A. P. R im k ev ic h

О  z b c k is to a   MK

---

76.  Poyezd qiyalikdan pastga h arak atlan ib ,  20 s d a  340  m 
y o ‘lni o ‘tdi va  19 m /s  tezlikka erishdi.  P oyezd q an d ay  tezlanish 
b ilan   h ara k a tla n g a n   va  qiyalik  b o sh id a  u n in g   tezligi  q an d a y  
b o ‘lgan?
7 7 .  S h o sse d a   av to b u s,  y engil  a v to m o b il  va  m o to tsik l 
h a ra k a tla n m o q d a .  8-  ra sm d a   k o ‘rsatilg an d ek ,  shosse  b o  ‘ у lab 
X   o ‘qn i  y o ‘n altirsak  va sa n o q  b o sh i qilib d araxt ni  olsak,  u n d a  
boshlangM ch  k o o rd in a ta la r  x 0  va  boshlangM ch  te z lik la r  v0 
h a m d a   te z la n ish la r  ax  ning  ta n la n g a n   o ‘q q a  proyeksiyalari 
u0xva ax quyidagi jad v a ld a   keltirilgan  q iy m atla rg a ega boMadi:
Transport turlari
x0,  m
v0x,  m /s
ax,  m /s2
Avtobus
500
20
-2
Yengil  avtomobil
200
-15
-1
Mototsikl
-300
-1 0
-0 ,4
/ =  0  boMgan  h o ld a   jism la r  vaziyatini  k o ‘rsatib  h a m d a   tezlik 
va  te z la n ish la r v ek to rlarin i  yasab,  tu s h u n tirm o q   u c h u n   rasm  
ch izin g ;  h a r  qaysi  jism   u c h u n   x  = x ( t)  h a ra k a t  ten g lam asin i 
yozing;  h a r  qaysi  jism n in g   h a ra k a tin i  tavsiflang.
78 .  S hosseda  h arak atlan a y o tg a n   (8-  rasm ga q aran g )  v elo ­
si p e d c h i,  p iy o d a  va  b en z o v o zn in g   h a ra k a t  ten g lam asi  m os 
ravishda  quyidagicha:  x,  = - 0 , 4 / 2,  x 2 = 400 -  0 ,6 / va x 3 = -3 0 0 . 
H a r  qaysi  jism   u c h u n :  kuzatish  b o sh lan ish   paytidagi  k o o r- 
d in a ta n i,  boshlangM ch  tezlik va tezla n ish n in g  X o ‘q qa  pro y ek ­
siyasini,  sh u n in g d ek ,  h a ra k a t  tu rla rin i  va y o ‘n alish in i  to p in g .
79 .  M od d iy   n u q ta la rn in g   h a ra k a t  ten g lam alari  q u y id a ­
g ic h a :  a )  x,  =  10/ + 0 , 4 / 2;  b ) x 2 =  2 / - / 2;  d )  x 3  = - 4 / + 2 / 2; 
e) x4 = - /  -  6 / 2 .  H a r qaysi  n u q ta  u c h u n   vx =  vx (/) bogM anishni 
y o z in g ;  b u   b o g M a n ish la r  g ra fik la rin i  c h iz in g ;  h a r   qay si 
n u q ta n in g   h arak atin i  tavsiflang.
80. T ezliklarining grafiklari  18-  rasm d a berilgan h arak atlar 
u c h u n   x  = x (/)  te n g la m a n i  yozing.  Jism   boshlangM ch  ( / = 0 )  
p ay td a  k o o rd in a ta la r  b o sh id a  tu ra d i  ( x =  0)  d e b   hisoblang.
8 1 .  B ola  c h a n a d a   u zun lig i  40  m   boMgan  te p a lik d a n   10  s 
d a  tu sh d i  va  to ‘x ta g u n c h a   g o rizo n ta l  y o ‘n alish d a  y an a  20  m
18

---

y o ‘1 o 4 d i.  T e p a lik  oxiridagi,  h a r qaysi y o ‘l qism laridagi  te z la ­
n ish n i,  h a ra k a tn in g  u m u m iy  vaq tin i va b u tu n  y o ‘l  davom idagi 
o ‘rta c h a   tezlik n i  to p in g .  T ezlik  grafigini  chizing.
8 2 . V elosi p e d c h i  tin c h   h o la tid a n   b o sh lab   b irin c h i  4   s 
d a v o m id a   1  m /s 2  tezla n ish   b ila n   o ‘td i;  s o ‘n gra 0,1  m in   d a v o ­
m id a tekis h arak atlan d i va oxirgi  20  m  d av o m id a to ‘x tag u n ch a 
tekis se k in la n u v c h a n   h a ra k a t  qildi.  B u tu n   h a ra k a tla n ish  vaqti 
ichidagi  o ‘rta c h a   tezlik n i  to p in g .  vx(t)  grafikni  chizing.
83.  Poyezd ikki stansiya orasidagi m asofani  uo.r = 72  k m /so at 
o ‘rta c h a   tezlik   b ilan   / = 2 0   m in   d a  o ‘td i.  T ez lan ish   va  to r ­
m o z la n ish   u c h u n   /, = 4  m in   v aq t  k etd i,  b o sh q a  v a q td a   esa 
poyezd  tekis h arak atlan d i.  Tekis  h a ra k a td a   poyezdning  v  t e z ­
ligi  q a n d a y   b o ‘lgan?
84 .  Ikk ita  av to m o b iln in g   shossedagi  h arak atlari  quyidagi 
te n g la m a la r   b ila n   b e rilg a n :  x, = 2 / + 0 , 2 / 2  va  x 2 =  8 0 - 4 / .  
H a ra k a t  m an za rasin i  tavsiflang:  a)  av to m o b illa r  u c h ra sh a d i- 
g an  v aq tn i  va  jo y n i;  b)  5  s  d a n   keyin  u la r  orasidagi  m asofa 
q an d ay  boMishini; d ) b irin ch i av to m o b iln in g  ikkinchi  a v to m o ­
bil  k o o rd in a ta  b o sh id a boMgan  paytdagi  k o o rd in atasin i toping.
8 5 .  K u z a tis h n in g   b o sh lan g M ch   m o m e n tid a   ik k i  jism  
orasidagi  m asofa  6,9  m   edi.  B irinchi  jism   tin c h   h o la tid a n  
b o sh lab   0,2  m /s 2  tezla n ish   b ilan   h a ra k a tla n a d i.  Ik k in ch i jism  
u n in g   k e tid a n   2  m /s  boshlangM ch  tezlik  va 0 ,4  m / s 2 tezlan ish  
b ila n   h a ra k a tla n a d i.  / = 0  p a y td a   k o o rd in a ta la r  x, = 6 ,9   m , 
x 2= 0   q iy m a tn i  o lad ig an   sa n o q   sistem asida  x  = x (/)  bogMa- 
n ish la rn i  y o zing.  J ism la rn in g   u c h ra sh ish   jo y in i  va  v aq tin i 
to p in g .
86
.
  Ikki  m o to tsik lc h in in g   h a ra k a tla n ish i  x ,=   15 + / 2  va 
x 2= 8 / te n g la m a la r b ilan   berilgan.  H a r qaysi  m o to tsik lch in in g  
h a ra k a tla n ish in i  tavsiflang;  u la rn in g   u c h ra sh ish   v aq tin i  va 
jo y in i  toping.