Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet140/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   136   137   138   139   140   141   142   143   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

Etiologiyasi
a n i q l a n m a g a n , lek in b i r q a n c h a t a ’s ir la r k a sa l- 
liklarni rivojlanishiga o m il sifa tid a q a t n a s h a d i , sekretsiyasi y e tis h - 
m o vchiligi boMgan su ru n k a li gastrit, m e ’d a p o lip o z i, m e ’d a yarasi 
(kallez y a r a ), irsiy m oyillik, a u t o i m m u n j a r a y o n la r , k o n s e r o g e n
m o d d a l a r n i t a ’siri, spirtli ic h im lik la r n i iste ’m o l qilish, d a g ‘al va 
t a ’s irla n tira d ig a n t a o m l a r n i к о ‘р iste ’m o l qilish, issiq va so v u q
o v q a tla r n in g t a ’siri, p e r n is i n o z a n e m iy a .
Klinikasi.
K a sa llik n in g b o s h la n is h id a b e m o r l a r b o s h q a m e ’d a
kasalliklari singari shik o y at qilishadi. Avvaliga alo m a tla rs iz k ec hadi. 
B e m o r l a r sh ifo k o rg a k e c h m u r o ja a t q ilisha di. B e m o r n i n g d a r m o n i
q u r i b , m e h n a t q o b i l i y a t i p a s a y a d i , g o ‘s h t l i t a o m l a r d a n y u z
o ‘g irad i, ishtahasi p asa y ad i. K e k irish , k o bngil a y n is h i, q o rin d a m
boMishi, ich qotishi, t o ‘shostining o g ‘ir b o ‘lib, o g ‘ib turishi, k e y in - 
c h a lik a n e m i y a rivojlanib, b o r g a n sari d a r m o n i q u rib , b e m o r l a r
ozib ketadi. S a ra to n o ‘smasi pilorik q ism id a jo y la s h g a n d a m e ’d a n in g
ch iq is h q ism i o ‘s m a b ilan bekilib q olganligi sababli tu r ib q o lg a n
o v q a tn i b e m o r l a r q u sib ta s h la y d ila r, q u s u q m assa q a h v a q u y q a sin i 
esla ta d i, b a ’z id a q o n qusiladi.
K o ‘z d a n k e c h i r i l g a n d a , te r i q u r u q , m a y i n l ig i ( t u r g o r li g i )
p asa y g a n , k o ‘rin ib tu r a d ig a n shilliq p a r d a l a r rangsiz. P a y p aslab
k o ‘rilganda epigastral so h a d a q attiq va ushlab k o ^ l g a n d a o g briydigan 
o ‘s m a n i a n iq la s h m u m k in . K e y in c h a lik s a r a to n o ‘sm asi b o s h q a
org a n la rg a m e ta s ta z beradi.
Laboratoriya tahlili.
Q o n d a E C h T te z la sh a d i, g ip e rtro m b o s ito z 
g e m o g lo b in m iq d o r in i pasayishi. A x la td a q o n to p ila d i.
R e n tg e n d a k o n tra st m o d d a ichib te k sh irilg a n d a , t o ‘lish n u q s o n i 
topiladi.
Davolash va profilaktikasi.
S a r a to n o ld i kasalliklari b o r b e m o r ­
larni d is p a n s e r hiso b ig a o lish, kasallik keltirib c h iq a r u v c h i s a b a b - 
la rn in g o ld in i olish lozim .
M e ’d a s a r a to n i m e ta s ta z b e r m a g a n b o s q ic h la r d a j a r r o h li k y o ‘li 
b i l a n d a v o l a n a d i . K a sa llik b o s h q a a ’z o l a r g a m e t a s t a z b e r g a n
b o sq ich lard a sa ra to n g a qarshi d o rila r va n u r bilan dav o lan a d i. Q a ttiq
226


o g ‘riq h o l a t l a r i d a n a r k o t i k va n o n a r k o t i k o g ‘riq q o l d i r u v c h i
d o r i l a r d a n fo y d a la n ila d i.
D a v o la sh o n k o lo g k o krsatm asiga b in o a n , n u r va kim yoviy vosita- 
lar b ilan ilgari q ilin g a n d a v o d a n b ir o y k eyin o ‘tk aziladi. S a rkolizin 
0,01 g t a b le tk a 0 ,0 2 g k u k u n la r d a c h iq a rila d i. K a tta yoshli o d a m l a r
u c h u n (5 0 k g . d a n o g ‘ir v a z n ) b i r m a r t a l i k d o z a s i 0 ,0 3 g .d an
0,05 g.gacha. T a n a vazni 50 kg.dan kam b o l s a 0 ,5 —0,7 m g /k g hisobida 
b erila d i. D a v o kursi 4 — 7 hafta.
G i y o h l a r b i l a n d a v o l a s h d a q a y i n z a m b u r u g ‘i q o ‘lla n ilis h i 
m u m k i n . Q a y in z a m b u r u g ' i ( c h a g a ) 2 0 — 100 d a m l a m a k o 'r i -
n i s h i d a , m a y d a l a n i b u s t i g a 48 s o a t c h a q a y n a g a n ( 5 0 — 6 0 ° C
h a r o r a tli) suv q u y ib q o ‘yiladi. S o 'n g r a s u y u q lik n i q u y ib o lin a d i-
da, 1иф1п1 b ir n e c h a qavat d o k ag a solib eziladi. Shifokor buyurganiga 
q a ra b , 1 s t a k a n d a n k u n ig a 1— 3 m a h a l ichiladi. U n i ic h ila y o tg a n d a , 
a s o s a n , s u t - o ‘s im lik la r d a n ib o rat o v q a tla r b ila n o v q a tla n is h tavsiya 
etiladi. I s h ta h a o c h a d ig a n yig‘m a ta rk ib id a e r m o n o ‘ti 8 q is m , 
b o ‘y i m o d a r o n o ‘ti 2 q is m o v q a t d a n 30 m i n u t ilgari 1 o sh q o s h iq -
d a n k u n ig a 3—4 m a h a l ichiladi. U c h y a p r o q bargi is h ta h a n i o c h is h
m a q s a d i d a k u n ig a 2 — 3 m a h a l ' / 4 s t a k a n d a n o v q a t d a n 30 m i n u t
o ld in ichiladi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   136   137   138   139   140   141   142   143   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish