M. Y. Ayupova

j,  sh,  r,  ch

  talaffuzida  kam chiliklar 

kuzatiladi.  Ja ra n g li  tovushlar  talafíuzida  ovoz  yetarli  darajada  ishtirok 

etm aydi.

T o v u sh la r  talaffuzidagi  kamchiliklar  fo n em atik   rivojlanishga  salbiy 

t a ’sir  k o ‘r s a ta d i.  D izartriy an in g   yengil  d ara ja sid a   k o 'p c h ilik   b o la la r 

to v u sh la r  a n a l i z i d a   bir  q a to r   qiyinchilikka  uchraydi.  B u n d ay   bolalar 

yozuvda o ‘ziga xos xatoliklarga yoM q o ‘yadilar,  y a ’ni  harflarni alm ashtirib 

yozadilar.  N u t q n i n g   leksik gram m atik  to m o n la r id a   kam chiliklar deyarli 

kuzatilm aydi.

2.  P s e v d o b u l b a r   d izartriyaning  o ‘rta  ogMr  darajada  b o la d a   yuz 

m u sk u llar  h a ra k a ti  y o ‘qolgan  boMadi.  Bu  holat  dizartriyaning  o ‘rta  ogMr 

darajasi  u c h u n   xarakteriidir.  Lab va til  harakatlari  chegaralangan  boMadi. 

Bola  lablari  va  tillarini  kerakli  holatlarda  harakatlantira  olm aydi.

---

Asosiy qiyinchiliklar bir h ara k a td a n   ikkinchi  harakatga o 't i s h d a  y a q q o l 

n a m o y o n   b o ‘ladi.  Y u m sh o q   ta nglay  k a m   h a r a k a tc h a n   boMadi.  B o l a d a  

s o 'l a k   o q is h la ri  h a m d a   c h a y n a s h   v a   y u t i s h   a k tla r id a   q i y i n c h i l i k l a r  

kuzatiladi.

A r t i k u l a t s i o n   a p p a r a t  f u n k s iy a s id a g i  k a m c h i l i k l a r   o g ‘ ir   t a l a f f u z  

k am chiliklariga  olib  keladi.  B unday  b o l a l a r   nutqi  tu s h u n a rs iz   b o ‘la d i  va 

kechikib  rivojlanadi.

3.  Psevdobulbar dizartriyaning ogMr darajasi  bu -  a nartriyadir.  B u n d a  

asosiy  kam ch ilik   muskullari  og‘ir  b uzilishi  va  n u tq   a p p a r a t i n i n g   toMiq 

faoliyatsizligi  bilan  xarakterlanadi.  A n a r tir ik   b o la la r  m a   n o s iz ,  o   z g a c h a  

k o 'r in is h d a   boMadi,  pastki  ja g ‘  t u s h g a n ,   o g ‘izlari  d o i m o   o c h i q   h o l d a  

boMadi.  Til  o g ‘iz  b o ‘sh lig ‘ida  h a r a k a t s i z   y o t a d i ,   lab   h a r a k a t i   o ‘t a  

chegaralangan boMadi. Chaynash va y utish aktlarida qiyinchilik k u z a tila d i.

N u t q   toMiq  boMmaydi.

Qobiqli  diz artriyada  bosh  m iya  qobigMning  o ‘choqli  j a r o h a t l a n i s h i  

b ila n   bogMiq  p a to g e n e z g a   ega  n u t q n i n g   m o t o r   k a m c h i l i k l a r   g u r u h i

n a m o y o n   boMadi.

Qobiqli  dizartriyaning birinchi s h ak li  bosh  m iyaning oldingi  m a r k a z iy  

e g a tc h a sin in g   pastki  boMimining  b i r  t o m o n l a m a   yoki  ko  p   h o l l a r d a   ikki 

t o m o n l a m a  

jarohatlanishi  bilan  bogMiq.  B u n d ay   h o latlard a  a r tik u la ts iy a  

m ushaklarining markaziy parezi y u z a g a  keladi. Tilning ayrim   m u s h a k la rin i 

qobiqli  parezi  ju d a   nozik  alohida  h a ra k a tla ri  hajm ining  c h e k l a n i s h i g a  

olib keladi.  Qobiqli dizartriyaning b u  s h ak lid a til oldi tovushlari ta la ffu z id a  

k a m ch ilik lar  kuzatiladi.  Qobiqli  d iz a rtriy a n i  tashxisi  u c h u n   h a r   b i r   a n i q  

h o l a t d a   til  o ld i  to v u sh la rin in g   z a r a r l a n i s h i   va  b u   k a m c h i l i k l a r n i n g  

m exanizm larini  aniqlashga yordam   b e ru v c h i  nozik  neyrolingvistik ta h liln i

am alg a  oshirish  zarur.

Qobiqli dizartriyaning birinchi  sh a k lid a  til oldi  to v u sh la rid a n   b irin c h i 

n a v b a td a   kakum inal  undoshlar,  y a ’ni  til  uchini  yuqori  tis h la r   t o m o n  

koMarib  va  biroz  egilgan  holda  t a la f ïu z   qilinadigan  u n d o s h l a r   (