Parada Coll de Comiols utm 31T-341980-4657880 Situació



Download 1.05 Mb.
Sana10.05.2017
Hajmi1.05 Mb.


Parada 1. Coll de Comiols


UTM 31T-341980-4657880

1. Situació


Al mateix coll de Comiols, en el punt on la carretera d'Artesa de Segre a Tremp enllaça amb la carretera de Sant Salvador de Toló.

2. Geologia de la zona

A gran escala


Estem a la gran unitat geogràfica que anomenem el Prepirineu. Si el dia es clar:

  • Al nord es veu el Pirineu Axial, que constitueix el sòcol de l'orògen, d'edat paleozoica i fet de roques predominantment metamòrfiques o magmàtiques intrusives.

  • Al sud hem deixat la Depressió de l'Ebre, una conca d'avantpais farcida de sediments postalpins, d'edat oligocènica vora l'orògen i miocènica més cap al centre de la conca (Monegros).

A escala mitjana


El Prepirineu es constituït per sediments d'edat mesozoic-eocènica, que es van dipositar en una conca marina poc profunda (mar pirinenc) situada entre el continent europeu i l'illa ibèrica. A qualsevol història geològica de Catalunya o dels Pirineus podeu consultar els detalls.

Aquestes potents sèries sedimentàries estan estructurades com a unitats de lliscament (mantells de corriment) imbricades (vegeu imatge). La base del lliscament la constitueixen els materials de la fàcies keuper (Triàsic superior), nivell molt plàstic constituït per guixos i argiles versicolors.



La unitat sobre la que estem situats és el mantell del Montsec que, al nord, s'acaba sota el mantell de Bòixols, al peu de les serres de Sant Corneli i Carrànima i, al sud, s'acaba al peu de la cinglera inferior del Montsec, on aquest mantell s'encavalca sobre el de les Serres Marginals. Estructuralment, el mantell del Montsec és una unitat poc complicada, formada per un ampli sinclinal amb vergència cap al sud, del qual el Montsec n'és el flanc sud.

A escala local


Us podeu ajudar del mapa geològic i del tall hidrogeològic, amb els material numerats, per a situar-vos i fer un reconeixement general dels materials de la zona:

  • Us trobeu sobre les arenites del Cretaci superior (arenites d'Areny, núm. 2 al tall)), que en aquest punt tenen un important component de precipitació química (calcarenites). A l'altre costat de la carretera, podeu observar el seu cabussament cap al nord, que és el que trobem a tot el Montsec, ja que pot considerar-se com el flanc sud del gran sinclinal de Tremp.

  • En direcció W, una mica cap al sud, les calcàries dures de la part culminal del Montsec (calcàries de rudistes del Campanià, Cretaci superior, núm. 1 al tall)

  • Cap a l'oest, les calcàries dures de la part superior de la Serra Campaneta i de la Serra de Llimiana, estratigràficament posteriors (Eocè, núm. 5 al tall). Són calcàries d'alveolines i constitueixen el darrer sediment marí de la zona, dipositat abans que l'orogènia alpina no foragités definitivament el mar.

  • Estratigràficament, entre ambdues formacions anteriors, es situa un potent nivell detrític vermell, constituït majoritàriament per margues. Aquest nivell és el que aflora a la major part de la Conca de Tremp. És el darrer nivell en el que apareixen restes de dinosaures i, per tant, marca el límit cronològic entre el Mesozoic i el Cenozoic (fàcies garumniana, núm. 4 al tall).

  • En direcció N apareixen les serres prepirinenques interiors de Carreu, Sant Corneli i Boumort, culminades, com el Montsec, per calcàries del Cretaci. Formen part del mantell de Bòixols.

  • En direcció NNE apareixen els conglomerats oligocènics de la Serra de Benavent. Estan dipositats en medi continental com a potents cons de dejecció de l'orògen pirinenc. Sobre aquests conglomerats, discorren els darrers quilòmetres d'ascens al coll de Comiols. Mig quilòmetre abans del coll de Comiols hi ha el contacte discordant amb les arenites d'Areny aflorants al coll

3. Hidrogeologia


Tota la Conca de Tremp és rica en aquífers de tipus granular i càrstic. Els aquífers granulars emmagatzemen l'aigua als espais intergranulars (porositat primària), mentre que en els càrstics l'aigua és emmagatzemada principalment a les fissures eixamplades per dissolució de la roca calcària, formades amb posterioritat a l'origen de la roca (porositat secundària).

La sèrie sedimentària de les calcàries (núm. 1, groc) i les arenites (núm. 2, verd) del Cretaci superior constitueixen un gran aquífer confinat o captiu. Com podeu apreciar en el tall, els materials porosos es situen a sobre d'un potent nivell de margues impermeables del Cretaci superior (les mateixes que formen l'esglaó del Montsec) i sota les margues vermelles de la fàcies garumniana (4), que afloren a tota la Conca de Tremp.

Observeu que, en la zona central de l'aquífer, el nivell piezomètric està per sobre del nivell freàtic, fenomen que defineix els aquífers de tipus confinat, i que possibilita la presència de pous artesians (parada 4, pou de Conques).

El mapa hidrogeològic mostra l'altitud de les isopiezes, progressivament més deprimides cap al centre de la conca i cap a la Noguera Pallaresa, el que determina la direcció del fluix subterrani. El tall hidrogeològic mostra també les zones de recàrrega i de descàrrega:



  • La recàrrega es produeix per infiltració directa de l'aigua de pluja caiguda sobre les roques poroses, aflorants al sud (Montsec i Comiols), nord (Sant Corneli i Carreu) i est (Serra de la Conca) de l'aquífer.

  • La descàrrega és produeix per les vies següents:

    • Natural difusa: rius d'Abella, Conques i Noguera Pallaresa.

    • Natural puntual: fonts del sud del Montsec (Figuera, Edra, Freda) i de la Conca (font de la Sarga) i dolines de Basturs.

    • Artificial: la major part dels pobles de la Conca exploten l'aigua de les arenites excavant pous.

A més, apareixen també dos aquífers lliures, formats per les calcàries de l'Eocè (5) i els travertins del Quaternari (6), ambdós en posició culminal. La recàrrega d'aquests aquífers es produeix per tota la seva superfície superior, mentre que la descàrrega té lloc per fonts o sorgències situades a les zones més deprimides de la seva base, en el contacte amb els materials impermeables subjacents.

4. Impactes


Aquest observatori permet fer-se una idea dels impactes més generals que apareixen sobre el territori com a conseqüència de l'ocupació humana: carreteres, línies d'alta tensió, pobles, camps, residus en el mateix lloc de l'aturada...etc.

Observeu la situació de la gasolinera, sobre les arenites del Cretaci superior i de les granges de la Conca, sobre les margues del Garumnià. Al qüestionari trobareu dues preguntes en relació a aquestes observacions.
Download 1.05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling

    Bosh sahifa
davlat universiteti
ta’lim vazirligi
O’zbekiston respublikasi
maxsus ta’lim
zbekiston respublikasi
axborot texnologiyalari
o’rta maxsus
davlat pedagogika
nomidagi toshkent
guruh talabasi
pedagogika instituti
texnologiyalari universiteti
toshkent axborot
xorazmiy nomidagi
rivojlantirish vazirligi
samarqand davlat
haqida tushuncha
navoiy nomidagi
toshkent davlat
nomidagi samarqand
ta’limi vazirligi
Darsning maqsadi
vazirligi toshkent
Toshkent davlat
tashkil etish
kommunikatsiyalarini rivojlantirish
Ўзбекистон республикаси
Alisher navoiy
matematika fakulteti
bilan ishlash
Nizomiy nomidagi
vazirligi muhammad
pedagogika universiteti
fanining predmeti
таълим вазирлиги
sinflar uchun
o’rta ta’lim
maxsus ta'lim
fanlar fakulteti
ta'lim vazirligi
Toshkent axborot
махсус таълим
tibbiyot akademiyasi
umumiy o’rta
pedagogika fakulteti
haqida umumiy
Referat mavzu
fizika matematika
universiteti fizika
ishlab chiqarish
Navoiy davlat