O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi


bet26/291
Sana27.09.2021
Hajmi
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   291
I k k in c h i  b o ‘lim 
S H A X S  
V  b o b
S H A X S   T O ‘G ‘R I S I D A   U M U M I Y  
T U S H U N C H A
S h a x s   nima?
P sixologiya  fanida  i n s o n   z o tig a   xoslik,  y a ’ni  in d iv id  
m asala si  (l o t i n c h a  
individ —  ajralmas,  alohida  zo t
  d c g a n  
m a ’n o n i   a n g l a t a d i )   s h a x s ,   i n d i v i d u a l l i k   ( y a k k a h o l l i k )  
t u s h u n c h a l a r i   orqali  aks  e tti r il a d i .  K a tta  y o s h d a g i  r u h i y  
s o g 'l o m   (e s -h u sh i  jo y id a )  o d a m l a r   h a m ,  c h a q a l o q   h a m ,  
n u tq i  y o ‘q ,  o d d iy   m a l a k a la r n i  o ‘zlasfhtira  o l m a y d i g a n   aqli 
za iflar  h a m   individ  h is o b l a n a d i.  Biroq  b u l a r d a n   b i r i n c h i -  
sin ig in a   shaxs  d e b   atash  a n ' a n a   tusiga  kirib  q o l g a n ,  c h u n k i  
o ‘s h a   z o t g i n a   ijtím oiy  m a v j u d o t ,   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r  
m a h s u l i ,   ijtim oiy  t a r a q q i y o t n i n g   faol  q a t n a s h c h i s i   b o l a  
oladi.  Individ sifatida  y o ru g '  d u n y o g a   kelgan  o d a m   i j ti m o i y  
m u h i t   t a ’s ir i d a   k e y i n c h a l i k   s h a x s g a   a y l a n a d i ,   s h u n i n g  
u c h u n   bu  ja r a y o n   ijtim o iy -ta rix iy   xususiyatga  e g a d ir .  llk 
bolalik c h o g 'id a n o q   individ  m u a y y a n   ijtimoiy  m u n o s a b a t l a r  
tizim i  d o i ra s id a   boMadi,  b u n d a y   s h a x sla ra ro   m u n o s a b a t l a r  
tarzi  tarixiy  sh ak llan g a n   b o l i b ,   u  y o s h lig id a n o q   s h u   t a y y o r  
( a j d o d l a r   y a r a t g a n )   i j t i m o i y   m u n o s a b a t ,   m u o m a l a ,  
m u l o q o t   tizim i  bilan  t a n i s h a   b o r a d i.  Ijtim o iy  q u r s h o v   ( o ila  
a ’z olari,  m a h a lla   ahli,  j a m o a t c h i l i k ,   ishlab  c h i q a r i s h   j a -  
m o a s i),  ijtim oiy  g u ru h   i c h i d a   (k is h ila r  o g ‘u s h id a ,  u l a r n i n g  
q a lb   t o ‘rid a)  o d a m n i n g   b l i n d a n   keyingi  riv o jla n ish i  u n í  
sh a x s   sifa tid a   s h a k lla n is h ig a ,  u n i n g   ongi  va  i r o d a s i n i n g  
x ususiyatlariga  m u tla q o   b o g ‘liq  b o l m a g a n   h a r   xil  x u s u -  
siyatli  m u n o s a b a t l a r   m a j m u a s i n i   v u ju d g a  keltiradi. 
^ 7 J a h o n   psixologiyasi f a n id a  o n d a - s o n d a  b o ‘lsa-da ,  a n i m o  
u c h r a b   tu ra d ig a n   shaxsni  ijtim o iy   m u h i tn i n g   su s t  m a h s u l i  
d c b   tu s h u n t ir is h   va  u n d a   fa o llik n i  i n k o r   etish   o ‘t a   b a h s l i  
m a s a l a d ir .  S luini  a l o h i d a   t a 'k i d l a s h   l o z im k i,  s h a x s n i n g
5  Psixologiya 
65
www.ziyouz.com kutubxonasi


Ÿ 
£
  / ■   e  
^
i j ti m o i y   tajribani  o ‘z l a s n ti r i s h   ja ra y o n i  o d a m n i n g   o 'z i c h a  
a m a lg a  oshirayotgan faoliyatiga va uning bilan q a n d a y  m aqsad 
k o 'z la y o tg a n i g a   n i s b a t a n   m u n o s a b a t i n i  aks e ttiru v c h i  ruhiy 
d u n y o s i   orq a li  n a m o y o n   b o ‘ladi.  O d a td a ,   faollik  shaxsga 
x o s   x u lq -a tv o r,  fa o liy a t,  m u o m a l a   m o tivlarida,  y o l l- y o ‘riq- 
l a r d a ,  a m a liy   k o ln i k m a l a r i d a   k o ‘zga ta s h la n a d i.  B o sh q a c h a  
a y t g a n d a ,   fa o llik   s h a x s n i n g   a t r o f - m u h i t d a g i   v o q e l i k n i  
e g a lla s h g a   intilgan  s a 'y - h a r a k a t l a r d a  vujudga  keladi.  S h a x s­
n i n g   faolligi  o ‘z  istiqboli  u c h u n   y o ‘l-yo*riq  t a n l a s h d a ,   uni 
o 'z la s h ti r i s h d a ,   h a y o t d a   o ‘z  mavqeyi  va  o ‘rn in i  to p i s h d a  
g av d a la n a d i.
B ir xil  tu rm u s h   s h a r o itla r i  shaxs  faolligining  turli  shakl- 
l a r i n i   y aratish   h a m d a   h a r   xil  h ayotiy  v a z iy a tn i  v u ju d g a 
k e l t i r i s h   i m k o n i y a t i g a   e g a .   H a y o t d a   b i r o n - b i r   t a n b e h  
b e r i s h n i n g   o kzi  k i m d a d i r   ru h iy   hisni  u y g 'o ts a ,  b o s h q a   bi- 
r o v n i n g  sirtiga  h a m  y u q m a y d i.   S h u n d a y  qilib  „ s h a x s “  deg a n  
t u s h u n c h a ,   o d a m g a   t a ' s i r   qilu v ch i  b a r c h a   ta s h q i   q o ' z -  
g 'a t u v c h i l a r   ijtim oiy  s h a r t- s h a r o i tl a r g a ,  fa o liy a tn in g   ichki 
t a r b i y a v i y   q ism la ri  ( t o m o n l a r i ,   j i h a t la r i ,   j a b h a l a r i ,   ta r- 
k ib la ri),  tuzilishi,  yig*indisi  bilan  boyitilishi  evaziga  hosil 
b o 'l a d i .
y S h a x s n in g   e n g   m u h i m   xususiyatli  j i h a t la r i d a n   biri  — 
b u   u n i n g   individualligi,  y a ’ni  yakkaholligidir.  Individuallik 
d e g a n d a ,   i n s o n n in g   s h a x s i y   psixologik  x u s u siy a tla rin in g  
b e t a k r o r   b i r i k m a s i  t u s h u n i l a d i .   In d iv id u a llik *  ta r k i b i g a  
x a r a k t e r ,   t e m p e r a m e n t ,   psixik  ja ra y o n la r,  h o la tla r,  h o d i- 
s a la r ,  h u k m r o n   x u s u s i y a t l a r   yig‘indisi,  iro d a ,  fa oliyatlar 
m o tiv la r i,  inson  m a s la g i,  d u n y o q a r a s h i,  iq tid o ri,  h a r   xrl 
s h a k ld a g i  reaksiyalar,  qobiliy a tla ri  va  s h u   k a b ila r  kiradif 
P sixik  x u susiyatlar  b i r i k m a s i n i  a y n a n   o 'x s h a s h   t a r z d a   aks 
e t t i r u v c h i   inson  m a v j u d   e m a s .  M asa la n ,  y a q in   o d a m d a n  
ayrilg a n lig i,  q a y g ‘u - a l a m ,   u n in g   bilan  birga  esa  h a y o td a  
t i k l a b   b o l m a y d i g a n ,   a m m o   b o s h q a l a r î a   ta k r o r la n u v c h i  
fa z ila tla rn i  m u r a k k a b   v o q e lik n in g   m a n g u lik k a   y o ‘nalishi 
b il a n   iz o h la sh   m u m k i n .   S haxs  o ‘zin in g   q a d r - q i m m a t i   va 
n u q s o n l a r i   bilan  i jtim o iy   t u r m u s h d a   faol  ishtirok  qilishi, 
t a ’lim  va tarbiya y o r d a m i d a  yuzaga kelgan  o ‘zin in g  kuchli va 
k u c h s i z   jih a tla ri  b ila n   y a q q o l,  b e ta k r o r  oliy  zotdir.
www.ziyouz.com kutubxonasi


O d a m   ja m i y a t d a   turli  g u r u h l a r   fa o liy a tid a   q a t n a s h a r  
e k a n ,   k o kp in c h a ,  u l a r d a   b a r   xil  vazifalarni  b a j a r a d i ,   b ir- 
biriga  o 'x s h a m a g a n   ro lla rn i  ijro  e tadi.  M a s a la n ,   o t a - o n a   va 
o i la n i n g   „ e g o v i“ ,  injiq,  , ,z o ‘r a v o n “  b o la   o ‘z  t e n g q u r l a r i  
d a v r a s i d a   e h t i y o t k o r o n a   h a r a k a t   qilib,  o ‘z i n i   t a m o m a n  
b o s h q a c h a   tu tadi.  S h u n in g d c k ,   jid d iy ,  t a l a b c h a n ,   x i z m a t  
v a q t i d a   b o s h q a l a r g a   q o ks h i l m a y d i g a n ,   s a y o h a t   d a v r i d a ,  
m e h n a t   faoliyatida,  h a s h a r   v a   h a m k o r l i k d a ,  u l f a t c h il ik d a  
h a z i l k a s h   va  q i z i q c h i g a   a y l a n i s h i   m u m k i n .   Y u q o r i d a  
k e ltirilg a n la rd a n   k o ‘rin ib   tu r i b d i k i,   b i t ta   o d a m n i n g   o ‘zi 
t u rli  v a z iy a t la r d a   m a z m u n a n   b i r - b i r i g a   q a r a m a - q a r s h i  
ro l l a r n i   b a ja ra d i.  A k s a r i y a t   h o l l a r d a   o d a m   t u r l i - t u m a n  
v az iyatlarga,  sh a ro itla rg a   m o s ,   ularga  m u t a n o s i b   b o ‘lgan 
j i h a tla r n i ,  ja b h a la r n i   n a m o y o n   qiladi,  u n in g   o i l a d a ,   x i z m a t  
vazifasida, j a m o a tc h ilik   o r a s id a ,   sp o rt  m u s o b a q a s i d a  v a   shu 
singarilarda  o kz z im m a s ig a   o ig a n   rollarni b i r - b i r i g a  q a r a m a -  
q a rs h i  e m a s ,  balki  o ‘z a ro   h a m o h a n g   ta r z d a   o ‘y n a y d i .   A n a  
s h u   in s o n   fazilatla rin in g ,  xislatla rin in g ,  s if a t l a r in i n g   bir- 
biriga  mosligi  shaxsning yaxlitligini  k o ‘rs a tu v c h i  a l o m a t l a r -  
d a n   biri  b o l i b ,   a y n i  c h o g ‘d a   u n d a g i  q a r a m a - q a r s h i l i k ,  
z i d d i y a t   va  s h a k l l a n i b   u l g u r n i a g a n   x u s u s i y a t l a r n i n g  
k o ‘rsatkichi  u n in g  turli v a z iy a tla rd a   b a jarila d ig a n   r o lla rn in g  
o ‘z a ro   bir-biriga  zidligi  y o k i   n o m u t a n o s ib li g i n i   k o ‘rs a ta d i.
Inson j a m iy a tn in g  turli  g u ru h la r id a  o ‘z z i m m a s i g a   oigan 
v az ifalari,  rollari  q a n c h a l i k   r a n g - b a r a n g   b o l m a s i n ,   t u r -  
m u s h d a g i  m avqeyi  k o ‘p   m a ' n o   va  k o kp  q irra li  x u s u s iy a tg a  
eg a   b o 'lis h id a n   q a t 'i   n a z a r ,   u n d a   in so n   s h a x sig a   t o ‘la  m o s  
k elad ig a n   h aqiqiy  tav sif b e r i s h   im k o n iy a ti  s a q l a n i b   q o la d i. 
U n g a   b e r ila d ig a n   ta v s i f   f a q a t   u n in g   o ky n a y d i g a n   a so siy  
rollari,  egallagan  m a v q e y i n i n g   in d iv id u a llig in i  n a m o y o n  
qilu v ch i  m otivlari  bilan  e m a s ,   balki  u n i n g   is h l a b   c h i q a -  
rishga,  m o d d iy   bo y lik la rn i  o ‘z la s h tirish g a   n i s b a t a n   m u n o -  
s a b a tin i  o 'r g a n i s h   orqali  a n i q l a n a d i / 0 ‘z b e k i s t o n d a   i n s o n  
s h a x s i g a   b e r i l a d i g a n   a s o s i y   t a v s i f   u n i n g   g u m a n i s t i k ,  
m u s t a q i l ,   h u q u q i y   j a m i y a t   q u r i s h   j a r a y o n i g a   n i s b a t a n  
h a m d a   bu  ijtim oiy j a r a y o n d a   faol  q a t n a s h i s h i   k ab i  m u h i m  
m e z o n la rg a  asoslanadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


J a h o n   p s i x o l o g i y a   f a n i n i n g   i l g 'o r ,   t a r a q q i y p a r v a r ,  
g u m a n i s t i k   t a d q i q o t c h i l a r i n i n g   ta jrib a s i  k o ‘r s a t i s h i c h a ,  
s h a x s n i n g   p s ix o lo g ik   t u z i l i s h i ,   p six o lo g ik   x u s u s i y a tl a r i 
( x a r a k t e r   x is la ti.  t e m p e r a m e n t   x u s u s i y a t l a r i .   ir o d a v i y  
s ifa tla r i,  a q liy   q o b iliy a tla ri,  i s te 'd o d   darajalari,  b a r q a r o r  
q iz iq is h la ri,  h u k m r o n   m o tiv la ri,  hissiyoti  va  sh u   kab ilar- 
n i n g   m a jm u a s i   h a r   b i r   y a q q o l ,  a lo h i d a   o d a m d a   b e ta k r o r, 
b a r q a r o r u t u r g ‘u n   b irlik n i  tashkil  etadi.  Bu  esa,  o ‘z  nav- 
b a t i d a ,   sh a x sn i p s ixologik  tu zilish in in g   nisbiyligi,  qat'iyligi. 
s te r e o tip lig i  t o ‘g ‘risidagi  fikrni  q a t 'i y   tasdiqlash  im k o n in i  
y a r a t a d i .
P six ik   h o la tla r,  h o d is a la r,  hissiyot,  x o h is h ,  o r z u ,  ta - 
f a k k u r   v a   s h u   k a b iia r  u z lu k s iz   ravishda 
0
‘zgarib  turishi, 
i j ti m o i y   g u m h l a r d a ,   h a y o t i y   vaz iy a tla rd a  o d a m   o ' z   z im - 
m a s i g a   o lg a n   rollariga  a l o q a d o r   x u lq -a tv o rn in g   o ‘zgarishi, 
y o s h i  u lg ‘ayib  borishi  h a m   sh ax sn in g   psixologik  qiyofasi 
(m illiy lik ,  e t n i k   t a ’sir  a s o sid a )  m u a y y a n   d a r a j a d a   b a r q a -  
r o r l i k n i   s a q la y d i.  M a z k u r   nisbiy  b a r q a r o r i i k   o d a m n i n g  
y a s h a s h   s h a r o itla r i,  j i s m o n i y   xu su siy atlarin in g   k o 'r in is h i  
b i l a n   u y g ‘u n lik d a   s h a k l l a n t i r u v c h i   ijtimoiy  m u n o s a b a t l a r  
y i g ki n d i s in in g   d oim iyligi  b ila n   uzviy  b o g 'liq d ir.  Biroq  biz 
q a y d   q ilib  o ‘tgan  d o im iy lik   nisbiy xususiyatga ega.  C h u n k i ,  
sh a x s n i  psixik tuzilish in in g   o ‘zgarishi j a h o n   psixologlarining 
b i r   q a t o r   t a d q i q o t l a r i d a   o ‘r g a n i l g a n .   Bu 
0
‘z g a r i s h l a r  
o d a m n i n g   y ash a sh   m u h i t i ,   a m a lg a   o sh irad ig an   fa oliya tida 
n a m o y o n   b o i a d i   va  u l a r   ijtim oiy  ta 'sir,  tarbiya  sh aro itig a 
b e v o s ita  a lo qadordir.
D e m a k ,   sh a x s n in g   n i s b a ta n   b a r q a r o r   va  o kz g a ru v c h a n  
x u s u s i y a t l a r i   i n s o n   x i s l a t l a r i n i n g   y a x l i t li g i   v a   o ' z a r o  
b o g ‘liq ligidan  tarkib t o p u v c h i   n iu rak k a b  birlikdan  iboratdir.

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   291




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling

    Bosh sahifa
davlat universiteti
ta’lim vazirligi
maxsus ta’lim
O’zbekiston respublikasi
zbekiston respublikasi
axborot texnologiyalari
o’rta maxsus
guruh talabasi
nomidagi toshkent
davlat pedagogika
texnologiyalari universiteti
xorazmiy nomidagi
toshkent axborot
pedagogika instituti
haqida tushuncha
rivojlantirish vazirligi
toshkent davlat
Toshkent davlat
vazirligi toshkent
tashkil etish
matematika fakulteti
ta’limi vazirligi
samarqand davlat
kommunikatsiyalarini rivojlantirish
bilan ishlash
pedagogika universiteti
vazirligi muhammad
fanining predmeti
Darsning maqsadi
o’rta ta’lim
navoiy nomidagi
haqida umumiy
Ishdan maqsad
moliya instituti
fizika matematika
nomidagi samarqand
sinflar uchun
fanlar fakulteti
Nizomiy nomidagi
maxsus ta'lim
Ўзбекистон республикаси
ta'lim vazirligi
universiteti fizika
umumiy o’rta
Referat mavzu
respublikasi axborot
таълим вазирлиги
Alisher navoiy
махсус таълим
Toshkent axborot
Buxoro davlat