M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


H ay z funksiyasining buzilishi



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet44/220
Sana19.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#501155
1   ...   40   41   42   43   44   45   46   47   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008 (1)

H ay z funksiyasining buzilishi. 
Y u q o ri in fa n tiliz m d a toMiq 
a m e n o r e y a kuza tilad i, sust in fa n tiliz m d a b irin c h i h a y z q o n i 
h a m is h a k e c h r o q keladi va k o ‘p i n c h a d is m e n o r e y a kuzatiladi. 
K e ta d ig a n q o n m iq d o ri h a m h a r xil: b a ’zila rd a q o n k a m ketsa, 
b o s h q a l a r , a k s i n c h a , k o ‘p q o n y o ‘q o ta d i. Y u q o ri darajali 
in fa n tiliz m d a ayol tugMnaydi, su stro q darajali in fa n tiliz m d a
a y o ln in g b o ‘yida boMishi m u m k in , a m m o b a c h a d o n yetarli 
ta ra q q iy e tm a g a n i u c h u n h o m ila d o r lik k o ‘p i n c h a a b o r t (bola 
ta sh la sh ) b ilan tugaydi.
D a v o si. 
B u t u n o r g a n i z m n i m u s t a h k a m l o v c h i u m u m i y
d a v o kursi oMkaziladi. Yaxshi o v q a tla n is h , jis m o n i y m a s h q la r
bajarish, iqlim o m illari h a m asosiy d a v o c h o r a la rig a kiradi.
Q izlik pardasi va qinning bitib ketishi 
{atresia hym enis
et vaginae).
J i n s i y k a n a l b i r o n q i s m i n i n g b i t i b k e tis h i
61


ginatreziya
d e b ataladi. Bitib ketgan q is m n in g joylashuviga q arab 
qizlik p ard asi, q in va b a c h a d o n b o ‘y n i k a n a lin in g bitib qolishi 
tafovut qilinadi.
Jin s iy k an a l rivojlanish n u q s o n la ri yoki o n a q o rn id a g i 
h a y o t v a q tid a r o ‘y b e ra d ig a n yalligManish tufayli bitib ketadi. 
A sosan, bolalik d a v r id a turli y u q u m li kasalliklar (q iz a m iq , 
sk a rla tin a , difteriya, ich te r la m a , tepkili te r la m a , q a y ta lo v c h i 
te r la m a , s o ‘z a k va s h u n g a o ‘x s h a sh la r) bilan o g ‘rish n atijasida 
h a m s h u n d a y o ‘z g a rish la r y u z b e ra d i. Q iz voyaga y e tg a c h , 
t u g ‘u r u q v a q tid a va ta s o d ifa n ja r o h a tla n is h tufayli h a m jin siy
kanal bitib ketishi m u m k in . Bolalik d a v rid a qizlik pardasi va 
q in bitib q o lsa h e c h q a n d a y belgi k u za tilm ay d i. Q iz h a y z k o lra 
b o sh la g a n p a y td a q o r n i n i n g p a stid a o g ‘riq va ta ra n g lik his 
qiladi. H a y z m u d d a tla r i k e lg a n d a , q o r i n n i n g pastki qism i va 
bel o g ‘riydi. B u n g a , k o ‘p i n c h a , k o ‘ngil a y n ish i, b o s h o g ‘rigM, 
b o sh a y lanishi, y u r a k , ,o ‘y n a s h i “ , t e m p e r a t u r a k o ‘tarilishi va 
s h u n g a
0
‘x sh a sh u m u m i y belgilar h a m q o ‘shiladi. B etoblik 
belgilari oy sayin k u c h a y ib , m a ’lu m v a q td a n keyin d o im iy
boMib q o la d i. 
K e y in c h a lik , q o v u q va ich ak fu n k siy a sin in g
buzilish belgilari k u zatiladi ( t e z - t e z z a h a r t a n g qiladi va ich 
q o ta d i). N i h o y a t, b e m o r ayol q o m i s e k in -a s ta k a tta la s h a y o t- 
g a n in i sezadi.
B a c h a d o n b o ‘yni kanali va q in o c h iq boMib, qizlik pardasi 
bitib k etgan boMsa, h a y z q o n i q i n d a yigMlib, qizlik pardasi 
d o ‘p p a y i b c h i q a d i .
Q o n y a n a t o ‘p l a n a b o r ib , q i n n i h a r
t o m o n g a c h o ‘za di va q o n li o ‘s m a g e m a to k o lp o s
(heam ato-
colopos)
pay d o b o Mi shiga sab a b boMadi ( 3 8 - r a s m ,a ) .
Q in k engayib k e tg a n id a n keyin j a r a y o n g a b a c h a d o n h a m
q o ‘shiladi. B a c h a d o n n i n g a w a l b o ‘yni, s o ‘n gra b o ‘shligM k e n ­
gayib, g e m a t o m e t r a
(haem atom etra)
va g e m a to k o lp o s vujudga 
keladi ( 3 8 - r a s m , 
d).
B a c h a d o n b o ‘y n in in g kanali b itib q o lg a n boMsa, g e m a t o ­
m e tr a b irla m c h i ta rtib d a hosil boMishi h a m m u m k in ( 3 8 - r a s m , 
b).
Q in va b a c h a d o n d a g i n a e m a s , F a llo p iy n a y la r id a ( b a c h a ­
d o n n a y la r id a ) h a m q o n t o 'p l a n i b , ayni v a q td a F a llo p iy
n a y la rin in g a m p u l a r (k e n g a y g a n ) q ism lari y o p ish ib q o lad i (3 8 - 
rasm , 
e).
Ichki jin siy a ’z o la r n in g sh u ta riq a c h o ‘zilishi o q i-
b a tid a t o ‘p la n g a n q o n b a ’z a n deyarli b u tu n kichik c h a n o q
b o ‘shligMni egallaydi. 
Bu b o ‘sh liq d a t o ‘p la n g a n q o n q u y u q
y o p is h q o q boMib, jig a rra n g tusga kiradi, q o r a m o y d e k q u y u q
62



Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   40   41   42   43   44   45   46   47   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish