A. P. R im k ev ic h

---

A .P.R IM K EV IC H
FIZIKADAN
MASALALAR
TOTLAMI
U m u m t a ’lim   m a k ta b la r i  u c h u n
3 - n a s h r i
« 0 ‘Q IT U V C H I »   N A S H R IY O T -M A T B A A   I J O D IY   U Y I 
T O S H K E N T  —  2013

---

UO‘K:  53(07)
КВК  |2.3уа721 
ф ^ ^
Rimkevich  А. P.
22.3я721 
F iz ik ad an   m asala la r  t o ‘plam i:  U m u m ta ’lim
R58 
m aktablari uchun. /А .  P.  R im kevich. —  3-nashri.
-   Т.:  « 0 ‘qituvchi»  N M I U ,  2013.  -   208  b.
IS B N  978-9943-02-605-6
M a z k u r   o ‘q u v   q o ‘l l a n m a   m a k t a b   o ‘q u v c h i l a r i   v a 
o ‘q it u v c h il a r   u c h u n   q o ‘s h i m c h a   f o y d a la n is h g a   m o ‘lja l- 
la n g a n   b o ‘lib ,  u n d a   fiz ik a   k u r s in in g   h a m m a   b o N im la ri, 
y a ’n i  « M e x a n ik a » ,  « M o l e k u la r   fiz ik a » ,  « E le k tr o d in a m i-  
k a » ,  « T e b r a n is h la r   v a   to M q in la r» ,  « O p tik a » ,  « A to m   fiz i- 
k a si» ,  « A to m   y a d ro s i  fiz ik a s i» g a   d o ir   m a s a la l a r   b e r ilg a n .
U O ‘K:  53(07) 
K B K 22.3ya721
A lishei  Naveiy  I 
! 0 1 д а  
aom iddgi
O  zbekision  MK.
IS B N   9 7 8 - 9 9 4 3 - 0 2 - 6 0 5 - 6
©   0 ‘z b e k   tilig a   ta rjim a . 
« 0 ‘q itu v c h i»   n ash riy o ti, 
o ‘zg arish lar  b ila n ,  1987- y.
©   « 0 ‘q itu v ch i»   N M I U ,  2 0 1 1 -y .

---

SO ‘ZBOSHI
M ak tab  fizika  kursini  o ‘rganish  -  fizik h o d isalar va q o n u - 
n iy a tla m i  tu sh u n ib g in a   q o lm ay ,  balki  u la m i  am a ld a   tatb iq  
qila bilish  h a m   d em ak d ir.  M u ayyan  m asalani  hal  qilish  u c h u n  
fizikaning  u m u m iy   q o id alarin i  h a r  q a n d a y   q o ‘Uanish  fizik 
m asala  y echish  d em ak d ir.
M asalani yechishga kirishishdan a w a l  m asalaning  m a ’n o - 
sini  tu sh u n ib   olish  va  u n in g   aso sid a  q an d a y   fizik  h o d isalar 
va  q o n u n iy a tla r  y o tg an in i,  u n d a   tavsiflangan  ja ra y o n la rn in g  
qaysilari  asosiy ek a n in i  va  qaysilarini  hisobga  olm aslik   m u m - 
kinligini  aniqlab olish  lozim .  M asalani yechish  m u m k in  b o ‘lsin 
u c h u n   b iz  s o d d a la s h tiru v c h i  q a n d a y   fa ra z la r  k iritish im iz  
lozim ligini  bilish im iz  kerak.  M asalan , jism n in g  b iro r b a la n d - 
likdan  tu sh ish   vaq tin i  hiso b lash d a  quyidagi so d d alash tirish lar 
qilinadi:  jism n i  m o d d iy   n u q ta   d eb  hiso b lab ,  erk in   tushish 
tezlan ish i  o ‘zgarm as  d eb   qabul  q ilin a d i,  h av o n in g   qarshiligi 
hisobga  o lin m a y d i.
K a ttalik lar va  fizik d o im iy lik la m in g  jadval  q iy m atla rid an  
fo y d a la n ib ,  u la m in g   q iy m atla rin i  yech ilay o tg an   m asalaning 
b e rilg a n   s h a rtla ri  b ila n   b e lg ila n a d ig a n   a n iq lik   d a ra ja sid a  
yaxlitlash  lozim .
M ashq  u c h u n   y ec h ilad ig an   m asala la rd a  hiso b lash larn i 
soddalashtirish  m aqsadida  erkin  tushish  tezlanishini  10  m /s 2, 
n o r m a l  a tm o s f e r a   b o s im in i  100  k P a ,  A v o g a d ro   s o n in i 
6  •  1023  m o ‘1"1,  y o ru g ‘lik  tezlig in i  3 -  108  m /s ,  e le k tro n n in g  
zaryadini  1,6  •  10-19  С   va  h o k az o   qabul  qilish  m u m k in .
M asalalarn i  y e c h ish d a  m ik ro k alk u lato rd an   foydalanilgan 
m a ’qul.  A gar  m ik ro k a lk u la to r  b o ‘lm asa,  b erilg an larn i  ikki- 
u ch   q iy m atli  ra q am larg ac h a  yaxlitlash  lozim .
H isoblashlarga kirishishdan a w a l,  o d a td a ,  berilgan  m a ’lu- 
m o tla rn i  b itta   s is te m a d a   ifo d a la sh   lo z im .  K o ‘p  h o lla rd a  
m asalalarni  X alq aro  b irlik la r sistem asi  (S I)  d a y echish  tavsiya 
q ilin ad i.  A gar  m asala  b a ’zi  k attalik larg a  n isb atan   b ir  jinsli 
te n g la m a   b o ‘y ic h a   y e c h ilsa ,  u n d a   b u   k a tta lik la rn i  q ab u l 
qilin g an   birlik lar  sistem asiga  o ‘tk azish   sh art  em as.
3

---