M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet186/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   182   183   184   185   186   187   188   189   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

G idroterapiya
S u v bilan
d a v o la sh yoki 
gidroterapiya
fizik d av o lash usuli 
b o ‘lib, b u n d a turli te m p e r a tu r a d a g i su v d a n d a v o m a q s a d id a
foydalaniladi.
226


G id r o t e r a p i y a n i n g t a ’siri t e m p e r a t u r a (issiq yoki sovuq) 
n in g o r g a n iz m g a t a ’sir etishi bilan c h a m b a r c h a s b o g ‘liq. Bu 
t a ’sir q u y id a g ila rd a n iborat:
1. 
Term ik t a ’sir
k u c h i b a d a n va suv t e m p e r a tu r a s in in g
farqiga, o r g a n iz m g a te g a d ig a n yoki o r g a n iz m d a n k etad ig a n
(s o v u q d a f o y d a la n ilg a n d a ) issiqlik m i q d o r ig a , t a 's i r etu v ch i 
te m p e r a t u r a n i n g o ‘zgarish tezligiga bogMiq. B u n d a n ta sh q a r i, 
issiq yoki so v u q n in g q a n c h a vaqt t a ’sir etishi h a m te rm ik
t a ’sir k u c h in i o ‘zgartiradi. Issiq yoki sov u q u z o q r o q t a ’sir 
e tg a n d a k u c h liro q reaksiyaga sab a b b o ‘ladi. B iro n xil m u o la -
ja g a o ‘rganib q o lis h n in g a h a m iy a ti bor. S h u sababli dastlabki 
effektni v u ju d g a keltirish u c h u n ta k ro r iy m u o la ja la r d a suv 
te m p e r a tu r a s i y u q o riro q b o ‘lishi kerak.
2. 
M exanik t a ’sir
( u m u m i y v a n n a d a g i suyuqlik u s tu n in in g
b o s i m i , d u s h d a , b a d a n n i la t t a h o ‘lla b a r t g a n d a t e r i n i n g
t a ’sirlanishi va s h u n g a o ‘xsh ash ).
3. 
K im yoviy t a ’sin
suvdagi kim yoviy a r a la s h m a la r g a b o g ‘liq 
(k a rb o n a tli, gorc h itsali v a n n a la r va h.k.).
V a n n a la r bilan d avolash
K a sa lx o n a m u a ssa sa la rid a turli v a n n a la r k o ‘p q o ‘llaniladi. 
U l a r q im m a tli g id ro te ra p e v tik m u o la ja h iso b lan ad i.
U m u m i y va m a h a lliy v a n n a la r fa rq lan ad i. 
B u tu n ta n a
b o ‘y in g a c h a suv bilan k o ‘m ilib tu rsa , 
um um iy vanna,
t a n a n in g
fa q at b ir qism i suvga b o tib tursa, 
m ahalliy vanna
d e b ataladi 
( o ‘tirila digan, bel va o y o q v a n n a la ri). U m u m i y v a n n a la r h a m , 
m a h a lliy v a n n a la r h a m suv t e m p e r a tu r a s ig a q a r a b issiq (38°C 
va u n d a n y u q o ri), iliq (35°C d a n 37°C g a c h a ) , in d ifferen t 
(34°), salqin (25— 33°C ) va sov u q (25°C d a n past) v a n n a la rg a
b o ‘linadi.
V a n n a l a r o r g a n iz m g a te rm ik , m e x a n i k va k im yoviy t a 's ir
qiladi, s h u bilan birga, iliq v a n n a la r m o d d a a lm a s h in u v in i 
k a m a y tirs a , issiq v a salq in v a n n a la r m o d d a a l m a s h in u v in i 
k u c h a y tir a d i. N i m j o n va o z g ‘in b e m o r l a r u m u m i y v a n n a q abul 
q i l i s h d a e h t i y o t b o ‘li s h la r i k e r a k .
B u n d a y b e m o r l a r n i n g
b a d a n in i b a ’z a n suvda h o ‘lla n g a n latta yoki te n g b a r a v a r suv 
q o ‘sh ilg a n spirt bilan artib k ifo y a la n ish g a t o ‘g ‘ri keladi.
Iliq v a n n a d a n f o y d a la n i s h g a m o n e l i k
у о ‘ q , d e s a
b o l a d i .
227


G in e k o lo g iy a a m a liy o tid a o ‘tiriladigan v a n n a la r yoki bel 
v a n n a la ri k o ‘p ro q qoN laniladi. U lar, aso sa n , m a h a lliy ( c h a n o q
va q o rin o rg a n la rig a ) t a ’sir etad i. 2 0 — 30 m i n u t o ‘tirila d ig a n
iliq ( 3 5 —37°) v a n n a la r c h a n o q o r g a n la rin in g su ru n k a li k a - 
salliklarida t i n c h la n tir u v c h i va s h im iltiru v c h i t a ’sir k o ‘rsatadi; 
issiq (40°ga cha va u n d a n y u q o ri) v a n n a la r esa c h a n o q s o h a -
sidagi e k ssu d a tiv j a r a y o n l a r d a va y allig‘lan ish in filtra tla rid a
j u d a t a ’sirli s h im iltiru v c h i m u o la ja h iso b lan ad i.
T e r in in g te r m ik va k im yoviy ta 's irla n is h in i k u c h a y tirish , 
q o n n i k o ‘p ro q keltirish va, b in o b a r in , infiltratni te z r o q shi- 
m iltirish u c h u n suvga b a ’z a n k im y o v iy m o d d a l a r a r a la s h -
tiriladi. S h u m a q s a d d a suvga o sh tuzi, d e n g iz suvi (1 — 5% ) 
va m in e ra l b u lo q la r d a n o lin a d ig a n b o s h q a tu z la r aralashtirila di.
S o v u q ( 1 4 — 15°C) v a n n a la r 2 —5 m i n u t d a v o m e tg a n d a
m u sk u l va nerv s is te m a la rin i q o ‘z g ‘ab, to n u s in i o sh ira d i va 
q o n ay lan ish in i k u c h a y tir a d i. S h u n in g u c h u n q o v u q , ich ak
a to n iy a sid a , fu n k s io n a l a m e n o r e y a d a q o ‘llaniladi.
G i n e k o l o g i k k a s a ll i k l a r g a d a v o q ilis h u c h u n m i n e r a l
( s h o ‘r, x lo rid -is h q o riy , v o d o r o d sulfid, k a r b o n a t angid rid li va 
h o k a z o ) s u v la rd a n v a n n a la r s h u n d a y ta y y o rla n a d ik i, tegishli 
d a r a ja g a c h a isitilgan o d d iy suv v a n n a s i k a r b o n a t a n g id rid bilan 
t o ‘yintiriladi yoki u n g a z a r u r m o d d a aralashtirila di. B u n d a y
v a n n a la r b e m o r l a r n i n g u m u m i y a hvoliga yaxshi t a ’sir qiladi 
v a y a llig ‘la n i s h j a r a y o n l a r i n i n g s h im ilib k e tis h ig a y o r d a m
beradi.
G in e k o lo g iy a a m a liy o tid a d u s h k a m r o q qoMlaniladi.
M о n e 1 i к 1 a r . K o m p e n sa tsiy a si b u zilg an y u ra k kasallik- 
lari, aktiv o ‘p k a sili, c h o ‘p d a y o zib ketish, y o m o n sifatli 
o bs m a l a r ,
k e s k in u m u m i y a r t e r i o s k l e r o z d a g i d r o t e r a p e v t i k
m u o la ja la r m u m k i n e m as.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   182   183   184   185   186   187   188   189   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish