rd a  esa  a t r o f l i c h a   tib b i y - p e d a g o g ik  

t a ’s ir   e tis h n i  tashkil  q ili s h   lo z im lig in i  k o ‘rsaîadi.

T ib b iy - p e d a g o g ik   t a s n i f l a s h d a   a jra tila d ig a n   n u tq   b u z ilish la r in in g   tu r l a r i

B u z ilis h la r n in g   y u q o r i d a g i   ta sn ifla s h d a   k o ‘rib  c h i q i l a y o t g a n   b a r c h a  

t u r l a r i n i   p s i x o l o g i k - l i n g v i s t i k   m e z o n l a r   a s o s i d a   n u t q n i n g   q a y s i  t u r i 

b u z i lg a n i g a   q a r a b   ik k ita  g u r u h g a   bo ‘lish  m u m k i n :   o g ‘zaki  va  y o z m a .

O g ‘z a k i  n u t q n i n g   b u z i l i s h i ,   o ‘z  n a v b a t i d a   ik k ita  tu r g a   b o ‘linishi 

m u m k i n :   1)  b a y o n   q i l i s h n i n g   f o n a ts i o n   ( t a s h q i )   t a ' m i n l a n i s h i ,   u la r  

n u t q n i n g  talafTuz t o m o n i n i n g  buzilishi  d e b   a ta la d i  va  2)  b a y o n   q ilish n in g  

s e m a n t i k - s t r u k t u r a   ( i c h k i )   j i h a t d a n   t a ’m i n l a n i s h i ,   u l a r   lo g o p e d i y a d a  

n u t q n i n g   uzluksiz  yoki  k o ‘p   to vushli  buzilishi,  d e b   atala d i.

1. 

B a y o n   q ilis h d a g i  f o n a t s i o n   t a ’m in l a s h n i n g   zaiflashuvi  b u z ilg a n  

b o ‘g ‘in g a   b o g ‘liq  h o l d a   t a b a q a l a n i s h i   m u m k i n :  a)  t o v u s h   sh a k lla n ish i;  b) 

b a y o n   q ilish n in g   s u r ’a t - o h a n g   jih a t d a n   tashkil  e tilishi;  d )  i n t o n a t s i o n  

m e l o d i k ;   e)  to v u s h   c h i q a r i s h n i n g   n a m o y o n   b o 'l i s h i .   Bu  za if la s h u v la r  

turli ja r a y o n la r d a  m a v h u m   h o l i d a   kuzatilishi m u m k i n ,   lo g o p e d iy a d a  ularga 

bogMiq  boMgan  b u z i l i s h n i n g   q u yida gi  tu rla ri  a j ra tila d i  (u la r n i  belgilash 

u c h u n   a n ’a n a v iy   b o ‘lib  q o l g a n   a t a m a l a r   m a v ju d ):

I. 

D isfo n iy a  (a f o n iy a )   —  to v u sh   a p p a r a t i n i n g   p a t o lo g ik   o ‘z g a r i s h l a r i  

o q i b a t i d a   f o n a ts i y a n in g   y o ‘q  b o ‘lishi  yoki  za if la s h u v i.  M a ’n o d o s h la ri : 

t o v u s h n i n g   b u zilishi,  f o n a t s i y a n i n g   buzilishi,  f o n o t o r   bu zilish lar,  vakal 

b u z i lis h l a r .

T o v u s h   y u qoriligi  v a  y o ‘g ‘o n - i n g i c h k a l i g i   ( d is f o n iy a )  g o h o   fo n a ts i y a  

( a f o n i y a )   n in g   y o ‘q   b o l i s h i d a ,   g o h o   q u v v a t n i n g   b u z i l i s h i d a   n a m o y o n

---

boMadi.  U  m a r k a z i y   yoki  sirtqi  t o ‘x ta lish  t o v u s h   c h i q a r i s h   m e x a n i z m i n i n g  

o r g a n i k   y o k i   f u n k s i o n a l   z a i f l a s h u v i   b i l a n   b o g M iq   boM is hi  v a   b o l a  

r i v o j l a n i s h i n i n g   h a r   q a n d a y   b o s q i c h i d a   y u z a g a   c h i q i s h i   m u m k i n .   U  

a l o h i d a   boMadi  y o k i   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   q a t o r   b o s h q a   tu r l a r i   t a r k i b i g a  

kiradi.

2.  B r a d ila liy a   — n u tq n in g  pato lo g ik   s e k i n l a s h g a n   s u r ’a t i.  M a ' n o d o s h i :  

bradifraziya.

A r t i k u l a r   n u t q   d a s t u r i n i n g  s e k i n l a s h g a n   i s h l a b   c h i q a r i s h d a   n a m o y o n  

b o l a d i ,   m a rk a z iy  bogM angan va o ‘z t a b i a t i g a   k o ‘ra o r g a n ik  yoki  f u n k s i o n a l  

boMishi  m u m k i n .

3.  T a x i la li y a   —  n u t q n i n g   p a t o lo g ik   t e z l a s h g a n   s u r ’at i.  M a ’n o d o s h i :  

taxifraziya.

A r t i k u l a r   n u t q   d a s t u r i n i n g   t e z l a s h g a n   h o l d a   a m a l g a   o s h i r i l i s h i d a  

n a m o y o n   b o ‘la d i,  o ‘z  t a b ia t ig a  k o ‘ra,  m a r k a z i y  b o g M a n g an ,  o r g a n i k  y o k i  

f u n k s io n a l  h is o b l a n a d i.

S e k in l a s h g a n   s u r ’a t d a g i   n u tq   c h o ‘z i q   t o r t i l g a n ,   b ir   o h a n g d a   boM a di. 

T e z l a s h g a n   s u r ’a t d a   s h o s h i lin c h ,   i n t i l u v e h a n ,   s h i d d a t l i   ek a n lig i  k o ' z g a  

t a s h la n a d i.  N u t q n i n g  te zlashuvi  a g r o m m a t i z m l a r  b ila n   birga  s o d ir  boMishi 

m u m k i n .   B u n d a y  h o l a t l a r  ayrim  p a y tla r d a  b a t t a r i z m ,  para fraz iya a t a m a l a r i  

b ila n  a talu v e h i  m u s t a q il  buzilishlar sifatida  a j r a tila d i.   P a to lo g ik   t e z l a s h g a n  

n u t q n i n g   a s o s l a n m a g a n   b o M in ish lar,  t u t i l i s h ,   t o ‘x t a b   q o l i s h l a r   b i l a n  

u c h r a y d i g a n   h o l l a r d a   u  p o l t e r n   a t a m a s i   b i l a n   a t a l a d i .   B ra d i la l iy a   v a  

ta xila liya  -   n u t q   s u r ’a t i n i n g   b u zilishi  -   n u t q   j a r a y o n i n i n g   r a v o n l i g i ,  

n u t q n i n g   o h a n g   v a   m e l o d i k - i n t o n a t s i o n   if o d a l i l i g i n i n g   b uzilishi  o q i b a t i  

h iso b l a n a d i.

4.  D u d u q l a n i s h   —  n u tq   a p p a r a t i   m u s h a k l a r i n i n g   va  ix tiy o riy   p a y  

to r tis h i s h   n a t i j a s i d a   s u r ’a t - o h a n g n i n g   b u z i lis h i ü ir.

M a ’n o d o s h i:  lo g o n e v ro z .

M a r k a z iy   b o g M a n g an   boMadi,  f u n k s i o n a l   y o k i  o r g a n ik   k o ‘r i n i s h g a  

e g a ,  k o ‘p r o q   b o l a   n u t q i n i n g   riv o jla n ish id a   p a y d o   boMadi.

5.  D i s l a ü y a   —  to v u s h   talafTu/.  q i l i s h n i n g   n o r m a l   e s h itis h   va  n u t q  

a p p a r a t i n i n g   s a q l a n g a n   in n e rv a tsiy a si  p a y t i d a   b u zilishi.  M a ’n o d o s h l a r i :  

tili  c h u c h u k l i k   ( e s k i r g a n ) ,   t o v u s h   t a l a f f u z i d a g i   n u q s o n l a r ,   f o n e t i k  

n u q s o n l a r,   f o n e m a l a m i   ta laffuz  q ilis h d a g i  n o te k is li k la r .

N u t q n i n g  n o t o ‘g ‘ri  tovushli  ( f o n e m a l i )   t u r l a n i s h i d a :   to v u s h l a r n i  b u z i b  

ta la f f u z   q i l i s h d a ,   t o v u s h l a r n i n g   a l m a s h i n u v i   y o k i  u l a r n i n g   y o ‘q l i g i d a  

n a m o y o n   boMadi.  N u q s o n   s lu tn in g   b i l a n   bo g M iq   boMishi  m u m k i n k i ,  

b u n d a y   p a y t d a  b o l a d a   a r t i k u l a r  b a z a   s h a k l l a n m a y d i   ( a r t i k u l a r  t o m o n n i n g  

tovush talaffuz e tish   u c h u n  z a ru r boMgan b a r c h a  j i h a tla r i o ‘z l a s h t i r i l m a y d i )  

yoki  a r t i k u l a r  t o m o n   n o t o ‘g ‘n   s h a k l l a n a d i .   B u n i n g   o q i b a t i d a   n o m i i v o f l q  

t o v u s h l a r   hosil  boMadi.  A rtik u la ts io n   a p p a r a t n i n g   a n a t o m i k   n u q s o n l a r i  

b ila n   bogM angan  b u z i l i s h l a r   a l o h id a   g u r u h n i   ta s h k i l   e tad i.  T a l a f f u z n i n g  

b u z ilis h i  p s i x o l i n g v i s t i k   j i h a t d a n   yo   f o n e m a l a r n i   a j r a t i s h   v a   a n g l a s h

---

o p c r a t s i y a l a r i n i n g   s h a k l l a m n a g a n l i g i   o q i b a t i   ( y a ’n i ,   i ü r o k   c t is h d a g i 

n u q s o n l a r ) ,   yoki  s a r a i a s h   va  ishlab  c h i q a r i s h   ( s h u n i n g d e k ,   u n u m li lik  

n u q s o n i )  vazifasini  s h a k l l a n m a g a n l i g i ,   y o x u d   to v u s h l a r n i   ishlab ch iq a rish  

s h a r tl a r in in g   b u z i lg a n l ig i  d e b   qaraladi.

A n a t o m i k   n u q s o n l a r d a   b u z i l i s h l a r   o r g a n i k   x u s u s i y a t g a ,   u l a r n i n g  

ishtirokisiz  esa  f u n k s i o n a l   xu su siy atg a  eg a  boMadi.

Buzilishlar,  o d a t d a ,   b o l a   n u tq in i n g   r iv o jla n ish   j a r a y o n i d a ;   pcriferik 

a p p a r a t n i n g   j i h o z l a n i s h   h o l l a r i d a   u  h a r   q a n d a y   y o s h d a   p a y d o   boMishi 

m u m k i n .

T a v s i f  q ili n g a n   n u q s o n l a r   s a y la m n a   h is o b l a n a d i   va  u la r n i n g   h a r   biri 

m ustaq il  notekislik  m a q o m i g a   egadir.  A m m o  s h u n d a y la r i  h a m   u chra ydiki, 

u l a r d a   t o v u s h n i   b a y o n   q i l i s h n i n g   f o n a t s i o n   t u r l a n i s h l a r i   m u r a k k a b  

m e x a n iz m id a g i  b i r   n e c h a   b o ‘g ‘in!arnin g  b ir   p a y t n i n g   o ‘z id a   xastalashuvi 

k u za tilad i.  B u n d a y l a r g a   r in o la liy a   va  d iz a r tr iy a   kiradi.

6.  R inolaliya  —  t o v u s h   t e m b r i   va  t a l a f f u z i n i n g   n u t q   a p p a r a tid a g i 

a n a t o m i k - f i z i o l o g i k   n u q s o n l a r   b i l a n   b o g M iq   h o l d a g i   b u z i l i s h d i r .  

M a ’no d o sh la ri:  d im o g *   b i l a n   gapirish  ( c s k ir g a n ) ,   p alntola liya .

T o v u s h   t e m b r i n i n g   p a t o l o g i k   o ‘z ga rishida  n a m o y o n   boMadi.  Bu  holat 

c h i q a r ila y o tg a n   n a f a s   o q i m i n i n g   b a rc h a   n u t q   s o ‘z la r in i  ta laffu z  qilish 

p a y t id a   b u r u n   b o ‘s h l i g ‘ iga  o 't i s h i   va  u n d a   a k s - s a d o   berishi  o q ib a tid ir. 

R in o laliy a  p a y t id a   b u n d a n   t a s h q a r i  b a r c h a   n u t q   t o v u s h l a r i n i n g   (dislaliya 

holatidngi  kabi a l o h i d a   t o v u s h l a r n i cm as),  b u z ib  talafFuz etilishi  kuzatiladi. 

B u n d a y   n u q s o n d a   p r o s o d i k   b u z i lis h l a r   h a m   t c z - t e z   u c h r a b   t u r a d i .  

rin o la liy a  p a ytidagi  n u t q   k a m   tu s h u n a rs iz   ( n o a n i q ) ,   b i r   o h a n g li  boMadi. 

M a m l a k a t   l o g o p e d i y a s i d a   t a n g la y n i n g   t u g ‘m a   y o riq lig i,  s h u n i n g d e k ,  

a r t i k u l a r   a p p a r a t n i n g   q o ‘p o l  a n a t o m i k   b u z i lis h l a r in i  rin o la liy ag a  kiritish 

q a b u l  qilingan.  B u n d a y   b u z i lis h l a r   c h c t  e lla r d a g i  q a t o r   ilm iy   is hlarda 

"pa la tolaliya"  ( l o t i n c h a   p a l a t u m   — ta nglay)  a t a m a s i   b ila n   a t a la d i.  Q o lg a n  

b a r c h a   h o lla r d a g i  t o v u s h l a r n i n g   turli  lo k a liz a ts i y a la r n i n g   f u n k sio n a l  yoki 

o r g a n i k   b u z i l i s h l a r i   b i l a n   bogMiq  n o t o ' k i s   t a l a f f u z i   b u n d a y   is h l a r d a  

rin o la liy a  d e b   a t a l a d i .   V a t a n i m i z d a   s o ‘nggi  y illa rd a   o lib   b o r ilg a n   ilmiy 

ishlarda q o ‘pol  a r ti k u l a t s i o n   buzilishlari boM m agan  n o t o ‘kis talaffuzlarning 

k o 'r in i s h la ri  r i n o f o n i y a g a   k iritilm o q d a.

L o g o p e d i y a   a m a l i y o t i d a   r in o la liy an i  y a q i n   v a q t l a r g a c h a   n ic x a n ik  

dis laliyaning bir sh a k li  d e b  q a r a l a r  edi.  B uz ilish n in g   o ‘ziga  xos xususiyatini 

hiso b g a  olib,  r i n o l a l i y a n i   a l o h i d a   nutq  b u z ilish i  sif a tid a   ajratish  loz im .

7.  D i z a r t r i y a   —  n u t q   t a l a f f u z i   t o m o n i n i n g   n u t q   a p p a r a t i  

in n e r v a t s i y a s i d a g i   y c t is li n io v c li ilik   bilan  bogMiq  h o ld a g i  buzîlisliidir. 

M a ’n o d o s h i:  tili  c h u c h u k l i k   (eskirgan).

B u n d a   f o n a t s i o n   tu r l a n i s h d a g i   b a y o n n i n g   m u r a k k a b   m e x a n i z m l a r i  

b a r c h a   b o 'g M n la rn in g  s h a k l l a n m a g a n i   kuzatiladi.  B u n i n g   natijasida  tovush 

n u q s o n l a r i ,   p r o s o d i k   v a   a r t i k u l a t s i o n - f o n e t i k   n u q s o n l a r i   p a y d o   boMadi. 

T o v u s h li  n u t q n i   i s h l a b   c h i q i s h n i n g   im k o n i   b o M m a g a n   p a y t d a   p a y d o

---

b o M a d ig a n   a n a r t r i y a   d i z a r t r i v a n i n g   o g ‘ ir  d a r a j a s i   h is o b l a n a d i .   Y c n g i l  

diz artriya  p a y tid a ,  q a c h o n k i  nuq so n  k o ' p r o q   a r t i k u l a r ,   fo n etik  b u z i lis h l a rd a  

n a m o y o n   b o M g a n id a ,  Lining  u n c h a   b i l i n m a y d i g a n   sh a k li  h a q i d a   s o ‘z 

yu ritila d i.  B u n d a y   h o l a t l a r n i   d islaliy ad an   a j r a t i s h   lo z im d ir .

D i z a r t r i y a   m a r k a z i y   x a r n k le rd a g i  o r g a n i k   b u z i i i s h l n r n i n g   o q i b a t i  

h i s o b l a n a d i .   M a r k a z i y   a s a b   t i z i m i   b u z i l i s h i n i   l o k a l i z a t s i y a l a s h d a  

d i z a r t r i y a n i n g   tu r li  sha klla ri  ajratib  k o ' r s a t i l a d i .   B u z ili s h n in g   o g ‘irIigig a 

q a r a b   e s a ,  d i z a r t r i y a n i n g   p a y d o   b o 'l i s h   d a r a j a l a r i   f a r q   qilinadi.

D iz a r tri y a   k o ‘p i n c h a   b o s h   m iy a n in g   e r t a   f a la jla n is h i  n atija sid a  p a y d o  

b o l a d i ,   le kin  u  b o l a   r iv o jla nishning  h a r  q a n d a y   b o s q i c h d a   n e y r o in f e k s iy a  

va  m i y a n i n g   b o s h q a   kasallikiari  o q i b a t i d a   p a y d o   boMishi  h a m   m u m k i n .

B a y o n   q i l i s h n i n g   s tr u k t u r a l i - s i m a n t i k   ( i c h k i )   t u r l a n i s h i d a g i   b u z i l i s h i  

ikki  tur:  a la liy a   v a   afa ziya  bilan  k o 'r s a t i l a d i .

1.  Alaliya  —  b o s h   niiya  q obig‘idagi  n u t q   z o n a l a r i n i n g   b o la n in g   o n a  

q o r n itla g i  yoki  ilk  r iv o jla n ish   d a v r id a   o r g a n   s h i k a s t l a n i s h i   n a t i j a s i d a  

n u tq n in g   y o ‘q  b o ‘lishi  yoki  riv o jla n m ay  q o lis h i.   M a 'n o d o s h l a r i :   d is f a z iy a , 

e r ta  v o s h d a   p a y d o  boMadigan bolalar afaziyasi,  rivojlanish afaziyasi, g u n g l i k  

( esk irg a n ).

N u t q n i n g   e n g   m u r a k k a b   n u q s o n la r i d a n   b i n ,   b u n d a   n u tq iy   b a y o n n i n g  

p a y d o   boMishi  va  u n i  qabul  qilishning  b a r c h a   b o s q ic h la rid a g i  ta n la s h   va 

rejalashtirish  op e ra tsiy a la ri  buzilg an  b o ' l a d i .   U n i n g   natijasida  b o l a n i n g  

n u tq iy  faoliyati  riv o jla n m ay  qoladi. Til  vosit ala ri  tiz im i  (fonetik, g r a m m a t i k ,  

leksik)  s h a k l l a n m a y d i ,   n u t q   paydo  b o l i s h i n i n g   h a r a k a t - q o ‘z g ‘a t u v c h a n l i k  

d a r a j a s i   x a s t a l a s h a d i .   Q o ‘pol  s c m a n t i k   n u q s o n l a r   k u z a t i l a d i .   N u t q  

h ar a k a tla r in i  b o s h q a r is h   buziladi,  bu   t o v u s h   c h i q a r i s h   va  s o ‘z n i n g   b o ‘g ‘ in 

tark ibig a o ‘z t a ’sirini  k o ‘rsatadi. Q a n d a y   n u t q   m c x a n i z m l a r i   s h a k lla n m a g a n i 

va  u la rn i n g   qaysi  b o sq ic h la ri  (darajalari)  k o ‘p r o q   x a s ta la n g a n ig a   b o g ‘liq 

r avishda  a la li y a n in g   b ir   n c c h a   turlari  u c h r a y d i .

2.  Afaziya  —  b o s h   m iy a n in g  m u a y y a n  jo y i   s h i k a s t l a n i s h i   b ila n   b o g ‘liq 

h o ld a   n u t q n i n g   t o ‘liq  yoki  qism an  y o ‘q o l i s h i .   M a ’n o d o s h la r i :  n u t q n i n g  

buzilishi,  y o 'q o lis h i.

B ola  n u t q i n i n g   b o s h   m iy a  j a r o h a t l a n i s h i ,   n e y r o in f e k s iy a   yoki  m i y a  

shis hi  n a t ija s id a   y o ‘qolishi  n u t q n i n g   s h a k l l a n i b   b o ‘lg a n id a n   s o ‘ng   s o d i r  

b o ‘lsa,  u n d a   b o l a l a r   afaziy asi  d e b   n o m l a n a d i .   A g a r   b u z i lis h   k a t t a r o q  

v o s h d a   y u z   b e r g a n   b o ‘lsa,  u n d a   afa z iy a   h a q i d a   f ik r  yuritiladi.

Y o z m a   n u t q n i n g   buzilishi.  U n i n g   q a y s i  t u r i   b u z i l g a n i g a   q a r a b   ikki 

g u r u h g a   a j r a tila d i.  M a h s u l d o r   t u r   b u z i l g a n i d a   y o z u v n i n g   z a i f l a s h u v i ,  

retseptli  y o z m a   fao liy at bu zilg an id a —  o ‘q i s h n i n g  za if la s h u v i q ay t  q ili n a d i.

1.  D is le k s iy a   —  o ‘qish ja r a v o n i n i n g   q i s m a n   o ‘z i g a   x o s   buzilishi.

H a r f l a r n i   i d r o k   e t i s h   v a   t a n i s h d a g i   q i y i n c h i l i k l a r d a ;   h a r f l a r n i  

b o ‘g ‘in la rg a  q o ‘sh is h   va  b o ‘g ‘in !ard an   s o ‘z  t u z i s h   b o r a s i d a g i   t u t i l i s h l a r d a  

(b u   s o ‘z  s h a k lla rin i  n o t o ‘g ‘ri  ta lq in   q ili s h g a   o l i b   k e l a d i ) ;   a g r a m m a t i z m d a  

v a   o ‘q ig a n la r in i  b u z i b   tu s h u n i s h d a   n a m o y o n   boMadi.

---

2. 

D is g r a f i y a   —  y o z i s h   j a r a y o n i n i n g   q i s m a n   o ‘z i g a   x o s   r a v i s h d a  

buzilishi.

H a r f n i n g   o p t i k - f a z o v i y   o b ra z in in g   t u r g ‘u n   e m a s l ig id a ,   h a r f l a m i n g  

a r a la s h i b   ketishi  y o k i  t u s h i b   qolishida,  s o ‘z n i n g   s o ‘z - b o ‘g ‘in  ta rk ib in i 

b a y o u   qiiish  va  g a p   q u r i l i s h i d a   n a m o y o n   b o ‘ ladi.  0 ‘qitish  d a v o m i d a  

y o z ish   j a r a y o n i  s h a k l l a n m a g a n   h o lla rida  a g r a fiy a   h a q i d a   fikr  yuritiladi.

Bolalardagi  y o z i s h   v a   o ‘q is h n i n g  buzilishi  b u  j a r a y o n l a r n i   toMiq  h o ld a  

a m a l g a   o s h i r i s h   u c h u n   z a r u r   b o ‘ l g a n   b i l i m   v a   k o ‘ n i k m a l a r n i  

o ‘zlash tirish d ag i  q i y i n c h i l i k l n r   orqali  y u za g a  k e l a d i.  T a d q i q o t c h i l a m i n g  

m a ’lu m o t la r ig a   k o ‘ra ,  b u   qiy in c h ilik lar o g ‘zaki  n u t q d a g i   n u q s o n l a r   (o p tik  

s h a k lla r d a n   t a s h q a r i ) ,   t o v u s h   tahlili  ish in in g   s h a k i l a n m a g a n i   va  ixtiyoriy 

d i q q a t n i n g   b e q a r o rli g i  b i l a n   b o g ‘liq  b o ‘ladi.

B olala rda gi  y o z i s h   v a   o 'q i s h n i n g   b u z ilish in i  y o z i s h ,   o 'q is h d a g i  b ilim  

va  k o ‘n i k m a l a r n i n g   y o ' q o l i s h i d a n ,   s h u n i n g d e k ,   a f a z iy a   p a y t id a   y u za g a 

k e l a d ig a n   dislcksiy a  ( a lc k s iy a )   va  disgrafiya  ( a g r a f iy a ) d a n   a jra ta   b il m o q  

loz im .

S h u n d a y   q i l i b ,   l o g o p e d i y a d a   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i n g   11  ta   sh a k li 

ajra tila d i,  u l a r d a n   9   ta si  o g 'z a k i   n u tq   natijasi  v a   ishlab  c h i q a r i s h n i n g  

tu rii  j a r a y o n l a r d a g i   b u z i l i s h l a r i n i   tashkil  e t a d i.  Q o l g a n   2  ta  shaki  esa 

y o z m a   n u t q n i n g   b u z i l i s h   j a r a y o n i   b i l a n   b o g ‘liq  h o l d a   a j r a t i l a d i g a n  

b u z i l i s h l a r n i   o ‘z   i c h i g a   o l a d i .   O g 'z a k i  n u t q n i n g   b u z i lis h l a r i  o r a s i d a  

d i s f o n i y a   ( a f o n i y a ) ,   t a x i l a l i y a ,   b r n d i l a l i y a ,   d u d u q l a n i s h ,   d i s h i l i y a ,  

rin olaliya,  d iz artriy a  ( a n a r t r i y a ) ,   aluliya,  afaziy a  ajratiladi; y o z m a   n u tq n in g  

bu z ilishlari  o r a s id a   d i s l c k s i y a   (aleksiya)  va  d is g r a f iy a   (ag rafiy a)  ajratiladi.

K eltirilgan  t a s n i f l a r g a   n u t q   b u zilish la r in in g   faqat  s h u n d a y   shakllari 

kiritilganki,  u la r   l o g o p e d i k   a d a b i y o t d a   k o ‘r s a t i l g a n d i r   va  u la rg a   ta t b i q a n  

m e t o d i k a l a r   ish la b   c h i q i l g a n .   H a r   bir  n u t q   b u z i lis h l a r i  sha klla ri  ic h id a 

t u r l a r   va  t u r c h a l a r   a j r a t i l a d i k i ,   u la r  n a v b a td a g i  b o b l a r d a   aks  c ttirilg a n . 

S h u   m u n o s a b a t   b ila n   s h u n i   ay tib  o ‘tish  kera k k i,  q a t o r  h o lia rd a   bir sha klga 

ta a llu q li  n u tq   b u z i lis h l a r i  v a r ia n ti  c m a s ,  balki  a i o h i d a   b u zilishni  o ‘zida 

n a m o y o n   qiladi.  M a s a l a n ,   dislaliyaga,  b ir   t o m o n d a n ,   a r ti k u la r -f o n e tik  

b u z ilish la r ,  y a ’ni  n u t q n i n g   n u t q   n o r m a s i d a r a ja s i g a   ta a llu q li  xususiv o v o z  

ish la b   c h i q a r is h d a g i  n u q s o n l a r ,   b o s h q a   t o m o n d a n   e s a   o p e r a ts iy a la r n in g  

s h a k i l a n m a g a n i   b i l a n   b o g l i q   h o l d a g i   t o v u s h l a r   t a n l o v i n i   a m a l g a  

o s h ir a d i g a n  va b a y o n   q i l i s h n i n g   (tilli)  tu rla n is h   d ar a ja sig a  ta alluqli  foneti k 

b u z ilis h la r   kiradi.

K eltirilg an   t a s n i f n i n g   izchil  em asligi  n u t q   ( p six o lo g ik   va  fizioiogik) 

m e x a n i z m l a r i   h a q i d a g i   b i l i m l a r v a   lo g o p e d iy a d a g i  y an g i  ta d q i q o d l a r n i n g  

o ‘sishi  b ila n  bogMiq  h o l d a   f a n n i n g  z a m o n a v iy  ta r a q q i y o t i   d avrida  ayniqsa, 

s e z il a r li  t u s   o ld i.  F a n   ta r a q q i y o t i d a g i   h a r   b i r   y a n g i  b ili in f a r   a w a l g i  

t a s a w u r g a   o ‘z g a r t i r i s h l a r   kiritilishini  ta l a b   e t a d i .   S h u n i n g   u c h u n   n u t q  

b u z ilishlari  m a s a l a l a r i n i   b u n d a n   kcyingi  ishlab  c h i q a r i s h   lo g o p e d iy a s in in g  

d o l z a r b   vazifasi  b o l i b   q o l a d i .

---

P s ix o lo g i k - p e d a g o g i k   t a s n i f   tib b iy   t a s n i f l a r n i   p e d a g o g i k   j a r a y o n d a  

q o ‘llanish  n u q ta y i  n a z a r i d a n   t a n q i d i v  ta hlil  q ilish   n a t i j a s i d a   v u ju d g a   keldi 

( b u   uslub  lo g o p e d i k   t a ’s ir   c tish   d cv ila d i).  B u n d a y   ta h lil  lo g o p c d iy a n i 

n u t q i y   riv ojlanishi  b u z i l g a n   b o l a l a m i   o ' q i t i s h   va  ta r b i v a l a s h g a   j a l b   c tish  

bila n   b o g ‘liq  h o l d a j u d a   m u h i m   boMdi.

T a d q i q o d c h i l a r n i n g  e ’tib ori  b o l a l a r j a m o a s i   ( o ' q u v  g u r u h i ,  sinf)  b ila n  

is hlash  u c h u n   z a r t i r   b o l g a n   lo g o p e d ik   t a ’s i r   c t i s h   m e t o d l a r i n i   ish la b  

ch iq ish g a  y o ‘n a ltirilg a n  e d i.  B u n i n g  u c l u in  b o l a l a r d a g i   n u t q n i n g   n o n o r m a !  

riv o jla n ish in in g   tu r li  s h a k lla r i  n u q s o n la r d a g i  u m u m i y  k o ‘rin is h i,  a y n i q s a ,  

o ‘qish  j a r a y o n i d a   t u z a t i s h   u c h u n   d o lz a r b   h i s o b l a n g a n l a r i n i   to p is h   z a r u r  

e d i.  B u n d a y   y o n d a s h u v   b u z ilis h la r n i  g u r u h l a s h d a   b o s h q a c h a   t a m o y i l n i  

t a l a b   qildi.  Bu  s h u n d a y   t a m o y ilk i ,   tibbiy  t a s n i f l a s h   ( u m u m i y   x u susiyga 

c m a s ,   x u s u s iy d a n   u m u m i y g a   boMgan)  u n i n g   a s o s i g a   q u r ila d i.   Bu  u n i 

lingvistik  va  ru h iy   m e z o n l a r   as o sid a  q u r is h g a   i m k o n i v a t   y a r a ta d i.  U l a r  

o r a s id a   n u t q   t i z i m i n i n g   tu z ilis h   k o m p o n e n t i   ( t o v u s h   t o m o n i ,   g r a m m a t i k  

tu z ilis h i,  lu g ‘at  z o n a s i ) ,   n u t q n i n g   f u n k s io n a l  j i h a t l a r i ,   n u t q i y   fao liy at 

tu r l a r i n i n g   ( o g 'z a k i   va  y o z m a )   o ' z a r o   a l o q a d o r l i g i   h is o b g a   o lin a d i.

K eltirilgan  t a s n i f d a   n u t q   buzilishlari  ikki  g u r u h g a   b o 'I i n a d i .

B i r in c h i  g u r u h   —  m u o m a l a   v o s i t a l a r i n i n g   ( n u t q n i n g   f o n c t i k   va 

F oncmntik  va  u m u m i y   riv o jla n m a y   q o lis h i)   b u z i lis h i .

1.  N u tq n in g   f o n e t i k   va  f o n c m a tik   r i v o j l a n m a y   q o lis h i  —  b o l a l a n l a  

o n a   tilini  (ala fîu z  q iü s h   ti/irni  s h a k lla n is h   j a r a y o n l a r i n i n g   f o n e m a la r in i 

idrok  etish  va  ta la f f u z d a g i  n u q s o n l a r  o q ib a tid a   t u r l i c h a   n u tq   za ifla s h u v la r i 

bilan  b o g l i q   r a v i s h d a   b u zilish larid ir.

2.  N u tq n in g   t o ‘li(j  r iv o jla n m a y   qolishi  —  t u r l i   xil  i m i r a k k a b   n u tq iy  

k a m c h i l i k d i r ,   b u n d a   n u t q   t i z i m i n i n g   t o v u s h   c h i q a r i s h   va  m a ’n o l i  

t o m o n l a r i g a   ta a l l u q l i   b a r c l i a   k o m p o n e n t l a r i n i n g   s h a k l l a n i s h   j a r a y o n i  

bu zilg an   boMadi.

U m u m i y   a l o m a t l a r i   s i f a t i d a   q u y i d a g i l a r   q a y d   q i l i n a d i :   n u t q  

r i v o j l a n i s h i n i n g   k e c h   b o s h l a n i s h i ,   l u g ‘ a t   b o y l i g i n i n g   k a m l i g i ,  

a g r a m m a t i z m ,   ta la f f u z d a g i  n u q s o n l a r,   f o n c m a l a r   t u z i lis h d a g i  n u q s o n l a r .

N u t q n i n g   b u n d a y   r i v o j l a n m a y   q o lis h i  tu r l i   d a r a j a l a r d a   a k s  e t is h i 

m u n i k i n :   n u t q n i n g   y o ‘q o lis h i  yoki  u n i n g   n o a n i q   b o g l a n i s h s i z   h o l a t i d a n  

m u k a m m a l   h o l a t i g a c h a ,   Ickin  fo n e ti k   va  l e k s i k - g r a m m a t i k   r i v o j l a n m a y  

q o lis h   e l e m e n t l a r i   b o l a d i .   B o l a d a   n u t q   v o s i t a l a r i n i n g   s h a k l l a n g a n l i k  

d ar a ja sig a   q a r a b   t o ‘Iiq  r i v o j l a n m a y   qo lis h   u c h   d a r a j a g a   b o l i n a d i .

Ik k in ch i  g u r u h   —  m u o m a l a   v o s it a la ri n i  q o M I a s h d a g i  buzilish  ( u n g a  

d u d u q la n ish   h a m   k i r a d i ) ,   b u   m u o m a l a   v o s i t a l a r i n i n g   t o ‘g ‘ri  s h a k l l a n g a n  

h o la tid a g i  n u t q n i n g   k o m m u n i k a t i v   f u n k s iy a l a r in i  b u z i l i s h i   d c b   q a r a l a d i .  

Bir n e c h a  xil  ( k o m b i n a t s i y a l a n g a n )   n u q s o n   h a m   boMishi  m u m k i n ,   b u n d a  

d u d u q l a n i s h   n u t q n i n g  u m u m i y  r iv o jla n m a y   q o lis h i  b i l a n   q o ‘shilib  k e t a d i.

Y uqoridagi  t a s n if d a  y o z ish  va  o ‘q is h n i n g  a l o h i d a   n u t q  buzilishi  sifatida 

ajratilm aydi.  B u lar n u t q n i n g   f o n c m a tik - fo n e tik   va  t o ‘liq r iv o jla n m a y  qo lis h

---

ta rk i b id a ,  i l l u m i n g   a s o s iy   b d g i l a r i d a n   b irin i  tashk.il  c t u v c h i  f o n e m a t i k   va 

m o r fo l o g ik   u m u m l a s h u v i n i n g   s h a k l l a n m a g a n i   b ila n   bogMiq  ravishdagi 

sistem a li  va  k e c h i k t i r i l g a n   o q ib a ti  sifatida  k o ‘ rib  ch iq ila d i.  T a s n i f l a s h d a  

sistem a li  y o n d a s h u v   ta m o y i l i g a   izchil  ta y a n i s h   a k s   e t a d i ,   u n i n g   a s o s id a  

ikkita  o ‘z a r o   b o g M a n is h   h i s o b g a   o l i n a d i ;   n u t q i y   faoliyat  s i s t e m a d a g i  

b u z i lis h l a r n in g   o ‘z a r o   b o g ‘la n is h la ri  va  b o l a n i n g   b ir   k o ‘rishdagi  riihiv 

j a r a y o n i   h a m d a   b o s h q a   r u h i y   t o m o n l a r i d a g i   b u z i l i s h l a r n i n g   o ‘z a r o  

a lo q a d o r lig i,  u l a r n i n g   rivojlanishi  n u t q   b i l a n   uzviy  bogM angandir.

Y u q o r i d a   b a y o n   q i l i n g a n   t a s n i f   lo g o p e d i y a   n a z a r iy a s in in g   h o z irg i 

ahvolini  o ‘z i d a   a k s   e t t i r a d i .   U l a r  o ‘rtasid a  q a r a m a - q a r s h i l i k l a r  y o ‘q ,  u l a r  

bir-birini  t o 'l d i r a d i .   M a z k u r d a r s l i k d a   h a r  ikkala  variant  h a m   u n in g  tuzilis h 

asosi  sif a tid a   q o M la n a d i.

L o g o p e d i y a n i n g   v a z if a s i  -   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   t a r t i b g a   s o l i s h n i  

ta k o m i l l a s h t i r i s h d i r .

K eltirilgan  ta s n if la r ,   k o ' p r o q  bolalarni  n u t q n i n g  b irla m c h i  riv o jla n m ay  

qolishiga,  y a ’ni  e s h i t i s h   q obiliyati  va  a q liy   j i h a t i   n o r m a l   h o ld a g i  n u t q  

b u zilish larig a  n i s b a t a n   ishlab  c h iq ilg a n .  D a r v o q e ,   b u   to ifadagi  b o l a l a r  

o ‘z  ta rk ib ig a   k o ‘ra   b i r   xil  e m a s :  z e r o   b u n d a y   d a r a ja g a   ruhiy  rivojlanishi 

t o ‘x ta b   q o l g a n ,   k o ' r i s h   qo b iliy a ti  va  t a y a n c h   h a r a k a ti  a p p a r a ti  b u z i lg a n  

b o la la r   h a m   t a a l l u q l i .   L o g o p c d i y a d a   ish la b   c h i q ilg a n   ta sn ifn i  y u q o r id a  

k o ‘rsatib  o ' t i l g a n   t o if a d a g i  n u t q i   b u z i lg a n   b o la la r g a   n is b a ta n   q o 'l l a s h  

m u m k i n m i   y o k i  y a n g i   iz la n i s h la r   z a r u r m i ,   d e g a n   m a s a l a n i  hal  e t is h  

m u h i m d i r .

S h u n i n g d e k ,   a q l i y   q o l o q   va  z a i f   c s h i t a d i g a n   b o l a l a r n i n g   n u t q  

buzilishlarini ta r t i b g a   solish  haqidagi  masala  h a m  j u d a   m u h i m  va  m u r a k k a b  

m a saladir.