N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro


M ikroiqtisodiyot fa n i —



Download 5,89 Mb.
Pdf ko'rish
bet116/207
Sana31.05.2022
Hajmi5,89 Mb.
#623688
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   207
Bog'liq
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

M ikroiqtisodiyot fa n i — muayyan iqtisodiy birlikni to ‘liq tahlil
qiladi va iqtisodivotning quyi hosqichda qanday va nima sahahdan
xatti-xarakat amalga oshirilishini tuslnintirih heradi.
 
I q tisodiy birlik- 
l a r j u m l a s i g a ist e 'm o lc h ila r, ishchilar, kapital v a y e r egallari, firm alar. 
y a 'n i a s lid a iq tiso d iy o t am al q ili s h d a m u h im o 'r i n tu tu v c h i, m ustaqil 
q a r o r q abul qilu v c h i x o 'ja l ik su b y e k tla ri kiradi. K o r x o n a m is o lid a
o la d ig a n b o 'l s a k m ik r o iq tis o d iy o t fani k o r x o n a n in g ichki v a tashqi 
om illari, ishlab ch iq a r ilg a n m a h s u lo tl a r n in g xarajatlari, foydasi, d a r o ­
m adi, to ' l a n a d i g a n so liqlar v a shu kabi j a r a y o n la r n i o 'r g a n a d i .
Iste’m o lc h ila r m isolini o la d ig a n b o 'ls a k , m ik r o iq tis o d iy o t is te ’m o l c h i ­
lar n i m a u c h u n to v a r sotib o lis h g a j a z m qilganini, narx va d a r o m a d
o 'z g a ris h i to v a r ta n la s h g a q a n d a y t a 's i r etg a n in i o 'rg a n a d i . Y u q o r i d a -
g ila rg a q o 's h i m c h a r avishda , m ik ro iq t is o d iy o t n afa q at ayrim f irm a la r
v a i s t e ’m o lc h ila r faoliyatini o ' r g a n a d i balki, sa n o at ta rm o q la r i va 
b o z o r qanda y fa o liy a t k o 'rs a tis h i n i, u la rn in g f a oliyatiga b o s h q a m a m -
lakatlardagi iq tiso d iy sha roit v a h u k u m a t siyosati qay ta rz d a t a ’sir 
etishini o c h ib beradi d e b ta 'k i d l a s h i n i m i z lozim.
M akroiqtisodiyot fa n i
o ' r
navhatida keng ko'lum dagi iqtisodivot
hilan slmg'ullanadi.
 
U n in g o b ’ekti m illiy iq tiso d iy o t k o ' l a m i d a yalpi 
ishlab c h iq a rish . bandlik, in flya tsiya va ta shqi sa vdo. b o s h q a c h a
a y tg a n d a . resurs. to v a r va d a r o m a d la r d o ira v iy aylanishi h iso b lan a d i.
I >4


K eltirilgan m a k ro v a m ik r o iq tis o d iy m a sa la la r bir birid an ajralib 
tu r is h ig a q a r a m a s d a n , bu ik k a la fan a lo h id a b o 'lib e m a s balki, bir biri 
bilan b o g ' l a n g a n h o ld a rivojla nib k e lm o q d a . Ikkala fan o ' r t a s i d a aha - 
miyatli uzilish faq a t m a k ro i q tis o d iy n a z a riy a n in g d as tla b k i sha k lla n ish
d a v rig a t o ' g ' r i k elib k e y in c h a lik bu uzilish ta b o r a q isq a rib borg an . 
A slida, b a r c h a z a m o n a v iy m a k ro i q tis o d iy q a r a sh la r m ik ro iq tiso d iy
as o sg a ta y a n ib keladi, b o s h q a c h a a y tg a n d a , u la rn in g a s o s id a aniq 
m ik ro iq tis o d iy m o d e lla r bazasi m a v ju d b o 'lib , u la rn in g natijalari 
u m u m la s h tirila d i, s o ' n g r a m a k ro d a r a ja d a o ' r g a n i l a d i 1.
_________ M ikroiqtisodiyot va m akroiqtisodivotning fa rq lari_____
Mikroiqtisodiyot
M akroiqtisodiyot
1. 
A lo h id a
iq tisodiy 
ag e n tla r 
(individ, 
firm a, 
davlat) 
xatti- 
harakatini o 'r g a n a d i .
1. A g r e g a t la n g a n ( u m u m l a s h -
g a n ) iqtisodiy a g e n tla r n i n g (uy 
x o 'ja l ik la ri, ishlab c h iq a ru v c h ila r, 
d a v l a t — r e z id e n t v a n o re z id e n tla r
x a tti-haraka tini o 'r g a n a d i .
In d iv id la r o ' z i s t e ’m oli b o 'y ic h a
n aflilik 
m a k s im a lla s h tira d i 
deb 
t a h m in qilinadi, firm a la r foydani 
m a k s im a lla s h tir is h g a , d av lat esa 
aholi faro v o n lig in i t a ’m in l a s h g a
h a ra k a t qiladi d e b ta h m in qilinadi. 
I s t e 'm o l c h ila r naflilikni m a 'l u m
n e ’m a tla r 
i s t e 'm o li 
o 'rta s id a g i 
ta n lo v
a s o s id a yoki 
is te 'm o ln i 
v a q t b o 'y i c h a ta q s im la s h orqali 
m a k sim a lla sh tir a d i.
2. I q tisodiy a g e n tla r o ' z g u ruhi 
ta rk ib id a bir turdagi d e b ta h m in
qiladi y a ' n i bir xil, s h u n in g uchun 
ular b ir g a lik d a bir m a q -s a d y o ' l i -
d a h a r a k a t qiladi. Uy x o 'ja lik la ri, 
m ik r o iq tis o d d a g i 
kabi naflilikni 
m a k s m a l-l a s h ti ri s h g a h a r a k a t q i ­
ladi. B iro q qaysi n e ’m a tni tanlash 
k e ra k
e k a nligini 
m a k ro iq tis o d i-
y o td a m oh iy a tin i y o ' q o t a d i y a ’ni 
farqi 
y o ' q .
B u
y e r d a
faqat 
i s t e 'm o l v a j a m g ' a r i s h o ' rta s id a g i 
b o g 'l i q l i k o 'rg a n ila d i.
F irm ala r, 
ishlab ch iq a ru v c h ila r , 
f o y d a n i m a k s im a lla s h tir is h g a h a ­
rakat 
qiladi. 
B iroq 
b iz n e s n i n g
altern ativ (m u q o b il) 
m a q sad lari 
k o ' r i b
c h i q ilm a y d i. 
S h u n d a y
1 P r i n c i p l e s o f I x o n o m i c s . 6 I d i l i o n . N. O r e g o n M a n k i w . I S B N 13: 9 7 8 - 0 -
5 3 8 - 4 5 3 0 5 - 9 . U S A . 2 0 1 2 . ( ' e n g a g e L e a r n i n g . P a g e 4 9 2 .


b o 'l s a h am iq tisodiyot u m u m a n
o l g a n d a
r a q o b a t-la sh g a n
deb 
h iso b lan a d i.
2. 
A lo h id a
ta rm o q la r 
bozorini 
o 'r g a n a d i y a ’ni to v a r va x iz m at- 
la rning a l o h id a bozorla rni o ' r g a ­
nadi. B o z o r l a r bir-b irid an so tuv- 
ch ilar soni to v a rn i n g turi. raqoba t- 
la sh u v darajasi va b o s h q a x u su si- 
y a t la r bilan farq qiladi v a s h u n g a
m os r a v is h d a turli b o z o r la r ( m o ­
no p o liy a , o lig o p o liy a , m o n o p o l 
r a q o b a t b o zorlari) o T g a n a d i.
3. A g r e g a t la n g a n to v a r b o zo ri 
o ‘r ga-nila di. 
U n d a 
m a m la k a td a
ishlab ch iq a r ilg a n b a rc h a to v a rl a r
o ld i-so td i qilinadi d e b o 'rg a n ila d i.
B o z o r h a m m a
u ch u n
bir 
xil. 
U n in g to varini x u s u s iy sektor, 
d a v l a t sekto ri va c h e t el sekto ri 
iste’mol qiladi.
3. T a l a b hajm i, is hlab c h iqarish 
hajm i, defitsit v a p rofitsit n e ’m at- 
lar hajm i natural k o 'rs a t g i c h l a r d a
o ' l c h a n a d i y a ’ni son (ta. nafar, 
d o n a ) d a k o 'rs a tila d i. N a r x la r esa 
bir birlik to v a r m iq d o r ig a te n g
m i q d o r d a k o 'rs a til a d i.
4. M a k r o iq t is o d d a barc ha n e ' m a t -
lar hajm i pul k o 'rin i s h id a o ' l c h a ­
nadi. N a r x l a r in d e k s in in g o 'l c h o v
birligi y o ' q . Biroq, a g re g a tla n g a n
to v a r
b o z o r id a
talab, 
taklif, 
m u v o z a n a t m a vjud.
4. 
R e su rsla r
bozori 
ta rm o q
b o z o r iy a 'n i m e hnat, kapital, y e r
bozori sifatida keltiriladi. S h u n g a
m o s r a v is h d a u s h b u b o z o r la r bir- 
birid an m o n o p o ll a s h u v d ara jasig a 
k o T a farq qilishi m u m k i n .
5. Bu v e r d a asosiy b o z o r bu, 
m e h n a t bozoridir. T a k l i f k o ' r i n i ­
sh id a m a m la k a tn i n g ishchi kuchi 
m e h n a t
b o z o r ig a
o 'z i n i
t a k l i f
qiladi 
v a bu 
b o z o r d a r a q o b a t 
m a v ju d . Kapital bozori in vestitsi- 
y a g a t a 's i r etuvchi om il sifatid a 
k o ' r i b chiqiladi. Y e r bozori 
u m u m a n k o ' r i b ch iq ilm a y d i.
5. 
O d a t d a pul bozori, q im m atli 
q o g ' o z l a r bozori, c h e t el valyutasi 
o 'r g a n i l m a y d i .

Download 5,89 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   207




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish