Kompozitsiya

2. 
Uchburchak.  Tekislik va fazo d a  rivojlanuvchi, 
h a r a k a tn i n g   p o te n s ia l  i m k o n iy a tla r in i  o 'z id a  
m ujassam  etgan faol shakl. A gressiv obrazlarni ifoda 
etishi yoki yuzaga keltirishi m um kin. U chi yuqoriga 
q a ratilg an  h olda u  m u stah k am , p astg a qaratilganda 
m u stah k am   em as.  B u  sh ak ld a  qaram a-q arsh ilik lar

---

ku rash i y aq q o l aks etgan, b u  ham   o ‘z o ‘m id a  aniq 
o b razlarn i  y aratish   u chun  z a ru r  b o ia d i.
3.  A y la n a .  B u  s h a k ld a   b o s h q a la r d a n   k o 'r a  
k o ‘p r o q   ta b ia t,  y er,  o la m   g ‘o y a si  ta s v irla n g a n . 
S h u n in g   u c h u n   «ezgulik»,  « h a y o t» ,  « b a x t»   k ab i 
tu s h u n c h a la r,  a y la n a   sh a k li  y o k i  u n in g   h osilasi 
b o i g a n   in so n d a  um um lashadi.
4.  «A m yoba».  U n in g   o q u v c h an lig i,  x a ra k te ri 
b o ‘y ic h a   n o m u s ta h k a m   o b r a z la r n i  ifo d a la y d i. 
R o m an tik lik ,  dilgirlik,  uraidsizlik  -  m a n a  ularning 
k o ia m i.
C hiziq larg a,  shu n in g d ek ,  o b ra z la r  ifo d asi  xos. 
D o g ‘  silu e tin i  c h e g a ra lo v c h i  tu ta s h   c h iz iq ,  sh u  
d o g ‘n in g  shaklini  id ro k   qilishga  b o g iiq .  Y m naloq 
e g rilik d a g i  c h iz iq la r ,  a y la n a ,  e llip s  v a   b o s h q a  
sh u n g a  o ‘x sh ash   sh ak llar,  s e rq irra   siniq  chiziqlar 
u c h b u rch a k n i  eslatad i.  D o g ‘g a   n isb a ta n   chiziqda
k o 'p r o q   h a r a k a t  y o ta d i,  c h u n k i  b u   y e rd a   u n in g  
o p t ik   t a lq in i  if o d a   e tila d i.  H a r a k a t   s h id d a tli 
y o 'n a lt i r il g a n   y o k i  s e k in ,  k a m r o q   m a q s a d g a  
yo'n altirilg an , m antiqsiz, sh u  bilan  tu rli  obrazlarni 
ta s h k il  q ilu v c h i  b o i is h i   m u m k in .  B ir  c h iziq   b u  
sezgilarning  b ir  saviyasi,  b ir  q a n ch a   tak ro rlan g a n  
chiziqlar  t a ’sirni  kuch ay tirad i.  X a rak te ri  b o ‘yicha 
t u r l i   c h iz iq la r   id r o k n i   b o y i ta d i , 
o b r a z n i 
m u r a k k a b la s h t i r a d i , 
le k in   u n i  b e m a ’n ilik  
darajasigacha  olib  borishi  m um kin.
T ekislikdagi kom pozitsiya elem entlariga d og‘ va 
chiziqlar bilan  bir q a to rd a  n u q tala r h a m  kiradi.  Bu 
h a m   sh a k l,  ay rim   h o lla rd a   u siz   h e ch   n im a   qilib  
b o i m a y d i .   N u q ta n i  id r o k   q ilis h   fa o llig i  u n in g  
«y o lg ‘iz lig i» d an   y o k i  b ir  q a n c h a   n u q ta la r,  yoki 
b o sh q a  elem entlar  birikuviga  b o g iiq .