Ichki kasallikiar


 .6 . Temir yetishmasligidan paydo boMadigan anemiya



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet172/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   168   169   170   171   172   173   174   175   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

9 .6 . Temir yetishmasligidan paydo boMadigan anemiya
(tem ir tanqisligi anem iyasi)
Tem ir
o r g a n iz m n in g h a y o t fa o liy a tid a m u h i m rol o ‘y n aydi: u 
e r i t r o t s i t l a r ta r k ib id a g i g e m o g l o b i n n i n g tu z ilis h i u c h u n z a r u r ,
c h u n k i g e m o g la b in o ‘p k a d a n t o ‘q im a la rg a kislorod yetkazib beradi. 
T e m i r y e t i s h m a g a n d a h a z m b e z la ri, nerv siste m asi, m u s k u l a p p a -
ra tin in g h a m funksiyasi b u zilad i.
Etiologiyasi.
Bu kasallikni kelib c h iq ish ig a q o n y o ‘q o tis h sab a b
boMadi. O z - o z d a n u z o q v aq t q o n ketib tu r g a n d a : bavosir, m e ’d a va 
o ‘n ikki b a r m o q li ic h a k yarasi kasalligida; h a y z q o n i u z o q m u d d a t
va k o ‘p k e ta d ig a n a y o lla r d a ; a n e m i y a p a y d o boMishida b o t - b o t
h o m i l a d o r b o ‘lish, u z o q v aq t b o l a e m iz is h k a tta rol o ‘y n a y d i. 
C h u n k i h o m ila d o r lik va em izik li d a v r id a o n a o rg a n iz m id a g i t e m i r
z a x ir a s in in g b ir qism i b o la g a o ‘tib k e ta d i; v a q tid a o v q a tla n m a s lik 
n o t o ‘g ‘ri o v q a t l a n i s h , o ‘z i d a t e m i r t u t a d i g a n o v q a t l a r n i k a m
iste ’m o l qilish; m e 'd a sh ira s id a k islo ta la rn in g k a m a y ib qolganligi 
m u n o s a b a t i b ila n t e m i r n i o ‘z la sh tirish b u z ila d i. C h u n k i m e ’d a
sh ira sid a k is lo ta la rn in g k a m a y is h i m e ’d a - i c h a k yoMida s o ‘rilish 
fu n k siy asin in g b u zilishiga olib keladi.
Klinikasi.
K a tt a y o s h d a g i o d a m u c h u n m a s s a s in in g h a r b ir 
k ilo g ra m ig a 0 , 0 0 1 —0 ,0 0 2 g t e m i r ta la b etiladi.
271


T e m i r tan q islig id a g i a n e m i y a l a r ju m la s ig a :
1) y u venil x lo ro z ( o ‘s m ir la r xlo ro zi);
2) k e c h k i xloroz;
3) axlo rg id rik (g a stro g e n ) a n e m i y a kiradi.
Y u v e n il y o k i ilk x l o r o z ( r a n g p a r l i k k a s a llig i) - u m u m i y
d a r m o n s iz lik , n a fa sn in g q iy in la sh ib va te z la sh ib qolish i, ish tah a 
y o ‘qligi, b e m o r la r b o T , o h a k yeydigan b o ‘lib qolishadi. Y u z terisi 
zaxil tortib, teri tiniq tortib qoladi. Q o n d a g em og lo b in pasayib ketadi.
K e c h k i x lo ro z, 3 5 —45 y o sh lard a g i a y o lla r d a u c h r a y d i, b a ’z a n
k lim a k s b o s h la n is h i o l d i d a n k o ‘riladi. T a ’m va h id bilish b uzilishi, 
disfagiya, s o c h l a r n in g t o lkilib k etish i, tir n o q l a r n i n g m o ‘rt boMib 
qolishi k o ‘riladi.
Q o n d a ra n g k o ‘rs a tk ic h in in g k esk in p asa y ib ketishi g ip o x r o m
a n e m i y a , e r i t r o t s i t l a r d a d e g e n e r a t i v o ‘z g a r i s h la r b o rlig i b ila n
ta'riflanadi.
A x l o r g i d r i k ( g a s t r o g e n ) a n e m i y a d a , d a r m o n s i z l i k , o y o q -
qoM larning u v u sh ish i, c h u m o l i y u r g a n d e k b o ‘lib sezilishi b e z o v ta
q ila d i. I s h t a h a p a stlig i, k o ‘ngil a y n i s h i , k e k ir is h , b a ’z a n q a y t 
qilishdan noliydilar. K o ‘p in c h a til achish g a n d ek b o ‘lib tuyuladi. Boshi 
o g ‘riydi, y u r a k o ‘y n a sh i k u za tilad i.
Davolash va profilaktikasi.
D iy e to te ra p iy a : oqsil, u g le v o d , y o g ‘, 
v ita m in la rg a b o y o v q a tla r b erila d i. O v q a t ta r k ib id a jig a r, g o ‘sht, 
t u x u m va ta rk ib id a t e m i r m o d d a s i k o ‘p b o i g a n o v q a tla r n i iste ’m o l 
qilish lozim .
T a r k ib id a t e m i r b o r p r e p a r a tla r : f e r a m i d , fe rro k a l, fe rb ito l
fe rro p lek s, fe r r o s e r o n , fito fe r ro la k to l, f e r r u m le k b erila d i. 
B r
Z?12, 
Z?,va С v ita m in la ri tavsiya qilinadi.
S h i f o k o r k o ‘r s a t m a s i g a b i n o a n , k u n o r a q o n , q o n o ‘r n i n i
bosu v ch i e r itm a la r quyiladi. G lu k o z a n i 5 % li e r itm a s id a n 4 0 0 m l, 
40 % li e r itm a s id a n 20 m l t o m i r ichiga y u b o rila d i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   168   169   170   171   172   173   174   175   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish