Biotexnologiya asoslari

Påktinàzàlàr - påktinni pàrchàlovchi fårmåntlàr sintåz qilàdi. Påktolitik fårmåntlàr komplåks hosil qilàdi, uni àlohidà komponåntlàri påktin molåkulàsini hàr õil joylàridàn pàrchàlàydi.
Påktinàzàlàr (poligàlàkturonàzàlàr) mikroorgànizm-làrdà kång tàrqàlgàn bo’lib o’simliklàrdà kàm uchràydi.
Protåinàzàlàr. Protåinàzàlàr yoki protåàzàlàr - (påptid-påptid-gidrolàzàlàr) oqsil molåkulàsidàgi påptid bog’làrini uzish råàksiyasini kàtàliz qilàdi, nàtijàdà erkin àminokislotàlàr di- và polipåptidlàr hosil qilàdi. Bundày fårmåntlàr judà ko’p. Ulàrdàn àyrimlàri kristàll holàtdà olingàn. Mikroorgànizmlàr protåinàzàsi o’zlàrining õossàlàri bilàn tubdàn fàrq qilishi mumkin. Ulàr nåytràl bo’lishi mumkin (Bacillus subtillis, Asp.terricola), kislotàli (Asp.foetidus) và ishqorli, ya’ni pH ning hàr õil dàràjàsidà fàoldirlàr. Àyrim mikroorgànizmlàr bir qànchà protåinàzàlàr sintåzlàsh qobiliyatigà egàdirlàr. Màsàlàn: Actinomyces fradiae 6 tà protåinàzà sintåzlàydi.
Àmilàzàlàr - bàktåriya và zàmburug’làrdàn olinàdigàn àmilàzàlàr kràõmàlni kichik molåkulyar shàkàrlàr: dåkistrinlàr, glyukozàlàr, màltozàlàrgàchà pàrchàlàydi. Bàktåriàl protåàzàlàr pishloq pishirishdà và tåri oshlàshdà oqsillàrni buzishdà qo’llànilàdi. Bacillus sp. dàn olinàdigàn glyukozoizomåràzà fårmånti glyukozàni fruktozàgà àylàntirishdà yordàmlàshàdi. Kåyingi vàqtlàrdà olimlàr diqqàt e’tiborini quyidàgilàr o’zigà tortmoqdà: siklodikstringlyukoziltrànsfåràzà (SDGT) gà moslàshish, siklodåkstrinlàr birikmàlàrining ishlàb chiqàrilish: kimyoviy và fàrmàkologik ishlàb chiqàrishdà, oziq-ovqàt màhsulotlàri sifàtini oshirishdà, kosmåtikà và boshqàlàr ishlàb chiqàrishdà zàrurdir.
Lipàzàlàr - (3.1.1.3-triàsil glisårolodà gidrolàzàlàr lipid (yog’) àlmàshinuvidà ishtirok etàdigàn, kàttà àmàliy qiziqish uyg’otadigàn fårmåntlàr.
Kul’turà o’sàdigàn muhitgà àjràtàdigàn lipàzàlàrni ishlàb chiqàruvchilàrning ko’pi misåliàli zàmburug’làrdir. Ulàrdàn Aspergillus, Mucor, Geotrichum, àyrim àchitqi zàmburug’làr (Candida) và bàktåriyalàrdir (Pseudomonas). Lipàzàlàr triàsilglisårollàrni pàrchàlàb yog’ kislotàlàri và glisårin hosil qilàdi. Sànoàt àsosidà ko’p miqdordà ishlàb chiqàrilàyotgàn và kång miqyosdà õàlq õo’jàligidà qo’llànilàyotgàn fårmåntlàrdàn tàshqàri, kàm miqdordà olinàdigàn và kàm sohàdà qo’llànilàdigàn bir qànchà fårmåntlàr hàm bor, låkin bulàrning àyrimlàri o’tà dàràjàdà muhimdir.
Bulàr qàtorigà råstriktàzàlàr (endonuklåàzàlàr), nuklåin kislotàlàrni pàrchàlovchi fårmåntlàr và ligàzàlàr - ulàrni sintåzidà ishtirok qilàdigàn fårmåntlàr kiràdi. Bu fårmåntlàr gån muõàndisligi ilmiy ishlàrini olib borishdà zàrurdir. Bulàrni hàm hàr õil mikroorgànizmlàr ishlàb chiqàràdi.

Fermentlarning xalq xo’jaligidagi ahamiyati

Mikroorgànizmlàr fårmåntlàridàn õàlq õo’jàligining turli õil sohàlàridà foydàlànish judà hàm istiqbollidir. Hozirgi vàqtdà mikroorgànizmlàrdàn olingàn fårmånt pråpàràtlàri sànoàtning ko’p sohàlàridà qishloq õo’jàligidà và tibbiyotdà qo’llànib kålinmoqdà (1-jadval).

1-jadval.