‘z b e k I s t n r e s p u b L ik a s I o liy va ‘rta m a X s u s ta’l im V a zir lig I m. P. Boltabayev, M. S. Qosimova


I BOB M O H IY A T I VA M A Z M U N I 1.1. Kichik biznes va tadbirkorlik tushunchalari



Download 4,6 Mb.
Pdf ko'rish
bet5/147
Sana05.07.2022
Hajmi4,6 Mb.
#742929
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   147
Bog'liq
61b186c0e14426.78547627

I BOB
M O H IY A T I VA M A Z M U N I
1.1. Kichik biznes va tadbirkorlik tushunchalari,
ularning mohiyati va mazmuni
B ozo r m u n o sab atlari sh a ro itid a iqtisodiyotni rivojlantirishning 
aso siy o m illa rid a n biri k ic h ik b izn es va tad b irk o rlik fao liy atin i 
rivojlantirishdir.
X o ‘sh , « ta d b irk o r» , « ta d b irk o rlik » tu s h u n c h a la r i q a n d a y
m azm unga ega va nim ani anglatadi?
Tadbirkorlik faoliyati tizim in in g alo h id a tahlili dastlab G ‘arbda 
b o s h la n g a n b o ‘ls a -d a , u n in g m o h iy a ti va riv o jla n ish ig a ta a llu q li 
k o ‘p qirrali b ilim la r S h a rq d a ta rk ib to p ib , s o ‘n g ra G ‘a rb d a ilgari 
su rilg an ig a y u q o rid a z ik r e tilg a n d a lilla rg u v o h lik b e ra d i. A y n iq - 
sa , u la r bu y o ‘n a lis h d a s h a k lla n g a n va h a y o td a o ‘z o ‘rn ig a eg a 
b o ‘lg a n t a ’lim o tla r d a o ‘z ifo d a s in i to p g a n . X u s u s a n , 3 m in g
yillik tarixga ega Z a rd u sh tiy lik t a ’lim o tin in g asosi b o ‘lm ish «Aves- 
to » d a , m u su lm o n o la m in in g allo m alari t a ’lim o tlari, ju m la d a n , 
«N aqshb and iya» , «Y assaviya», «K ubroviya» t a ’lim o tla rid a m u ja s- 
sam lan g an .
A yniqsa, bu jih a td a n « N a q sh b a n d iy a » t a ’lim o tin in g ild izlari 
c h u q u r m az m u n g a ega. « N aq sh b an d iy a« n in g «D il ba yo ru , d a st ba 
kor», y a ’ni «diling A llo h d a , q o ‘ling m e h n a td a b o ‘lsin», d e g an
t a ’lim o t asoschisi X oja B a x o u d d in N a q sh b a n d iy kim xobga n aq sh
b o g ‘lash d a ta d b irk o rlik m a h o ra tin i n a m o y ish etib , h a lo l m e h n a t 
b ila n yashash z a ru rlig in i ibrat qilib k o ‘rsa tg a n l. A yrim m a n b a la r 
u n in g m ato t o ‘q iy d ig an d o ‘k o n lari borligiga h a m ishora qiladi2.
1 H am idxon Islomov. If o r h id i ila tug‘ilgan. O rifXoji. Bahovuddin N aqshband. 
- T „ 1993. 3-b.
2 Abul M u h s in M u h a m m a d Bokir Ibn M u h a m m a d . B ahoviddin Balogardan. 
Т.: «Yozuvchi» n a sh r iy o ti, 1993. 14-b.


K o 'rin ib tu rib d ik i, B a h o u d d in N a q s h b a n d m a s h h u r G 'a r b
iq tiso d ch i o lim i x u su san , V ilyam P e ttid a n 400 yil m u q a d d a m
m e h n a t in so n la rn in g yashash m a n b a i ek an lig ini c h u q u r an g lag an
va am alda o ‘z faoliyati doirasida isbot etgan. A m m o Vilyam Pettining 
«B oylikning otasi m e h n a t, o n a si esa erdir» d eg a n t a ’lim oti ja h o n
iqtiso diy n azariy asi fan id a yangi b o sq ic h sifatida e ’tir o f etilgan i 
hold a, N a q sh b a n d iy a n in g u n d a n a w a lro q h a m d a c h u q u r iqtisodiy 
va m a ’naviy m azm un g a ega b o 'lg an yuqorida qayd etilgan t a ’lim oti 
hozirgacha na G ‘arb va na m ahalliy iqtisodiy adabiyotlarida m unosib 
o ‘rin egallam ag an.
T ad b irk o rlik b o ‘yicha bilim va am aliy faoliyatlar z a m in im iz d a
h u k m d o r b o ‘lgan b u yuk sh ax slar S o h ib q iro n A m ir T e m u rn in g
« T uzu k lari«d a, M irzo B o b u rn in g « B o b u rn o m a» a sarid a yo rq in
ifodasini to p g an .
B uyuk sarkarda A m ir T e m u r m am la k a t osoyishtalgini va m o ‘1- 
k o'llig ig a e rk in tad b irk o rlik fao liyatig a u stu v orlik berilish i o rqali 
e rishish m u m k in lig in i c h u q u r id ro k etg an va u n in g tam o y illari 
m a s h h u r « T e m u r tuzuklari» a sarid a a n iq b ir tiz im g a keltirilgan 
b o ‘lib, u n g a k o 'ra: «... m ard lik va sh ijo a t so hibi, a z m i q a t’iy, 
tad b irk o r va x u sh y o r b ir kishi m in g - m ing lab, ta d b irsiz , loqayd 
k ish ilard a n a fz a ld u r» 1, — degan x ulosan i ilgari surgan.
T a ’kidlash jo iz k i, A m ir T e m u r n a fa q a t tin c h lik d a v rid a , balki 
urush holati ja ra y o n id a h a m tadbirkorlik faoliyatini yuqori darajaga 
ko‘targan va bu y o ‘nalishda am aliy ishlarni h a m ro ‘yobga chiqargan. 
M a ’lu m o tla rg a k o 'r a , h a rb iy y u rish c h o g ‘la rid a q o 's h in e h tiy o j- 
larini ta ’m inlaydigan turli xil kasbga ega tadbirkorlarni olib yurilgan 
va u larn in g m u ay y a n qism i 3. 5, 7 yillik, deb n o m la n g a n va 
oxirgi X ito y g a fla rsh i h arbiy y u rish lari p a y tid a d e h q o n c h ilik bilan 
m a sh g ‘ul b o ‘lib, q o ‘sh in n i o z iq -o v q a t b ila n t a ’m in lab tu rg a n . 
M a h a lliy a h o li n i b u n d a y o g ‘ir v a z ifa n i b a ja r is h d a q o 'l la b -
q u w a tla b , ta lo n -ta ro jlik la rd a n m u h o fa z a e tish g a n .
A. S m itn in g q ayd q ilis h ic h a , b o z o r ja m iy a t so tib o lish n i 
x oh lag an va kerakli m iq d o rd ag i to v arlarn i ishlab c h iq a ra d i. S h u
bilan birga, A. S m it b ozo m in g qudratii k u ch ekanligini, u jam iy atn i 
z a ru r to v arlar b ila n d o im o t a ’m in lash i va bu tiz im o ‘z - o ‘zini 
m u v o fiq la sh tirish in i k o ‘rsatib berd i. U n in g fik rich a, o ‘z - o ‘ziga


q o ‘yib b erilgan b o z o rtiz im i rivojlanadi va b u n d ay tizim i b o r x a lq -
ning boyligi o rtaveradi.
X I X - X X a s r l a r c h e g a r a la r id a ta d b ir k o r lik i n s t i tu t in i n g
a h am iy ati va rolini ko‘pch ilik anglay boshladi. F ransuz iqtisodchisi 
A n d re M arsh all (19 0 7-1 9 68 yy.) b irin c h i b o ‘lib ishlab c h iq a ris h - 
nin g u c h ta o m ilig a (er, kapital, m e h n a t) to 'rtin c h i tash k illash tirish
o m ilin i q o ‘sh di. S h u v aq td a n b o sh la b , tad b irk o rlik tu sh u n c h a si va 
sh u s o h a d a o lib b o rila d ig a n ish la r k o ‘lam i kengayib b o rm o q d a .
A m erik alik iq tiso d ch i J.B . K lark (1847-1938) J.B . S ey n in g
« u chlik form u lasiga» b ir oz o ‘z g a rtirish kiritdi. U n in g fik ric h a , 
ishlab c h iq a rish d a d o im t o ‘rt o m il ish tiro k etadi:
1) k ap ital;
2) ishlab c h iq a ris h vositalari va er;
3) tad b irk o rlik faoliyati;
4) ish c h in in g m e h n a ti.
Н а г b ir o m il ish lab c h iq a r is h d a n olinayotga.n o ‘zig a xos 
fo y d an i aks e ttira d i: k a p ita ld a n k a p ita list q o ‘sh im c h a foiz o la d i; 
e r re n ta b erad i; k ap italistn in g ish b ila rm o n lik faoliyati d a ro m a d
k e ltira d i; is h c h in in g m e h n a ti u n i m a o s h b ila n t a ’m in la y d i. 
B o sh q a c h a q ilib , J.B . K lark s o ‘zi b ila n ay tganda: «E rkin ra q o b a t 
m eh n a tg a m e h n a td a n kelgan n arsan i b erad i, kapitalistlarga kap ital 
y a ra tg an n arsa teg ad i, ta d b irk o rla r m u v o fiq lash tirish fa o liy a tid a n
kelgan n arsan i o la d i» 1. T a d b irk o rlik fao liy atin i u a n a s h u n d a y
tush un gan .
M a s h h u r a m e rik a lik iq tiso d c h i Y. S h u m p e te r (1 8 8 3 -1 9 5 0 ) 
o ‘z in in g « Iq tiso d iy rivojlanish n a z ariy a si» 2 k ito bid a, ta d b irk o rn i 
n o v a to r (yan g ilik b u n y o d qilu v chi o d a m ) deb t a ’riflagan. O lim
tad b irk o rlik fao liy atin i kapitalistik iq tiso d iy o tn in g riv o jla n ish id a , 
iq tiso d iy o ‘sish n i t a ’m in lash d a k a tta rol o ‘ynaydigan yan g ilik larn i 
jo riy e tish d a n ib o ra t, deb biladi: «V azifasi yangi k o m b in a siy a larn i 
jo riy e tish d a n ib o rat b o ‘lgan x o ‘ja lik su b y ektlarini biz ta d b irk o r 
deb a tay m iz« . U s h b u m u a m m o g a iq tiso d iy o t s o h a sid a N o b e l 
m uk ofo tiga sa z o v o r b o 'lg a n (1974) ingliz iqtisodchisi F rid rix F o n


Download 4,6 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   147




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish