M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

B a c h a d o n d a n
d is fu n k s io n a l q o n
k e tis h i 
( B D Q K )
D is f u n k s io n a l q o n ketishi d e b , t u x u m d o n l a r g o r m o n a l
fa o liy a tin in g buzilishi, g o n a d o t r o p g o r m o n l a r ish faoliy a tin in g
buzilishi tufayli y u z a g a k elad ig a n j a r a y o n g a aytiladi. B u n d a
e n d o m e t r i y d a d o i m o m o rfo lo g ik o ‘zg a rish la r kuzatiladi. B D Q K
gin ek o lo g ik kasa llik larn in g 10— 15% ini tashkil etadi va turli 
y o s h d a g i
a y o l l a r d a ,
h a t t o q i z l a r d a y u v e n il q o n
k e t i s h i ,
t u g ' u r u q
y o s h i d a g i
a y o l l a r d a ,
m e n o p a u z a d a n o l d i n va 
k lim a k te rik y o s h d a h a m kuzatiladi.
Ayol o rg a n iz m id a hayz siklining kechishi ju d a m urak k a b
biologik hodisa b o l i b , uning asosida bosh miya po'stloq qismi 
— g i p o ta la m u s — gipofiz — t u x u m d o n — b a c h a d o n sis­
t e m a s in in g b ir-b irig a t a ’siri natijasidagi j a r a y o n y o tadi. Bu 5 
ta
h a l q a o ‘z a r o b o g ‘l a n g a n b o l i b ,
u l a r d a n biri 
t u s h i b
q o l g a n i d a h a y z s ik lin in g b u z ilis h i 
k u z a ti l a d i .
H a y z sikli 
b u z ilish in in g k o ‘r in is h la rid a n biri b a c h a d o n d a n d isfu n k sio n al 
q o n ketishidar.
B D Q K n i y u z a g a k e ltira d ig a n bir q a n c h a o m illa r m avjud:
1. M a r k a z iy n e rv s is te m a s in in g buzilishi — asa b z o ‘riqishi, 
stress o m illa r i, aqliy va ji s m o n i y z o ‘riqish, j a r o h a tla n is h .
2. 
O ' t k i r v a s u r u n k a l i
i n f e k s iy a la r ( g r ip p , s u r u n k a l i
tonzillit, r e v m a tiz m , sil).
3. Jin siy a ’z o la r n in g su ru n k a li y a l l i g ia n i s h ja ra y o n la ri.
4. Ichki sek retsiy a b czlari xastaliklari.
5. 
B a ’zi d o rila r n i m u n t a z a m ichish oqib ati ( n e y r o le p -
tiklar).
B D Q K , a s o s a n , 3 d a v r — b a lo g 'a tg a y e tg a n d a , 20— 25%
,,yetilish“ d av rid a va 5 0 —60% h o lla rd a k lim a k te rik d a v r d a , 
y a 'n i o r g a n iz m n in g ,,so‘n is h “ d a v rid a u ch ray d i.
96

---

Y u q o r id a q ay d etilgan o m illa r t a ’sirida b ir-biri b ilan uzviy 
b o g ‘lan g a n h a lq a la r d a n b irin in g fu n k s io n a l o ‘zgarishi k u z a ­
tiladi, b u esa, o ‘z n a v b a tid a , t u x u m d o n l a r fa o liy a tin in g q u y i­
d a g ic h a buzilishiga olib keladi:
a) o v u la tsiy a n in g buzilishi;
b) sariq t a n a rivojlanishi II fa zasin in g va p ro g e ste ro n
ishlab ch iq arilm aslik ;
d ) a y o l o r g a n iz m ig a fa qat e s tr o g e n la r n i n g u z o q t a 's i r
etishi.
S h u o ‘zgarishlarga k o ‘ra B D Q K ni q u y id a g ic h a tasniflash 
m u m k i n .
1. A n o v u la to r q o n ketishi:
— follikullar atreziyasi tipida;
— follikullar persistensiyasi tipida.
2. O v u la to r q o n ketishi:
— follikulin fazasining qisqarishi;
— u te in fazasin in g uzayishi;
— u t e i n fa zasining qisqarishi.
A yollarni y oshga q a r a b tasniflash:
1. Y uvenil q o n ketishi.
2. T u g ‘u r u q y o shidagi a y o lla rd a B D Q K .
3. K lim a k te rik p r e m e n o p a u z a d a q o n ketishi.
F o llik u la yetilishi b u zilish in in g 2 tipi kuzatiladi.