Baho va bahoning shakllanishi : kasb-hunar kollejlari uchun o'quv qollanma



Download 2,05 Mb.
Pdf ko'rish
bet22/41
Sana30.03.2022
Hajmi2,05 Mb.
#519367
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   41
Bog'liq
Baho va bahoning shakillanishi J.B. Babayeva 2006

Alimov 
R. va 
boshq.
M arketingni boshqarish. D arslik. — Т.: «Adolat», 
2000
.
5. 
Д а н ч ен ю к Л. А.
М ар к е т и н го в о е ц е н о о б р а зо в а н и е и а н а л и з цен. 
Учеб. п осо б и е. — М.: М Г У Э С И , 2004.
45


V b o b . TALAB VA TAKLIF NAZARIYASI
5 .1 . Talab va taklif tushunchasi,
umumiy taklif qonuni
Iqtisodiy islo h o tla r davrida b a h o la r talab va ta k lif q o n u -
niga k o ‘ra b o z o rla rd a a m a l qiladi. T a la b d e g a n t u s h u n c h a
yerda hayot vujudga kelgan paytdan boshlab ja m iy a td a paydo 
b o ‘lgan. Dastlabki davrlarda talab oddiy b o ‘lgan va insonning 
y e m ish i, so v u q d a n saq lan ish i va b o s h q a la r u c h u n ta b ia td a
nim aki b o l s a , sh u n a rs a la rn in g o ‘zi bila n g in a q o n d irilg a n . 
In so n iy a t va yerdagi ja m ik i tirik m a v ju d o tla rn in g ta la b - 
ehtiyo jlarin i q o n d irish u c h u n z a r u r n a rsala rn in g b a rc h asin i 
t a b i a t n i n g o ‘zi y e tk a z ib tu r g a n . T a b i a t n i n g o ‘zi g o ‘yo 
boyliklar yaratuvchi b o i i b m aydonga chiqq an va tu rli-tu m a n
tirik m a v ju d o tla rn in g h a y o ti sa q la n ib , nasllari k o ‘payib 
borishini t a ’m in la s h g a kerakli n a rs a la rn in g h a m m a s in i o ‘zi 
yaratib turgan.
M in g la b yillar o T ishi b ilan ta b ia t ya ra tg an va is te ’m ol 
u c h u n yaroqli b o i g a n n a rs a la rn in g h a m m a s i aslida c h e k - 
lang an ekanligini inson sezdi va tu sh u n a boshladi. T alabning 
yaxshi qondirilmasligi, k o ‘p in c h a esa och qolish h a m insonni 
is te 'm o l q ilin a d ig a n b oy lik la r xilini k o ‘paytirish va ularn i 
ishlab c h iq arish y o i l a r i n i o bylab, izlab to p ish g a , shu y o i d a
m e h n a t qilishga m ajbur qildi. Ayrim qobiliyatli va serharakat 
o d a m l a r d a i s t e ’m o l q i l i n a d i g a n b a ’zi b o y l i k l a r n i n g
ortiqchasi t o ‘p la n a bo rd i, dastlab bu boyliklar b ir o d a m n in g
ikkinchi bir o d a m g a tavsiya e ta d ig a n taklifi sifatida, a lm a - 
s h in a d ig a n yoki te n g q iy m a t (p u l) e v aziga b e rila d ig a n
to v a rla r sifatida m a y d o n g a c h iqdi.
4 6


D e m a k , ta la b t u s h u n c h a s i , keyin esa ta k lif, is te ’mol 
va ishlab ch iq arish d e g an tu s h u n c h a la r p a y d o b o ‘ldi. T alab
va ta k l i f y e rd a h a y o t ni sa q la b q o lish u c h u n h a r a k a t qilish 
in s o n n in g shu h a y o tn i qoM lab-quvvatlab turishga yetadigan 
tu rli-tu m a n m o d d iy va m a ’naviy boyliklarga b o i g a n ehtiyo- 
jini qondirish zaruriyatidan kelib c h iq q an . Ja m iy a td a bare ha 
tu rd a g i r e s u rs la rn in g c h e k la n g a n lig i, e h tiy o jla r n in g sifat 
va m i q d o r j i h a t d a n o rtib b o ris h i in s o n n in g o d d iy ishlab 
c h iq a r is h n i , k e y in c h a lik esa k e n g a y tirilg a n ish lab c h i q a ­
rish ni a y lan tirish g a ra g ‘bat ini k u c h a y tira d i. Bular, m e h n a t 
ta q s i m o ti, u n i ix tis o s la s h tirish n i c h u q u r la s h ti r is h a so sid a
ishlab c h iq a rish usullari va q u ro lla rin i rivojlantirish h a m d a
t a k o m illa s h tir is h g a olib kelgan. Ish la b c h iq a r ila d ig a n va 
i s t e ’m o l q ilin a d ig a n t o v a r l a r h a m d a x i z m a t l a r d o ira s i 
keng ayib, b ir- b irin in g o ‘rnini b o s a d ig a n , a n iq eh tiy o jla rn i 
q o n d i r a d i g a n , lek in is h la b c h i q a r i s h u c h u n k e la d ig a n
s a r f-x a ra ja tla r i j i h a t d a n ( q iy m a ti va b a h o si b o ‘y ic h a ) b ir- 
b ir id a n farq q ila d ig a n to v a r va x iz m a tla r tu ri ken g ay ib
b o rd i, to v a r ishlab c h iq a r u v c h ila r o ‘rtasida ra q o b a t yuzaga 
k e ld i.
Talab va taklif, ishlab chiqarish va iste’mol degan tu s h u n ­
c h a la r iqtisod iy m u n o s a b a tla rn i b ild irad i, b u n d a b a rc h a
tu rd a g i to v a rla r va x iz m a tlar, b a rc h a tu rd a g i iqtisodiy va 
moliyaviy resurslarning baholari to v a r ishlab c h iq a ru v c h ila r 
0
‘rtasidagi raqobat asosida belgilanadi. M an a shu m e x a n iz m
b o z o r tartibi, y a ’ni b o z o r in stituti d e b ataladi. B ozo r q o n u -
niyatlariga muvofiq ish olib bo radigan, iqtisodiy yechim larni 
m a rk a z n i c h e tla b tu rib qabu l q iladigan iq tiso d iy o tn i esa 
b o z o r iqtisodiyoti d e b atalishi ru s u m b o i g a n .
B o z o r la r d a b a h o la r y u q o ri b o l g a n d a , is te ’m o lc h ila r
uni past baholi tovarga nisbatan kam xarid qiladilar. Bunday 
b o g l i q l i k ta la b q o n u n i d e y ila d i. B a h o l a r n i n g o s h is h i
47


tovarlarning m a ’lum m iq d o rd a sotilm ay qolishiga olib keladi 
va n a tija d a ra q o b a tc h i s o tu v c h ila r b a h o la r n i pasaytirishga 
m ajb ur b o ‘ladilar. Talab q o n u n ig a k o T a b a h o lar pasayganda 
iste’m o lc h ila r m a h s u lo tn i k o ‘p m iq d o r d a so tib o ladilar. 
B ozo r b a h o si, talab bahosi va ta k lif ba h o si turli ta la b va 
ta k lif darajasidagi ra q o b a tli n is b a tn in g n a tija s id ir1.
T a la b va ta k lifn in g o bz a ro t a ’siri u yoki bu to v a rn in g
b o z o r baho sin i belgilab beradi h a m d a ja h o n d a g i rivojlangan 
m a m la k a tla r iqtisod iy otid agi b o z o r m u n o s a b a tla ri tizim i 
s tru k tu ra s in i o ‘rga n ish g a h a m im k o n b e rad i. S hu sab a b d a n
b o z o r iqtisodiyoti m e x a n iz m i o T g a n ila r e k a n , avvalo talab 
va ta k l i f t u s h u n c h a l a r i n i n g o ‘z a r o t a ’siri n a z a riy a s i va 
a m aliy o ti bilan ta n is h ib ch iq ish zaru r.
T a la b d e g a n d a , o d a td a to v a r yoki x i z m a t l a m i sotib
ola d ig a n h a q iq iy va p o te n sial x a rid o rla rn in g x a tti- h a r a -
katlarini ifoda etuvchi u m u m iy a ta m a tushuniladi. T alabning 
hajm i degan ibora x a rid o rla rn in g m u a y y an vaqt m o b a y n id a
sotib o lish n i istay digan to v a rla r m iq d o r in i b ild irad i. U 
m a z k u r to v a r n in g b a h o s i va b o s h q a to v a r la r ( i s t e ’m o l 
x o s sa la rig a k o ‘ra b ir - b ir in i to N d ira d ig a n yoki m u q o b il 
to v a rla r) b a h o s in i, s h u n in g d e k x a rid o rn in g d a r o m a d la r i 
h a m d a tovarga qo^yiladigan o ‘ziga xos ta la b larn i o ‘z ichiga 
oladigan boshqa omillarga b o g ‘liq b o ‘ladi. U yoki bu tovarga 
b o ‘lgan talab, aslida, shu to v a r b o z o rg a q o ‘yilgan b o ‘lsa, 
kerakli m iq d o rd a g i to v a rn i sotib olish u c h u n x a rid o rn in g
c h in a k a m istagidan ta sh q a ri, z a r u r m oliyaviy im kon iy atlari 
h a m b o r, de g an m a ’n on i bildiradi.
Bunda tovarga b o i g a n talabning hajmi bilan a m ald a taklif 
etilgan to v a r h a jm in i b ir- b irid a n farq qilish kerak. A gar

Усманов С. И. и др.
Ценообразование. Учеб. пособие. Наманган, 2000. 
153-Ь.
48


q a n d a y b o N m a s i n b i r o r d a v la t m u a s s a s a s i b i r m a r t a
ish latilad ig an o kt o ‘c h irg ic h n in g d o n a s in i 10 m in g s o ‘m 
d e b narx belgilagan b o ‘Isa, u vaqtda talab hajm i h a r q a n d ay
d a v rd a h a m y u q o ri b o ‘lib tu ra v e ra r edi. L ekin o ‘t o ‘c h ir- 
gic h la rn i shu b a h o d a ta k lif e ta d ig a n s o tu v c h ila r topilishi 
a m r i - m a h o l b o ‘lg a n id a n , is te ’m o lc h ila r t o m o n id a n sotib 
o lin g a n o ‘t o ‘c h irg ic h la r soni a m a ld a a n c h a k a m b o ‘lib 
c h iq a d i. D e m a k , ta k lif hajm i faqat x a rid o rla rn in g x atti- 
h a ra k a tla rig a b o g ‘liq. V a h o la n k i, a m a ld a x arid q iling an 
to v a rla r hajm i s o tu v c h ila r sh u to v a r b a h o si p asay g an id a 
ortadi va aksincha, ikki sababga ko ‘ra kamayadi. Birinchidan, 
b a h o q a n c h a past b o ‘lsa, s h u n c h a k o ‘p so n d a g i x a rid o rla r 
sh u to v a rn i so tib olishg a in tilib , o ‘z a r o ra q o b a t qiladi. 
Ik k in c h id a n , b a h o q a n c h a past b o ‘lsa, x a rid o rd a bu tovarni 
istalgan p a y td a sotib olish im koniyati s h u n c h a k o ‘p b o ‘ladi.

Download 2,05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   18   19   20   21   22   23   24   25   ...   41




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish