M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


G o n a d a la r d is g e n e z iy a s i



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet51/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

G o n a d a la r d is g e n e z iy a s i
G onadalar
y u n o n c h a s o ‘z b o l i b , „jinsiy b e z la r“ , 
disgene-
ziya
esa „ r iv o jla n ish n in g b u z ilis h i14 m a ’n osini an g lata d i.
B a ’z a n t u x u m d o n t o 'q im a s i u m u m a n boMmasligi ( g o n a d a ­
la r a p l a z i y a s i )
h a m
m u m k i n .
G o n a d a l a r d i s k i n e z i y a s i d a
a m e n o r e y a holati k o ‘p u c h r a y d i. B irlam ch i 30—43 % g a c h a
a m e n o r e y a g o n a d a n u q s o n ig a bogMiq boMadi.
E tiop atogen ezi. 
Bu tu rd ag i p ato lo g iy a x r o m o s o m a l a r n u q ­
so n ig a bogMiq. G o n a d a d isg e n e z iy a sin in g v u ju d g a kelishiga o n a
o rg a n iz m ig a salbiy t a ’sir q ila d ig a n o m illa r — infeksiya va 
in to k sik a tsiy ala r s a b a b boMadi. Bu h o la t, aso sa n , jin siy b e z la r ­
n in g sh a k lla n ish d avriga t o 'g 'r i keladi.
Jin s iy x r o m a t i n b o M m a g a n d a jin s iy x r o m o s o m a te k s h i ­
riladi. X r o m o s o m a l a r y i g l n d is i toMiq boMmaganligi k o 'r in a d i 
(46 ta x r o m o s o m a o brniga 45 ta). X r o m o s o m a n i n g m ito z
j a r a y o n i d a b o l i n m a s l i g i yoki e r k a k h a m d a ayol tu x u m in i n g
q o 's h ilis h ja r a y o n id a g i a n a f a z boM inishda b ir o rta s in in g tu s h ib
q o lis h i o q i b a t i d a x r o m o s o m a y i g l n d i s i toMiq bo M m ay d i. 
G o n a d a d isg e n e z iy a sid a o n a d a g i b itta g in a jin siy x r o m o s o m a
X d a n turli h o la tla r, x u s u sa n , rang k o 'r lik belgisi k u zatiladi 
va bu h o la t faqat o n a d a boMadi. S h u n d a y qilib, o n a t o m o -
n i d a n jin siy x r o m o s o m a l a r n in g b o l i n m a s li g i rivojlanish (o v o -
72


g e n e z va s p e r m a t o g e n e z )
n in g e r t a m u d d a t l a r i d a u la rn i 
d iffe re n siy a qilish v a q t i d a t o ‘x tash i g o n a d a disk in eziy asig a 
sab a b b o i a d i .
G o n a d a l a r disgeneziyasida „ t u x u m d o n " t o m o n i d a n g o n a -
d o tr o p in g a ja v o b reaksiyasi boM magani u c h u n , g o n a d o tr o p in
ishlab c h iq a r ish k u ch a y ad i. H a m m a b e m o r l a r d a h a m g o n a d o ­
tr o p in konsen tra tsiy a si y u q o ri b o l a v c r m a y d i .
K linikasi. 
K lin ik a d a g o n a d a d isk in e z iy a sin in g 3 xil sin ­
d ro m i kuzatiladi:
1) S h e r e s h e v s k i y - T e r n e r s in d r o m i;
2) g o n a d a la r d isg en ez iy asin in g , ,to z a “ turi;
3) a ralash turi.
H o z ir c h a g o n a d a la r disgeneziyasi h a r xil klinik tu rla rin in g
sabablari a n iq la n m a g a n .
S h e re s h e v s k iy - T e r n e r s in d r o m i g e n e tik n u q s o n l a r y i g l n ­
disi b o l i b , ulardagi ay rim t o ‘q im a la r n in g rivojlanish xususiyati 
b o l m a y d i ( m e z o d e r m a l q a v a tla rd a n b o s h la n g a n m u sk u l va 
te r in in g e m b r i o n a l d a v r d a z a ra r la n is h i), 
,,to z a “ t u r id a esa 
m u sk u l, suyak va b o s h q a s is te m a la rn in g n o r m a l rivojlanishida 
g o n a d a l a r m a ’l u m d a r a j a d a z a r a r l a n g a n b o i a d i . G o n a d a
d is k in e z iy a s in in g a r a la sh t u r id a h a r ikki belgilari u c h r a s h i 
m u m k in .

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish