Jahon ijtimoiy-iqtisodiy geografiyasi

bilan m u n o s a b a ti - b u is t e ’m ol qilishd ir».
O z iq -o v q a t ta n q islig i butun in so n iy a t tarixida k u za tilg a n . M arkaziy A m erik a

---

hin dularin in g m ifo lo g iy a s id a « o c h lik » h u d o s i bor e d i, m a y a la r k o d e k s id a v a
m u q a d d a s kitoblarda a y tilish ich a , o z iq -o v q a t m uh im diniy ram zlard an biri b o ’lg a n .
Y u non m ifo lo g iy a sid a , olim p hu dolari to m o n id a n y a ra tilg a n birinchi h u d o a y o l -
P a n d o r a , bir idish ni o c h ib o z o d lik k a in so n n u q so n la ri v a baxtsizliklarini chiq arib
yubordi, ular o r a s id a d u n y o b o ’y la b ta rq a lg a n o ch lik h a m bor e d i.
A g a rd a yaq in roq y o n d a s h s a k , XIV-XV a srla rd a o ch lik k o ’p m arta million-
m illion in so n la m i d u n y o d a n b e v a q t olib k e tg a n . B ularning ortida har-xil turdagi
e p id e m iy a la r (o c h lik tifi) v a b o s h q a tu rdagi k a sa llik la r in s o n la rn in g o m m a v iy
0
’lish ig a s a b a b b  lg a n . M a sa la n , 1 0 0 5 v a 1 3 2 2 yillar o r a lig ’ida A n g liy a d a 3 6 ta
s h u n g a o ’x s h a s h h o la t k u za tilg a n . F a q a tg in a o ’rta a sr la r davrida bu h o la tg a
b iroz b o ’ls a - d a , b a r h a m berild i. B u n g a s a b a b Y e v ro p a d a v la tla rid a : s a v d o -
so tiq n in g rivojlanishi, tra n sp o rt v o sita la rin in g k  p a y ish i, d o n m a h su lo tla rin in g
ek ilish i q ism a n o ch lik m u a m m o s in i bartaraf e t is h g a turtki bldi.
B raziliyalik olim J . d e K a str o n in g m a s h h u r « O ch lik g e o g r a f iy a s i» n om li
kitobida bir jum la keltirilgan. U quyidagi m a zm u n d a : « T u s h u n ish ju d a qiyin, oliy
jo n z o d - in son , tab ia td a g i b a r ch a n a rsa la m i o ’z ig a b o ’ysindirdi-yu, lekin q a n d a y
qilib o z iq -o v q a t m u a m m o s i u s tid a n g ’a la b a q o z o n a o lm a y a p ti. Bu a c h c h iq va
ta ’sirch an aytilgan s zlar, g  y a t tortishuvli, va s h u n g a q a r a m a y g ’ayriq on u n iy
b o s h q a n arsa kutib b  lm a sd i. B o s h la n g ’ich o z u q a n in g kpligi in so n la m i taqdir
ta q o z o s i bilan terim chilik, ovchilik v a baliqchilik bilan s h u g ’u lla n ish g a m oslash tirib
q o ’y g a n . Yuz yillar d a v o m id a agrar ish lab ch iq arish jarayon i jam iyatn in g o ’s is h
d a r a ja sig a o ’z ta ’sirini o ’tk a zib k e lg a n . 1 9 9 5 -y il A Q S H h u k u m atin in g, s o g ’lom
o v q a tla n ish n in g a s o s iy y n a lish la rig a b a g ’ish la n g a n hujjatlarida c h o p etilish ich a ,
kunlik i s t e ’m ol k a lo riy a si hajm i 1 6 0 0 K kaldan is h la m a y o tg a n a y o lla r g a , 2 8 0 0