N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet117/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   113   114   115   116   117   118   119   120   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

6

C h e t el valutasi, o b liga tsiyala r, 
q im m a tli q o g ' o z l a r v a pul bozori 
o 'r g a n ila d i.
6

N o m in a l k o 'r s a t g i c h l a r g a ta- 
v an a d i. 
Real 
k o 'r s a t g i c h l a r bir 
birlik to v a r n isb a tig a q o 'lla n ila d i . 
Mas.:
a v t o m o b iln i n g narxi 1 mln 
s o ' m . is h c h in in g ish haqi 10.000
7. A so siy o 'r i n d a real k o 'r s a t g i c h ­
lar 
tu rad i. 
U la r 
pul 
sh a k lid a 
a h o l in in g d o im i y xarid qobiliyati 
bilan 
o 'lc h a n a d i.
N o m in a l 
k o 'rs a t g i c h l a r n a r x la r dara jasini
I l(l


s o ' m 1 soatiga. A g a r u 100 soat 
ishlasa, 
m a s h in a
so tib 
olishi 
m u m k in .
a n iq la s h d a foydalaniladi.
7. 
U m u m i y
q o n u n iy a tla rn i 
c h iq a r is h d a
tahlil 

m a v zu li 
m o d e lla r
a s o s ig a
quriladi 
v a
a s o sid a yaratiladi.
8.Tahlil u ch u n ab s tra k t ( m a v h u m )
m o d d a la r d a n foydalanadi. A l o h i ­
d a e le m e n tla r m a 'l u m bir 
b e lg isig a
q a ra b
ag r e g a tla n a d i 
y a 'n i u m u m la sh tirila d i.
8. A g e n tl a r n in g
v a
bozorla r- 
n in g xatti-haraka ti k o ' r i b o 'tila -
y o tg a n m u d d a t n i n g d a v o m iy lig i g a
h a m
b o g 'liq .
Q i s q a
m udda tli 
d a v rd a
r e s u s r la rn in g
bir qism i 
o 'z g a r a d i, uzoq m u d d a tli d a v rd a
e s a b a r c h a re s u r s la r o 'z g a r u v c h a n
b o 'la d i .
9. 
M a k r o iq t is o d iy o t d a
q isq a 
m u d d a t-li 
d a v r d a
re s u r s la rg a
b o 'l g a n n arx la r d o im iy b o 'la d i . 
U zo q m u d d a tli d a v r d a q a y i s h q o q . 
e g i lu v c h a n . o ' z g a r u v c h a n b o 'la d i .
3. M akroiqtisodiyot fanining predm eti, o b ’ekti va iqtisodiy 
y o ‘na)ishdagi boshqa fa n la r bilan aloqasi
O ld in g i s a v o ld a biz niakro v a m ik r o iq t is o d iy o t f a n la rin in g farq la- 
nib tu r a d ig a n jihatlarini o ' rg a n d i k . Endi m a k r o i q tis o d iy o t f a n in in g
pred m e ti, o b ’ekti v a a h a m iy a tig a alo h id a t o 'x ta lib o 't a m i z . M a k r o ­
iq tiso d iy o t f a n in in g p red m e ti 
n im a ?
Bu 
o'quv fani mamlakat
iqtisodiyoti va yalpi ishlab chiqarishning o'sishi, pasayishi, lurg'unlik
davrlarini iqtisodiy tahlil qiladi va uni tartibga solishning iqtisodiy
m ex an izmlarini varatadi.
B u g u n g i k u n d a g i m a k ro i q tis o d c h ila r iq tisodiyotni o ' r g a n i s h d a o ' z
o ld ig a key in g i sa v o lla rn i q o ' y m o q d a . Q a n d a y o m il la r lu r g 'u n l i k
d avrla rini, y a ' n i ta k ro r la n u v c h i d a r o m a d l a r n i n g p as ay ish in i v a ish s iz­
lar soni k o ' p a y u v c h i d avrlarni keltirib c h i q a d i? B u n d a y d a v r la rn i n g
d a v o m iy lig i va k es k in lig in i k a m a y tiris h u c h u n q a n d a y d a v l a t s i y o ­
sa tini y u r g iz is h lo z im ? N im a s a b a b d a n bir g u r u x m a m la k a tl a r d a
infly a tsiy a darajasi y uqori b o 'l g a n hold a, b o s h q a m a m la k a tl a r d a
n isb a ta n b a rq a ro r n ar x la r o 's is h i ku z a tila d i?
N i m a u ch u n bir g u ru h m a m la k a tl a r d a iq tisodiy o 's i s h s u r ’atlari 
b o s h q a m a m la k a tl a r g a nisba ta n y u q o r iro q d i r?



U m u m i y qilib o la d ig a n b o 'ls a k , m a k ro i q tis o d ie tn in g as o siy o ' r g a -
n a d ig a n m a s a la la r j u m l a s i g a iqti sodiy d a v r la r (sikllar), b a n d lik va 
in flyatsiya kiradi.
M a k r o iq t is o d iy o t f a n in in g biz u ch u n a h a m iy a ti n i m a d a ifo d a- 
lanadi?
B u s a v o lg a q u y i d a g i c h a j a v o b berish m u m k in . M a v ju d resu rs- 
lardan f o y d a la n is h h a m d a iqti sodiy o ' s i s h ta q o z o e t a d ig a n shart- 
sh a ro itlarn i m u v a f f a q i y a t bilan y a ra tis h u ch u n iqtisodchi, m a k r o i q ­
tis odiy j a r a y o n l a r taxlilini, iq tis o d iy o tn in g o ' z i g a x o s x u s u s i y a tla m i 
y a x s h i bilishi, iqtisodiy jih a td a n t o ' g ’ri x u lo s a la r c h i q a ra olishi 
ha m d a , u la rn in g t o ' g 'r i v a asosli ek a n in i isbotlab bera olishi kerak. Bu 
ta la b l a r g a j a v o b berish u ch u n biz iq tiso d ch ilarg a M a k r o iq t is o d iy o t 
o ’qu v fani y o r d a m beradi.
N isba tan kengroq b o 'lg a n am aliy iqtisod fani sifatida e s a « M a k ­
roiqtisodiyot» kursining axam iy ati shundaki, u iqtisodiy y o 'n a lish d a g i 
boshqa fanlar ja m la n m a si xizmatini o 'ta y d i ham da, ularni bilishga 
tayanadi, shuningdek, korporatsiyalar. uy xo'jaliklari va x u k u m a tn in g
uzaro m anfaatlariga taaluqli k o 'p g i n a m asalalarni y e c h ish d a to'gri 
y o 'n a lis h la r beradi. «M akroiqtisodiyot» fani iqtisodiy yo 'n alish d ag i 
boshqa fanlar bilan q a n d a y aloqasi bor? «M ik roiq tisodiy ot» , «Sta- 
tistika». «01 iy m atem atika», «B uxga lte riya hisobi asoslari». «M a rk e tin g
asoslari», «Tashqi iqtisodiy faoliyat», « O 'z b e k i s to n iqtisodiyoti» kabi 
k o ’pgina fanlar bilan «M a kroiqtisodiyot» fani unin g asosiy tadqiq ot 
o b 'ek ti, y a ’ni iqtisodiyotni o 'rg a n ish orqali ch a m b a rc h as b og'langa n.
M akroiqtisodiyotda iqtisodiy j a ra y o n la rn i m odellashtirish
M ik ro iq ti s o d iy tahlil kabi m a k r o i q tis o d iy o t d a ham asosiy m e to d
v a k o 'r s a t m a l a r d a n f o y dala nila di.
M a k ro iq t is o d iy tahlil a s o s id a te n g lik tu s h u n c h a la ri h am m a v ju d , 
a m m o m ik r o iq t is o d iy o td a m ik r o s u b y e k tla r m u v o z a n a ti 
kuzatilsa. 
m a k ro i q tis o d iy o t d a
m a k ro iq tiso d iy
b arq a ro rlik
ta hlilini 
o ' z i d a
n a m o y o n qiladi, y a ' n i , d a v la t byudjeti defisiti v a profisiti.
M a k r o iq t is o d iy o t h am xuddi s h u kabi nisbiyliklarni o 'r g a n i b ,
u la rn in g kelib ch iq ish sa babla riga, qiv inchiliklarni e n g ib o 'tis h g a ,
m a k ro iq tis o d iy b a rq a ro r lik k a e r is h is h g a intiladi.
M a k r o iq t is o d iy
m o d e lla r u 
yoki 
bu 
iqtisodiy j a r a y o n n i n g
u m u m l a s h g a n . s o d d a la s h g a n k o 'rin ish in i ifodalaydi.
138



Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   113   114   115   116   117   118   119   120   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish