M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


Jin siy funksiyaning yosh ga bog'liqligi



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet109/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   105   106   107   108   109   110   111   112   ...   220
Bog'liq
KITOB

Jin siy funksiyaning yosh ga bog'liqligi. 
Kishi u m r i n i n g turli 
d a v rla rid a jin siy funksiya tu r lic h a b o 'l a d i . B a lo g 'a t d av rid a
jin s iy mayl 
{libido)
u y g 'o n ib , o 'g 'i l b o la la r d a ix tilom b o 'lib
tu rsa , qiz b o la la r d a h a y z k o 'r is h
b o sh la n a d i. Jin siy h a y o tn i 
b a rv aq t b o s h la s h jin s iy a ’z o l a r k u c h in in g qirqilishiga, jinsiy 
aktiv lik n in g susayib k etishiga olib keladi. 2 7 —50 yasharlik d avr
135


y e tu k seksuallik davri h iso b la n ib , jin siy aktivlik y e ta r lic h a tekis 
b o ‘lishi bilan x a ra k te rla n a d i. Keyingi d a v r la rd a jin siy aktivlik 
a s ta - s e k in pasayib, jin siy h a y o t s o ‘n ib b o ra d i.
J in siy h a y o t g ig iy en a si
U m u m i y g ig iy e n a q o i d a la r i j i n s iy h a y o t u c h u n
h a m
taalluqli. Jin siy h a y o td a b iro r n o r m a b c lg ila n m a g a n b o 'ls a -
d a , kishi o ‘ziga m o s k eladiga n b a ’zi m e ’y o rg a a m a l qilishi 
kerak. A n a s h u n d a y ,,n o r m a d a g i“ jin siy h a y o t m e z o n la r id a n
biri — b u kishi o ‘zini yaxshi, tetik, b a r d a m se z a d ig a n , q a n o a t -
langanligini his qila olishidir. Y osh q a y tg a n c h o g ' d a jinsiy 
aktivlikni s u n ’iy y o ‘llar bilan k u ch a y tirish s o g i i q u c h u n za - 
rarli. B a d a n n i to z a tutish t o ‘g ‘risidagi u m u m i y g igiyena q o i d a ­
lari tash q i jin siy a ’zo larg a h a m taalluqli. Jin siy a ’z o la r n in g
n o r m a l ishlab turishi b o s h q a ichki a 'z o l a r n i n g , ay n iq sa, ich ak
va q o v u q n in g n o r m a l h o l a t d a b o l i s h i g a h a m b og'liq. Jinsiy 
a ’zo lar, a y n iq sa , ay o llar jin siy a ’zolarini s h a m o l l a s h d a n asrash 
m u h i m .
K u n ta rtib ig a a m a l qilish, 
m a r o m d a o v q a tla n is h , 
fizk u ltu ra va sport bilan s h u g 'u lla n is h jin siy h a y o tn in g n o rm a l 
o 'tis h ig a y o r d a m beraidi.
Jin s iy m a y l, 
lib id o — in s o n d a g i jin s iy i n s tin k tla r n in g
k o 'r i n i s h i b o ‘lib, 
n a s l d a n
n a s lg a o ' t i b k e l a d i g a n t u g ‘m a
m e x a n i z m l a r i n ’ikosi, jin siy ehtiyoj, ra g 'b a t. J in siy m ayl h a y o t 
u c h u n m u h i m b o 'l g a n b o s h q a e h tiy o jla r ( m a s a la n , o v q a tla n ish
e h tiy o jijd a n farq qilib, bola t u g 'ilg a n d a n keyin p a y d o b o 'l m a y ,
b a lo g ‘atg a yetish d av rid a sh a k lla n a d i va riv ojlanadi, k e yincha lik 
jin siy fu n k siy alar s o 'n is h i b ila n a s ta - s e k in y o 'q o l i b ketadi. 
I n s o n d a jin siy m aylga asos b o 'la d ig a n in s tin k tla r to b e rolini 
o 'y n a y d i, c h u n k i faqat in so n g a xos b o 'l g a n oliy nerv faoliyati 
ularn i n a z o ra t qilib boradi.
E rk a k la rd a jin siy m a y ln in g o 'z g a rish i jin siy ak tivlikning 
h a m m a k o ‘rinishlariga — ereksiya, e y a kula tsiya va o r g a n iz m g a
t a ’sir etadi. A y o llard a jin siy m a y ln in g b ir q a d a r davriy b o ‘lishi, 
y a ’ni b a ’zid a k u c h a y ib , b a ’zid a susayib tu rish i h a y z sikli bilan 
b o g 'liq . Y osh q a y tg a n sayin jin siy m a y ln in g s o 'n i b borishi 
o r g a n i z m d a r o ' y b e r a d i g a n b ir q a n c h a o 'z g a r i s h l a r b ila n
d a v o m e tadi. Bu narsa a y o lla rd a k o 'p r o q seziladi (k lim a k te riy a
davri).
O nanizm (m asturbatsiya)
e r o g e n s o h a l a r (a k s a ri jin s iy
a ’z o la r jn i o rg a z m (xush y o q is h ) hosil qilish m a q s a d id a s u n ’iy
136


t a ’sirlan tirish d ir. O n a n i z m o d a m l a r d a g i n a e m a s , h a y v o n o t o la- 
m i d a h a m k e n g ta r q a l g a n . O n a n i z m n i n g s o g i i q q a t a ’siri 
t o ‘g ‘risida j u d a k o ‘p q a r a m a - q a r s h i fikrlar m av ju d . K o ‘p c hilik 
o lim la r o n a n i z m turli xil jin siy buzilishlarga s a b a b b o ‘ladi, 
d e b hiso b lay d ila r. S e k so lo g la rn in g fikricha, aso sa n , p u b e r ta t, 
y a 'n i b a lo g ‘atga yetish d av rid a p a y d o boN adigan va jinsiy 
h ayot b o sh la n is h i bilan b a r h a m to p a d ig a n o n a n i z m a w a l o
biosotsial d is g a r m o n iy a bilan bogNiq. B u n d a jin siy u y g ‘o n is h
davri b o s h la n is h ig a q a r a m a y , shaxs sotsial j i h a t d a n y e tilm a g a n
boN adi. Bu d is g a rm o n iy a akseleratsiya tufayli c h u q u r la s h a d i. 
B alo g ‘atga yetish d a v r id a v u ju d g a k eladiga n o n a n i z m tipi bilan 
b ir q a t o r d a m a s tu r b a ts iy a n in g quyidagi b o s h q a varia n tla ri h a m
boNadi: bolalik d a v r id a , jin s iy m ayl p a y d o boNishiga q a d a r
k u z a tila d ig a n b a rv aq t yoki b a lo g ‘atga yetish d a v r ig a c h a boNgan 
m a stu rb a tsiy a , o d a t d a jin siy h a y o t b o s h la n g a n d a n keyin p a y d o
b o N adigan y o r d a m c h i m a stu rb a tsiy a (a y o lla rd a aksari n o m u n -
t a z a m jin siy t u r m u s h yoki seksual j i h a t d a n q o n iq m a s lik d a n
y u z a g a k elad i); b o l a l a r d a yoki o ‘s m ir la r d a o n a n i z m bilan
s h u g bu l l a n a d i g a n t e n g q u r l a r i g a ta q lid qilish sab a b li p a y d o
b o N a d ig a n m a s tu rb a ts iy a . 
M a s tu r b a ts iy a n in g k e n g ta rq a lg a n
t i p l a r i — j i n s i y y e t i l is h d a v r i d a g i o n a n i z m v a b a r v a q t
(b a lo g ‘a tg a yetish d a v r ig a c h a boN gan) m astu rb aty siy a.
B alo g ‘a tg a yetish d a v r ig a c h a boN gan o n a n i z m zararli o d a t 
sifatida jin siy a 'z o l a r n i n g to r - t a n q i s k iy im la r d a n t a ’sirlanishi 
n atijasida p a y d o boNishi m u m k in . Bola b u n d a his qilin a d ig a n
y o q im li sezgilarni k e y in c h a lik jin siy a ’z o larin i ata y la b t a ’sir- 
la n tirish yoNi b ila n ta k ro r la s h g a h a r a k a t qiladi.
O n a n i z m n i n g o ld in i olish u c h u n b o la o brn id a qoN larini 
k o ‘rp a n in g ustiga q o ‘yib y o tishi, kiyimlari t o r boNm asligi, 
ichki k iy im larini haftasiga 2 — 3 m a r ta a lm a sh tirish i lozim . 
B o l a
h a y o t d a s e r h a r a k a t
b o N i s h i , j a m o a g a a r a l a s h i s h i ,
o r g a n iz m in i c h in iq tir ish i va sport bilan s h u g ‘ullan ish i kerak. 
B o lalard a o n a n i z m n i n g o ld in i o lis h d a gijjalarni y o ‘q o tish h a m
m u h i m o 'r i n tu ta d i. 
B o la n in g o v q a tid a oN kir va ziravorli 
t a o m la r , a c h c h i q c h o y va kofe boNm asligi, uxlash o ld id a n
k e r a g id a n o r t i q c h a o v q a t y em aslig i kerak. O n a n i z m bilan
s h u g ‘u ll a n a d i g a n o ‘s m irla r hissiyotni q o ‘z g ‘a ta d ig a n film larni 
t o m o s h a q ilm a s lik la r i v a b u n d a y k i to b la r n i o ^q im a slik la ri 
lozim . Q iz bo lalarg a v o y ag a yetish d a v r id a a lo h id a d iq q a t- 
e ’tib o r va t o ‘g ‘ri gigiyenik tarb iy a ta la b qilinadi. X u su sa n , u la r
137


b ic h im i q u la y s iy n a b a n d taq ish lari va q a d - q o m a t la r i g a m o s 
k iy im la r kiyishlari kerak.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   105   106   107   108   109   110   111   112   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish