Certifico : Que la Corporació Municipal en ple en sessió ordinària celebrada el dia 23 de març de 2011

Informe Tècnic i relatiu a l’al·legació presentada més antecedents:

L’al·legació formulada per la Sra Nuria Rius Vernet té dues parts ben diferenciades: en primer lloc es plantegen qüestions de percepció personal sobre la idoneïtat de la proposta d’ordenació del Pla Urbanístic, i en segon lloc es transcriu literalment les argumentacions de l’al·legació formulada pel Sr. Jaume Rius Masdeu, pare de la Sra. Nuria Rius Vernet.

Sobre les qüestions plantejades en la primera part de l’al·legació cal dir que totes les opinions, suggeriments o al·legacions emeses pels ciutadans afectats per un pla urbanístic són lícites i necessàries, donat el caràcter públic de qualsevol acte de planificació urbanística, sotmès a la intervenció dels particulars en els plans de participació ciutadana previstos en la Llei d’Urbanisme.

Els municipis que decideixen ecòmetre la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística entre

altres raons és per regular i organitzar en el temps el creixement del parc d’habitatges per increment de la demanda dels seus ciutadans. En el cas que ens ocupa, el municipi del Masroig queda situat al capdamunt d’un turonet amb pendents pronunciades cap al nord del nucli urbà i més suaus cap al sud d’aquest.

Sembla raonable pensar que els nous creixements estiguin implantats en el sòl lliure d’edificacions que queda disponible, en condicions topogràfiques favorables, amb orientacions que garanteixin un bon assolellament dels habitatges, que gaudeixin de bona ventilació sense que quedin exposades als forts vents predominants, amb la mesura en que sigui possible.

Podem acordar que és més sostenible en termes d’estalvi econòmic que els creixements adossats al nucli consolidat són més adients per l’estalvi que representen per als particulars en costos de construcció de noves infraestructures que els creixements més allunyats de la població. Podem acordar també que les ordenacions en edificacions en bloc amb habitatges de caràcter plurifamiliar són més adequades perquè no consumeixen tants de recursos energètics con altres ordenacions més extensives d’habitatges unifamiliars aïllades o en filera.

Però la realitat és força diferent. En els pobles petits on tradicionalment la gent viu i ha viscut en cases per una sola família des de la planta baixa fins a les golfes, no resulta del tot satisfactòria la formula d’habitatges de 60 o 80 metres quadrats, que en termes econòmics són més sostenibles en consum de territori, energia i infraestructures. Existeix per tant, un desequilibri entre el foment de l’estalvi des del punt de vista de la planificació i el que la població demanda per tradició.

És l’objecte de qualsevol pla urbanístic cercar aquest equilibri entre els diferents models d’ordenació possibles. Han d’haver habitatges aïllats per aquells ciutadans que no poden viure en una planta compartida amb altres famílies, i ha d’haver oferta d’habitatges petits per aquelles famílies o ciutadans que no poden permetre’s costejar el cost d’una edificació unifamiliar, sobre tot en aquells cassos en els quals la urbanització no està executada.

Lluny han quedat els temps en que la gent es feia les cases i l’ajuntament urbanitzava els carrers, donada la nefasta experiència de extenses urbanitzacions amb deficients serveis urbanístics per falta de recursos públics.

Cal recordar també que els propietaris dels terrenys són lliures d’entrar en un procés d’urbanització dels terrenys de la seva propietat o no. El dret a construir en la propietat l’atorga la llei després d’haver acomplert amb una sèrie d’obligacions quina principal justificació és la funció social, dit d’una altra manera: “fer poble”. No abans. I no tots els ciutadans estan disposats a transformar els seus sòls per un aprofitament urbanístic ni que les seves terres siguin colindants al nucli existent i quedin situades en bona posició.

Cal destacar també que els plans urbanístics han de ser el màxim precisos possible per que de la precisió en depèn el valor de les propietats dels ciutadans, que veuen reconeguts els drets a edificar quan han patrimonialitzat sobre el terreny les obligacions imposades d’urbanitzar. Les indefinificions de planejament comporten conflictes entre propietaris i entre administració i administrats, i en el possible el plans d’ordenació incorporen criteris de resolució quan existeixen discrepàncies entre diferents documents de planejament, i els que prevalen són els relatius a una disposició de menor edificabilitat.

Nombrosos són els paràmetres a tenir en compte en l’elecció d’un model de creixement o un altre i totes les opcions són justificables. És en l’equilibri entre els diversos i complexes paràmetres on una planificació pot resultar més idònia o més acurada que qualsevol altra, pel que fa a la sensibilitat i respecte a les condicions preexistents de l’entorn específic on se situa, i sense menystenir tampoc la tendència a l’estalvi energètic que avui dia tots n’hem de ser conscients amb els nostres actes.

En resposta a la segona part de l’al·legació es transcriu literalment les mateixes consideracions reflexades a l’al·legació del Sr Jaume Rius Masdeu, i són les següents: ra d'art de l's.literalment les argumentacions formulades pel Sr.s de cessizaci

La Clau CJ “Ciutat Jardí” va ser creada en el POUM que s’ha sotmès a aprovació inicial com en les propostes prèvies de planejament anteriors a l’aprovació inicial, per dotar d’un marc legal urbanístic a aquelles edificacions que durant el temps s’havien construït al llarg del Camí del Guiamets, algunes amb llicència d’edificació però altres de forma il·legal.

Donat que el camí dels Guiamets gaudeix dels serveis bàsics d’urbanització, i que falta poc per completar-los era oportú consolidar una zona d’edificacions aillades a banda i banda del carrer per permetre l’acabament de les obres d’urbanització pe l que es refereix a la construcció de voreres o la millora de l’enllumenat públic, i creant un carrer urbà consolidat amb edificacions d’ús residencial unifamiliar aïllades, d’acord amb l’ordenació predominant i preexistent.

Més tard, en el procés de redacció del POUM, es va contemplar la possibilitat de creació d’un vial de circumval·lació per millorar la mobilitat al voltant del casc urbà amb la planificació d’un vial que s’iniciava amb la intersecció de la Carretera T-734 i passant per darrera el CEIP, connectava amb un vial de nova creació fins la intersecció amb el carrer 1 de Maig, completant així una circumval·lació que sens dubte millorava la mobilitat al voltant del nucli antic.

Aquesta actuació donava resposta a un procés urbanitzador ja iniciat en temps anteriors amb la construcció d’habitatges aïllats, i creava el sòl urbà per aquest ús segons demanda de l’Ajuntament en el plantejament inicial del Pla.

A petició dels propietaris que queden situats per sota l’escola, que quedaven afectats per aquest nou vial proposat, i oposant-se a la conversió dels seus terrenys rústics en sòl urbanitzable, que permetés transformar els sòls i garantir l’obertura del vial de circumval·lació, segons varen manifestar en el seu moment, l’opció de la circumval·lació va quedar desestimada, i es va optar en una revisió posterior als suggeriments a suprimir el tram de circumval·lació comprès entre la intersecció amb la carretera esmentada T-734 i la intersecció amb el Carrer Onze de Setembre, deixant-los en sòl no urbanitzable, que és el règim del sòl vigent.

El segon tram de circumval·lació, des de l’intersecció C/ Onze de Setembre fins la intersecció del C/ 1 de Maig, creua de forma perpendicular el camí dels Guiamets dividint la finca propietat del Sr Jaume Rius Masdeu en dues parts, al nord i al sud, del carrer de nova creació. Es tracta d’una finca molt gran a comparació de les veïnes on existeix un habitatge en bones condicions d’habitabilitat. S’accedeix al mateix per una porta metàl·lica situada al carrer del Progrés i per un camí privat pavimentat s’arriba a l’habitatge esmentat.

La primera proposta d’avanç de planejament contemplava la requalificació de gran part de la finca propietat del Sr Rius, de sòl no urbanitzable a sòl urbà no consolidat per poder desenvolupar el segon tram del vial de circumval·lació i dotant-los d’un aprofitament urbanístic per la construcció de sis edificacions unifamiliars aïllades, completant així el vial de circumval·lació, augmentant l’oferta d’habitatges unifamiliars, col.lindant amb els veïns i ordenant la part posterior de les edificacions del Carrer del Progrés.

Aquesta area interior entre els carrers 11 de Setembre i camí dels Guiaments reservada per aquest nou creixement té una superfície aproximada de uns 6.000 metres quadrats amb un sòl habitatge unifamiliar, a comparació de les propietats veïnes colindants que tenen una superfície variable entre 600 i 1000 metres quadrats per un sòl habitatge, ja construït. És una zona o àrea gens consolidada amb molt d’espai lliure d’edificacions d’un caràcter pròpiament rústec, excepte les esmentades que donen front als vials amb serveis urbanístics.

Amb la revisió del l’avanç de POUM, donada la disconformitat manifestada pels propietaris referent a l’ordenació proposada, es va delimitar una zona qualificada de Pla de Millora Urbana, en sòl urbà, que va ser aprovada inicialment, per que els propietaris atenent als drets i deures que la llei d’Urbanisme DL1/2005 modificat per DL 1/2007 de 16 d’octubre, atorga als propietaris inclosos en sòl urbà poguessin fer una proposta urbanística compatible amb la funció social i d’interès públic inherent al fet urbanístic, i que sigui més adequada a les seves necessitats.

CONCLUSIÓ

Atès que la principal justificació d’aquesta intervenció és la de crear un carrer perimetral al nucli antic que millori la circulació rodada.

Atès que aquesta circumval·lació pot ésser suplida o substituïda pel carrer del Progrés, donat el poc trànsit rodat que existeix en la població.

Atès que la clau CJ Ciutat Jardí ha estat creada per acabar de consolidar la urbanització del Carrer dels Guiamets amb nombroses edificacions construïdes, que han d’acabar d’executar les obres d’urbanització del carrer en el que hi donen front de parcel·la.

Atès que la topografia del carrer transversal és actualment inadequada per tenir pendents al voltant del 10%, tot i que podria ajustar-se al 8% amb la modificació de les rasants dels carrers adjacents, però això representaria la inclusió de més propietaris en un polígon d’actuació més ampli i més costós d’executar.

Atès que no és objecte d’aquest document la planificació de gran nombre d’habitatges unifamiliars ja que aquest modèl de planificació resulta excessivament car per als propietaris afectats que no poden materialitzar la urbanització per convertir els terrenys en solars.

Atès que amb la nova clau CJ representada en el POUM ja existeix suficient sòl per ús residencial unifamiliar i la requalificació d’aquesta zona no representa un bé comú per tota la població, des del punt de vista de la mobilitat o per la inclusió d’algun equipament públic o una zona verda en aquesta àrea.

Atès que d’acord amb l’informe emès pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en el que s’argumenta que el creixement previst en el Masroig sobrepassa el creixement moderat previst en el Pla Director del Camp de Tarragona corresponent a la zona del Priorat.

Atès que la proposta d’ordenació proposada en l’al·legació no resulta satisfactòria des del punt de vista del compliment de les obligacions dels propietaris en sòl urbà de cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys destinats a vials, zones verdes o equipaments, i de l’obligació de costejar les obres d’urbanització.

Atès la reiterada oposició dels propietaris a l’ordenació proposada, al·legant l’elevat cost que representa aquesta intervenció.

3. 
   Proposta:
   

Es resol la no incorporació d’aquesta àrea al procés urbanitzador deixant-la classificada segons el planejament actual vigent com a sòl no urbanitzable, i no intervenir en aquesta zona deixant invariable el règim urbanístic del sòl, respectant el caràcter rural que es desprèn de l’escassa pressió urbanística en la utilització del sòl, preservant el seu caràcter lliure d’edificacions i deixant l’habitatge existent en règim comú sobre edificacions en sòl no urbanitzable, entenent que aquesta figura és la menys gravosa pels interessos dels particulars donat que no comporta obligacions de cessió de sòl públic ni de despeses en concepte d’urbanització.

- Al·legació núm. 10, amb registre d’entrada a l’Ajuntament amb el número 405, de data 26/06/2008:

Sr. Julià Folch Masdeu, amb DNI 39816902-S, amb domicili a l’Av. Onze de Setembre, 2, del Masroig.

1. 
   Contingut de l’al·legació:
   

El resum del contingut de l’al·legació, és el següent:

Primera.- L’aprovació inicial del POUM no ha estat exposada de manera adequada. No s’han portat a terme els anuncis preceptius, ja que només s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, passant per alt la seva publicació en el DOGC i dos dels diaris de més divulgació en l’àmbit municipal, per tal que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observacions que consideri oportunes.

A més, l’anunci exposat en el BOP no contempla el prescrit a l’article 8.5 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per l’article 10 U del Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de Mesures urgents en matèria urbanística, per exigències derivades de l’article 11 de la Llei estatal 8/2007, de 28 de maig, del Sòl.

Segona.- El mes d’abril i maig de 2007, durant el termini d’exposició pública de l’Avanç, ja vam presentar diferents escrits de suggeriments i propostes, relacionats tant pel que fa al POUM en general com pel que fa a les finques afectades de la nostra propietat, la consideració dels quals ha estat dispar i sorprenent.

Em fem esment i reproduïm aquells suggeriments que incorporem en aquestes al·legacions en allò que hi sigui pertinent.

Tercera.- El POUM proposat, no només no accepta els suggeriments pel que fa al SAU2 proposat a l’Avanç, sinó que fa desaparèixer, elimina dos dels tres SAU inicials (el SAU2 i el SAU3), cosa que comporta que la nostra propietat passi de sòl urbanitzable, previst a l’Avanç, a sòl no urbanitzable, segons el POUM aprovat inicialment, amb el perjudici de tot tipus que això comporta i pot arribar a comportar.

El canvi és essencial i l’argumentació que es dóna en el POUM no pot ser més subjectiva i interessada.

De tots els terrenys afectats pel POUM és l’únic que no surt beneficiat en el canvi produït des de l’Avanç a ara. És més, en surt totalment perjudicat.

Dels tres àmbits de sòl urbanitzable que en l’Avanç s’establia que havien de garantir el possible desenvolupament futur del municipi, una vegada esgotat el sòl urbà, només se n’ha deixat un. És a dir, s’ha produït una reducció dràstica de les possibilitats d’ampliació del nucli de la població. Aquest fet, canvia fins i tot la fisonomia d’una part important de la trama urbana, en la seva part est i sud-est, que queda totalment desdibuixada i encorsetada, sense cap possibilitat de desenvolupament de futur.

De 258 habitatges que preveia l’Avanç, s’ha passat a 140 habitatges. Aquest és el potencial màxim de creixement que planteja el POUM del Masroig. Molt en el fons, si pot estar d’acord, però no es pot estar d’acord en el perjudici clar que hi ha pel que fa a nosaltres, de forma discriminatòria i sense un fonament lúcid de previsió de futur. És a dir, es talla tota la possibilitat de creixement sostenible de tota una ala del nucli urbà, que és perfectament compacte, que forma part d’una anella circular de creixement i, en canvi, es prefereixen altres extrems de la població que són puntes irregulars i que distorsionen la compactabilitat del nucli urbà.

De l’evidència del que proposa el POUM aprovat inicialment, se’n desprèn que el criteri aplicat no pot ser mai urbanístic, i ha de respondre a altres intencions.

3a.a- És significatiu que a l’extrem sud del carrer d’Onze de Setembre, s’hagin produït dues modificacions substancials:

• 
  Per una banda, baixant a la dreta, s’ha incorporat una franja de terreny que en l’Avanç era qualificada de sòl no urbanitzable i que ara ha passat a ser qualificat de Nucli Urbà, sense cap mínima justificació.
  
• 
  Per altra banda, baixant a l’esquerra, passada la casa propietat dels Srs. Brull-Folch, el que és l’est de la població, s’ha eliminat la qualificació proposada de “sòl urbanitzable”, de l’Avanç, per passar-la a “sòl no urbanitzable”, en base a un criteri subjectiu de reducció d’habitatges en sòl urbanitzable.
  

És a dir, incomprensiblement s’amplia la qualificació de nucli urbà sense cap

justificació i es fa desaparèixer el sòl urbanitzable en una simple línea dient que es replanteja el dimensionament del POUM. Decisió totalment arbitrària i injustificada que denunciem.

3a.b.- El criteri lògic seria seguir el planejament d’establir un conjunt residencial

que, en cercle, donés continuïtat al nucli urbà, aprofitant la vialitat urbana actual i obrint vials que facilitessin la circumval·lació. Doncs no, el POUM opta per dibuixar un planejament no circular, que premia el desenvolupament en ramals estranys i fora de tota lògica urbanística.

En un planejament ben desenvolupat, en realitat el SAU2 i el SAU3 proposat a l’Avanç, ja haurien d’haver estat grafiats com a PAU, per a ús residencial en qualsevol modalitat d’habitatge. És a dir, quan el lògic seria que el seu color fos el blau de PAU i no el groc de SAU, el POUM els deixa sense color, el color de “sòl no urbanitzable”. Se’ns escapa qualsevol criteri raonable en aquesta decisió d’eliminació.

Aquesta franja de terreny a l’est i al sud-est del nucli antic, té una evident continuïtat amb la trama urbana d’aquest nucli antic i, a més, en millora clarament la mobilitat.

Per això, és evident que aquesta franja de terreny, que en l’Avanç era qualificada de SAU, el que és apropiat és qualificar-la com a “sòl urbà”, com a un nou PAU del municipi.

Aquest nou PAU, que ha d’anar grafiat en blau, ha de comptar amb un vial que circuli de sud a nord i que serveixi d’oxigen vial a la part est del nucli urbà.

Aquest nou PAU, amb aquest nou vial de comunicació, ha de poder tenir a banda i banda del vial una possibilitat d’edificació de tipus residencial.

Com a una de les entrades principals de la població, aquesta zona est del nucli antic, ha de reflectir la imatge de futur, de previsió, d’organització, de desenvolupament i de sostenibilitat d’un poble. Aquest poble que es planteja avui una previsió de futur per anys, d’evolució i progrés, no pot quedar interromput per plans tímids que no gosen plantejar una evolució clara i valenta.

Aquest POUM aprovat inicialment, que no dóna opció de sortida a tota la zona est de la població, no pot ser mai una opció encertada. Considerar aquesta franja de terreny com a “sòl no urbanitzable”, és tenir una estretor de mires des del punt de vista urbanístic, que no pot beneficiar de cap de les maneres el desenvolupament sostenible de la població del Masroig.

Només cal una simple mirada a la fotografia núm. 52 de la pàgina 111 de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, per corroborar que no té cap sentit ni lògica urbanística la no incorporació d’aquesta franja de terreny de l’est del nucli urbà, al “sòl urbà” de la població.

Per altra banda, la no incorporació ni tant sols dels SAU2 i el SAU3 implica la impossibilitat d’establir un vial de circulació al sud-est de la població, per sota del carrer Onze de Setembre, que sí tenia previst l’Avanç.

3a.c.- A més, no només s’elimina la qualificació de “sòl urbanitzable”, sinó que s’imposa la càrrega de “jardí privat” en una part de la propietat, delimitada entre el “nucli urbà” del carrer Onze de Setembre i la que havia estat prevista com a SAU2.

Ja estem d’acord en que es doti d’un entorn adient a la zona, però no a base de carregar-ho exclusivament als propietaris, als quals, a més, el POUM deixa sense possibilitat de desenvolupar el dret que ja tenien en la qualificació anterior del seu sòl.

Aquest canvi de criteri sembla més una imposició de càrregues a determinats privats, que no pas a la voluntat d’envoltar l’equipament de zona verda.

Aquest fet podria entendre’s no com la introducció d’un criteri que garanteixi d’interès general de la població, sinó com una manera totalment arbitrària de prendre decisions.

No només no s’han admès les al·legacions i suggeriments formulats en el seu moment a l’Avanç respecte el SAU2, sinó que s’ha eliminat la qualificació de “sòl urbanitzable”, mantenint el cost que comporta al particular la zona de jardí privat que envolta l’equipament. Per tant, en aquesta decisió no es veu per enlloc el principi d’equitat.

3a.d.- Diu el POUM aprovat inicialment en una de les seves consideracions que “En essència, doncs, es tracta d’un model urbanístic compacte de creixement a la vora del nucli existent, per dotar de possibilitats de nou allotjament i de renovació de serveis. Hom podria discutir si fora millor un creixement major o menor, si les peces de sòl dissenyades podrien tenir més o menys dimensió o una forma diferent, però, en tot cas, el model continuaria essent en essència el mateix”.

Raonament il·lògic que no respon a la realitat del que s’ha fet en els terrenys de la nostra propietat. Els terrenys, la qualificació dels quals discutim, formen part a tocar del nucli existent i faciliten la renovació i fluïdesa dels serveis i de la mobilitat del nucli urbà.

No seria discutible el model, ni la seva essència, si s’hagués considerat aquesta franja de terreny com un PAU nou, com a sòl urbà, com a continuació del nucli urbà al qual està enganxat, completament i perfecte.

Però no, no s’ha considerat ni “sòl urbà”, ni “sòl urbanitzable” tant sols, purament i simple la seva nova qualificació ha estat la de “sòl no urbanitzable”.

DEMANA:

Que l’aprovació inicial del POUM no ha estat exposada de manera adequada. No s’han portat a terme els anuncis preceptius, com la publicació en el DOGC i en dos dels diaris de més divulgació a la població, cosa que fa necessària la seva publicació i l’ampliació corresponent del termini d’al·legacions.

Que s’han d’incorporar les al·legacions fetes per aquesta part a l’aprovació inicial del POUM d’aquest municipi, de tal manera que la franja de terreny que avui es qualifica de “sòl no urbanitzable”, i que en l’Avanç es va qualificar de SAU2, amb la qualificació de “sòl urbanitzable”, passi a ser qualificada de “sòl urbà”, com a nou PAU, amb les consideracions,

millores i suggeriments que ja es van proposar en el seu moment i que en aquest escrit, punt 3a.b, també s’han concretat.

2. 
   Informe Tècnic i relatiu a l’al·legació presentada més antecedents:
   

La decisió de suprimir el sòl urbanitzable plantejat a l’avanç del pla respon a varis factors:

Malgrat que l’ordenació des punt de vista funcional crea una anella viària de circumval·lació que seria apropiada i adequada per les necessitats de mobilitat del municipi, aquesta infraestructura té un cost econòmic elevat que han de costejar els propietaris afectats per l’ordenació.

Per equilibrar les càrregues hauria de dotar-se un sostre edificable que contradiu les expectatives de creixement computades en la globalitat del municipi, com es recull a l’avantprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona, en el que s’estima un creixement moderat al municipi del Masroig, sobre l’extensió urbana actualment desenvolupada.

En l’informe emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’objecte del qual és la de determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM del Masroig, als efectes que determina l’article 115 del decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament d’Urbanisme i els articles 8 i 9 de la llei 2/2006 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, es posa de manifest l’excessiu creixement previst, i es recomana la seva disminució, inclús donant vialitat a l’anella exterior.

Per altra banda, altres propietaris també afectats per aquesta intervenció mostren la seva disconformitat per l’elevat cost que aquest sistema viari els hi reporta, i representen una part important en ubicació i superfície. En els primers esbossos del Pla es feia constar una delimitació de sòl urbanitzable que comprenia en un sòl àmbit tota l’actuació de circumval·lació, i en una fase posterior es va dividir en dues delimitacions de sòl urbanitzable atesa la diferent voluntat o velocitat de desenvolupament del sector, però segons la forma d’entendre del tècnic redactor del pla aquesta era una mala mesura en tant en quant dividia es dues fases d’execució diferents en el temps el que hauria de ser una sola actuació per que tingués algun sentit l’obertura del carrer.

Atès que actualment no existeix cap servei urbanístic en aquesta zona, atès que aquesta zona està qualificada actualment com a sòl no urbanitzable, atès que la limitació de creixement urbanístic regulada per la legislació territorial aplicable la qual imposa un canvi de model urbanístic en el que aquesta anella de circumval·lació no representa una actuació prioritària, ja que l’escassa intensitat de trànsit poden absorbir-la altres carrers com el Carrer del Progrés o l’Avinguda Onze de Setembre, i d’acord amb les justificacions anteriorment exposades, en aquest moment i en aquest zona es considera adient la no requalificació del sòl no urbanitzable en sòl urbà.

En el futur, d’acord amb els interessos de tots els particulars afectats per aquesta intervenció, i amb la clara intenció de promoure una millora en la mobilitat en tota la població, els particulars poden desenvolupar plans i projectes d’iniciativa privada, tal com regula la llei d’urbanisme 1/2005.

3.