Ensiklopediyasi


Toshkentdagi xotira maydoni-



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet125/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

Toshkentdagi xotira maydoni- 
da o ’rnatilgan «O na» haykali
D u m a lo q h a y k a lla rg a h a m m a to m o n d a n
a y la n ib k o 'ris h m u m k in b o 'lg a n h a y k a lla r 
kiradi. M asalan, m a yd o n va xiyob o n d a g i yirik 
haykal va yo d g o rlik la r, h a r xil m a yd a h a yka l­
chalar, ta g likka o 'rn a tilg a n haykallar. B o 'rtm a
h a y k a lla r o d a td a b iro r y u z a g a b o 'rttirib is h ­
la n g a n b o 'la d i. B u n d a y h a y k a lla r b ir s o 'z b i­
lan re ly e f d e b a ta la d i (« re ly e f» fra n s u z c h a
s o 'z b o 'lib , y u z a d e g a n m a ’n o n i b ild ira d i). 
R e ly e fla r n i fa q a t o ld to m o n d a n k o 'r is h
m u m k in . B u n d a y h a y k a lta ro s h lik a s a rla rid a
k e n g lik , ta b ia t m a n z a ra la ri k o 'rin is h i, h a y o t­
da s o d ir b o 'lg a n v o q e a la r m a ’lum m u h itd a
a ks e ttirila d i.
H a y k a lta ro s h lik a sa rla ri b a ja ra d ig a n v a z i- 
fa si, m a z m u n ig a q a ra b m a h o b a tli, d a stg o h 
b e z a k v a m a y d a h a y k a lta ro s h lik tu rla rig a
HAYKALTAROSHLIK
B o la lig id a lo y d a n , k e y in c h a lik q u m , 
p la s tilin d a n tu rli (k u c h u k c h a , x o 'tik c h a va
b o s h q a ) s h a k lla r y a s a b o 'y n a m a g a n b o la
b o 'lm a s a ke ra k. A n a shu b o la lik e rm a k la ri 
ayrim bola la rn in g kelajagini ham b e lgilab be­
radi. K atta bo'lgan sari bolaning erm agi orzu- 
h a va sg a , ke y in c h a lik h a yo tin in g m a zm u n ig a
a y la n a d i. S h u ta riq a ta s v ir iy s a n ’a tn in g
h a y k a lta ro s h lik s o h a s i s h a k lla n ib , a lo h id a
s a n ’a t tu rig a a yla n g a n . U sta H a m ro b u v i R a ­
h im o v a a na s h u n d a y y a ra tu v c h ila rd a n d ir. U 
yaratgan hushpulaklar, m ayda shakllar o 'zbek 
m a yd a x a y k a lta ro s h lik s a n ’a tin in g a jo yib na- 
m u n a la rid ir. U la r d u n y o b o 'y la b ta rq a lib ke t­
g a n , tu rli m u z e y la r, s h a x s iy to 'p la m la rd a
s a q la n a d i h a m d a o 'z b e k
s a n ’a tin i d u n y o g a k o 'z - 
ko 'z q ilib tu ra d i.
T a s v ir iy s a n ’a tn in g
a s o s iy t u r la r id a n b iri 
b o 'lg a n h a y k a lta r o s h lik
s a n ’a tid a b o rliq n i h a jm li 
s h a k lla r o rq a li m a k o n d a
ta v s v irla n a d i. S to l u stig a
q o 'yila d ig a n hayka lcha la r, 
k o 'c h a v a x iy o b o n la rg a ' 
o 'rn a tilg a n turli h a yka l va 
y o d g o rlik la r, b in o la rn in g
devorlari, tanga va m edal- 
larning yu zasid ag i bo'rtm a 
ta s v irla r h a y k a lta ro s h lik - 
n in g t u r li k o 'r in is h la r i 
h is o b la n a d i. H a y k a lt a ­
ro sh lik a sa rla ri o'rni, b a ja ­
rad ig a n va z ifa si, ishlanish 
u s lu b i v a k o 'r in is h ig a
q a ra b tu rlic h a n o m la n a d i.
H a y k a lta ro s h lik a s a rla ri 
a so sa n d u m a lo q va re lye f 
(b o 'r tm a ta s v ir ) k o 'r in i-
sh id a bo 'la d i.
www.ziyouz.com kutubxonasi


