Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet132/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   128   129   130   131   132   133   134   135   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Qon ketish, qon qusish.
H a z m a ’z o lari k asa llik larid a h a m belgi 
sifatida h a m d a aso rati sifatida q o n ketishi m u m k in . Q o n li q u s u q — 
g e m o t o m e z i s , q o n a r a la s h ich k e tis h — q a t r o n s i m o n n a ja s — 
m e le n a yoki axlat ni lab o ra to riy a u su lid a t e k sh irish d a a n iq la n a d ig a n
o z m i q d o r d a y a s h i r i n q o n k e tis h i m e ’d a y a r a s i d a b o ‘la d ig a n
a lo m a tid ir. Q o n m e ’d a d a n yoki o ‘p k a d a k eta y o tg a n in i h a m m a vaqt 
a n iq la b b o ‘lm a y d i, lekin b e m o r g a d a r h o l y o r d a m k o ‘rsatish u c h u n
b u m a s a la n i z u d lik b ila n hal qilish z a ru r. O lp k a d a q o n b e m o r
y o ‘ta lg a n d a ketadi. U alvon rangli, k o bp ik s im o n , ish q o riy m u h itg a
ega.
M e ’d a d a n q o n k e tg a n d a u qusish p a y tid a p a y d o b o i a d i . Q o n
o v q a t b ila n a r a la s h g a n , a g a r u n g a m e ’d a shirasi q o ‘sh ilg a n b o ‘lsa, 
t o ‘q qizil rangga n o r d o n m u h itg a ega, ivigan b o l a d i . M e ’d a yarasidan 
q o n te z k e ta d ig a n b o ‘lgan i u c h u n o d a m q o n a r a la sh k o kp q u s a d i, 
lekin q u s iq d a n q o n o ‘p k a d a n q o n k e tg a n id e k tin iq b o l m a y d i va 
k o 'p ik la n m a y d i. M e ’d a ra k id a q o n se k in k etib , g e m o g lo b in xlorid 
kislota t a ’sirida o ‘zgarishi natijasida q u su q q a qah v a quyqasiga o 'x sh a b
q o lg a n o z r o q q o n a r a la s h ib tu sh a d i.
Dam bo ‘lish.
Ic h a k d a k o kp yel t o ‘planishi natijasida q o rin ta ra n g - 
lash a d i, ic h a k d a n o r m a l m ik r o b florasi o ‘z g a rish i n a tija sid a c h irish
va bijg ‘ish k u c h a y g a n d a k o ‘p g a z hosil b o ‘ladi. B e m o r q o r n i d a
o g ‘irlik, tirsillash, q u ld ira s h va o g ‘riq se z a d i, yel c h i q q a n d a n k eyin 
b u a l o m a t l a r y o ‘q o la d i. Ic h i d a m b o ‘lgan o d a m n i b a ’z a n h i q i c h o q
tu ta d i, k ek ira d i, b o sh i o g ‘riydi.
Q abziyat —
s u ru n k a sig a 48 soat va b u n d a n h a m o r tiq vaqt 
d a v o m i d a i c h k e l m a s l i g i . B a ’z a n q a b z i y a t m u s t a q i l k a s a llik
h is o b la n a d i.
H a r kuni b ir xil, ay n iq sa, ta rk ib id a oqsilli k o kp o v q a tla r yeyish, 
o v q a t ta rk ib id a suv, h o ‘l m e v a va s a b z a v o tla r k a m b o ‘lishi y o ‘g ‘o n
i c h a k n in g n o r m a l funksiyasi b u z ilish ig a s a b a b b o 'l a d i . N a tija d a ,
q a b z iy a t r o ‘y b e ra d i. I c h a k la r m e ’y o r id a ish lab tu r g a n d a , o zish 
m a q s a d id a h a d d a n ziy o d surgi d o r i l a r q a b u l qilish q a b z iy a tn in g
j u d a o g 'i r t u r in i keltirib c h i q a r a d i . Y o kg ‘o n i c h a k n i n g t u g ' m a
u z u n la s h u v i, su ru n k a li kolit, q o rin b o ‘shligkidagi b i t is h m a singari 
q a t o r k asalliklarda ic h a k to ra y ib q o la d i, m e ’d a , o 4 pufagi, b u y ra k , 
a y o l l a r ji n s iy o r g a n la r i k a s a llik la r id a y o ‘g ‘o n i c h a k fu n k siy asi 
b uziladi, o q ib a tid a q a b z iy a t v u ju d g a keladi.
Q a b z iy a t y o ‘g ‘o n i c h a k d e v o ri m u sk u lla ri t o n u s i n in g o rtib yoki 
kam ayib ketishi, b a ’z a n bavul qilish (defekatsiya)ning tabbiy ravishda 
buzilishi o q ib a tid a v u ju d g a keladi. H a r sa fa r h o ja tg a b o r g a n d a ,
214


z o ‘riqib k u c h a n is h n a tija sid a o r q a c h i q a r u v y o ‘li c h u r r a s i, bavosir, 
shilliq q a v a tn in g tirn a lish i singari q a t o r k asa lliklar v u ju d g a kelib, 
b u l a r ja r r o h li k y o ‘li bilan d a v o la s h n i t a q o z o etad i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   128   129   130   131   132   133   134   135   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish