‘z b e k is t n r espu blik asi o L iy va ‘rta m axsus ta’ L i m vazirlig I

T a ’lim sohasidagi davlat siyosatining asosiy tamoyillari.  0 ‘zbekiston 
Respublikasining «T a’lim t o ‘g ‘risida»gi  Q onunining 3 -m o d d as id a t a ’lim 
sohasidagi davlat  siyosatining asosiy tamoyillari  k o ‘rsatib o ‘tilgan.  Ular 
q u y id a g ila rd a n   iborat:
1.  T a ’lim -tarbiyaning  insonparva r va dem okratik xarakterda boMishi,
2.  T a ’lim  tizim in in g   uzluksizligi  va  izchilligi;
3.  U m u m iy  o ‘rta,  shunin g d ek ,  o ‘rta  maxsus,  k asb -h u n a r t a ’limining 
majburiyligi;
4.  U m u m i y  o ‘rta,  s h u n in g d e k ,  o ‘rta  maxsus k a s b - h u n a r t a ’limining

---

1 
y o ‘nalishlarini  ta n lashning  ixtiyoriyligi;
I 
5.  T a ’lim  tizim in in g   dunyoviy  x a ra k te rd a   ekanligi;
6
.  D avlat t a ’lim  stan d ard   d o ira sid a  t a ’lim  olishning  h a m m a   u c h u n  
ochiqligi;
7.  T a ’lim   d a s t u r i n i   t a n l a s h g a   y a g o n a   va  t a b a q a l a s h t i r i l g a n  
yondashuv;
8
.  Bilimli  b o ‘lishni  va  iste’d o d n i   ra g ‘batlantirish;
2.  T a ’lim  tizim ida  davlat  va ja m iy a t  boshqaruvini  uyg‘unlashtirish.
0 ‘zbekiston  Respublikasining  « T a ’lim  t o ‘g ‘risida»gi  Q o n u n i n i n g
3 -m o d d a s id a ,  t a ’lim  sohasida davlat  siyosatining asosiy ta m o y illa rid a n  
biri  t a ’lim va  tarbiyaning  insonparvar va  d e m o k ra tik  x a ra k te rd a   boMishi 
k o ‘r s a ti l g a n .  T a ’lim   va  t a r b i y a n i n g   i n s o n p a r v a r l a s h u v i   i n s o n n i  
intellektual  va  m a ’naviy-axloqiy j i h a t d a n  tarbiyalash  bilan  uzviy b o g ‘liq 
boMgan  uzluksiz  t a ’lim  tizimi  o rqali  h a r  t o m o n la m a   b a r k a m o l   shaxsni 
shakllantirishni  nazarda tutadi.  T a ’limni  insonparvarlashtirish  shaxsning 
ijodiy qobiliyatlarini  ro‘yobga chiq arish g a  im kon yaratadi.  S h u n in g d e k , 
t a ’lim ja ra y o n id a   uning  m a ’n a viy-a xloqiy  ehtiyojlari,  x o h ish -ista k la ri 
va qiziqishlarini  hisobga  olishni  n a z a rd a  tutadi.  Bir s o ‘z bilan  aytganda, 
t a ’l i m - ta r b i y a   j a r a y o n i   s h a x s n i  h a r   t o m o n l a m a   k a m o l   t o p i s h i n i  
t a ’m in la sh g a   y o 'n a ltirila d i,  u n i n g   shaxsiga  n i s b a ta n   h u r m a t   bilan 
yondashiladi.
T a ’lim  va  tarbiyani  d e m o k r a t la s h tir i s h n i n g   m a z m u n i   s h u n d a n  
iboratki, t a ’lim-tarbiya  m azm unining ochiqligi,  o ‘quv materiallari,  t a ’lim 
shakl  va  m etodlarining xilma-xilligi,  milliy va  hud u d iy  xususiyatlarning 
inobatga olinishi,  ham m an in g  va  h a r  kiinning  m a d a n iy  j i h a t d a n   yuksak 
natijalaiga  erishishini  t a ’m inla shga  im k o n   beradi.  M a z k u r   ta m o y ilg a  
a m a l   qilish  o ‘q u v c h i l a r n in g   x o h i s h l a r i g a   k o 'r a   o ‘q u v   j a d v a l i d a n  
q o ‘sh im ch a fanlarning o ‘rin olishi,  y u qori sinflarda m u a y y a n  fa n la m in g  
c h u q u r l a s h t i r i l i b   o ‘r g a ti l is h i,   f a k u l t a t i v   m a s h g ' u l o t l a r   h a j m i n i  
kengaytirish, turli y o ‘nalishlarda t o ‘garak larn i tashkil etish,  d a r s la m i n g  
yakka  va  guruh  asosida  o ‘tkazilishiga  e ’t ib o r  berilishini  a n g la ta d i.
T a ’lim  tizim ining  uzluksizliei  va  izchilligi  tam o v ili  re sp u b lik ad a 
uzluksiz  t a ’lim  tizimining  b a r c h a   b o sq ich lari  o 'z a r o   a l o q a d o r lik   va 
b o g ‘liqlik asosida faoliyat  yuritishlarini  ifodalaydi.  U m u m i y  o ‘rta  t a ’lim 
m a k t a b l a r i n i n g   o ‘quv  d a s t u r l a r i   a k a d e m i k   lits e y   v a   k a s b - h u n a r  
kollejlarining,  o ‘z  navbatida  u la r n in g   o ‘q u v   d asturlari  oliy  o ‘q u v   yurti 
o ‘quv  dasturlari  bilan  m u ta n o s ib lik d a   yaratilib,  biri  o ‘z i d a n   avvalgi 
b o s q ic h d a   o'z lashtirilgan  m a ’l u m o t n i   b o y ita d i  va  rivojlantiradi.

---

S h u n ingde k,  davlat  t a ’lim  standartlari  talablariga  m uvofiq  faoliyat 
olib  borayotgan  uzluksiz  t a ’lim  tizimi  m az m u n ig a   k o ‘ra  bir  tipdagi 
o ‘quv yurtlarining biridan  ikkinchisiga o ‘tib o ‘qish  im k o n iy a ti  mavjud. 
C h u n o n c h i ,   t a ’lim  o luvchilar  bir  m aktabdan  ikkinchi  m aktabga,  bir 
a k a d e m ik   litseydan  ikkinchi  akadem ik  litseyga  bir  sh a h a rd a   faoliyat 
yuritayotgan  oliy o ‘quv yurtidan  ikkinchi shaharda joylashgan  oliy o ‘quv 
yurtiga  o ‘tib  t a ’limni  davom   ettirish  huquqiga  egalar.
U m u m i v   o ‘rta.  shuningdek.  o ‘rta  maxsus  k a s b - h u n a r   t a ’limining 
m aiburivligi  tam ovili  o ‘z id a.  b irin c h id a n ,  f a n la r  asoslari  b o ‘yicha 
m u n t a z a m   bilim  olishlari,  ularning  bilimlarni  o ‘zlashtirishga  b o ‘lgan 
ehtiyojlari,  asosiy  o ‘qu v -ilm iy   va  u m u m m a d a n iy   bilim lar,  milliy  va 
u m u m in s o n iy   qadriyatlarga  asoslangan  m a ’naviy-axloqiy  fazilatlar, 
m e h n a t ,   ijodiy  fikrlash  va  kasb  tanlash  k o ‘nikm alarini  shakllantirish; 
ik k in c h id a n ,  o ‘quvchilarning  imkoniyatlari  va  qiziqishlarini  hisobga 
o l g a n   h o l d a   u l a r n i n g   j a d a l   i n t e l l e k t u a l   r i v o j l a n i s h i ,   c h u q u r ,  
sohalashtirilgan,  tabaqalashtirilgan,  kasbga y o ‘naltirilgan  t a ’lim  olishni 
t a ’minlash;  uchinchidan,  o ‘quvchilarning kasb-hunarga  moyilligi,  bilim 
va  k o ‘n ikm alarini  c h u q u r   rivojlantirish,  ta n la b   olingan  k a s b -h u n a r 
b o ‘yicha  bir yoki  bir n ec h a   ixtisoslikni  egallash  im koniyatini  yaratishni 
ifodalaydi.
Q ‘rta  maxsus kasb -h u n ar t a ’limining  ixtivorivligi tamovilining asosiy 
m oh iy ati  o ‘quvchilarning  yangi  turdagi  o ‘quv  m uassasalarida  t a ’lim 
olish  y o ‘nalishini  ixtiyoriy  ravishda  tanlash  huquqiga  ega  ekanliklarini 
an g la ta d i.  Bu  ikki  turdagi  u ch   yillik  maxsus  t a ’lim  y o ‘nalishlarini 
o ‘q u v c h i l a r   o ‘z  iq t id o r la r i   va  x o h i s h -is ta k la rig a   t a y a n g a n   h o ld a  
tanlaydilar.  A na shu tarzda  o ‘quvchilarning biron  b irs h a k ld a   bilimlarini 
takom illashtirish,  m uayyan  k a s b - h u n a r  egasi  b o ‘lib yetishishlari u c h u n  
sharoit  yaratiladi.
T a ’lim  tizim ining d u n v o v iv  xarakterda  ekanligi  m a m lak atd a  t a ’lim 
t a r a q q i y o t i n i n g   rivoji  ilm iy   aso slarg a  ega  b o ‘lib,  u  f a n - t e x n i k a ,  
m a d a n iy a tn i n g   yuksala  b orishi  bilan  c h a m b a rc h a s  h o ld a   rivojlanib 
borish in i  n az ard a  tutadi.
Insoniyat  mavjud ekan,  h a r d o i m  taraqqiyot sari intiladi va yangidan- 
yangi  fan  yutuqlarini  q o ‘lga  kiritib  boradi.  T a ’lim  tizim i  esa  a n a   shu 
fan  yangiliklarini  kelajak  avlodga  yetkazib  berishni  t a ’minlaydi.  Shu 
b o is   t a ’lim   t iz im in in g   d u n y o v i y   x a ra k te rd a   b o ‘lishi  ta la b   etiladi. 
S h u n i n g d e k ,   t a ’lim   o l u v c h i l a r n i n g   u s h b u   y u t u q l a r d a n   o q i l o n a  
f o y d a l a n g a n   h o l d a   u l a r d a n   t o ‘g ‘ri  x u l o s a la r  c h i q a r i b ,   kelaja k d a

---

I
I
I 
o ‘zlarining  m un o sib   o ‘rinlarini  to p is h g a   z a m in   yaratadi.
0 ‘zbekiston  R espublikasining  « T a ’lim  t o ‘g ‘risida»gi  Q o n u n i n in g
4 - m o d d a s i d a  belgilab q o ‘yilganidek,  fu q a ro la r millati,  tili, jinsi,  yoshi, 
d in iy  e ’tiqodi,  ijtimoiy  kelib  c h iqishi,  mavqeyi,  xizm at  tu ri,  t u r a r  joyi, 
0 ‘zbekiston  Respublikasi  h u d u d i d a   q a n c h a   vaqt  yash a y o tg a n lig id an  
q a t ’iy  n a z a r  bilim  olish  h u q u q ig a   egalar.  Davlat  t a ’lim  s tan d artla ri 
doirasida  t a ’lim  olishning h a m m a   u c h u n   ochialigi tam ovili  a y n a n   m an a 
shu  h o la tn i  yoritishga  xizmat  qiladi.
Y u q o r id a   qayd  etilgan  m o d d a d a ,   y a n a   s h u n i n g d e k ,   c h e t   ellik 
f u q a r o l a r n i n g  
0 ‘z b e k i s t o n  
R e s p u b l i k a s i  
h u d u d i d a  
x a l q a r o  
s h a r tn o m a l a r g a   m uvofiq  bilim   olish  h u q u q ig a   ega lik lari  t a ’k idlab 
o ‘tilgan.
0 ‘z b e k i s t o n   R e s p u b l i k a s i d a   i s t i q o m a t   q i l a y o t g a n   f u q a r o l ig i  
boMmagan shaxslaresa bilim olishda  0 ‘zbekiston  Respublikasi  fuqarolari 
bilan  t e n g   huquqlarga  ega  ekanligi  bu  ta m o y iln in g   inso n   va  uning 
m anfaatlariga  xizmat  qilishini  bildiradi.
Respublikamizda t a ’lim,  o ‘zbek,  rus,  qozoq,  qirg‘iz va tojik tillarida 
olib  borilayotgan  u m um iy  o ‘ita  t a ’lim   muassasalari  m avjud  b o ‘lib, 
b u n d a y   y o ‘l  bilan  barcha  m illa tla r n in g   tenglik  asosida  bilim   olishiga 
sharoit  yaratilgan.  B undan ta sh q a r i  m a m la k a tn in g  b a r c h a   h u d u d l a r i d a  
«yakshanbalik  maktablari» tashkil  qilingan b o ‘lib,  h a r bir millat  vakillari 
d a m  olish  kuni  ixtiyoriy ravishda o ‘z  o n a  tilida t a ’lim  olish  imkoniyatiga 
egalar.
T a ’lim dasturlarini tanlashga vagona  va tabaqalashtirilgan  yondashuv 
0 ‘zbekiston  Respublikasining  « T a ’lim  t o ‘g ‘risida»gi  Q o n u n i n i n g   7- 
m o d d a s id a   o ‘z  ifodasini  to p g a n .  D a v la t  t a ’lim  s t a n d a r tla ri  u m u m iy  
o ‘rta,  o 'r t a   maxsus  k a sb - h u n a r  h a m d a   oliy t a ’lim  m a z m u n i   va  sifatiga 
q o ‘yiladigan  ta lab lam i  belgilab  b eradi.
Davlat  t a ’lim  standartlarini  bajarish  0 ‘zbekiston  R e sp ublikasining 
b a rc h a   t a ’lim  muassasalari  u c h u n   m ajburiydir.  B uning  m a ’nosi  shuki, 
h a r   b ir  t a ’lim  turi  uch u n   a l o h i d a   dav lat  t a ’lim  s t a n d a r t l a r i   ishlab 
chiqiladi,  ularda  k o ‘zda  tu tilgan  talab larg a  am a l  qilish  esa  m a z k u r  
bosqichdagi  t a ’lim  m uassasalaridan  b ird a y   talab  etiladi.  A m m o   davlat 
t a ’lim s ta n d a rti asosida t a ’lim  m u assas a la ri o ‘zlarining o ‘q u v  d asturlari 
variantini  ishlab chiqib,  un d an   foydalanishlari  m u m k in .  Bu t a ’lim   olish 
m aqsadi yagona boMgani holda,  u n g a  erishish  yo ‘llari tu rlic h a  ekanligini 
k o ‘rsatadi.
Bilimli b o ‘lishni va  iste’dod n i  rag‘batlantirish  t a ’lim sohasidagi davlat

---

siyosatining asosiy tam oyillaridan  biri sanalib,  uzluksiz t a ’lim tizimining 
b a rc h a   b o sq ich larid a  u sh b u   tam o y ilg a  t o ‘la  a m a l  q ilin a d i.  T a ’lim 
oluvchilarning  iste’dod  va  qobiliyatlari  davlat  t o m o n id a n   m od d iy   va 
m a ’naviy jih a td a n   rag‘batlantirilib  boriladi.  B u nday  rag‘batlantirishlar 
sirasiga  iste’dodli  o ‘quvchilarni  faxriy  yorliqlar,  stipendiyalar  h am d a 
m u k o fo tla r bilan  taqdirlashni  kiritish  m um kin.
0 ‘zbekiston  Respublikasi  V azirlar  M a h k a in a s in in g   1993-yil  25 
m a rtd a g i  «
0
‘zb e k isto n   o ‘q u v c h i-y o s h la r in i  t a q d i r l a s h   va  m o d d iy  
rag‘batlantirish t o ‘g‘risida»gi  Qarorining qabul  qilinishi  ushbu  tamoyilni 
h u q u q iy  j ih a td a n   kafolatlanishini t a ’minladi.  M a z k u r qarorga  muvofiq 
h a r  yili  o ‘quvchi  va  ta la b a la r  o ‘rtasida  fan  o lim piadalari  o ‘tkazilib, 
g ‘o l i b l a r   t u r l i   i m t i y o z l a r n i   qoM ga  k i r i t m o q d a l a r .  
0
‘z b e k i s t o n  
R e s p u b lik a s i  P r e z i d e n t i n i n g   1993-yil  5  fe v ra ld a   q a b u l  q ilin g a n  
«
0
‘z b e k i s t o n d a   o ‘q u v c h i - y o s h l a r n i   r a g ‘b a t l a n t i r i s h   c h o r a l a r i  
t o ‘g ‘risida»gi  F arm oniga b in o a n   ilmiy salohiyat,  iqtidorga  ega talabalar 
(bakalavr va  m agistratura yo'n a lish lari  b o ‘yicha)  h a m d a  tadqiqotchilik 
fa o liy a tin i  m uv affaq iy atli  a m a lg a   o sh ira y o tg a n   a s p i r a n tl a r   u c h u n  
0 ‘zbekiston  Respublikasi  P rez ide ntining  Davlat  stipendiyalari  t a ’sis 
etildi va h a r yili o ‘n  b i r t a ’lim y o ‘nalishi (texnika va  informatika, tibbiyot, 
fizika-m atem atika,  iqtisodiyot, jurnalistika, gum anitar,  h u quq va xalqaro 
m u n o s a b a tla r ,  pedagogika,  m a d a n iy a t  va  s a n ’at,  chet  tillar,  qishloq 
x o ‘j a lig i)  b o ‘y i c h a   0 ‘z b e k i s t o n   R e sp u b lik a s i  P r e z i d e n t i   D a v la t 
stipendiyasi  u c h u n   ta n lo v la r  tashkil  etilmoqda.  S h u n in g d e k ,  iqtidorli 
ta la b a la r  u c h u n   «Beruniy»,  « U l u g ‘bek»  h am d a  «Navoiy»  nomidagi 
s t i p e n d i y a l a r   jo riy   e tilg a n   b o ‘lib,  u larn in g   s o v r i n d o r l a r i   boMgan 
ta la b a la rn in g   faoliyati  m o d d iy  j i h a t d a n   qoM lab-quvvatlanmoqda.
B u n d a n   t a s h q a r i   i s t e ’d o d l i   y o s h l a r n i   m o d d i y   va  m a ’naviy 
rag‘batlantirish, chet  elda t a ’lim olishlarini qoMlab-quwatlash  maqsadida 
« U m id » ,  « I s t e ’dod»,  « R e sp u b lik a   b o lalar  fondi»,  «SogMom  avlod 
u chun»,  «Ulug'bek» va boshqa j a m g ‘arm alar tashkil etilgan.  Ayni vaqtda 
davlat  to m o n id a n   k o ‘rsatilayotgan amaliy yordam  tufayli 
2000
 nafardan 
ortiq talabalar xorijiy m am lakatlarda tahsil olib, o ‘z bilimlarini oshirishga 
m uvaffaq  boMdilar.
Y uqo rid a bildirilgan fikrlar respublikada bilimli boMish va  iste’dodni 
ra g ‘b a tla n tiris h   ta m o y ilin in g   toM aqonli  ravishda  a m aliy o tg a  tatbiq 
etilayotganligining  yorqin  isbotidir.
T a ’lim   tizim id a  davlat  va  iamivat  boshqaruvini  uvg‘unlashtirish 
ta m o v ili  t a ’lim ni  tashkil  etish  va  uning  sifatini  oshirishda  davlat  va

---

I
f
i 
ja m iy a tn in g  t a ’lim  muassasalarini  b o sh q a rish d a  h a m k o rlik k a  erishishni
I  n a z a r d a   tutadi.  T a ’lim  tizim ida  davlat  va  jam iyat  b o s h q a ru v i  t a ’lim 
'  sam arad o rlig in i  oshirishga  z a m in   yaratadi.
T a ’lim  tizimi  va  turlari.  T a ’lim  tizim i  davlat  siyosatining  asosiy 
tam o y illa ri  asosida  yosh  avlodga  t a ’lim -ta rb iy a   berish  y o ‘lida  faoliyat 
yuritu v ch i  barcha  turdagi  t a ’lim  m uassasalari  m ajm u i  d em a k d ir.  H a r  
bir  m a m la k a t n i n g   t a ’lim  tizim i  u n i n g   ijtimoiy-siyosiy,  iqtisodiy  va 
m a d a n i y   hayoti  bilan  c h a m b a rc h a s   b o g 'liq   b o ‘ladi.
0 ‘z b e k i s t o n   R e s p u b l i k a s i n i n g   t a ’lim   t i z i m i   d a v l a t   t a ’lim  
stan d artla rig a  muvofiq  t a ’lim  d a s tu rla rin i  am alga  o s h iru v c h i  davlat  va 
nod av lat  t a ’lim  muassasalari,  t a ’lim  tizim in in g   faoliyat  k o ‘rsatishi  va 
ri v o j l a n i s h in i   t a ’m in la sh   u c h u n   z a r u r   b o ‘lgan  t a d q i q o t   is h la r i n i  
b o s h q aru v ch i  ilmiy-pedagogik  m u assasalar,  t a ’lim  sohasidagi  davlat 
b o s h q a r u v   o r g a n l a r i ,   s h u n i n g d e k ,   u l a r g a   q a r a s h l i   k o r x o n a l a r ,  
m u assasa la r  va  tashkilotlarni  o ‘z  ichiga  oladi.  R esp u b lik an in g   t a ’lim 
tizimi  yag o n a  va  uzluksizdir.
R e s p u b lik a   « T a ’lim  t o ‘g ‘risida»gi  Q o n u n d a   t a ’k i d l a n g a n i d e k ,  
0 ‘z b e k i s t o n   R e s p u b l i k a s i d a   t a ’l i m   q u y i d a g i   t u r l a r d a   a m a l g a  
osh irilad i:
M a k ta b g a c h a   t a ’lim  —  b o la n in g   s o g ‘lo m ,  h a r   t o m o n l a m a   kam ol 
to p i b   s h a k l l a n i s h in i  t a ’m i n lo v c h i ,   u n d a   o ‘q ish g a   in tilis h   h issini 
uyg‘o tu v ch i,  uni  m u n taza m   t a ’lim  olishga  tayyorlovchi  h a m d a   bola 
o lti- e tti  yoshga  y e tguncha  davlat  va  n o d av lat  m a k t a b g a c h a   t a ’lim 
m uassasalari  va  oilalarda  am alga  o s h iri'u v c h i  t a ’lim  bosqichi.
U m u m i y   o ‘rta  t a ’lim  ikki  b o s q i c h d a   a m a lg a   o s h i r il a d i .  U l a r  
quyidagilardir:
1
)  b o s h la n g ‘ich  t a ’lim 
(1
 —4 - s i n f l a r ) ;
2
)  u m u m iy   o ‘rta  t a ’lim  (
1
—9-sin flar).
B o s h la n g ‘ich  t a ’lim  o ‘q u v c h i l a r g a   m u r a k k a b   b o M m a g a n   ilm iy 
b ilim larn i  berish  asosida  u la rd a   o ‘q is h ,  yozish  va  h is o b la sh g a   oid 
dastlabki  bilim,  ko ‘nikm a  h a m d a   m a la k a la rn i  shakllan tirish   asosida 
u lard a  shaxsiy  gigiyena  va  sogMom  t u r m u s h   tarzi  e le m e n tla r in i  hosil 
qilish  bosqichi.
U m u m i y   o ‘rta   t a ’lim  o ‘q u v c h i l a r n i n g   fa n   a s o s l a r i   b o ‘y i c h a  
m u n t a z a m  bilim olishlarini,  ularda  bilim   o ‘zlashtirish ehtiy o jin i,  asosiy 
o ‘q u v -ilm iy   va  u m u m m a d a n iy   b ilim la r n i,  milliy  va  u m u m b a s h a r i y  
q a d r i y a t l a r g a   a s o s la n g a n   m a ’n a v i y - a x l o q i y   f a z i l a t l a r n i ,   m e h n a t

---

k o ‘nikm alarini,  ijodiy  fikrlash  va  atro f-m u h itg a  ongli  m u n o s a b a td a  
b o ‘lishni  va  kasb  ta n la sh   k o ‘n ik m a la rin i  s h a k l l a n t i r i s h
1
  bosqichi. 
U m u m iy   o ‘rta  u m u m iy   o ‘rta  t a ’lim  muassasalarida  a m a lg a   oshirilib, 
o ‘quvchilarga  1—IX sinflar h ajm ida davlat t a ’lim standartlari  talablariga 
m uvofiq  fan  asoslari  b o 'y ich a  m ajburiy  t a ’lim  beriladi.
Bolalarning qobiliyati,  iste’dodini  rivojlantirish  uch u n   ixtisoslashgan 
m a k ta b la rn in g   tashkil  etilishi  esa  ularning  istiqbollarini  t a ’minlashda 
m u h im   a h a m iy a tg a  ega.
U m u m i y   o ‘rta  t a ’lim  negizida  o ‘qish  m u d d ati  uch   yil  boMgan 
majburiy  o ‘rta  maxsus  k a s b - h u n a r   t a ’limi  am alga  oshiriladi.  M azkur 
t a ’lim  uzluksiz  t a ’lim  tizim ida  o ‘ziga  xos  o ‘ringa  ega  boMgan  mustaqil 
t u r  hisoblanadi.  Q ‘rta maxsus  k a s b - h u n a r t a ’limi — u m u m iy  o ‘rta t a ’lim 
negizida majburiy-ixtiyoriy ravishda tashkil etilib, o'quvchilarga ularning 
imkoniyatlari  va qiziqishlari  asosida tanlab olingan  k a s b - h u n a r b o ‘yicha 
bir  yoki  b ir  n e c h a   ixtisoslik  asoslariga  oid  bilimlarni  berish  bosqichi. 
M a z k u r  m uassasalarda  t a ’lim  olish  o 'q u v c h ilar  t o m o n i d a n   majburiy- 
ixtiyoriy  ravishda  tanlana di.
A k a d e m ik   litsev  o ‘q u v c h ila rn in g   im koniyatlari  va  qiziqishlarini 
hisobga  olgan  h olda  ularning  jad al  intellektual  rivojlanishi  chuqur, 
s o h a l a s h t i r i l g a n ,   t a b a q a l a s h t ir i l g a n ,   kasbga  y o ‘n a l t i r i l g a n   t a ’lim 
olishlarini  t a ’m inlash  m a q s a d id a   davlat  t a ’lim  standartlariga  muvofiq 
o ‘rta  maxsus t a ’lim  beruvchi,  yuridik  m aq o m g a  ega  t a ’lim  muassasasi.
A k a d em ik   litseylar asosan  oliy o ‘quv yurtlari  qoshida tashkil etiladi.
K a s b - h u n a r   kolleii  o ‘q u v c h ila rn in g   kasb-hunarga  moyilligi,  bilim 
va  k o 'n ik m a la r in i  c h u q u r   rivojlantiruvchi,  tan lab   olingan  k as b -h u n ar 
b o ‘y i c h a   b ir  yoki  b ir  n e c h a   ixtisosni  egallash  i m k o n i n i   yaratish 
m a q s a d id a ,  tegishli  davlat  t a ’lim  standartlari  doirasida  o ‘rta  maxsus, 
k a s b - h u n a r  t a ’limini beruvchi,  yuridik m aqom ga ega t a ’lim  muassasasi.
K a s b - h u n a r   k o l l e j la r i n i n g   b i t ir u v c h il a r ig a   d a v la t  t o m o n i d a n  
t a s d i q l a n g a n   n a m u n a d a g i   d i p l o m   h a m d a   o ‘rta   m a ’l u m o t g a   ega 
boMganlik  t o ‘g ‘risidagi  g u v o h n o m a l a r   beriladi.  U la r  bitiruvchilarga 
t a ’limning  keyingi bosqichlarida o ‘qishni davom ettirish yoki egallangan 
ixtisoslik  va  k a ss b -h u n a r  y o 'n a lis h i  b o ‘yicha  m e h n a t  faoliyati  bilan 
s h u g ‘ullanish  h u q u q in i  beradi.
Oliv  t a ’lim  —  o ‘rta  m axsus,  k a s b - h u n a r  t a ’limi  negiziga  asoslanib, 
ikki  bo sq ich   (bakalavriat  h a m d a   m agistratura )da  tashkil  etiladigan

---

I
f
!  h a m d a   mutaxassisliklar  y o 'n a lish lari  b o ‘yicha  xalq  x o ‘jaligining  turli 
so h alarig a  oliy  m a ’lumotli  m utaxassislarni  tayyorlab  b eru v c h i  t a ’lim 
bosqichi.
B akalavriat  —  mutaxassislik  y o ‘nalishi  b o ‘yich a  fu n d a m e n ta l  va 
am aliy  bilim  beradigan, t a ’lim  m u d d a ti  kam ida t o ‘rt  yil  d a v o m  etadigan 
t a y a n c h   oliy   t a ’lim dir.  B a k a l a v r l ik   d a s t u r i   t u g a t i l g a n d a n   s o ‘ng 
b i t ir u v c h i l a r g a   «bakalavr»  d a r a ja s i  b e r ila d i  va  d a v la t  t o m o n i d a n  
ta s d i q la n g a n   n a m u n a d a g i  k a s b - h u n a r   faoliyati  b ila n   s h u g ‘ullanish 
h u q u q u i n i   beruvchi  diplom   topshiriladi.
M agistratura  —  aniq  m utaxassislik b o ‘yicha  fu n d a m e n ta l  va  am aliy 
bilim  b eradigan,  bakalavriat  negizida  t a ’lim  m u d d a ti  k a m id a   ikki  yil 
d a v o m   etadigan  oliy  t a ’limdir.
«Magistr» darajasini  beradigan  davlat  m alaka attestatsiyasi  magistrlik 
d a stu rin in g   intihosidir.  M agistrlarga  davlat  t o m o n i d a n   ta s d iq lan g an  
n a m u n a d a g i ,   k a s b - h u n a r   f a o l i y a t i   b il a n   s h u g ‘u l l a n i s h   h u q u q i n i  
b eradigan  diplom   topshiriladi.
Oliv  o ‘au v   vurtidan  kevingi  t a ’lim  iam ivatning  oliy  m alakali  ilmiy 
va  ilm iy-pedagog  kadrlarga  boMgan  ehtiyojlarini  q o n d irish ,  shaxsning 
ijodiy  t a ’lim  —  k a s b -h u n a r  m a n fa a tla rin i  q a n o a tla n tirish g a   qaratilib, 
oliy  o ‘q u v   y urtlari  va  i l m i y - t a d q i q o t   m u a s s a s a la rid a   a s p i r a n t u r a ,  
a d ’y u n k t u r a   va  d o k to r a n tu r a d a   t a ’lim  olish,  sh u n in g d e k ,  m u s ta q il 
tadqiqotchilik faoliyatini tashkil  etish asosida amalga oshiriladigan t a ’lim 
bosqichi.
O liy   o 'q u v   y u rtid a n   keyin g i  t a ’lim   b o s q i c h l a r i d a   t a h s il  o lish  
(a sp iran tu ra,  dokto ran tu ra )  m u a y y a n   ilmiy daraja  (fan  n o m z o d i  va  fan 
do k to ri  ilmiy darajasi)ni  olishga  im k o n   beruvchi  dissertatsiya  him o y asi 
bilan  yakunlanadi.  Yakuniy davlat  attestatsiyasi  natijalariga k o ‘ra tegishli 
m utaxassislik yo ‘nalishlarida  fan  n o m z o d i   va  fan  d o k to ri  ilmiy darajasi 
b e r il i b ,   d a v la t  t o m o n i d a n   t a s d i q l a n g a n   n a m u n a d a g i   d i p l o m l a r  
topshiriladi.
K a d r l a r   m a l a k a s in i   o s h i r i s h   v a   u l a r n i   q a y t a   t a v v o r l a s h  
m utaxassislarning  kasb  bilimlari  va  k o ‘nik m alarin i  yangilash  h a m d a  
chu q u rla sh tirish   m aqsadida  tashkil  etiluvchi  t a ’lim  bosqichi.
K a d r l a r   m alakasini  o shirish  va  u l a r n i  q a y t a   ta y y o rla sh   t a ’lim  
muassasalaridagi o ‘qish natijalariga k o ‘ra davlat to m o n id a n   tasdiqlangan 
n a m u n a d a g i   g u v o h n o m a   va  sertifikat  topshiriladi.
M ak ta b d a n  tashqari t a ’lim  m a d a n iy -e ste tik ,  ilmiy,  texnikaviy, s p o rt 
va boshqa yo'nalishlarda yoMga q o ‘yiluvchi,  bolalar h a m d a  o ‘s m irlam in g

---

t a ’limga  boMgan,  yakka  tartibdagi,  ortib  boruvchi  talab-ehtiyojlarini 
qondirish,  u larning b o ‘sh vaqti va darn  olishini tashkil  etish  m aqsadida 
tashkil  etiladigan  t a ’lim  bosqichi.
M a k ta b d a n   tashqari  t a ’lim  davlat  organlari,  j a m o a t  tashkilotlari, 
shuningdek,  boshqa yuridik va jism oniy shaxslar to m o n id a n   m aktabda n 
tashqari  davlat  va  nodavlat  t a ’lim  muassasalarida  olib  boriladi.
H ozirgi davrda jah o n d a  t a ’lim tizimining ahvoli.  Rivojlangan xorijiy 
davlatlar t a ’lim tizimini o ‘rganish  maqsadida A Q S H ,  Fransiya, Yaponiya 
davlatlarining  t a ’lim  tizimi  tarkibini  yoritm oqchim iz.
1. 
A m erika  Q o ‘sh m a  S htatlarida t a ’lim tizimi quyidagi  bosqichlarni 
o ‘z  ichiga  oladi:
1.  M a k ta b g a c h a   tarbiya  m uassasalari  —  3  yoshdan  5  yoshgacha 
b o 'lg a n   bolalarni  tarbiyalashga  xizm at  qiladi;
2.  B oshla ng‘ich  m aktablar (1—
8
-sinflar)  — 
6
 yoshdan  13  yoshgacha 
boMgan  b o la la r t a ’lim  oladilar;
3.  0 ‘rta  m a k ta b la r  (9— 12-sinflar)  —  14  yoshdan  17  yoshgacha 
boMgan  bolalarn in g   t a ’lim  olishlari  u c h u n   im koniyat  yaratadi.  0 ‘rta 
m ak tab   quyi  va  yuqori  b o s q ic h d a n   iborat.
4.  O l i y   t a ’lim   —  2  y o k i  4 - y i l   m o b a y n i d a   k o l l e j l a r   h a m d a  
u n iversitetlarda  am alga  oshiriladi.
5.  U niv ersitetlar  va  b o s h q a   oliy  o ‘quv  yurtlari  tark ib id a  tashkil 
etiladigan  asp ira n tu ra  va  d o k to ra n tu ra d ir.
A Q S H d a   m ajburiy  t a ’lim  16  yoshgacha  am al  qiladi.  M am lak a td a 
faoliyat  y uritayotgan  o ‘quv  yurtlari  davlat,  j a m o a ,  xususiy  tasarruflar 
h a m d a   d iniy  m uassasalarga  tegishli  b o ‘lishi  m um kin.
A m erik a  Q o ‘s h m a   S h ta tla rin in g   m aktablari  u c h u n   yag o n a  o ‘quv 
rejasi y o ‘q.  H a r  bir shtat  o ‘z o ‘quv  rejasiga ega.  Shunga k o ‘ra Shtatlarda 
b o s h la n g ‘ich  t a ’lim  4,  5, 
6
  va 
8
-yillik  boMishi  m um kin.
II. 
Y a p o n i y a   t a ’lim   t i z i m i   o ‘z  ic h ig a   m a k t a b g a c h a   ta rb iy a  
m uassasalari,  b o s h la n g ‘ich  m ak tab lar,  yuqori  o ‘rta  m a k ta b la r  ham da 
oliy  t a ’lim  b eradigan  u n iv ers itetlam i  oladi.
B o lalar  b o g ‘chalariga  b o la la r  3—5  yoshlarida  bo ra d ila r  va  3,  2,  1- 
yillik  t a ’lim  kurslariga ja lb   qilinadilar.
B o sh la n g ‘ich  m aktabga  b o la la r 
6
  yoshdan  boradi  va 
6
-yil  o ‘qiydi. 
Boshlang‘ich  m a k ta b n i tu g a tg a n d a n   keyin  kichik o ‘rta  m a k ta b d a   3-yil 
t a ’lim  oladilar.  Y a p o n iy a d a  9-yillik  bu  t a ’lim  m ajburiy  b o ‘lib,  barcha 
bolalar b ep u l  o ‘qitiladi,  u l a r  te k in   darsliklardan  foydalanadilar.

---

Y u q o ri  b osqich  o ‘rta  m a k ta b   Y a poniya da  ixtiyoriy  boMib,  u n in g  
k u n d u zg i,  kechki  va  sirtqi  turlari  m avjud.  0 ‘qish  m u d d a t i   3-yil.
Oliy t a ’limga yuqori  bosqich  o ‘rta  maktablarni tugatgan  bitiruvchilar 
q ab u l  qilinadilar.  Oliy  t a ’limni  universitetlarda  olish  m u m k in .  Oliy 
t a ’lim  tizim iga  kirgan  b o ‘lsada,  o ‘rta  maxsus  t a ’lim  b era d ig a n   kichik 
kollej,  texnik  kollej,  m axsus  tayyorgarlikdan  o ‘tish  i m k o n in i  b eru v ch i 
kollejlar  h a m   m avjud.  Y a p o n iy a d a  faoliyat  olib  b o ra y o tg a n   460  ta 
u n iv e rsitetning  y a r m id a n   k o ‘pi  xususiydir.
111.  Fransiyada t a ’lim tizimi quyidagi  b o sq ich lara s o sid a s h ak llan g an :
1.  M a k ta b g a c h a   tarbiya  —  2  yoshdan 
6
  y o sh g a c h a   b o la la r n i  o ‘z 
ichiga  oladi.
2.  Boshlang‘ich t a ’lim — 
6
 yoshdan  11  yoshgacha b o ‘lgan  bolalarning 
3  bosqichda  t a ’lim  olishlariga  im kon  beradi.  Tayyorlov  bosqichi  u c h u n  
1
-yil,  e l e m e n t a r   k u rs la r  u c h u n  
2
-yil  t a ’lim  m u d d a t i   b e lg ila n g a n . 
Boshlang‘ich t a ’limning 3-bosqichi  2-yillik chuqurlashtirilgan  bosqichdir.
3.  0 ‘rta  t a ’lim  ikki  b o sq ic h d a   beriladi.  0 ‘rta  t a ’lim n in g   birin ch i 
b osqichi  4-yillik t a ’lim  beruvchi  kollejlar,  ikkinchi  bo sq ich   esa  3-yillik 
t a ’lim  beruvchi  litseylarda  am a lg a   oshiriladi.  3-yillik  litseyni  tu g a tg a n  
b itiruvchilar  «Bakalavr»  darajasini  olish  u c h u n   i m tiq o n   to p s h ira d ila r.
4.  Oliy  t a ’lim  u n iversitetlar  va  oliy  ixtisoslik  m a k t a b l a r id a   olib 
boriladi.