M. Y. Ayupova

L o g o p ed iy a d a   k ategorial  apparat  tu sh u n ch asi

H a r  q a n d a y   f a n n i n g   a jra lib  chiqishi va  m a v ju d lig i n in g   m a jburiy  sharti 

u n d a g i  o ‘z   t u s h u n c h a n i   d a r a ja la s h   a p p a r a t i n i n g   m avjudligidir.

L o g o p e d i y a d a   n u t q   n o r m a l a r i   va  lining b u zilish   t u s h u n c h a s i n i  farqlash 

m u h i m d i r .   N u t q   n o r m a s i   d e g a n d a   n u t q   f a o l i y a t i   j a r a y o n i d a g i   til 

ish latilish in in g   u m u m i y   q a b u l   qilingan  v a r ia n tla r i  t u s h u n i l a d i .   N u t q n i n g  

n o r m a l   faoliyati  h o l a t i d a   u n i n g   psixofiziologik  m e x a n i z m l a r i   s a q la n g a n  

b o ‘Iadi.  N u t q  b u z i l i s h l a r i   g a p i r u v c h i  shaxsning  m a ’l u m   til  m u h it id a   q ab u l 

q i l i n g a n ,   n u t q   f a o l i y a t i   n o r m a l   h o l d a   i s h l a y o t g a n   p s i x o f i z i o l o g i k  

m e x a n i z m l a r n i n g  z a i f l a s h u v i g a  b o g ‘liq  h o ld a  til  n o r m a l a r i d a n   ch e tla sh u v i

---

bilan  b e l g ila n a d i.  K o m m u n i k a t i v   n a z a r i y a   n u q t a y i   n a z a r i d a n   q a r a g a n d a ,  

n u t q   bu z ilish la ri  b u   a l o q a   v o sitasining  b u z i l i s h i d i r .   B u n d a   in divid  b i l a n  

j a m i y a t   o r a s i d a g i   n u t q i y   m u o m a l a d a   k o ‘z g a   t a s h l a n a d i g a n   o ‘z a r o  

m u n o s a b a t l a r n i n g   b u z i lg a n i  in a ’l u m   b o l a d i .

N u t q   b u z i lis h l a r i  q u yida gi  x u s u s iy a tla r i  b i l a n   a jra lib   tu rad i:

1)  s o ' z l o v c h i n i n g   yo sh ig a  n o m u v o f i q l i k   x u s u s i y a t i ;

2) s h e v a c h ilik ,   n u t q i y  savodsizlik ,  til  b i l m a s l i k n i n g   ifodasi  b o M m a g a n  

xnsusiyatla r;

3)  n u t q n i n g   psixofizio lo gik   m c x a n i z m l a r i d a g i  c h e t l a s h i s h  b ila n  b o g l i q  

bcVlgan  x u su siy atla r;

4)  o ‘z - o ‘z i d a n   y o ‘q o lm a y d ig a n ,   baîki  m u s t a h k a m l a n a d i g a n   b a r q a r o r  

xususiyatlar;

5)  n u tq   b u z i l i s h i n i n g   xarakteriga  bogMiq  h o l d a   a n i q   lo g o p e d ik   t a ’s ir 

c tis h n i  ta la b   q ilu v c h i  xususiyatlar;

6)  b o l a n i n g   k e y i n g i   p s ix ik   r i v o j l a n i s h i g a   t e z - t e z   s a l b i y   t a ’s i r  

0

‘tk a z a d ig a n   x u su siy a tla r .

B u n d a y   t a ’ r i f   n u t q   b u z i l i s h l a r i  n i  n u t q n i n g   y o s h g a   b o g ‘ l i q  

x u s u s i y a t l a n d a n ,   u n i n g   b o la la rd a  va  k a t t a l a r d a   v a q t i n c h a l i k  b u z i l i s h i d a n ;  

n u t q n i n g   te rr ito r ia l  d ia le k tli  va  i j t i m o i y - m a d a n i y   o m il la r i  b ila n   b o g ' l i q  

x u s u s i y a t l a n d a n   f a r q la s h   u c h u n   i m k o n i y a t   y a r a t a d i .

N u t q   b u z i l i s h l a r i n i   b e l g i l a s h   u c h u n ,   s h u n i n g d e k ,   " n u t q n i n g  

n u q s o n l a r i ”,  " n u t q   k a m c h ilik la ri" ,  " n u t q   n t a m a l a r i "   h a m   ishlatiladi.

" N u t q n i n g   t o ‘liq  riv o jla n m a g a n lig i”  va  " n u t q   b u z ilis h i"   t u s h u n c h a l a r i  

b ir - b i r i d a n   farq  q ili n a d i.

T o ‘liq  r iv o jla n m a g a n   n u tq d a  u yoki  b u   n u t q   a ’zo lari  ishi  yoki  u m u m a n  

n u tq   tiz im i  sifat  j i h a t i d a n   e n g   past  d a r a j a d a   s h a k l l a n g a n   b o ‘ladi.

N u t q n i n g  buzilishi  n u t q   faoliyati  m c x a n i z m l a r i n i n g   ishlashi j a r a y o n i d a  

b u z i I i s h d a n ,   n o r m a d a n   o g ' i s h d a n   i b o r a t   b o ‘ l a d i .   M a s a l a n ,   n u t q  

q u r ilis h in in g   g r a m m a t i k   jih a t d a n   t o ‘liq  r i v o j l a n m a g a n   h o l a t i d a   t i l n i n g  

m o r f o l o g i k   t u z i l i s h i ,   g a p n i n g   s i n t a k s i s   q u r i l i s h i   j u d a   p a s t  d a r a j a d a  

o ‘z ia s h tirila d i.  N u t q   g r a m m a t i k   t u z i l i s h i n i n g   b u z i l i s h i   u n i n g   n o t e k i s  

s h a k lla n is h i,  u n d a   a g r a m m a t i z m n i n g   b o rlig i  b i l a n   x a r a k te r la n a d i.

N u t q n i n g   t o ‘liq  r iv o jla n m a y   qolishi  d e g a n d a ,   h o z irg i  l o g o p e d i y a d a  

n u tq iy   n o te k is li k n in g   s h u n d a y   turli  sh a k li  t u s h u n i l a d i k i ,   u n d a   b a r c h a  

n u t q   k o m p o n e n t l a r i n i n g   sh a k lla n ish i  b u z i l g a n   boM adi.  " N u t q n i n g   t o ‘liq 

r iv o jla n m ay  qo lishi"  tu s h u n c h a s i  n u t q   tiz im i  b a r c h a   k o m p o n e n t l a r i   ( u n i n g  

f o n e t i k - f o n e m a t i k   t o m o n l a r i ,   leksik  t a r k i b i ,   g r a m m a t i k   q u r i l i s h i ) n i n g  

s h a k l l a n m a y   q o l i s h   a l o m a t l a r i n i   n a m o y o n   q i l a d i .   N u t q n i n g   t o ‘ Iiq 

r iv o jla n m a y   q o l i s h i d a   tu rli  m e x a n iz m   va  n u q s o n n i n g   tu rli  tu z i l i s h l a r i  

boMishi  m u m k i n .   U   a l a liy a ,  afaziya,  o g ‘ir   d i z a r t r i y a   va  b o s h q a   h o l l a r d a  

kuzatilishi  m u m k i n .

S h u n d a y   q ilib,  " n u t q n i n g   t o ‘liq  r i v o j l a n m a y   q o l i s h i ”  a t a m a s i   n u t q  

faoliyati  b u z i lis h i n in g   f a q a t  alo m atli  d a r a j a s i n i g i n a   x a r a k te r la y d i.   B u n d a n

---

ta s h q a r i,  b u n d a y   b u z i l i s h d a   k o 'p in c l ia   n u l q n i n g   r iv o jla n m a y   q o lis h ig a 

n is b a ta n   u n i n g   s i s t e m a l i   b u zilishi  kuzatiladi.

L o g o p e d i y a d a  " n u t q   rivojlanishining buzilishi” va ”n u t q  rivojlanishining 

t o ' x t a b   qolishi"  t u s h u n c h a l a r i   b ir -b irid a n   f a r q la n a d i.   N u t q   o n t o g e n e z i  

j a r a y o n i n i   k o ‘ r s a t u v c h i   n u t q   r i v o j l a n i s h i n i n g   t o ‘x t a b   q o l i s h i ,   b u   -  

s u r 'a t n i n g   s e k i n l a s h u v i n i   b ild ira d i.  B u n d a   n u t q n i n g   riv ojlanish  darajasi 

b o l a n i n g   y o sh ig a   m o s   k e l m a y d i .

" N u t q   p a r c h a l a n i s h i "   t u s h u n c h a s i   m a v ju d   b o ‘lg a n   n u t q   k o ‘n ik m a la ri 

v a   k o m m u n i k a t i v   m a l a k a n i n g   {bosh  m i y a n i n g   lo k a l  y o k i  diffuziyati 

x as talan ish i  o q i b a t i d a )   y o ' q o lg a n l ig in i  a n g la ta d i.

N u t q n i n g  b u z i lis h i a l o m a t i   b u   nutqiy  f a o li y a tn in g   q a n d a y d i r  buzilishi 

belgisi  ( n a m o y o n   b o ‘lishi)dir.

N u t q i y   b u z i lis h   a l o m a t i   -   b u   nutqiy  f aoliyat  b u z i lis h i n in g   betgilari 

m a jm u y i  ( k o ‘r in i s h l a r i ) d i r .

N u t q   b uzilishi  m e x a n i z m l a r i   d e g a n d a ,  n u t q i y   faoliyat  b u z ilish in in g  

p a y d o   b o ‘lis h i  v a   r i v o j l a n i s h i n i   s h a r t   q i l i b   q o ‘y u v c h i   j a r a y o n   va 

o p e r a ts iy a ia r n in g   b a j a r i l i s h i d a n   che tla sh ish   x a r a k te ri  tu s h u n i la d i .

N u t q   b u z i l i s h i n i n g   p a t o g e n e z i   —  bu   n u t q i y   f a o ü y a t d a   b u z ilis h la r n in g  

p a y d o   b o l i s h i   v a   r iv o jla n is h ig a   sa bab  boMuvchi  p a t o l o g i k   m e x a n iz m d ir .

N u t q i y  n u q s o n   d e g a n d a ,   m a ’lu m  n u t q  b u z i lis h i n in g   n u tq iy  va  n u tq siz 

a l o m a t l a r i   h a m d a   u l a r n i n g   bogM a nish  x a r a k t e r i   m a j m u y i   ( t a r k i b i )  

tu sh uniladi.  N u t q i y  n u q s o n   tu ziiis hid a bir la m c h i,  y etak c h i  buzilish  (yadro) 

va  ik k il a m c h i  n u q s o n l a r   a jra tib   k o ‘rsatiladi.  B u  b u z i l i s h l a r   b ir-b irla r i 

b ila n   s a b a b - o q i b a t   m u n o s a b a t i d a   boMadi.  N u t q i y   n u q s o n n i n g   t u r lic h a  

tu zilis hi  b i r l a m c h i   v a   i k k i l a m c h i   a l o m a t l a r n i n g   a l o h i d a   b o g 'l a n i s h l a r i d a  

o ‘z  aksini  t o p a d i   v a   b i r o r   m a q s a d g a   qara tilg a n   lo g o p e d i k   t a ’sir e t is h n in g  

o ‘ziga  x os  x u s u s i y a t l a r i n i   belgilaydi.

N u t q  b u z i lis h l a r in i  b a r t a r a f  etishda  s h u n d a y   t u s h u n c h a l a r  qo'lla n ilad i: 

l o g o p e d ik  t a ’sir e t i s h ,   t u z a t i s h ,   o ‘rnini  toMdirish,  riv ojlantirish,  V q i t i s h ”, 

"tarbiyalash",  " q a y t a   t a r b i y a la s h " ,   " t u z a tis h - ta r b iy a la s h   o rqali  o 'q itis h "  

va  b o sh q a la r.

L o g o p e d i k   t a ’s i r   n u t q i y   faoliyat  bu zilish in i  t u z a t i s h ,   n u tq i  b u z ilg a n  

b o la n i  t a r b i y a la s h   v a   riv o jla n tir ish g a   y o ‘n a ltir ilg a n   p e d a g o g ik  ja r a y o n n i  

o ‘z  ichiga  o la di.

N u t q   b u z i l i s h i n i   t u z a t i s h   n u t q   buzilishi  a l o m a t i n i   t o ‘g ‘rilash  yoki 

yengillashtirishdir ( " n u t q  buzilishlarining old in i  olish",  "tuzatish" b u   b o ra d a  

q o l l a n i l a d i g a n   a t a m a l a r d i r ) .

K o m p e n s a t s i y a   ( m u z d l a s h )   o r g a n i z m n i n g   q a n d a y d i r   h a r a k a t l a r i n i n g  

y o ' q o l i s h i   y o k i   b u z i l i s h i   h o l l a r i d a g i   p s i x o l o g i k   f u n k s i y a l a r n i   q a y t a  

q u r i s h n i n g   k o ‘p   q i r r a l i ,   m u r a k k a b   j a r a y o n i n i   o ‘z i d a   n a m o y o n   qiladi. 

T o ‘liq  s h a k l l a n m a g a n   v a   b u z i lg a n   nutqli  h a m d a   n u tq s i z   h a r a k a t l a r n i n g  

riv o jla n ish i  va  t i k l a n i s h i   lo g o p e d i k   t a ’sir  e t i s h n i n g   m a x s u s   t i z i m i d a n  

q o 'lla n is h  as o sid a a m a l g a   osh a d i.  Bu ja ra y o n d a  k o m p e n s a t s iy a  sh akllanadi.

---

0 ‘q itish   —  ikki  t o m o n l a m a  b o s h q a r i l a d i g a n  j a rn y o n d i r.   U   b o l a l a r n i n g  

b i l i m ,   m a l a k a   va  k o ‘n i k m a l a r n i   o ‘z l a s h t i r i s h   b o r a s i d a g i   f a o l  b i l i s h  

fao liy atin i,  b u   faoliyat  u stid a n   p e d a g o g i k   r a h b a rli k n i  a m a l g a   o s h i r i s h n i  

o ‘z  ichiga  o la d i.  0 ‘qitish ja ra y o n i  u z v iy   birlikdagi t a ’litn  b crish ,  t a r b i y a la s h  

va  riv o jla n tirish   vazifalarini  b ajarad i.

T a r b i y a l a s h   j a i n i y a t   e h t iy o jla ri g a   m u v o f i q   ra v ish d a   s h a x s n i n g   y o k i 

lining  a l o h i d a   s ifa tla r in in g   s h a k l l a n i s h   j a r a v o n i n i   m a q s a d g a   y o ‘n a ! t i r g a n  

h o ld a   u z l u k s iz ,  ta sh k iliy   ta rz d a   b o s h q a r i s h   d c m a k d i r .

Q a y t a   t a r b i y a la s h   j a r a y o n i d a   n u t q i y   faoliyati  b u z i lg a n   k i s h i l a r n i n g  

o ‘ziga  x os  m u h i m   xususivntlarin i  t u z a t i s h   ishlari  a m a l g a   o s h ir ila d i.

B o s h   m i y a   m a ’lu m   q i s m i n i n g   x a s t a l a s h u v i   h o l l a r i d a g i   l o g o p c d i k  

ishlarda b u z ilg a n   nu tq iy  va  nutq siz v a z ifa la rn i  tikiashga  q a ra tilg a n   tik lo v c h i 

t a 'l i m d a n  foydala niladi.  Bunday t a ’lim   a s o s id a   h a r a k a t n i n g s a q l a n i b  q o l g a n  

qism iga  ta y a n is h   va b a r c h a   funksional  t i z i m n i  q a y t a  q u rish  y o ta d i.  " N u t q n i  

t i k l a s h "   a t a m a s i   a f a z i v a   d a v r i d a g i   n u t q   b u z i l i s h i n i n g ,   a k s i n c h a ,  

rivojla nishini  belgila sh  u c h u n   q o ‘lla n ila d i.

L o g o p c d i k   t a ’s i r   n u t q   b u z i l i s h l a r i n i   b a r t a r a f   c t i s h g a   ( m a s a l a n ,  

d is l c k s iy a d a ) ,   t o ‘g ‘rilashga  ( m a s a l a n ,   t o v u s h n i   q o ‘yish)  h a m ,   n u t q s i z  

b u z itis h la r n in g   salbiy alo m a tla r in i  ( r u h i y  x u su siy a tla rin i)   y o ‘q o t i s h g a   h a m  

qa r a tilg a n   b o l i s h i   m u r n k in .