M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet74/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

Davosi. 
B em orning yoshi, kasallikning kelib chiqish sabablari, 
p ato g en e zi va b o s h q a a ’z o la r faoliyatining izdan c h iq q an lik
darajasini hisobga olib, har taraflama kompleks davolash tadbirlari 
qoMlaniladi. 
D avolashdan asosiy m aqsad: b e m o rn in g u m u m iy
ahvolini yaxshilash, q o n ketishini t o ‘xtatish, uning takrorlanishi- 
ning oldini olish, tu x u m d o n faoliyati va gipotalamus—gipofiz— 
t u x u m d o n —b a c h a d o n n i n g o ‘z a r o b u z ilg a n
m u n o s a b a t l a r i n i
tiklashdan iborat. Klimakterik yoki m cnopauzaga yaqin b o lg a n
d avrda t u x u m d o n faoliyatini s u n ’iy vositalar orqali s o ‘ndirish 
masalasi q o ‘yiladi.
B D Q K ni d a v o l a s h d a u m u m i y a h v o l n i y a x s h i l o v c h i ,
s i m p to m a t i k d a v o la s h usuli va g o r m o n l a r h a m d a ja r r o h lik
usullari qoMlaniladi.
U m um iy davolashda
b e m o r g a salbiy t a ’sir e tu v c h i o m illa r 
b a r ta r a f etilad i, a qliy va j i s m o n a n d a m olin ad i. Bu m a q s a d d a
p r c p a r a t l a r d a n b io p a s s it, n o t t a va fiz io te r a p e v tik u su lla rn i 
qoMlash m a q s a d g a m u v o fiq . M a s a la n , e n d o n a z a l e le k tr o fo re z
v ita m in B, b ila n yoki e le k tr o f o r e z b r o m va kalsiy bilan 
S h e rb a k o v y o q asi k o ‘r in is h id a q o ‘yiladi. B a c h a d o n b o ‘y n in i 
e le k tr s tim u lla s h usullari b a c h a d o n - g i p o f i z refleksini q o ‘z g la- 
tishga y o r d a m b eradi.
S im p to m a tik davolashda
b a c h a d o n n i q is q a r tir u v c h i v o ­
sitalar (o k sito tsin va b o s h q a la r ) , q o n t o ‘x ta tu v c h i vo sitalar 
(kalsiy x lorid, vikasol, d i ts in o n ) , k a m q o n lik k a q a rsh i vo sitalar 
(g lobeks, ta rd if e r o n , ak tife rrin , f e r r u m - l e k ta b le tk a la ri), v ita ­
m i n la r ( С , E, 
В g u r u h i, d u o v it, p re g n o v it, oligovit) d a n
foydalaniladi.
0 ‘s i m li k l a r d a n t a y y o r l a n g a n m a s t o d i n o n , r e m e n s d o ri 
vositalari h a m s a m a ra li t a ’sir k o ‘rsatadi.
D a v o la s h n in g aso sin i g o r m o n l a r tash k il e ta d i. G o r m o n l a r
ikki xil: g e m o s ta tik v a t u x u m d o n l a r fa oliyatini ta rtib g a solish 
x ususiyatiga ega:
G orm onal gem ostaz
— y o sh q iz la r va tugMsh yoshidagi 
a y o lla r d a q o n ketish in i t o ‘xtatish m a q s a d id a qoMlaniladi ( k o ‘- 
p i n c h a b a c h a d o n n i d ia g n o stik qirish u s u lid a n keyin):
• e s tr o g e n — q o n t o ‘xtatish m a q s a d id a fo llikula r g o r m o n -
d a n fo y d a la n ila d i. U b a c h a d o n shilliq qavati regeneratsiyasini 
te z la sh tira d i. G ip o f iz d a F S G n i n g o r t i q c h a ishlab c h iq arilishini 
k a m a y tir ib , F S G v a L G l a r n in g o ‘z a ro m u n o s a b a t i n i n o r-
99


m allash tirad i. E s tr o g e n la r 3—4 k u n d a v o m id a n is b a ta n katta 
d o z a d a beriladi;
• e tin ile s tra d io l, p r o g e s te r o n , n o r k o lu t, d y u fa s to n ;
• e s tr o g e n la r va p r o g e s te r o n b irgalikda sin te tik p ro g e s tin la r 
k o brin ish id a q o l l a n i l d i . A sosiy m a q s a d g ip o fiz n in g g o n a d o t r o p
faoliyatini t o ‘x tatish d ir.
Y uvenil q o n k etish id a x o r io n ik g o n a d o t r o p i n 4 h a y z sikli 
d a v o m id a : 
1-oy 1500 T B d a n m u s h a k orasiga 
12— 15 kun;
2 - o y — 1000 T B d a n , 3 - o y — 500 T B d a n m u s h a k orasiga 
y u b o rila d i. S in te tik p ro g e s tin la r 1 ta b le tk a d a n h a y z n in g 5- 
k u n i d a n 25- k u n ig a c h a 3 o y m o b a y n id a beriladi.
S i k l i k g o r m o n a l tera p iy a
h a m m a y o s h d a g i a y o l l a r d a
f o l l i k u l a l a r
a t r e z i y a s i
k u z a t i l g a n d a
v a
e s t r o g e n l a r
y e tish m o v c h ilig id a q o ‘llaniladi.
K lim a k te rik d a v r d a , 4 8 —5 0 y o s h d a n keyin, yuza ga kelgan 
B D Q K d a
t u x u m d o n l a r
f a o l i y a t i n i
t o ‘x t a t i s h
u c h u n
a n d r o g e n l a r q o T l a s h
( t e s t o s t e r o n
p r o p i o n a t )
m a q s a d g a
m uvofiq.
A n d r o g e n l a r n i q o ‘ll a s h g a
m o n e l i k l a r : g i p e r t r i x o z ,
g ip e r to n iy a kasalligi, ji g a r xastaliklari.
B D Q K d a qoM laniladigan z a r u r c h o r a l a r d a n biri b a c h a d o n
b o ‘sh lig ‘ini d ia g n o s tik a m a q s a d id a qirishdir. B u n d a n a fa q a t 
tashxis q o ‘y ish , balki q o n ketishini t o ‘x ta tish g a h a m erishiladi. 
Bu u su ln i qoN lash yosh q iz la r d a oxirgi c h o r a b o l s a , 3 0 — 
40 yosh d ag i a y o lla r d a qoM laniladigan b ir in c h i c h o r a d ir. A gar 
gistologik te k s h iru v d a rakoldi ho latlari kuzatilsa (a tip ik g ip e r ­
plaziya, a d e n o m a t o z p o lip la r p roliferatsiya b ila n ) , ja r r o h lik
usuli qoMlaniladi.
K a t t a
y o s h d a g i
a y o l l a r d a
k l i m a k t e r i k
q o n
k e t i s h i
k u z a tilg a n d a , b a c h a d o n e n d o m e tr iy s in i qirish u s u lid a n keyin 
t a r k i b i d a e s t r o g e n b o ‘lg a n p r e p a r a t l a r n i q o T l a s h ta v s iy a
etilm a y d i, c h u n k i u l a r y u r a k - q o n to m ir la r faoliyatini, jig a rn in g
su ru n k a li xastalik larin i, o ‘t pufagi kasalliklarini q o ‘z g ‘atish i, 
q o n b o s im in i koMarishi, g ip e rx o le ste rin c m iy a , g ip erg lik em iy a 
h o la tla rin i keltirib c h a q ir ish i m u m k in .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish