M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


T u x u m d o n la r sili



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet169/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   165   166   167   168   169   170   171   172   ...   220
Bog'liq
KITOB

T u x u m d o n la r sili
K asallik n a y c h a l a r d a n t o ‘g ‘r id a n t o ‘g ‘ri yoki l i m f a - q o n
yoMlari b o ‘ylab t u x u m d o n g a o ‘tad i. Bu kasallikning ikki turi
202


u ch ray d i: 
perioofarit
( t u x u m d o n atrofidagi t o ‘q i m a n i n g yallig‘- 
lan ish i) v a
sil oofariti
( t u x u m d o n n i n g y allig‘lanishi).
A g a r infeksiya t u x u m d o n p a r e n x e m a s ig a kirsa, u n d a sil 
d o ‘m b o q c h a l a r i n in g yigMndisi t u x u m d o n b o ‘sh lig ‘id a p a y d o
b o i a d i . U l a r k ey in ch a lik abssess hosil qiladi. T u x u m d o n sili 
o ‘z v a q tid a va t o ‘g ‘ri d a v o la n sa , te z tu z a la d i. K a m d a n kam
h o lla rd a t u x u m d o n sili o g ‘ir f o r m a g a o ‘tadi. B u n d a y vaz iy a td a 
t u x u m d o n n i olib ta sh la sh g a t o ‘g ‘ri keladi.
B a ch a d o n sili
B a c h a d o n n a y c h a la rd a g i teshik orqali e m a s , balki limfa 
y o ‘li orq a li z a ra r la n a d i. Sil kasalligi e n d o m e t r iy n i n g o ‘zinig in a 
za rarla sh i k a m u c h r a y d i. E n d o m e t r i y sili 3 xil k o T in is h d a
u c h r a y d i:
1. P r o d u k t i v
f o r m a s i — e n d o m e t r iy d a d o ‘m b o q la r
soni ortadi.
2. M i l i a r
f o r m a s i
— ta rq a lg a n s h a k ld a b o i a d i .
3. 
K o z i o z
p a r c h a l a n i s h
— 
m u s k u l q a v a t i g a
o l a d i g a n formasi.
E n d o m e t r i y silida h a y z sikli te k s h irilg a n d a , turli hollarn i 
k o ‘rish m u m k in . B alo g ‘atga y e tg a n q iz la r d a h ayz siklining 7- 
kuni (p ro life ra tsiy a n in g e rta n g i m u d d a t i d a ) sil a n iq la n m a y d i. 
7 - 1 2 - k u n i b a c h a d o n shilliq q a v a tin in g proliferativ fazasining 
keyingi m u d d a t i d a a y r im epitelial h u ja y ra la r k o ‘zga ta sh la n a d i. 
Shilliq q a v a tn in g sekretsiya fazasida g ig an t h u ja y r a la r egallagan 
a n iq sil d o ‘m b o q la r i k o ‘rin a d i. Sil kasalligi a y n iq s a h ayz 
o ld id a n y a q q o lro q n a m o y o n b o i a d i . U n in g
produktiv fazasida
b a c h a d o n d a n o lingan q ir m a ju d a o z b o i a d i . A gar t u x u m d o n
faoliyatiga p u tu r y e tm a g a n b o l s a , h ayz sikli n o rm a l b o l i s h i
m u m k in . S iln in g
m iliar form asida
in to k sik a tsiy a tufayli va 
g o r m o n a l sistem a faoliyatining pasayganligi sababli hayz sikli 
buziladi.
Kazioz form asida
esa, j a r a y o n a n c h a o g l r l a s h a d i , e n d o ­
m e triy b ilan m u sk u l qavati h a m z a ra r la n a d i. B u n d a p io m e tr a
hosil b o l i b , b a c h a d o n b o ‘sh lig 1 d a s u z m a g a o ‘xsh ash yiring 
y i g l l a d i . A g a r kasallik yaxshi d a v o la n s a , b a c h a d o n ic h id a
c h a n d i q l a r q o la d i. Q iz b o l a l a r b a l o g ‘a tg a y e tg a c h , u la r d a
b irla m c h i a m e n o r e y a h o latin i 
(am enorrhea)
k u z a tish m u m k in
b o i a d i .
203



Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   165   166   167   168   169   170   171   172   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish