Sh. Merajova



Download 1.42 Mb.
Pdf ko'rish
bet12/13
Sana20.09.2019
Hajmi1.42 Mb.
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   13

 32. 



.

2

sin



sin

1

1



4

x

e

x

e

e

t

t

x

x

t







 

33.  

.

2



cos

cos


sin

3

2



x

e

t

t

e

xt

t

t





 34. 



.

3

cos



2

sin


2

2

9



2

x

t

t

e

x

t





  

35. 



.



3

cos


1

3

1



cos

1

5



1

3

5



2

x

e

x

e

t

x

t

t







  



36. 



.



3

2

1



1

2

1



2

  

,



)

1

2



cos(

1

6



1

2

1



2

1

)



1

2

(



6

2

1



2

2

2



















k



k

C

x

k

e

k

C

x

t

x

k

k

t

k

k



 



37. 



  



,

sin


1

4

)



1

(

1



4

2

2



2

2

2











k

t

k

k

x

x

k

e

k

C

e

t

x





 

.

1



2

agar  


     

,

3



2

1

1



2

1

1



2

2

1



2

agar      

 

          



          

,

0



















m

n

m

m

m

m

n

C

k



 



6-bo‘lim 

1. Agar 

2



 bo‘lsa, yechim yo‘q. Agar 



2



 bo‘lsa, u holda 



.



2

1

2



)

(









x

x

 

 

48 


2. Agar 

1



, bu yerda 



1

1

2



1



e

 bo‘lsa, u holda 



1



1

2





e

e

x

bo‘ladi. 



1



 da yechim yo‘q.  3. Agar 

2





 va 

6



 bo‘lsa, u holda 













2



6

6

42



24

12

2



2

x

x

2



 va 



6



 da tenglama yechimga ega emas.  4. Agar 

2

3



 

va 



2

5



 bo‘lsa, u holda 





4

2



2

5

7



2

7

5



x

x





. Agar 

2

3



 bo‘lsa, 



4

2

7



25

x

x

Cx



, bu yerda 

C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

5



 da tenglama yechimga ega emas. 5. Agar 

12

5



  bo‘lsa, u holda



2



3

2

6



1

6

5



5

12

2



x

x







12

5



da tenglama yechimga ega emas. 6. Agar 



2

5



 va 


2

1



 bo‘lsa, u holda 

2

4

)



2

5

(



3

)

3



2

(

5



x

x





. Agar 

2

1



 



bo‘lsa, 

4

2



3

6

5



x

x

Cx



, bu yerda 

C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

5



 da tenglama yechimga ega emas. 7. Agar 

2

5



 va 


2

1



 

bo‘lsa, u holda 



3

7

2



1

20

4



2





x

x



. Agar 

2

5



 bo‘lsa, 



Cx

x

x



2

4



3

50

3



7

, bu yerda 



C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

1



 

da tenglama yechimga ega emas. 8. Agar 



2

3



 bo‘lsa, u holda 



3

)

2



3

(

5



)

2

5



(

3

x



x





. Agar 

2

3



 bo‘lsa, 



2

3

5



1

Cx

x

x



  , 

bu yerda 



C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

3



 da tenglama yechimga ega emas. 9. Agar 



8

1

1





 va 


2

1



 bo‘lsa, u holda 



x

C

2

3



1

. Agar 



8

5

2





 bo‘lsa, 



x

x

C

2

3



)

1

3



(

2

2



, bu yerda 



2

1

,C



C

 - ixtiyoriy doimiylar. 

8

3

3





 da tenglama 

yechimga ega emas. Agar 

i



3



,

2

,



1



i

 bo‘lsa, u holda 



8

3

3



)

(





x

x

10. Agar 

4

3



 va 


2

3



 bo‘lsa, u holda 



x

x

2

2



sin

4

3



12





. Agar 


2

3



 bo‘lsa, 



x

C

x

x

2

cos



2

sin


2

2





, bu yerda 

C

 - ixtiyoriy doimiy. 

4

3



 da 


tenglama yechimga ega emas. 11. Agar 

4

3





 va 

2

3





 bo‘lsa, u holda 

x

x

2

cos



sin

)

3



2

(

2



3





. Agar 



4

3



 



bo‘lsa, 

x

C

x

x

cos


sin

4

3



2

cos




,  bu yerda 

C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

3



 da tenglama yechimga ega emas. 12. Agar 



2

2

3





 bo‘lsa, u holda 









x

x

x

2

sin



2

3

2



cos

2

9



8

3

sin



2





. Agar 


2

2

3





 bo‘lsa, tenglama yechimga ega 

emas. 13. 



 ning barcha qiymatlarida 

x

x

cos


3

sin


2







14. Agar 



2

1



 bo‘lsa, u holda 



x

x

cos


)

1

2



(

6

2



1

2







. Agar 

2

1



 bo‘lsa, 





C



x

x

cos


8

2

3



4

2





,  bu yerda 



C

 - ixtiyoriy doimiy. 

2

1



 da 



tenglama yechimga ega emas. 15. Agar 



2

 va 



4



 bo‘lsa, u holda 







2



1

4

cos x



. Agar 



4

 bo‘lsa, 



x

C

x

C

x

2

sin



2

cos


1

4

cos



2

1



,  bu yerda 



2

1

,C



C

 - ixtiyoriy doimiylar. 



2



 da tenglama yechimga ega emas. 16. 

Agar 





1

 bo‘lsa, u holda 



x

3

cos



. Agar 



1

 bo‘lsa, 



x

C

x

C

x

2

cos



cos

3

cos



2

1



,  bu yerda 

2

1

,C



C

 - ixtiyoriy 

doimiylar. 17. Agar 



1

 va 



2



1

 bo‘lsa, u holda 





1



cos x

. Agar 


2



1

 bo‘lsa, 



x

C

x

2

sin



cos

2



,  bu yerda 

C

 - 


 

49 


ixtiyoriy doimiy. 



1

 da tenglama yechimga ega emas. 18. Agar 



1



 va 


3



1

 bo‘lsa, u holda 





1



sin x

. Agar 


3



1

 bo‘lsa, 



x

C

x

2

cos



sin

2

3



,  bu yerda 



C

 - ixtiyoriy doimiy. 



1



 da tenglama yechimga ega emas. 19. 



1



1





x

x

cos


sin

,1; 



1



2





x

x

sin


cos

20. 



2



1

1



1; 



2

2





x

2

cos





2

3







x

2

sin



21. 

45

1





2

3



2



x

8

45



2



1

15



2



x

22. 

8

3



1



5

2



5

2

3





x



x

2



3

2





5

2

5



2

3





x

x

23. 



2



1





x

x

3

sin



sin

; 



2



2



 



x

x

3

sin



2

sin




x



x

4

sin



sin

24. 



12



a

, 

12



b



, 

2

1



2

12

C



x

C

x



, bu yerda 

2

1

,C



C

- ixtiyoriy 

doimiylar. 25. 

3

15





a



,  





x



x

x

x

C

3

1



15

1

3



15

4

2





, bu yerda 



C

- ixtiyoriy doimiy 26. Har qanday 

parametr uchun ushbu tenglama yechimga ega: 







2

0



)

(

)



(

)

2



cos(

)

(



x

f

dy

y

f

y

x

x

  27. Agar 

2

1



 bo‘lsa, u holda 



b

ax

b

x

a







2



1

2

sin



)

2

1



(

12

3



. Agar 

2

1



 da, 



0



b

a

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib, 

yechim: 

2

1



cos

)

(



C

x

C

x



,  bu yerda 

2

1

,C



C

- ixtiyoriy doimiylar. 28. Agar 



2



(



b

a,

-ixtiyoriy) bo‘lsa, u holda 



b



x

b

a



sin


2

2

2







2



 da ixtiyoriy 



b

a,

 larning qiymatida tenglama yechimga ega: 



x

C

b

x

b

a

x

cos


sin

2

4



)

(

1







, bu yerda 

1

C

- ixtiyoriy doimiy; 



2



da 



0

4





b

a

 bo‘lsa, va faqat shu holda 



tenglama yechimga ega bo‘lib, yechim: 

x

C

b

x

sin


)

(

2





,  bu  yerda 

2

C

- ixtiyoriy doimiy. 29. Agar 

2

1



va 



2

3



 

(



c

b

,

,

-ixtiyoriy) bo‘lsa, u holda 



2

2

3



3

)

2



1

(

3



3

2

ax



x

b

c

a







2

1



 da 



0

3





c

a

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama 

yechimga ega bo‘lib,  

1

2



2

3

)



(

C

ax

bx

x



, bu yerda 



1

C

- ixtiyoriy doimiy; 

2

3



da 


0



b

 bo‘lsa, va faqat shu holda 

tenglama yechimga ega bo‘lib, yechim: 



x

C

c

a

ax

x

2

2



)

(

2



1

)

(





,  bu  yerda 



2

C

- ixtiyoriy doimiy. 30. Agar 

2

15



 (



b

a,

-ixtiyoriy) bo‘lsa, u holda 



3



2

2

2



2

4

15



5

)

3



5

(

4



4

15

)



3

5

(



2

bx

ax

x

b

a

x

b

a









2

15



 da 



0

3

5





b



a

 

bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib,  















 




x

x

C

x

x

a

x

2

1



3

3

5



3

5

)



(

, bu yerda 



1

C

- ixtiyoriy 

doimiy; 

2

15





da 

0

3



5



b

a

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib, yechim: 















 


2

2



3

3

5



3

5

)



(

x

x

C

x

x

a

x

,  bu  yerda 



2

C

- ixtiyoriy doimiy. 31. Agar 

3





 va 

5



 (

b



a,

-ixtiyoriy) 

bo‘lsa, u holda 



b

x

b

x

a



2



5

3

5



3

3





3



 da 

0



a

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib,  

1

2

1



2

5

)



(

C

x

b

x







, bu yerda 



1

C

- ixtiyoriy doimiy; 

5





da 

0



b

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega 



 

50 


bo‘lib, yechim: 

ax

x

C

x

2

3



)

(

2



2



,  bu  yerda 

2

C

- ixtiyoriy doimiy. 32. Agar 

6

1



 (

b



a,

-ixtiyoriy) bo‘lsa, u holda 



ax

x

b

a



3

1



)

6

1



(

7

7



30



6

1



 da 



0

7

5





b



a

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib,  

3

2

2



3

1

1



5

7

)



(

x

C

x

C

bx

x





, bu yerda 

1

C

 va 

2

C



- ixtiyoriy doimiylar. 33. Agar 



2

 va 





4

2



 (

b

a,

-ixtiyoriy) 

bo‘lsa, u holda 

2

)



4

(

2



2

2

)



4

(

2



bx

x

b

a













2



 da 

0

)



4

(







b

a

 bo‘lsa, va faqat shu holda 

tenglama yechimga ega bo‘lib,  

C

bx

x

x



2



)

2

(



2

)

(





, bu yerda 

C

- ixtiyoriy doimiy; 





4

2



da tenglama 

yechimga ega emas. 34. Agar 

3

5

2



1



 (

c



b

,

,

-ixtiyoriy) bo‘lsa, u holda 







bx

ax

b

a

x

c

b

a







2

2



2

3

1



2

12

5



7

35

30



28

12

5



21

42

36



14

5







3

5

2



1



 da 

0

)



(

5

7



3

15





c



a

b

 bo‘lsa, va 

faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib,  









5



3

)

(



3

1

1



2

x

C

c

bx

ax

x

, bu yerda 



1

C

- ixtiyoriy doimiy; 

3

5

2



1



da 


0

)

3



(

5

7



3

15





c



a

b

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib, yechim: 











5

3



)

(

3



1

1

2



x

C

c

bx

ax

x

,  bu  yerda 



2

C

- ixtiyoriy doimiy. 35. Agar 

8

15



 va 



2

3



 (

b



a,

-ixtiyoriy) 

bo‘lsa, u holda 

)

2



3

)(

8



15

(

)



1

(

36



2

3

3



8

15

)



1

(

30



2

2

2













b

x

a

x

b

8



15



 da 


1



b

 bo‘lsa, va faqat shu holda tenglama 

yechimga ega bo‘lib,  

)

1

(



20

1

2



17

)

(



2





x

C

a

ax

x

, bu yerda 



C

- ixtiyoriy doimiy; 

2

3



 da 


0



b

a

 bo‘lsa, va 

faqat shu holda tenglama yechimga ega bo‘lib,  

2

1



)

(

C



x

C

x



, bu yerda 

1

C

 va 


2

C

- ixtiyoriy doimiylar. 36.1. 

,

2

3



1



Download 1.42 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   5   6   7   8   9   10   11   12   13




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling

    Bosh sahifa
davlat universiteti
ta’lim vazirligi
O’zbekiston respublikasi
maxsus ta’lim
zbekiston respublikasi
o’rta maxsus
davlat pedagogika
axborot texnologiyalari
nomidagi toshkent
pedagogika instituti
texnologiyalari universiteti
navoiy nomidagi
samarqand davlat
guruh talabasi
toshkent axborot
nomidagi samarqand
ta’limi vazirligi
haqida tushuncha
toshkent davlat
Darsning maqsadi
xorazmiy nomidagi
Toshkent davlat
vazirligi toshkent
tashkil etish
Alisher navoiy
rivojlantirish vazirligi
Ўзбекистон республикаси
matematika fakulteti
pedagogika universiteti
таълим вазирлиги
sinflar uchun
Nizomiy nomidagi
tibbiyot akademiyasi
maxsus ta'lim
ta'lim vazirligi
o’rta ta’lim
махсус таълим
bilan ishlash
fanlar fakulteti
Referat mavzu
umumiy o’rta
haqida umumiy
Navoiy davlat
Buxoro davlat
fanining predmeti
fizika matematika
universiteti fizika
malakasini oshirish
kommunikatsiyalarini rivojlantirish
jizzax davlat
davlat sharqshunoslik