Ichki kasallikiar

13.2. Anafilaktik shok
A n a fila k siy a y u n o n s o ‘z i d a n o lin g a n b o ‘lib, 
«ana» —
y a n a , 
«aphy/axis» —
h i m o y a s i z , h i m o y a q ila o l m a y d i g a n m a ’n o s in i 
b ild ir a d i. U c h r a b t u r a d i g a n h a m m a s h o k n i n g , s h u j u m l a d a n ,
a n a fila k tik s h o k n in g u m u m i y xususiyati turli a ’z o t o ‘q i m a la r in in g
q o n bilan ta 'm i n l a n i s h i n in g b a t a m o m izd an c h iq ishidir. A nafilaktik 
sh o k y u r a k va q o n a y la n is h d o ir a la r in in g o ‘tk ir b uzilish i o q ib a tid a
quyid ag i b e lg ila r bilan n a m o y o n b o ‘ladi.
1. T e r i ra n g in in g o q i s h - k o ‘k im tir yoki m a r m a r s i m o n ra n g g a 
kirishi, so v u q , n a m b o ‘lishi.
2. T ir n o q o s ti s a th id a q o n o q is h in in g h a d d a n ta s h q a r i s e k in - 
lashuvi.
3. H alo v a tsiz lik , e s - h u s h n i n g xiralashuvi.
4. H a n si ra sh , n afas o lis h n in g q iy in la sh u v i — d is p n o e .
5. S iydik m i q d o r i n in g k a m a y is h i, y a ’ni k a m siyish — oliguriya.
326

---

6. T o m i r u r i s h n i n g tezla sh u v i — tax ik ard iy a .
7. Q o n b o s im in in g p asa y ib ketishi kabi h o la tla r a n a s h u la r
ju m la sid a n d ir.
S h o k n i n g b e lg ila r i m a y d a
( k a p il l a r ) q o n t o m i r l a r g a q o n
k e lis h in in g k a m a y i s h i d a n b o s h la n a d i. S h u n in g u c h u n h a m teri 
so v u q , n a m va k o ‘k im tir - o q is h tusga ega boNadi. Bosh m iy a g a q o n
k e lis h in in g k a m a y is h i, avvaliga, b e m o r d a b e z o v ta lik b elgilarini 
keltirib c h iq a r s a , k e y in c h a lik e s - h u s h n i n g xirala sh ib , y o ‘qolish ig a 
olib keladi.
N a f a s a ’zosi boMmish o lpk ag a q o n k e lish in in g k a m a y is h i, o ‘z 
n a v b a tid a , n a fa s qisishiga olib kelsa, ajralib c h iq a y o tg a n siydik 
m i q d o r i n i n g k a m a y is h i — b u y r a k d o i r a s i d a q o n a y l a n is h in in g
ka m a y ish i oq ib atid ir.
K asallik sabablari:
1. T ashxis va d avolash m a q s a d id a ishlatiladigan vositalar — d o ri- 
d a r m o n l a r , i m m u n z a rd o b la r; o ‘z id a y o d saq la g a n re n tg e n kon trast 
m o d d a l a r va b o s h q a turli te s tla r u c h u n ; teri o rq a li allergik k asal- 
liklarni d a v o la sh va a n iq la s h m a q s a d id a ish latila d ig a n allergenlar; 
k o llo id h o la td a g i q o n o lrn in i b o s u v c h ila r; q o n q u y ish h a m d a sh u
j a r a y o n d a y o ‘l q o ‘yilishi m u m k i n boN gan xatoliklar.
2. H a y v o n la r z a h a ri: asalari, o d d iy beli in g ic h k a ari, q o v o g ‘ari 
va b o s h q a l a r c h a q q a n d a .
3. D o r i - d a r m o n l a r is h la tis h d a n kelib c h i q a d i g a n a n a fila k tik
sh o k n i u la rn in g t u t g a n o l rniga q a r a b q u yidagilarga b o ‘lish m u m k in :
• ta b iiy (p e n its illin , bitsillin) va y a r im sin te tik p e n its illin la r 
(o k sa tsillin, a m p its illin va b o s h q .) g u ru h i;
• t e tr a s ik lin g u r u h i g a k iru v c h i d o r i - d a r m o n l a r , ( te tra s ik lin , 
r o n d o m i t s in , m e ta s ik lin , m o rfo sik lin , glikosiklin va b o s h q .) ;
• s t r e p t o m i ts i n va a m i n o g l ik o z i d la r ( n e o m i t s i n , k a n a m its in ,
g e n t a m i t s i n va b o s h q .) g u ru h i;
• fe notia zid va b a 'z i b ir xil g ista m in g a qarshi ishlatiluvchi d o rila r 
( a m i n a z i n va u n in g a n a lo g la ri p ip o lfe n , d ip ra z in );
• o ‘z ta rk ib id a y o d saq la y d ig a n b a r c h a d o r i - d a r m o n l a r (L yugol 
e r itm a s i, s a y o d in , y o d , k o n tra s t d o rila r);
• Z?, v ita m in i ( tia m in b r o m i d ) va kok arb o k silaz a;
• b a r b i t u r a t l a r ( f e n o b a r b i t a l m e d i n i l va b o s h q . ) g u r u h i g a
k iru v c h i d o rilar;
• p i r a z o l i n t u r k u m i g a k ir u v c h i d o r i l a r ( a n a l g i n , a n t i p i r i n ,
a m i d o p i r i n , b u t a d i o n ) , asetilsalitsilat kislota va f e n ilp r o p ia n a tla r
(b r u fe n va b o s h q .) ;
327

---

• n o v o k a in s u lfa n ila m id va u n in g tu r k u m i g a k iru v c h i d o rilar;
• e tile n d ia m e n (suprastin va b o s h q .) g u ru h i bilan eufillin g u ruhi;
• s e fa lo sp o rin g u ru h i.
O d a td a , a n a fila k tik sh o k k o n s titu ts iy a s id a a n o m a liy a s i b o ‘lg an
h a m d a allergik kasa llik larg a m oyilligi b o r b o l a l a r d a y o k i k a tta
y o s h d a g ila rd a s o d ir b o ‘ladi.