Rivojlantirish institu ti

Yer sharida  muzliklarning joylashishi
№
M u z l i k l a r   t a r q a l g a n   h u d u d l a r
M u z l i k l a r   m a y d o n i
1.
A n t a r k t i d a
1 3 ,4   m ln .  k m 3
2 .
A r k t i k a   ( G r e n l a n d i y a   b i l a n )
2 ,0  m i n g   k m 3
3 .
O s iy o   (  K a v k a z   b i l a n )
1 3 1 ,3   m i n g   k m 3
4 .
A m e r i k a
8 5 ,5   m i n g   k m 3
5 .
Y e v r o p a   ( I s l a n d i y a   b i l a n )
2 0 ,5   m i n g   k m 3
6 .
O k e a n i y a   (Y a n g i  G v i n e y a ,  Y a n g i 
Z e l a n d i y a   b i l a n )
1 ,0  m i n g   k m 3
K riosferadagi  yana  bir q a ttiq   holatdagi  suv  k o ‘p  yillik  m uzloq- 
lar tarqalgan hududlarda  (Yevrosiyo va  Kanadaning shimolida, Arktika 
oro llarid a,  G re n la n d iy ad a   va  boshq.) joylashgan.  K o ‘p  yillik  m uz- 
lo q larn in g  u m u m iy   m aydoni  21  m ln  km 2 b o ‘lib,  uning faqat  1  m ln. 
km 2 Janubiy yarim sharda (A ntarktida atrofidagi orollarda va Janubiy 
A nd to g ‘larida) joylashgan.
K o ‘p yillik m u z lo c la r dary o larn i suv bilan t a ’m inlab,  u lar reji­
m in i  tartib g a solib tu rish i o rq ali geografik qobiqdagi suv  ay lan ish i­
da  ish tiro k  etad i  h a m d a   10000 yilda b ir m arta  yangilanib  turadi.
Savol va topshiriqlar
1.  G e o g r a f ik   q o b iq d a   m o d d a   v a  e n e rg iy a   a y la n is h id a   g id r o s fe r a - 
n in g   t u t g a n   o 'r n i   n im a la r d a n   ib o r a t?
2.  N i m a   u c h u n   o k e a n   s u v i n in g   is s iq lik   r e j im i  e k v a t o r d a n   h a r  
ik k i  q u tb   t o m o n   o ‘z g a rib   b o r a d i?
3 .  O k e a n   s u v i n i n g   q a n d a y   h a r a k a t l a r i n i   b il a s i z   v a   u l a r   q a n d a y  
o m ill a r   t a ’s ir id a   v u ju d g a   k e la d i?
4 .  O k e a n   ta b iiy   fco y lik larig a  n im a la r   k ir a d i  v a  o k e a n   su v la ri  n im a - 
la r   t a ’s ir id a   i f o s l a n m o q d a ?
5.  Q u r u q lik d a g i  s u v la rg a   n im a la r   k ira d i?
6.  D a r y o   n im a   v a  u  q a n d a y   q is m la r d a n   ta s h k il  to p g a n lig in i  y a sh a b  
tu r g a n   h u d u d in g i z   d a ry o la ri  m is o lid a   g a p ir ib   b e rin g .
7.  K o ‘l  n im a ,  u la r   q o z o n   (s u v   t o ‘p la n a d ig a n   b o ti q ) n i n g   v u ju d g a  
k e lis h i  j i h a t i d a n   q a n d a y   tu r la r g a   b o 'li n a d i?
8.  N im a   s a b a b d a n   b a ’zi  k o ‘lla r n in g ,  x u s u s a n ,  B a lx a s h ,  O r o l  va 
Is s iq k o M n in g   su v   s a t h i  y il  s a y in   p a s a y ib ,  m a y d o n i  q is q a r ib , 
s h o ‘rligi  o s h ib   b o r m o q d a ?
9.  C h u c h u k   su v n i  to z a   s a q la b ,  iq tis o d   q ilis h   u c h u n   n im a la r g a   e ’ti- 
b o r   b e ris h   k e ra k ?
139

---

N otanish iboralar
Aysberg —(inglizcha 
iceberg —  m uz tog‘i m a’nosini anglatadi) — 
m aterik m uzliklardan,  ayniqsa A n tark tid a,  G ren lan d iy a,  S hpitsber- 
gen  oro llarid an   uzilib  tushgan  m uz  b o ‘laklari  b o ‘lib,  b a ’zilarining 
uzunligi 200 —  300  km ,  qalinligi  600  — 700  m ga yetadi.
Artezian  —  k o ‘p  yillar  m o b ay n id a  yer  osti  q atlam lari  o rasida 
suvlar  to ‘planaveradi,  agar  u jo y la rd a   q u d u q   qazilsa  (burg‘ilan sa), 
bosim  ta ’sirida y er osti suvlari fa w o ra   kabi yer betiga otilib ch iqadi. 
Bunday quduq XII  asrda birinchi m arta  Fransiyaning  A rtua viloyatida 
qazilgani u c h u n   u 
artezian qudug'i deb  n om  olgan.