M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet187/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   183   184   185   186   187   188   189   190   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

B a lc h iq
b ila n
d a v o la s h
D a v o la sh m a q s a d la rid a soz a n o r g a n ik b a lc h iq , c h u c h u k
k o ‘lla rn in g a n o r g a n ik b a lc h ig ‘i, t o r f b a l c h i g i j u d a foydali.
Balchiq
m u l o y im m o y s i m o n m assa b o ‘lib, rangi q o ra , 
u n d a n v o d o r o d sulfid va a m m i a k hidi keladi. H a v o d a b a lc h iq
k u lra n g boN adi, lekin ustiga ra p a solinsa, b ir n e c h a v a q td a n
keyin y a n a q o ra y ib qoladi.
T o r f balchigM o ‘sim lik o r g a n iz m la r in in g kislorod te g m a y -
228


d ig a n s h a r o itd a u z o q vaqt p a r c h a l a n i s h i d a n vujudga keladi. Bu 
b a lc h iq d a kolloid o rg a n ik m o d d a l a r va m in e ra l tu z la r k o ‘p.
Q in g a q o ‘y iladigan b a lc h iq t a m p o n l a r , m a h a lliy balchiq 
v a n n a la r va koM chalardan g in e k o lo g iy a d a ken g foydalaniladi. 
M a h a lliy issiq m u o la ja la r qaysi k asalliklarda b u yurilsa, b alch iq
m u o lajalari h a m aso sa n o ‘sh a k asalliklarda b u y u rila d i, lekin 
b a lc h iq m u o lajalari a y o lla rn in g kichik c h a n o q b o ‘shlig‘idagi 
h a r xil in filtratlar va t u r l i - t u m a n y a l l i g ia n i s h ja ra y o n la rin i 
s h im iltirib y u b o ra d i va k u c h liro q t a ’sir k o ‘rsatadi.
Ayol jin siy a ’z o la rin in g quyidagi kasalliklari b a lc h iq bilan 
davolanadi:
— 
k i c h i k c h a n o q b o ‘s h l i g ‘id a g i 
s u r u n k a l i
i n f e k s i o n
y a l l i g ia n i s h kasalliklari;
— jin s iy a p p a r a t fu n ksiyasining buzilishi; jin siy a ’z o la r n in g
y e tilm a g a n lig i, 
ilk k lim a k te riy d a v ri, o l i g o m e n o r e y a (h a y z
q o n i n i n g q isqa vaqt, k a m kelishi), d is m e n o r e y a , a m e n o r e y a ;
— o p e r a tsiy a q ilin a d ig a n kasalliklar, o p e r a ts iy a d a n o ld in
b a l c h i q
b i l a n d a v o l a s h
m a ’q u l t o p i l a d i g a n
k a s a l l i k l a r :
y a l l i g i a n g a n k l e t c h a tk a b ila n o ‘ra lg a n b a c h a d o n o rtiq la ri; 
q o rin p a r d a s in in g b o g i a m l a r i va s h u n g a o 'x sh a sh la r;
— b a c h a d o n n a y la rin in g teshigi berkilib q o lis h id a n kelib 
c h i q q a n b e p u sh tlik la r;
— o p e r a ts iy a d a n keyingi kasalliklar: ikk ila m c h i ta rtib d a
b ita y o tg a n ja r o h a t la r , o p e r a ts iy a d a n keyingi infiltratlar, t r o m -
boflebitlar, o g 'r ib tu r a d ig a n y a m o q la r.
Q u y idagi kasalliklarda b a lc h iq bilan d av o lash t a v s i y a
e t i 1 m a у d i :
— o ‘tk ir va y a r im o h k i r y a l l i g ia n i s h ja ra y o n la ri;
— jin siy a ’z o la r sili;
— y o m o n sifatli o ‘sm alar;
— h o m ila d o r lik va chilla davri.
G in e k o lo g ik kasalliklarda, aso sa n , y a r im v a n n a qoNlaniladi. 
B u n d a c h a n o q sohasi va ikkala s o n n i n g y u q o rid ag i u c h d a n
b ir q ism i b a lc h iq bilan o ‘raladi. 
B alch iq sovib qoh n aslig i 
u c h u n b e m o r b re z e n tg a h a m o ’raladi.
Balchiq t a m p o n l a r q u y id a g ic h a qoNlaniladi: b e m o r psixo- 
logik tek sh irish h o la tid a stolga y o tqizila di va q in ig a silindrik 
yelim k o ‘zgu kiritiladi, k o ‘zgu deyarli b a t a m o m to N g u n c h a
u n g a sh p atel b ilan b alch iq qo^yiladi. S o ‘n g r a d o k a o 'r a lg a n
va ip bilan bogN angan paxta s h a r c h a u z u n pinset yoki k o rn sa n g
229


b ilan o lin ib , k o ‘zgud a g i b a lc h iq q in g a itariladi, k o ‘zgu esa sh u
p ay t q i n d a n s e k i n - a s t a t o r t i b o l i n a d i.
B e m o r k u s h e tk a g a
yotqizilib, c h a n o q sohasi va o y o q la ri issiq qilib o 'r a b yopiladi.
Q in d a g i b a lc h iq n i olish u c h u n b e m o r y a n a gin ek o lo g ik
stolga yotqizila d i; q in g a s u q u lg a n b a r m o q b ilan o ra liq q a ttiq
bo silib, 5 — 6 s t a k a n suv to N d irilg a n E s m a r x k ru jk a s in in g
uchligi kiritiladi. U c h lik q in n in g o r q a g u m b a z ig a c h a kiritilgach, 
t o ‘la o q i m
h o l i d a su v y u b o r i l a d i , a n a s h u su v b a l c h i q
t a m p o n n i n g p a s tro g ‘ida t o ‘p lan av e rib , t a m p o n n i q i n d a n tiqin 
singari itarib c h iq a r a d i. Q in c h a y ib boMgach, tash q i jinsiy 
a ’z o la r yuviladi.
Kasallik d arajasiga q a r a b d a v o la sh k u rsid a 15 ta d a n 20 
ta g a c h a t a m p o n q o 'y ila d i.
B alchiq bilan d a v o la n g a n b e m o r la r g a quyidagi m a s la h a tla r
beriladi:
1) g igiyena sh a rtla rig a a m a l qilish (gigiyenik v a n n a la r q abul 
qilish, b e m o r h a r kuni ostini yuvishi);
2) b e m o r o g ‘ir y u k k o 4 a rm a slig i;
3) ic h n in g y u ris h ib turish in i n a z o ra t qilishi;
4) d a v o la n ib b o l g a c h , dastlabki v a q td a sh ifo k o rg a k o ‘rinib 
tu rish i; jin siy a lo q a d a b o ’lm aslik m u d d a t i n i h a m s h ifo k o r 
belgilab berishi lozim .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   183   184   185   186   187   188   189   190   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish