A. P. R im k ev ic h

4 7 5 .  N o rm a l  sh a ro itd a   boMgan  1  m 3 tab iiy g az  y o n g an d a 
36  MJ  issiqlik ajraladi.  110  k P a  bosim   o stid a  va  7°  С   te m p e ­
raturada boMgan  10  m 3 gaz yonganda q a n c h a  m iqdorda  issiqlik 
ajralad i?
73

---

4 7 6 .  K a m A Z -5 3 2 0   a v to m o b ilin in g   d iz e l 
dvigateli  silin d rid a  siqish  tak ti  b o sh id a  h avoning 
te m p e ra tu ra si  50°  С   edi.  A gar  silin d r  ichidagi 
h av o n in g   hajm i  17  m arta  k am aysa,  b osim   esa 
50  m a rta   o rtsa ,  ta k t  o x irid a  h av o n in g   te m p e ra ­
turasi  q a n d a y   boMadi?
4 7 7 .  Id e a l  g a z n in g   a b s o lu t  te m p e r a tu ra s i 
2  m arta o rtganda uning bosim i  25  % ortdi.  B unda 
hajm i  n e c h a   m a rta   o ‘zgargan?
4 7 8 .  R ezin a  q a y iq q a   7°  С   te m p e r a tu ra d a  
108  k P a  ishchi  b o sim g ach a  d a m   b erildi.  A gar 
chegaraviy  b o sim   110,6  k P a   boMib,  h ajm n in g
kattalashishi  4  %  d an   oshm asligi  lozim   boMsa,  te m p e ra tu ra  
37°  С   ga  y etg an d a  q ay iq n in g   yorilish  xavfi  b o rm i?  Y orilish 
xavfini  y o ‘q o tish   u c h u n   n im a   qilish  lozim ?
4 7 9 .  19°  С  te m p e ra tu ra  va atrofdagi b o sim  75  sm   sim .  ust. 
boM ganda  sin fd ag i  k a lta la sh tirilg a n   m a n o m e trd a g i  sim o b  
u stu n in in g   vaziyati  78-  ra sm d a  k o ‘rsatilgan.  N a y c h a   qay n o q  
suvga tu sh irilg a n d a c h a p   tirsakdagi  havo  u stu n i  7 sm   u zu n lik - 
kach a  kengaydi.  S u vning  te m p e ra tu ra sin i  an iq lan g .
4 8 0 .  T urli  h  b a la n d lik la r  u c h u n  jad v alg a  quyidagi  k a tta ­
liklar  kiritilgan  (b u la r  sta n d a rt  atm o sfe ra   u c h u n   berilgan). 
T —  ab so lu t  te m p e ra tu ra ;  p  -   a tm o sfe ra   b o sim i;  p  —  h a v o ­
ning zichligi;  n —  m o lek u lalar konsentratsiyasi;  v —  m o lek u la­
larning o ‘rtach a  kvadratik tezligi;  E -   m o lek u lalar ilgarilanm a 
h a ra k a tin in g   o ‘rta c h a   k in e tik   e n e rg iy a si.  K a tta lik la rn in g  
berilgan  ikkita  qiy m atig a  q arab   h a r  qaysi  b a la n d lik   u c h u n  
qolgan  t o ‘rtta   k attalik n i  top in g .  H a v o n in g   m o ly ar  m assasini 
h a m m a   b alan d lik lard a  b ir  xil  d eb  hisoblang.
A,  km
T,  К
p ,  к Pa
p,  k g /m 3
n,  10”   n r 3
v ,  m /s
E,  10-2'  J
0
28 8
101
0 ,5
285
1 ,1 7
1
8 9 ,9
2 ,3 1
2
1 ,0 0 8
4 8 6
5
1 ,53
5 ,2 9
10
2 6 ,5
4 3 8
7 8 -  rasm .
74

---