bo'linadi. M e ’m orlik bilan uzviy bog'liq bo'lgan 
haykaltaroshlik asarlari, yod g o rlikla r m a hobat­
li h a yka lta ro shlik turiga taalluqli. S h a h a r m ay- 
donlarida ko'pincha bronzadan quyilgan, m ar- 
m a r granitdan ishlangan m ahobatli haykallarni 
ko 'rish m u m kin . B u n d a y h a y k a lla r T o sh k e n t, 
S a m a rq a n d , F a rg 'o n a v a V a ta n im iz n in g
b o s h q a s h a h a rla rid a k o 'p la b u c h ra y d i. Bu 
h a y k a lla r m a h o b a tli (m o n u m e n ta l) h a y k a lta - 
ro sh likka m a n su b . H a yk a lta ros h I. J a b b o ro v - 
ning A m ir T e m u r h a yka lla ri, A lis h e r N a v o iy
h a yka li va b o s h q a la r a n a s h u n d a y h a y k a lla r 
s ira s ig a kiradi.
M e m o ria l in s h o o tla r (« m e m o ria l» lo tin - 
c h a - « x o tira » s o 'z id a n ) h a m m a h o b a tli 
h a y k a lta ro s h lik k a k ira d i. « J a s o ra t» , « X o ti­
ra m a y d o n i» m e m o ria l m a jm u a la ri a tro f- 
m u h it b ila n u y g 'u n la s h ib k e ta d i, s h u n in g
u ch u n b u n d a y is h o o tla r h a y k a lta ro s h lik a n - 
s a m b lla ri d e b a ta la d i. Y o d g o rlik la r, m e m o ­
ria l a n s a m b lla rd a o d a td a v a ta n p a r v a r lik
(fik r v a tu y g 'u la ri) a k s e tg a n b o 'la d i. B e z a k
h a y k a lta ro s h lig ig a is tiro h a t b o g 'la ri, x iy o - 
b o n la r, k o 'c h a la r v a b in o la rn in g d e v o rla rin i 
b e za sh u ch u n ish la n g a n h a y k a lla r kiradi. Bu 
tu rd a tu rli h a y v o n la r (b a liq , q u rb a q a , la y la k
v a h o k a z o la r), ra m z iy b e z a k v a s h a k lla r 
k e n g q o 'lla n ila d i. K o 'r g a z m a , u y la r g a
q o 'y is h g a m o 'lja lla n g a n h a y k a lla r d a s tg o h
h a y k a lta ro s h lig i tu rig a ta a llu q lid ir. Bu tu r 
s a n ’a t a s a rla rin i h a r b ir b a d iiy m u z e y d a
k o 'ris h m u m k in . U y a q in d a n tu rib to m o s h a
q ilin a d i. S h u n in g u c h u n u a n c h a n o z ik is h ­
la n g a n b o 'la d i, u la rd a in s o n n in g ic h k i d u n - 
yosi o 'z ifo d a sin i to p a d i. B u la r p o rtre tla r, tu r­
li h a y k a lla rd ir.
H a y k a lta ro s h lik d a y o g 'o c h , to s h , g ra n it, 
m a rm a r, m e ta ll, b e to n , g a n c h k a b ila r x o m - 
a s h y o ta r z id a is h la tila d i. H a y k a lta r o s h
haykalning m a zm u n i va o 'm a tila d ig a n o'rn ig a
qarab turli xil xom ashyoni tanlaydi: m axsus loy, 
suyak, sem ent, gips..., qim m atli m e t a lla r - o l­
tin , ku m u s h , n ik e lla r h am h a y k a lta ro s h lik d a
x o m a s h y o b o 'la oladi.
H a yka lta rosh likd a rang deyarli ish la tilm a y- 
di. A s a r ra n gin i o d a td a ha yka l u ch u n ta n la n - 
g an x o m a s h y o (m a rm a r, g ra n it, b ro n z a va 
h o ka zo la r) belgilaydi. X alq h a yka lta ro shlig id a
haykallarni bo'yash hollari uchraydi. Jum ladan 
S harq haykaltaroshligida qad im d a haykallarni 
b o 'ya sh keng ta rq a lg a n .
H a y k a lta ro s h lik n in g y a n a b ir k o 'r in is h i-
q a d im d a n k e n g ta r q a lg a n tu ri te r r a k o ta
(« te rra k o ta » ita ly a n c h a s o 'z b o 'lib , p is h iril- 
g an loy, d e m a kd ir). L o yd a n y a s a lib , m a xs u s 
p e c h la r d a p is h ir ila d i. U p is h ir ilg a n d a n
s o 'n g q iz il, b a ’z a n s a r g 'is h tu s g a e g a
b o 'la d i. K e n g m a ’n o d a e s a lo y d a n y a s a lib , 
p e c h d a p is h irilg a n h a y k a lta ro s h lik a s a rla ri 
tu s h u n ila d i. H a y k a lta r o s h lik n in g b u tu ri 
o 'z b e k s a n ’a tid a q a d im d a n riv o jla n g a n , b u ­
g u n g i k u n d a h a m bu s a n ’a t k o 'p c h ilik n i 
o 'z ig a ja lb e tg a n . Y u q o rid a tilg a o lin g a n H. 
R a h im o v a h a y k a lla ri te rra k o ta g a m a n s u b . 
T e r r a k o t a i q t id o r li y o s h la r m a r k a z i, 
to 'g a ra k la rd a k e n g o 'rg a n ila d i.
O 'z b e k is to n d a h a y k a lta ro s h lik n in g b a r­
c h a tu rla ri ta ra q q iy e tg a n . U n in g riv o jid a
h a y k a lta ro s h la rd a n A. A h m e d o v , A . B o ym a - 
t o v , I. J a b b o r o v , M . M u s a b o y e v , D . 
R o 'z ib o y e v , J. Q u ttim u ro d o v , H .H u s n id - 
d in x o 'ja y e v , Y. S h a p iro k a b ila rn in g h is s a la - 
ri k a tta .

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish