M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


E k s s u d a tiv p a r a m e tr it



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet85/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

E k s s u d a tiv p a r a m e tr it
Bu kasallik b e m o r u m u m i y a h v o lin in g b ir d a n y o m o n -
lashuvi bilan k e c h m a y d i. B a c h a d o n t o ‘g ‘ri ich ak abssessida 
infiltrat tils im o n yoki y a r im s h a r s im o n s h a k ld a o r q a g u m -
b a z d a n b o ‘rtib tu rad i. Bu infiltrat t o ‘g ‘ri ic h a k n in g y o n d e -
v o rid a e m a s , fa qat old d e v o r id a a n iq la n a d i. P a r a m e tr a l infiltrat 
esa g u m b a z n i n g o r q a va y o n t o m o n la r i d a b o ‘rtib, b a c h a d o n
va t o ‘g bri ich ak d e vorla riga y a q in la s h ib , u la rn i y a r im aylana 
sh a k lid a o ‘rab oladi. P a r a m e tr a l infiltrat c h a n o q d e vorla riga 
y o p is h a d i, t o ‘g ‘ri i c h a k b a c h a d o n abssessida y o p is h m a y d i.
Y a llig la n is h g a olib k e lu v ch i 
sabablarni b a r ta r a f etish
hali 
kasalikka c h a l i n m a s d a n a b o r tla rg a y o ‘l q o ‘y m a slik , shaxsiy 
gigiyenaga a m a l qilish va n a z o r a tn i y o ‘lga q o ‘yish, ay o llar 
o ‘rtasid a s a n ita r iy a - o q a r tu v ishlarini olib b o r is h d a n iborat.
X O T IN -Q IZ L A R J I N S I Y A’ZO L A R IN IN G S P E T S IF IK
YALLIG‘LA N IS H KASALLIKLARI
Z a x m
Z axm
(fo rs-to jik — 
jarohat, yara) Lues sifilis
b a r c h a a ’zo 
va siste m a la r z a ra rla n ish i bilan k e c h a d ig a n v e n e r ik (tanosil) 
kasalligi. Z a x m kasalligi q a d i m d a n m a ’lu m . X r is to fo r K o lu m b
ek sp e d itsiy a sin in g m a tro sla ri G a iti o ro lid a y a s h o v c h i m a h a lliy
a h o lid a n o ‘ziga z a x m y u q tirib , Y e v ro p a d a z a x m tarq a lish ig a 
sab a b b o ‘lishgan, d e g a n t a x m i n la r bor. X V asr oxirlariga kelib 
Rossiyada h a m z a x m p a y d o b o ‘lgan. „Sifilis“ s o ‘zi XVI asr 
italyan shifokori va shoiri D . F r a k a s t o r o t o m o n i d a n yozilgan 
p o e m a s i d a g i X u d o t o m o n i d a n q i l m i s h l a r i u c h u n t a n o s i l
kasalligi b ila n ja z o l a n g a n Sifilus ismli c h o ‘p o n n o m i d a n kelib 
c h iq q a n . A b u Ali ibn S in o n in g „ T ib q o n u n l a r i " a s a rid a bu 
kasallik ,,fa ra n g “ kasalligi d e b n o m la n g a n .
Z a x m n i
( o q i s h )
r a n g s i z
t r e p o n e m a
( s p e r o h e ta
pallidum )
q o ‘z g ‘a ta d i, u kishi o rg a n iz m ig a j a r o h a t la n g a n teri
111


yoki shilliq p a r d a l a r orq a li kiradi. B e m o r z a x m ta rq a ta d ig a n
m a n b a d i r , kasallik, a s o s a n , b e m o r bilan (x u su sa n , s in a s h ta
b o l m a g a n kishilar b ila n ) jin s iy a lo q a q ilg a n d a y u q a d i, s h u ­
n in g d e k , u y - r o ‘z g ‘o r b u y u m la r i, id is h -to v o q , tish c h o ‘tkasi, 
so c h iq , c h o y s h a b , k o ‘r p a - y o s tiq la r d a n f o y d a la n g a n d a , b e m o r
bilan b itta p a p iro s c h e k ilg a n d a yoki u b ilan o ‘p is h g a n d a h a m
y u q ish i m u m k in .
Z a x m bilan k asa lla n g an o d a m a w a l ig a o ‘zini m u t la q o
sogMom se z a d i, 3 —4 h a f ta d a n keyin y a shirin (in k u b a ts io n ) 
davri tu g a g a c h , o q ish t r e p o n e m a l a r k irgan j o y d a z a x m n in g
b irin c h i belgisi — o g ‘rim a y d ig a n q a ttiq y ara (q a ttiq s h a n k r )
p a y d o
b o N a d i
( z a x m n i n g
b i r i n c h i
d a v r i ) .
Y a r a
(s h a n k r ) g a y a q in lim fa tu g u n la r i y a llig ‘la n ib , k a tta la s h a d i. 
Y ara y u m a l o q yoki oval sh a k lid a , c h e tla ri tekis boMib, sogN om
te r id a n ajralib tu ra d i; u n i n g tubi silliq g o ‘sh t ra n g id a , xud d i 
lo k la n g a n d e k yaltirab , u sh la b k o ‘rilsa, q o ‘lga q a ttiq u n n a y d i ,
s h u n i n g u c h u n
sh a n k r
deyiladi. Z a x m yaralari teri va shilliq 
q a v a t n i n g h a r q a n d a y q i s m i d a ,
m a s a l a n ,
l a b d a ,
m u r t a k
b e z la rid a , k o ‘krak b e z la rid a , q o ‘lda u c h r a s h i m u m k in . Q a ttiq
s h a n k r b a d a n d a
k o ‘p i n c h a
b i t t a - i k k i t a j o y d a
b o ‘l i b ,
d a v o la n m a s a h a m b ir n e c h a h a f ta d a n keyin a s ta - s e k in o ‘z- 
o ‘z id a n bitib ketishi m u m k in . L ekin bu kasallik tu z a ld i, deg a n
g a p e m a s , a k s in c h a , u d a v o m e ta y o tg a n b o ‘ladi. T e r ig a yoki 
shilliq p a r d a g a kirib o lg a n o q ish t r e p o n e m a t e z k o lpay ib , q o n
va limfa to m ir la r i orq a li b u t u n o r g a n iz m g a tarq a la d i. B u n d a
z a x m n in g i k k i n c h i
d a v r i
b o sh la n a d i: b a d a n , q o ‘l-o y o q
terisiga p u sh ti d o g ‘, m is rangli t u g u n c h a (p a p u la ) k o ‘rin ish i- 
dagi k a tta - k ic h ik t o s h m a l a r ( r o z e o la ) to sh a d i. Z a x m t u g u n -
c h a la ri jin s iy a ’z o la r d a , o r q a c h iq a r u v teshigi a tro fid a , o g ‘iz 
b o ‘s h l i g ‘i, 
d u m b a o r a l i g ‘id a g i b u r m a l a r d a p a y d o b o ‘lib, 
su v lan ib , y a ltira b tu ra d i. O r q a te s h ik a tro f id a teri d o i m o
is h q a la n ib tu r g a n lig i u c h u n z a x m t u g u n c h a l a r i k a tta la s h ib
ketishi, b ir-b iri b ila n q o ‘shilib, yirik k o n d ilo m a la r g a a y lan ish i, 
usti o q a r ib sh ilin ish i va suv o c h ib turishi m u m k in . T u g u n -
c h a la r lab, til, m u r t a k , s h u n in g d e k , to v u s h b o y la m la rin in g
ichki y u z a sid a p a y d o b o ‘lsa, b e m o r n i n g o vozi b o lg ‘ilib q oladi. 
Bu d a v rd a u a tro f d a g ila r u c h u n n ih o y a td a xavflidir. B e m o r ­
n in g so c h i o q a r ib , t o ‘kila b o sh la y d i; b o s h n in g m a ’lu m b ir 
qism id a g i s o c h b u t u n l a y tu s h ib ketib, b e m o r kal b o ‘lib q o lad i 
(z a x m g a a l o q a d o r kasallik). B e m o r n in g q o sh va kipriklari h a m
112


t o ‘kilib ketishi, sh u n in g d e k , b o 'y in s o h asid a o q m a y d a jig a rra n g
d o g 'l a r ( z a x m le y k o d e r m a si) p a y d o b o ‘lishi m u m k in . Kasallik 
q a y ta la n ib turadi.
K e y in c h a l i k z a x m n i n g o x irg i — u с h i n с h i 
d a v r i
b o s h la n a d i, kasallik jid d iy tu s oladi: ichki a ’z o la r , nerv va 
s u y a k s is te m a s i z a r a r l a n a d i ;
k a t t a - k a t t a z a x m g u m m a l a r i
p a y d o b o ‘lib, q iy in b ita d ig a n y ara g a a y la n a d i. Kasallik o q ibati 
g u m m a l a r o ‘rn a s h g a n a ’z o g a bogMiq. A o r ta , ichak, jig a r kabi 
h a y o t u c h u n m u h i m a ’z o la r z a ra rla n sa , b e m o r hayoti xavf 
o stid a q o ladi. A gar b u r u n z a r a r la n g a n boMsa, u n i n g t o g ‘ay 
va suyagi yem irilib , b e m o r b a d b a s h a r a , b u rn i e g a r s im o n boMib 
q o lad i. Z a x m d a nerv s is te m a sin in g z a ra rla n ish i o r q a m iya 
s o ‘xtasi v a p r o g r e s s iv fa la jg a s a b a b boMadi. 
O r q a m iy a
s o ‘x tasid a — u m u r t q a p o g ‘o n a s id a x a n ja r s a n c h g a n d e k o g ‘riq 
p a y d o boMadi, siyish v a ich kelish m a r o m i b u ziladi; koMish 
nervi atrofiyaga u c h r a s a , b e m o r k o ‘r boMib q o la d i, progressiv 
f a la j d a b e m o r n i n g e s - h u s h i
k i r a r - c h i q a r boM ib, x o t i r a s i
z a iflashadi, talaffuz bu zilad i, p o y m a - p o y yozadi.
B a ’z a n , za x m u z o q v a q tg a c h a y a sh irin k e c h a d i, b u n d a y
v a q td a z a x m g a tash x is q o 'y i s h a n c h a q iyin. 
B e m o r toMa 
d a v o l a n m a g a n boMsa, z a x m a vlodiga oMishi m u m k in , b u n d a
b o la o n a q o r n i d a y o q z a x m bilan k asa lla n ib q o la d i. T u g l m a
z a x m d e b a n a s h u n g a aytiladi. H o m i l a d o r ayol z a x m bilan
o g brib d a v o la n m a s a , bolasi tu sh ish i, m u d d a t i d a n ilgari oMik 
yoki 
kasal boMib tugMlishi m u m k i n . T u g ' m a z a x m bilan
tugM lgan b o l a d a k o 'p i n c h a ich k i a ’z o l a r , s u y a k v a nerv 
s i s t e m a s i ,
k o ‘r i s h , e s h i t i s h a ’z o l a r i z a r a r l a n g a n b o M adi; 
b a d a n g a d o g ‘g a o ‘x s h a s h t u g u n s i m o n j u d a k o l p t o s h m a
to s h a d i; o d a t d a b u n d a y b o la la r h a y o tin in g d astlabki h a f ta - 
larid a y o q oMadi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish