N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet97/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

M onopoliya 
- m o n o p o l y u q o r i 
n arxlarni o 'r n a t i s h h a m d a
m o n o p o l y u q o r i f o y d a olish m a q s a d i d a ta rm o q la r, b o z o r la r v a yaxlit 
m a k ro i q tis o d iy o t ustid an h u k m r o n lik n i a m a lg a o sh ir u v c h i 
yirik 
k o r x o n a la r (firm a. k o r p o ra ts iy a la r) n in g birla sh m alari.
« M o n o p o li y a » a t a m a s in in g kelib c h iqishi b o z o rg a oid tu s h u n c h a -
lardan ( y a ’ni. g r e k c h a « m o n o » - y a g o n a , bitta va « p o le o » - s o ta m a n ) 
tarkib to p sa d a, biroq u n in g iqtisodiy a so slari a s lid a ishlab c h i q a r is h g a
b orib taqaladi.
M o n o p o li y a la r v u ju d g a k e lis h in in g m o d d iy asosi ishlab ch iq a r ish -
n in g t o 'p la n is h i hisoblana di.
Ishlab c h i q a r is h n in g t o 'p la n is h i ishlab c h iq arish vo sitala ri, ishchi 
kuchi h a m d a m a h s u lo t ishlab ch iq arish h a j m in in g yirik k o r x o n a la r d a
t o ‘pla nishini n a m o y o n etadi.
Ishlab c h iq a r is h to 'p l a n i s h i n i n g a s o siy sababi b o ' l i b o lin a y o tg a n
f o y d a h a j m in in g k o 'p a y i s h i h iso b lan a d i. F o y d a n i m u n ta z a m r a v is h d a
k o 'p a y ti rib b o rish m a q s a d i d a ta d b ir k o r o lin g a n q o ' s h i m c h a m a h s u lo t 
( fo y d a )n i n g bir q ism in i k a p i ta l la s h t ir a d i, y a ’ni u n g a q o ' s h i m c h a ishlab 
ch iq arish vositalari v a ishchi kuchi so tib oladi. Bu e s a b a ’zi bir k o rx o - 
n a la r n in g o 's i s h i h a m d a ishlab ch iq a rish m iq y o s la r in in g k e n g a y is h i g a
olib keladi. S h u bilan birga raq o b a t a m a ld a g i k a p ita lla r n in g ixtiyoriy 
yoki m ajburiy birla shtirish, m a rk a z la s h tiris h te n d e n siy a sin i keltirib 
chiqaradi. S h u n d a y qilib, ishlab c h iq a r is h t o 'p l a n i s h i n i n g m o d d iy
asosi b o 'l i b k a p ita l n in g to 'p la n is h i v a m a rk a z la s h u v i h iso b lan a d i.
Ishlab c h i q a r is h n in g t o 'p la n is h i o ' z riv o jin in g m a ’lum d a r a ja sid a
m o n o p o li y a la rn i n g p ay d o b o 'l i s h i g a o lib keladi. Ishlab c h i q a r is h n in g
107


t o 'p la n is h i h a m d a m o n o p o li y a la r n i n g p a y d o bo'lish i o ’rtasidagi ichki 
a lo q a la r q u y id a g ila rd a n a m o y o n b o ’ladi:
1) t a rm o q la r d a bir n e c h a y irik k o r x o n a la r n i n g h u k m r o n m a v q e g a
e g a b o ’lishi u la rn in g bir-biri bilan k e lis h u v ig a h a m d a m o n o p o li s tik
b ir la s h m a la r t u z is h ig a im k o n y ara tad i;
2) y irik k o r x o n a la r o ’rtasidagi r a q o b a t j u d a qaltis b o 'lib , ular 
u ch u n katta m iq y o s d a g i y o 'q o t i s h l a r g a olib kelishi m u m k in . S h u n g a
k o 'r a , raq o b a tn i ch e k la sh , to v a rla r g a y u q o r i n arx la r belgilash v a
y u qori f o y d a olish u c h u n yirik ishlab c h i q a r u v c h il a r n in g m o n o p o listik
ittifoqlarga birlashishi lozim b o 'la d i.
M o n o p o li y a la rn i n g v u j u d g a k e l is h id a ishlab c h i q a r is h n in g t o ' p l a -
n ish id a n ta sh q a ri y a n a bir q a to r o m il la r t a 's i r k o 'rs a ta d i:
1) d a v l a tn i n g p r o te k sio n istik b o jx o n a siyosati. U che t eld ag i raqo- 
b a tc h ila rn in g ichki b o z o r g a kirish im k o n iy atin i y o 'q o t i b , m o n o p o ­
liya la rning p a y d o b o ’lishiga sh a ro it y ara tadi;
2) b a n k la r n in g faoliyati va m o liy a v iy siyosati. B a n k la r sa n o a t 
m o n o p o li y a la r i n in g j a d a l o ' s i s h i g a im k o n beradi.
M o n o p o li y a la r n i n g m o h iya tini o c h i b b erish d a u n in g turlarini 
k o 'r i b ch iq ish m u h im a h a m iy a t k a s b etadi. M o n o p o li y a la rn i n g t u r l a ­
rini bir n e c h a m e z o n la r g a k o 'r a ajratish m u m k in .

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish